Un nou passadis, una nova troballa...una capaaaaaaaaa! [Wen i Rue]

Anava pels pasadissos donant botets, i la Mort anava amb mi, al meu costat. M’encantava anar pels passadissos, sempre trobava coses guays, l’últim cop, el punyalet, el qual duia al cinturo.
Aleshores vaig arribar a un altra passadis mig abandonat, estava ple de portes i tenia pols per les parets.

- Alaa...que fastic...

Vaig anar cap a la primera porta, tancada, i la següent...i la següent, totes excepte una.

- Oooooooooh! Una porta oberta!

Vaig entrar, era una vella aula, amb taules i pols, però pols de veritat.

- Oooooh! Un gramofon! I te cadires! I taulees!

Vaig vagar per la clase, però sols hi havia una capa vella i un gramofon amb un disc posat. Vaig possar el disc i va començar a sonar.

- Que guaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay!

Vaig començar a ballar damunt les taules, vaig agafar la capa i després de llevar-li la pols, me la vaig possar per damunt, com si fora un medieval, es deia medieval? Una capa medieval!

- Soc un medievaaaaaaaaaal!- i vaig continuar ballant amb la capa.

-Don't stop me now!

Anava cantant pels passadissos quan vaig sentir la veu de la Cass que cridava fes d'un dels passadissos. Era un d'aquests passadissos en els que la gent no solia anar per que no es feien classes alla. Vaig anar i vaig veure el cap flotant de la Cass.

-Hostia Cass! Quin encanteri es? Mola!

Vaig vore la Wen i vaig saltar de la taula, fent que la pols volara.

- Encanteri? Que encanteri? Jo no he fet caaap encanteri! Que mola?

Vaig passejar la vista per l'aula.

- L'aula? L'aula mola mooooolt! I la capa? A que la capaaaa mola molt? I el gramofon! La música és moolt guaaay!

-Com que no has fet cap encanteriiiii?-vaig demanar, mirant el cap de la Cass- No, mola aixo que no es vegi... Quina capaaaaa?

Llavors vaig recordar-me d'aquell conte de mags que vaig llegir l'any pasat a la biblioteca, una tarda de pluja.

-Tens la capa d'invisu... D'invisibli... La capa que fa invisible!-Vaig cridar.-No se't veu! Es la capa dels tres germans! Com molaaaaaaaa!

La capa et feia invisible? Ooooooooooooooooh! que guaaaay! podia fer moooooltes coses guays amb la capa.

- La rondalla dels tres germans? És el de la Mort? Bam-Bam m'ha contat moooolts cops eixe conte, a ella li encanta, però a mi m'agrada més la de La Font, és moolt bonica.- aleshores vaig llevar-me la capa i la vaig ensenyar a Wen.- Molaaaaaa mooooooolt! Estava aci, en la sala! Ens la quedem, no? Es pot? Jo la vuic! Podem ser invisibles!!!

-La de la Font... es la de la font de la fortuna? A mi també em va agradar^^

Vaig mirar la capa... més bé no la vaig mirar. Somreia...

-Cass, tens una idea de que significa aquesta troballa? Amb la capa, Hogwarts es nostre. Podem anar on sigui, perquè ningú ens veurà i no ens podran dir que no hi podem anar...

Vaig començar a fer bots.

-Ens la quedem, Declaro aquesta capa conquistada per les tres mosqueteres!

- La de la font moooola molt!!

Vaig riure, seriem totalment invisibles!! Molava molt!

- Podrem fer el que vuigam…- vaig riure.- Més del que ja fem! Les tres mosqueteres serem les millooors de tota l’escola! I ningú ens podrà descobrir!- vaig xocar la mà amb la Wen.- Li ho tenim que dir a la Ruee! Segur que li encantaaaa!

Vaig mirar la capa.

- De qui seria? Per què la capa és mooooolt guay, com pot ser que la gent l’hagi perdut? Jo mai la deixaria per ahi abandonada!

-Potser era masa bon nen com per utilitzar-la i es va oblidar d'ella aqui...

Vaig somriure.

-Oh, si us plau anem a cercar la Rue anem a cercar-la si us plau!

Vale. Definitivament, estàvem perduts.

- Ho sento molt, Nikko... la pròxima vegada preguntaré.

Però em sentia dèbil cada vegada que ho feia. Sí, tenia una discapacitat, i havia d'acceptar-ho, però... portava malament que la gent em tractés com si no fos capaç de fer res.


Però aleshores vaig sentir veus. Venien de molt lluny, però podia localitzar-les. Vam començar a caminar en aquella direcció, disposats a preguntar on era l'aula de magimàtica, quan em vaig adonar...

- Wen! Cass!

Vaig somriure, contenta.

- Holaaa! Que sabeu on som? ^^ - vaig preguntar, divertida.

- Rueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee! Just ara pensavem en buscar-te!

Vaig mirar l'aula i vaig transmitir-li els pensaments.

- Estem en un passadis...en una aula abandonada, i mola moooooolt, te coses moooooooooolt guaaaaaaays!

Vaig anar cap al gramofon i vaig canviar la cançó.

- I he trobat una cosa molt més guaaaaaay una capa que et fa invisible! A que si Wen? A que mooola moooooolt? I ara és nostraaa!

-Rueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee-Vaig cridar-li, corrent cap a ella.

Vaig somriure mentre la Cass li explicava.

-L'he declarada propietat privada de les tres mosqueteres!

Vaig començar a riure

- Una capa que fa invisibleee? - Vaig dir, emocionada - No sabia que existíssin de veritat! Oooooh, que guai! *-* I dius que és propietat nostra? Només nostra? I podrem caminar sense que ens vegin? Guaaaaai! - vaig exclamar.

Vaig riure. Ara m'era igual el lloc on havia d'anar, estava amb les meves amigues.

- I què és el que penseu fer amb ella? Coses molt guais?