Nova

Qualsevol persona normal pensaria i sabria que està prohibit, però com que jo estic boja ho faig. Encara taralejo quan arribo a l'última esglaó de la torre d'Astronomia. I no puc evitar deixar anar un crit d'alegria perquè no m'han enxampat i m'he superat a mi mateixa.
—Ho he aconseguit! Sóc un geni, sóc un...! —callo quan veig que hi ha algú allà dalt, però de seguida torno en si i a mi, ja que jo no sóc ningú que es doblegui davant de la autoritat.
Quan veig que es gira i entrevec a una noia un parell d'anys més gran que jo. Faig unes passes perquè la llum de la lluna també m'il·lumini i la saludo dient:
—Hola! Em dic Emma i sóc de Gryffindor. I tu?

Ens han deixat molt clar i moltes vegades que no hem de ser intolerants entre les residències però de fet, jo no trobo cap atractiu a les bèsties que s'arrosseguen per terra així que si ho hagués estat m'hauria batut en duel amb ella. Tot i així, com que és una Gryffindor, torno a desar la vareta —que havia agafat a dins de la butxaca sense treure-la per prevenció— amb calma i li dic:
—Dona, és ser una mica insensat deixar-se la túnica en una època de l'any com la en la que estem... —la mig renyo amb un somriure a la cara. Jo mai he sabut ser sèria, a més, ella és més gran que jo—. Vols que et deixi la meva bufanda? Jo no la necessito de moment, mira, porto coll alt. Si vols, ja me la tornaràs demà. Ah, per cert, no fa ni dos segons que ens hem conegut -ja que jo no t'havia vist per aquí i tu acabes d'esmentar Egipte- però si vols t'ho responc: m'havia retat a mi mateixa a veure si seria capaç de pujar aquí dalt sense que ningú m'enxampés per desena nit consecotiva. I ho he aconseguit; ara només falta seguir-ho fent unes vegades més.
Vaig acabar de sortir del balcó sense estremir-me en el fred i em vaig recolzar d'esquena a la barana, mirant-me-la a la cara.

—Sí, de fet està prohibit anar pel castell de nit. És el que m'han dit, però de fet, hi ha bastants alumnes que de tant en tant s'ho salten.
Vaig girar-me cap al paisatge de Hogwarts i vaig admirar les planes. A la llunyania vaig veure la silueta del gran i intangible Bosc Prohibit, algun dia hi hauria d'anar. Llavors vaig pensar que ella havia esmentat que era nova, així que vaig dir:
—Jo també sóc nova. Abans anava a Drumstang però l'àvia i el tiet es van posar d'acord per primera vegada i van decidir que em canviaven a Hogwarts. I tu? Abans has parlat d'Egipte, a mi m'agrada molt i m'agradaria anar-hi algun dia.

—No, Durmstrang no és a Rússia! —li aclareixo, amb una riallada que trenca la nit—. Durmstrang és a Suècia o a Noruega, com que també la protegueixen, no saps mai on para. A mi també m'agradaria anar a Rússia, també; ja veus, tinc tants llocs! —Ella em pregunta com és Durmstrang—: És freda, què vols que et digui! Estic acostumada al fred, així que ara aquí Hogwarts em sembla un clima temperat. És bastant divertida, sí, però té fama de ser fosca i de màgia negre. Jo no ho penso —dic, fent un gest amb les espatlles per restar-hi importància.

Fa fred, així que mentre ella s'abriga en la bufanda que li he deixat, jo em poso les mans a les butxaques. Em pregunta sobre el motiu pel qual he vingut aquí a Hogwarts... "Coi, dels mil temes que es pot parlar en una nit freda, perquè ha de treure aquest?" penso, sense canviar ni un centimetre del meu posat, ella no té la culpa d'haver tret el tema.
—No ho tinc massa clar, saps? —li dic, començant una petita mentida—. Es que no és pas una cosa que hagui triat jo, ho van decidir el tiet i l'àvia. Moltes vegades fan el que els dona una mica la gana sobre la meva vida sense que hi pugui fer res...
Abaixo la cara perquè noto que els ulls se m'estan omplint de llàgrimes de ràbia, i de tristesa; sé per què ho han fet, l'àvia i el tiet, però no crec que ho hagui d'explicar a una noia que, tot i que m'ha caigut bé, no conec de res.

Faig un somriure i responc:
—Encara no me n'he preocupat. De fet, és més lògic que tu tinguis clares les teves idees que jo les meves. Calculo que ets un parell d'anys més gran que jo, més o menys, així que o deus fer quart o cinquè, per la qual cosa ja és necessari que sàpigues sobre el teu futur, ja que aviat faràs els GNOM. Jo encara faig tercer així que no és molt prioritari que sàpiga les meves notes ja. De fet encara no sé què m'interessa perquè la úncia cosa que tinc clar que mpagrada és la pintura. I això és una cosa molt muggle.

Se m'il·lumina la cara quan ella diu lo de fer quadres que es moguin.
—Esclar! Com amb les fotos, no? Ostres, quina bona idea. No sé perquè però mai se m'havia acudit una cosa així. Bé, potser sí que et faré cas... No, te'n faré segur i pintaré quadres que es moguin, una cosa molt interesant. Tens bones idees —afegueixo, somrient-li.
—Tu has dit que t'agradaria ser advocada, oi? I per què? Jo penso que es molt aburrit estar tota l'estona defensant als altres, a més, és possible que et toqui defensar a algú qeu realment ha comès alguna cosa..., jo què sé, un assessinat, i tu què faries llavors? No sé, però jo penso que es una feina moolt aburrida. Només de pensar-hi m'adormo. —I ric—. Ehm..., si t'he ofès perdona, eh? —Li dic amb la millor intenció.