Curs nou, vida nova

Entro al Gran Saló, tranquil, mentre sento el tràfec dels carros que arriben a Hogwarts carregats d'alumnes engrescats amb un nou curs. Un curs nou amb moltes -moltíssimes- novetats. La primera, i més important, dolorosa encara després de tantes setmanes... l'apreciat i estimat director, el boig i delirant Aberforth Dumbledore, és mort. Ha estat una mort natural, tranquil·la i dolça, que recorda la mort de l'hidalgo Alonso Quijano, Don Quijote, recuperant la serenor en el jaç de mort.

Repasso mentalment el discurs d'obertura. El comiat d'un director que ha marcat uns temps que podien haver estat molt difícils. La benvinguda d'un director molt jove i inexpert que espera mantenir ben amunt el nivell de l'escola de màgia més prestigiosa del món. La decoració ajuda, alegre i jovial, i l'arribada d'uns alumnes també alegres i jovials espero que farà més fàcil un punt d'inflexió en la meva carrera i la meva vida.

L'únic que no m'agrada de l'inici de curs és el caos que hi ha des que sortim del tren fins que arribem. La gent va com boja, duent els seus baguls, les seves gàbies de mussols, rates, o el que sigui que tinguin trepitjant als altres i demanant disculpes per tot arreu.

Agafo el meu llibre i deixo el meu bagul a la sala comuna de Ravenclaw. Després baixo amb els altres alumnes cap al Gran Saló. Quart any, em queden aquest i tres anys més. Els he d'aprofitar.

Entro als Gran Saló com puc entre els altres alumnes, i m'assec a la taula de Ravenclaw, mirant el Gran Saló, intentant local·litzar cares conegudes. I perquè no dir-ho, intenntant local·litzar l'Alex.

Vaig mirar aquella sala, la veritat es que per ser una escola pública on s'admetia a tothom era impresionant, em vaig mirar a la meva germana gran, la Jac, vaig assentir amb el cap i vem començar a caminar cap al interior de la sala, amb el cap ben alt, demostrant que acabaven d'arribar les reines.

-Que et sembla?.- vaig comentar.- Jo diria que no està malament, per ser públic...

-Això del sostre transparent està bé.- comento, només.- La nostra taula és la de més a l'esquerra. M'ho va dir la mare ahir. Anem i ens asseiem, no?

Arrufo el front molesta per tots els nens massa infantils que criden i corren. Que no veuen que hi ha massa gent? Que s'asseguin tots i es comportin una mica, si us plau!

-Això és una mica patetic...- li dic a la meva germana, en veu baixa.

Per fi, per fi, per fi! A Hogwarts de nou, però per últim any (Intento no pensar molt en el fet de que és l'últim any que entrava per aquelles portes l'u de Setembre. Si li donava moltes voltes acabaria plorant).

Llanço una mirada al meu voltant, intentant trobar a algú conegut. Al no trobar ningú, intento obrir-me pas fins a la taula de Hufflepuff.

"Un altre cop aquí, Em" em dic a mi mateixa, i somric veient tots els alumnes cridant i donant voltes.

L'últim any a Hogwarts. L'hauria d'aprofitar al màxim.

Vaig entrar al Gran Saló, feixugament, caminant lentament cap a la taula de Slytherin. Mentalment buscava la Juno, a qui no veia des de feia setmanes. Aquell juliol que havíem passat junts havia estat bé, però només quan havia passat tot l'agost sense ella m'havia adonat que m'importava de debò.

Bé, això de mentalment, mentalment... més aviat passejava nerviosament la mirada per tota la sala, buscant aquella cara coneguda, jovial i alegre. No la veia, però. Hi havia massa gent en aquella sala, i era massa lluny de la taula de Ravenclaw per distingir-ne totes les cares.

Em quedo mirant com entra la gent. Molta gent desconeguda, i gent que ja havia vist algun cop però amb la qui mai hi havia parlat. Agafo el meu llibre i l'estrenyo contra mi, mentre faig lloc a els altres Ravenclaws que venen.

Torno a passar la mirada per la taula de Slytherin. Em costa, però, perquè enmig tinc la taula de Hufflepuff, i es dificil ja veure-hi a través d'una, amb la de gent que es troba i crida. Al cap d'una estona mirant, però, l'aconsegueixo veure sense decidir-se a seure, mirant per la sala. Potser em cerca... Tinc l'impuls de cridar-li, però de seguida m'adono que si crido no em sentirà i no serviria de res així que només me'l quedo mirant un segons, i quan veig que mira per la meva banda aixeco una mica la mà i el saludo, per veure si em veu.

En un moment donat veig una mà fina que s'alça i saluda, cap on sóc jo; sóc incapaç de reprimir un somriure en distingir aquells ulls que tant brillen i aquell somriure dolç.

- Hola...! - dic, jovialment, en arribar al seu costat; dubto un segon abans d'acabar-m'hi d'acostar i abraçar-la, però a la fi faig el gest -. T'he trobat a faltar...

L'abraço jo també, contenta, i deixo anar un sospir quan ens separem. Després li somric de nou.

-Sí, jo també t'he trobat a faltar...- Era veritat, no hi havia un sol dia que no hagués pensat en ell, i el meu quadern de dibuix ho demostrava bastant.- Ja tenia ganes de tornar-te a veure.

Li somric, deixant el llibre sobre la taula amb compte.

-... I de tornar. Començar les clases. Sé que sona estrany, però a mi m'agraden.- ric.

Finalment la Jac i jo vem arribar a la taula, sense més incidents que un parel de xafades i unes quantes mirades assassines per part nostra.

-Com es nota que son fills de la plebe, germaneta.- vaig comentar amb cert to de desdeny a la veu.- Son tots una colla de maleducats irrespectuosos, com s'atreveixen a correr aixi per aqui al mig, sent un acte social com és.- vaig aixecar els ulls al cel amb exasperació.

Em vaig mirar el banc on se suposava que havia de seure, bé, a la meva antiga escola tot eren cadires acoixinades amb acabaments d'or, però que s'hi fara, em vaig col·locar bé la faldilla i em vaig aseure.

Vaig entrar al GS, m'entres caminava em vaig fixar que hi havia molts nens hiperactius, aixó em posava negre.

-Pareu de corre nens!-

Vaig continuar caminant i em vaig fixar en la taula que em corresponia, m'entres revisava la taula, vaig concentrar la meva atencio en una noia rosa, estava parlant amb una altre, i tenia els fums molt alts, m'agradava.
Em vaig seure al seu davant.

-Hola, li vaig dir a la rosa, i em vaig mirar de reull a l'altre, sou noves no?-

-Sí, Scar,però hem d'aguantar la compostura, a la mare li agrada aquesta escola, deu tenir alguna cosa bona.

Alço una cella quan veig al noi que s'asseu al costat de la meva germana, i somric lleugerament quan parla mirant-la.

-Oh, que llest, déu meu.- dic, rodant els ulls.- Sí, som noves, en què ho has notat? En que no ens has vist en tots aquests anys que has estat a aquesta escola?

Somric, divertida, mirant-me el noi.

Ric devant de la resposta de la meva germana al pobre noi, i només despres em digno a mirar-lo. La veritat és que el noi no és lleig, bé, n'he vist de més guapos, però no està malament, per ser angles.

-Si.- responc altiva.- Som noves, jo em dic Scarlett Linnette i ella es diu Jacqueline Dominique.- utilitzo els nostres noms complets per demostra que som molt superiors a ell.- Venim d'una escola privada, a Amsterdam.

Faig una petita estosegada, com quan crido a un dels meus elf domèstics i al meu plat i apareix menjar.

-Com pot ser que sigui tot tan calòric.- pregunto a la meva germana.- Aquí no podrem seguir la dieta.

Em quedo abraçat a la Juno, tranquil, mentre veig a gent desconeguda a la taula de Slytherin. Per la positura i els gestos dedueixo quina mena de gent són: pijos, molt repel·lents i més aviat egocèntrics, i especialment molestos.

- Buf... sembla que aquest any m'ho passaré bé. Espero que aquell parell d'allà no siguin del meu curs - li dic a la Ravenclaw fent un gest amb el cap -. De vegades em pregunto per què tinc la desgràcia d'estar a la mateixa residència que gent d'aquesta mena.

Veig que la germana de la rosa em va de graciosa, i intento ignorarla mes be.

-Així que veniu d''una escola privada eee..., dons us costara adaptar-vos, aquí els nens son insoportables-

Somric i em presento.

-Jo em dic Nicolas Johnson, pero em podeu dir Nick, t'importa si et dic Scar?-

Tot i que la noia va molt de sobrada, a mi m'agrada, lu que em diu de la dieta em fa gracia.

-No crec que pugeu sobreviure sense la vostre dieta, dic rient, pero com a ultim remei, assusteu els de la cuina havera si us fan cas.

Miro cap on em senya-la i veig a dues noies, altives, amb cara de despreci... Jo també espero que no siguin del meu curs, perquè sincerament, la gent que es una mica així em costa una mica de païr, i em fa una mica de por.

-Perquè son astutes.- li contesto.

Els miro de nou, encuriosida, i després el torno a mirar a ell.

-No et desesperis, eh?- li dic, somrient.

Em miro al Nick, amb aires de superioritat, es simpàtic s'ha de dir, però no esta a l'altura dels del altre col·legi.

-D'acord, Nick.- vaig dir altiva.- Tu em pots dir Scarlett.- vaig afegir.- I no em caldrà amenaçar a les cuines.- vaig comentar.- tinc elf domèstics propis.

Vaig aixecar la meva barbeta, orgullosa, i vaig mirar al meu voltant, per favor, quin fàstic de gent que hi havia en aquella escola, volia tornar a Holanda ja.

-Germaneta, jo no sé que li veia la mare.- vaig comentar en veu baixa.- O això ha degenerat molt en els ultims anys o en aquesta escola sempre hi ha anat púrria.

Veig que no posa gaire de la seva part, mante la seva postura de superioritat.

-Ay, perdona'm, esque saps, no estic sacostumat a tractar amb gent de tant alta categoria, vols que et poti alguna cosa, una corona?-

Li pico l'ullet i somric.

-Veig que no t'agrada gaire aquest lloc,m la teva cara de fastic et delata, si vols t'ensenyo el castell, els exteriors, el bosc...

Me'n miro sarcàsticament, definitivament s'intenta fer el gracios, llàstima que no ho sigui, GENS.

-HA-HA-HA!. Les corones no m'agraden, a una tiara no li faria escarafalls, si pot ser de platí amb rubins i diamans, perfecte.- vaig dir mirant-me'l i despres vaig canviar la mirada cap a la meva germana i li vaig transmetre un pensament. "Et fa res si vaig a fer una volta amb aquest imbècil".

-Bé, potser, més tard.- vaig comentar.- Podrem fer aquesta voltar que m'has ofert, Nick.- Dit això li vaig somriure.

-sisi, estic apunt d'encarregar una d'aquestes-

La nena ja m'esta posant negre, m'agrada que es senti superior, pero que no es passi.

-si, quan tu vulguis, estare per la sala comuna-

Somric i rm quedo mirnt el blau penetran dels seus ulls.

Porto mitja hora asseguda al costat de les noves i el Nick, aguantant-me el riure per com era aquella situació. No he aconseguit veure el Chris, encara, per la qual cosa decideixo girar-me de mandra distreta cap a aquells tres i dir, amablement:

- Benvingudes a Hogwarts, germanes Van Der Elst - dic, perquè vegin que, a més de ser una Slytherin exemplar, també m'informo de les novetats -. Nick, relaxa't i ves a caminar una mica o alguna cosa i descansa, apa, ja lligaràs després.

Els dirigeixo una mirada còmplice a les noies i després em poso còmoda al banc, mirant-les

- I per cert, no tot és tan calòric com sembla, no si sabeu escollir bé - dic, somrient -. Sóc la Rachel, Rachel Stewart. Monitora i Capitana de l'Equip de Quidditch de Slytherin.

Veig que la rachel, entra en la conversacio, i en un segon mi fa fora.

-gracies per el consell,Rachel, pero podria haver sobreviscut, dons anire a parlar amb algu altre-

Faig un gest amb la ma, li pico l'ullet a la Scarlett i em miro a la rachel com dient; totes teves.

Arribe al Gran Saló després d'haver deixat els baguls a l'habitació i l'Ewen, s'havia marejat del viatge.
Busque l'Erin amb la mirada, però no ha arribat encara. A la Cass no, se que els seus pares l'han dut a l'Academia d'Atenes, que s'estiga alli el curs sencer no ho crec, però almenys no vindrà al sopar del primer dia. Vaig obrint-me cami entre gats, gent, i alumnes de primer que es miren el saló alucinats.
Arribe a la meua taula i em sente al meu lloc de sempre. Sense poder evitar-ho llançe una mirada a la taula de Ravenclaw, quan recorde que la Samus ja no va a Hogwarts, però tot i aixi no m'acostume. Sincerament no volia vindre el primer dia, se que per ella és dur, no vindre a Hogwarts, però ja m'ha dit que jo tinc encara dos cursos per davant i no puc faltar a l'escola, i m'ho diu ella. Com que no tinc res que fer em pose a jugar amb la cremallera de l'uniforme, uniforme gris, la Sam m'ha dit que esta orgullos de mi, nose de que, si no vaig de negre. Ella diu que ja és un pas. Perdut en els meus pensaments, espere el discurs del director i el sopar, sobretot el sopar, tinc fam.

Quan entro al Gran Saló, gairebé tothom esta asegut a les seves taules, bé, no faig tard del tot, m'encamino prest cap a la meva taula on veig als meus companys. Entre ells diviso a la Rachel, aseguda amb dues noies noves, molt guapes, amb una expresio altiva, i en Nick Johnson.

-Hola bonica.- Dic a la Rachel fent-li un peto a la galta.- Sento arribar tard, m'he entretingut a la dutxa.- M'asec al seu costat i miro als altres.

Les dues noies, miren tot el que veuen amb cara de fàstic, i pel posat que fan es nota que no es senten a gust.

-Hola senyoretes.- començo conversa com un bon caballer anglès que sóc.- Em dic Christopher Abrams, a la seva disposició.- bé, segur que em guanyo una mala mirada de la Rachel per aquest ultim comentari.

Finalment miro al Nick, asegut al costat d'una de les germanes.
-Johnson, espero que no les estiguis molestant.

-Sigues pacient, Scarlett.- li xiuxiuejo.

Quan sento la seva veu al meu cap rodo els ulls, creuo els braços i em quedo mirant els maleïts nens que segueixen cridant i anant d'un lloc a l'altre.

"De veritat? Amb aquest imbècil?"

Llavors sento la veu de la noia del meu costat, i en canvi del noi, aquesta noia em cau bé només amb el que ens diu. Li faig un somriure, i quan vaig a parlar el noi torna a parlar, dient alguna cosa de que hauria sobreviscut.

-Ho dubto...- xiuxiuejo, després torno a mirar a la Rachel i li allargo la mà, amb educació.- Encantada, Rachel. Et puc dir Rachel, no? Jo soc la Jacqueline, ella és la Scarlett. Capitana de Quidditch? Això és interessant, oi, Scar?- li faig l'ullet a la meva germana. Com a filles d'un gran empresari d'escombres, a totes dues ens encanta el Quidditch...

Arriba de cop un altre noi, un altre gallet, pel que sembla, i nòvio de la Rachel....

-Encantada, Christopher Abrams.- li dic, amb educació. Sempre amb educació.- Soc la Jacqueline Van der Elst, i si, tard, ja molestava el Johnson.- Dic rodant els ulls.