Estic netejant el passadís, per? [Derek]

Vaig agafar la vareta i vaig començar a passar-la per les varets, veient com la pols s'anava llevant de la pedra de l'habitació. Un cop fet, vaig sortir de la sala comuna i vaig començar a pasar la vareta per el terra del passadís, mig ajaguda, pensant en la conversació que havia tingut amb l'Allie. Els seus familiars no havien trobat Tleks. Trobaría el meu pare? Esperava que si, li feia il·lusió.

Si llevaba brutor, segurament hi haurien menys burifers pel castell. Mira que era fàcil, però semblava que feia anys i panys que ningú netejava el castell.

Anava llegint un llibre mentre caminava, com gairebé sempre, més d'un cop me l'havia pinyat, però jo seguia sense aixecar els ulls de les lletres impreses. Vaig girar la cantonada i per sobre el llibre vaig veure un noia pèl-roja.

Era bastant guapa, però es podia saber què estava fent? Vaig estar a punt de no dir-li res i girar cua. A Hogwarts sempre hi havia hagut gent rara, però no vaig poder estar-me de preguntar-li què estava fent.

-Hola...- Vaig saludar-la, fluixet. Era bastant tímid, jo.- Què fas?

Vaig escoltar una veu darrere i em vaig girar, alçant una cella.

-Estic netejant el passadís. Per?

Vaig possar-me en peus i vaig donar-li la mà, una mica avergonyida.

-Hola! Em dic Lizzie, Lizzie Speckhart.

La noia va posar-se dempeus i vaig poder mirar-la a la cara. No la coneixia de res. Devia ser nova, perquè normalment coneixia la gent, encara que no anéssin a la meva classe. - Derek Green- Vaig presentar-me, mentre agafava la mà que em donava.

-Per cert, els passadissos els netejen els elfs, no cal que ho fagis tu- Vaig comentar, somrient, intentant no sonar repelent, encara que no sé si ho vaig aconseguir, però es que no sabia si ella coneixia que a Hogwarts els elfs s'encarregaven de la neteja.

Derek, es deia, de Ravenclaw segons el seu uniforme. Vaig somriure-li i vaig alçar una cella.

-Doncs no ho netejen bé, per què aquí hi ha pols a centenes. No deuen de netejar des de l'any de la picor... Es que després atrau coses i molesten per estudiar, entens?

Vaig mirar-me a la noia, que acabava de dir que la pols atreia "coses". Em feia por preguntar-li quina mena de coses per la resposta que em pogués donar, però, altre cop, no vaig poder evitar-ho.

- Quines coses atrau la pols i et poden molestar per estudiar?- La curiositat em matava, per alguna cosa era Ravenclaw, no?

-Burifers. Uns éssers petits que s'et fiquen a les orelles i no et deixen escoltar bé per que tenen un brunzit insoportable. No els has sentit mai?- vaig demanar-li.

Vaig possar-me el cabell sota l'orell i lii vaig fer el gest de que es quedés en silenci.

-No els sents?

-Bu... Burifers?- Vaig preguntar, sorprès, mentre arrufava el nas. Es podia saber què eren els burifers? No sé per què, però em semblava que aquella noia era una mica... Diferent, per dir-ho de manera amable. - Doncs no, no els he sentit mai...

Em va dir que escoltés, i vaig callar-me, tancant els ulls, intentant sentir qualsevol mena de brunzit. Però l'únic que vaig sentir va ser silenci i la remor llunyana d'alguna conversa. -No els sento...- Vaig comentar- Eh... Perdó...- Vaig disculpar-me, no sé ben bé per què.

Vaig alçar les espatlles.

-No ho sentis, no tothom els pot sentir. De moment només el meu pare, jo i l'Allie Lovegood. No se si la coneixes, es molt simpática.- vaig somriure.

Vaig seguir netejant el passadís.

-Bé, el cas es que empipen moltíssim i no em deixen treballar bé... d'on vens tu? Per cert, quin curs fas?

Em va dir que aquells animals (Burifers?) només els sentien poca gent, i em va nombar un parell de noms, una era l'Allie, una noia que havia vist algun cop per la Sala Comuna i amb qui jugava al equip de Quidditch. Però aquells animal m'intrigaven... Estava segur que no existien, però, llavors, aquella noia què sentia?

Vaig intentar fer un somriure mentre la noia em feia algunes preguntes- Faig quart- Vaig contestar- Sóc de Ravewnclaw. Tu ets de Hufflepuff, no? Quin curs fas?

Vaig somriure-li. Em semblava simpatic.

-Ahà. Sóc de hufflepuff i vaig a cinquè... escolta ara! ja tornen a venir...

Vaig sospirar. Quan els burifers volien emprenyar, no es podia fer res.

-Que hi farem-vaig tornar a pasar la vareta per les parets- Si tens cap dubte de quart m'ho pots demanar

Vaig apartar-me lleugerament d'ella quan va dir que tornaven els burifers, els animalons estranys. No es que la noia em caigués malament ni res, però em feia una mica de por. Normalment la gent no escoltava animals que no existien, no?

-Gràcies- Vaig respondre, amb un somriure.- Bé, jo me'n vaig ja. Ja ens veurem pel Castell- Vaig obrir el llibre i vaig seguir caminant, mentre seguia preguntant-me què eren els burifers i si els aconseguiria sentir mai (Això ho dubtava seriament, però)

[Tanquem tema, no? ^^]