L'inici del curs (ENTREU TOTS!)

Vaig entrar al Gran Saló. El tren acabava d'arribar i els alumnes entraven al menjador. Molts es van trobar encara amb el percal de les taules, o sigui que vaig fer un gest de vareta i les quatre taules van quedar restituides i parades.

Els alumnes de primer curs, desorientats, devien travessar el Llac Negre acompanyats d'algun tentacle del Calamar. Ah, sort que les coses bones no canviaven...

Vaig mirar cap a la taula de professors. Se'm feia estrany pensar que a partir d'aquell dia, ja era professor, que era a l'altra banda de la classe. A l'altre bàndol de la classe.
No hi havia el professor Dumbledore. Possiblement era al despatx tinguent una lluita interna entre el professor boig i el senyor respectable de les pastilles. Preocupat, vaig asseure'm al meu lloc i vaig fer una mirada de dubte a en Harry, que era l'únic professor present en aquell moment.

Em vaig parar al llindar de la porta i vaig respirar fons. Feia tot just un any havia creuat la porta del Gran Salo, la primera, i corrent com una esperitada tot cridant "Slytherin l'ultim". Ara era diferent. Ja era major d'edat i era el meu ultim curs a Hogwarts, per be o per mal. Per mal, era per mal. M'agradava Hogwarts; era el lloc que mes m'agradava del mon.

Pero aquell any es decidiria tot el meu futur. Faria els MAG, i depenent d'aquells papirs dels collons entraria al Departament d'Aurors o be marxaria del mon magic per sempre. Havia de madurar d'una vegada.

"Pero avui no" va dir una veueta dins el meu cap. "Ja maduraras demà".

-Molt be, nois! -vaig cridar entrant al Gran Salo amb un somriure-. Comencen les apostes! Quant creieu que trigara l'Aberforth a muntar una escena, aquest any?

Hogwarts, per fi!

Estava força contenta. No havia anat al SummerCamp perquè els meus pares volien que anés amb ells a nosequin congrés de família al Ritz màgic. Encara ni tan sols sabia què hi havíem anat a fer... Jo m'havia limitat a gaudir del Jacuzzi i a viure l'amor d'estiu que tota noia ha de viure tres o quatre vegades a l'any.

Havia d'admetre que, com que els meus pares m'havien deixat força al meu aire, no m'ho havia passat del tot malament. Però és clar, Hogwarts sempre era millor, amb tots els meus amics i l'ambient carregat de màgia. De manera que, decidida, vaig entrar al Gran Saló disposada a tenir el millor curs de tota la meva estància a Hogwarts.

La sala encara estava força buida... En fi, la gent ja vindria. Per un racó només hi havien dos professors, i la Black que preguntava quant crèiem que duraria el director aquella nit abans de muntar una escena.

- Mmm... Jo crec que entrarà ja muntant-la - vaig dir amb un somriure torçat, tot seient a la taula. La veritat és que la Black em queia fatal (I a qui li cauen bé els Gryffindors?) Però no volia baralles. No era elegant. Així que em vaig limitar a fer-li un somriure, per la sorpresa de la noia.

Vaig entrar al Gran Saló acompanyada d'Erin.

- Doncs pareix ser que no hi ha molta gent encara, no?- vaig dir mirant alrededor.- Els que venen en tren encara no deuen haver arribat.

Mai havia estat al sopar del primer dia ja que l'any passat havia vingut a meitat curs.

- Els sopars són guays, no? He escoltat gent que diu que sempre en passa alguna. vaig dir mentres ens dirigiem cap a la taula de Gryffindor.

- Oh i tant, que sempre en passa alguna... - vaig dir rient - el director sempre s'oblida de prendre les pastilles que el fan ser un home brillant, i... Bé, sempre marxa plorant del Gran saló perquè s'han acabat les vacances i no hi han llaminadures.

Vaig riure. l'home em queia molt bé.

- Seiem aquí? - vaig preguntar-li somrient a l'Ari, senyalant la punta de la taula de Gryffindor - Tindrem més espai... No vulguis veure com arriba la gent el primer dia - vaig dir rodant els ulls, divertida.

Vaig entrar al Gran Saló amb el meu nou uniforme. M'havia comprat la camisa blanca, al igual que tots, i ara el meu pantalo ja no era groc, era d'un color gris clar al igual que la meua capa. Ja no em podien dir el canari. M'havia costat, però al final tenia clar que no podia anar sempre de color groc.
Vaig continuar caminant cap la taula de Hufflepuff, absort en els meus pensaments, sols em vaig fixar que els del tren encara no havien arribat, ja que el salo estava mig buit.

- Crec Agatha que no tardara res.- vaig dir somrient.

Em vaig sentar a la taula, esperant que entrara algu conegut.

La Darkwood va ser la primera en contestar-me.

- Quan dic "nois", la paraula "nois" només engloba "nois" i "noies", no "harpies" -li vaig dir sense alçar la veu.

Vaig passar pel costat de l'Edgar.

- Jo tampoc no crec que trigui gaire...

Me'n vaig anar cap a la meva taula.

- Hola, Erin! Què tal l'esquirolet?



OFF: fem com que ja te'l vaig donar perquè ja fa molts dies, eh? XD

Vaig entrar fent saltets per el gran saló.

-Bon día!!

Vaig somriure als estudiants amb el meu millor somriure i em vaig dirigir cap a l'Agatha, com sempre.

-Hola Agatha! Hola Edgar! Hola Erin! Que dieu? molesto?- vaig demanar, assenyalant el lloc al seu costat.

Vaig saludar a tothom qui havia vingut en aquell moment. Li vaig fer un somriure a l'Agatha.

- Doncs està genial! La pota se li està curant molt bé, i és molt amigable. Encara li haig de trobar nom, però... - vaig dir pensativa - Ja te l'ensenyaré algun dia, està preciós ^^


Em vaig girar cap a la Wen, que preguntava si podia seure al nostre costat.

- I es clar que sí, Wen - vaig dir amb un somriure, fent-li lloc - No cal ni que preguntis, dona. I què, com t'ha anat l'estiu? T'he vist corretejant per aquí, però no hem parlat des del dia que vaig venir al SummerCamp - Vaig comentar.

Vaig rodar els ulls amb les paraules de L'Agatha. Què més donava? el Dumby la liaria i ja està. Això mai passava a Beauxbatons...

Vaig veure com es desfeia de una Sly com si fos un insecte i vaig arrufar el nas. Quin fàstic de gryffindors que s'ho creien tot... Vaig anar cap a aquella Sly i li vaig somriure.

-Hola, com estas? Quin bon humor la Black, eh?

Em vaig mirar la Black amb una cella aixecada i expressió de fàstic. Qui es creia que era, aquella descastada?

Una noia que era també d'Slytherin (tot i que no la reconeixia) em va parlar. vaig fer-li un somriure.

- Oi que sí? Aquests Gryffindors, es creuen la monda quan en realitat no són més que simple i lletja decoració. Com et dius, per cert? - vaig fer suavitzant l'expressió - No em sona d'haver-te vist per Hogwarts. Per l'accent... Vens de Beauxbattons? És una bona escola - vaig secundar amb un somriure - A vegades, molt millor que aquesta casa de descastats...

Vaig vore que la major part de gent es coneixia aixi que em vaig quedar sentada a la banqueta esperant a que arribaren els dels tren. No coneixia a molta gent aixi que no volia molestar-los.

Vaig vore que hi havia una xica sentada al meu costat, em sonava d'haver-la vist.

- Ets la Wendy, no?- vaig preguntar dubtosa.

Vaig seure al costat de l'Erin, contenta. M'encantava que la gent m'acceptés.

-Aqui, donant voltes, pensant com liarla parda, ja m'entens.- vaig fer un somriure trapella.

Vaig escoltar a l'altra noia que em parlava i vaig assentir.

-Si, em dic Wendy Ginevra Moore, encara que el Ginevra no m'agrada gens, sembla de l'any de la picor, així que només Wendy, Wendy o Wen^^ Com et dius tu?

Em queia bé aquella noia, pareixia simpàtica i era molt mona.

- Soc l'Arianne Lowe.- vaig dir somrient.- Pots dir-me Arianne o Ari, nose com vuigues.- vaig dir.- Són divertits els sopar de benvinguda?- vaig pregutnar.- Tot el món diu que sempre passa algo, però jo per ara no veig casi ningú.- vaig dir somrient.

Vaig fer un somriure trapella.

-Son el que no hi ha, Ari... Només espera a que el Dumbledore faci acte de presència. Mola molt.

Vaig entrar al Gran Saló amb un somriure immens als llavis. Per fi estava a Hogwarts!
Els meus pares havien volgut que passés les vacances d'estiu amb ells i, per tant, no m'havien deixat anar al Summercamp. Sí, m'havia sentat com una puntada de peu al cul.

Em vaig acostar a uns quants Gryffindors que hi havia per allà, entre ells l'Erin i l'Agatha.

-Ei! Què, qui es va quedar pel Summercamp? Va estar bé?

Després vaig veure que l'Edgar també estava per allà. Me'l vaig mirar de dalt a baix, examinant la seva roba.

-No em diguis que ara no em deixaràs que et digui canari...- li vaig dir, fingint posar cara de pena.

Em vaig mirar l'Emily somrient.

- Benvinguda de nou. Bé, si vols per ser tu et puc deixar que em digues canari, però que conste que el uniforme de quidditch ara sera igual que el vostre excepte que lo negre sera gris.- vaig dir somrient.- Això si clar, si estic a l'equip.- vaig dir rient.

Vaig obrir les portes del Gran Saló desprès de deixar el bagul a l'habitació. Només feia un mes que havia deixat Hogwarts, però semblava que hagués passat molt més temps. Ho havia trobat molt a faltar. Vaig veure que en un racó hi havia l'Agatha, l'Erin, l'Emily i algú més i m'hi vaig apropar.

-Hoooooola!- Vaig cridar, quan ja vaig ser-hi gairebé a sobre, perquè havia agafat impuls i els hi havia fet una abraçada col·lectiva, en plan teletubbies- Us he trobat molt a faltar! Què ha passat d'interessant al Summer Camp? Algú s'ha liat a cops o què? Hi ha hagut sang? - Vaig preguntar, divertida, mentre buscava per la taula de professors amb la mirada.

I sí, vaig trobar el que buscava. Vaig somriure al veure el James sentat a la taula de professors i vaig aixecar la mà per saludar-lo.

Vaig saludar amb alegria l'Emily, a qui no havia vist des del final del cusr anterior, i desprñes em vaig veure arrossegada per l'abraçada d'ós de l'Eileen.

- No hi ha hagut tanta sang com m'hagues agradat - vaig dir amb un somriure-. Però què hi farem; no es pot tenir tot...

Vaig entrar al gran saló. Bé, com durant tot l'estiu, ja que no m'havia mogut de l'escola, aquell any. Això si, ara estava ple de gent. Encara no havia arribat tothom, i per això encara hi havia bastant lloc a les taules, però tot i així es notava ja l'emoció dels que havien faltat a l'estiu per ser de nou a l'escola i retrobar-se amb els amics i companys. Vaig dirigir-me a la taula de Gryffindor, on hi havia tot de gent que no havia vist en una temporadeta.

-Holaaaa!-vaig dir assentant-me amb el burullo de gent.

Vaig atravessar corrents el vestíibul i vaig anar directa cap a la porta del Gran Saló.
En menjar-me-la de mala manera, vaig deixar anar un "Cony, no recordava que pesés tant...", i vaig empènyer-la amb força.
Allà ja hi havia bastanta populació. Vaig plantar-me al centre del Gran Saló, i vaig cridar, alegre (i una miqueta boja, sí):

- HOOOOOLA GEEEEEEEEEENT!!!

Hum... Per què havia fet allò, si la meitat havien passat l'estiu allà, amb mi?
"Allie, estas massa boja, filla..." vaig pensar, rient, contenta.

Com em vaig començar a avorrir (OFF:no per vosaltres, eh? es que soc una mica hiperactiva) Em vaig aixecar de la taula i li vaig dir a l'Erin que tornaria de seguida. Vaig començar a passajar-me per les taules, pensant que redimonis estava fent l'Aberforth per tardar tant, vaig veure com la porta es tornava a obrir i un crit m'arribava a les orelles.

-¡ALLIEEEEEEEEEEE!

Vaig correr cap a ella i la vaig abraçar ben fort.

Vaig entrar al Gran Saló, altiu, observant les cares perplexes dels petits que acabaven d'arribar, i les cares de felicitat dels joves que entraven al menjador del castell.

Vaig fer un cop d'ull al populatxo. Entre l'aglomeració de gent hi vaig saber distingir la Black; vaig deixar anar un somriure poc dissimulat, però vaig passar de llarg.

Vaig travessar el Gran Saló i vaig girar davant la taula dels professors, en direcció a la taula de Slytherin. Vaig veure en Bohr assegut a aquella taula d'estovalles púrpures. Tampoc vaig poder evitar el somriure que, potser influenciat per la Gryffindor, em va provocar saber que se n'havia sortit tan bé.

A la taula de Slytherin hi havia molt poca gent. Ningú conegut... Vaig mirar al voltant, esperant veure algun dels meus companys de residència.

Esperava, impacient, l'arribada del director. Els diversos professors també havien anat entrant, però en Dumbledore no es dignava a aparèixer per la porta. De no venir, qui faria el discurs d'inici de curs?

Durant l'espera, vaig observar la gent que entrava. La primera va ser l'Agatha, somrient i feliç com unes pasqües. Després va entrar gent de totes les residències, inclosa l'Eileen, que em va saludar des de la distància.

També vaig fixar-me en en Fortin, que acabava de passar per davant meu amb la típica posició de supèrbia, tan característica.

Però la gent a qui buscava no apareixia: ni la Lily, per qui patia des del seu desmai i l'estada a Sant Mungo, ni el director, havien passat per la gegant porta de roure.

Fraccions despres de saludar un crit em va arribar a les orelles, i una nena va impactar contra mi.

- WEEEEEEEEN! - vaig cridar jo també, abraçant la nena -. Wendisita de mi corazón! Com estàs, Wen?

Vaig desendreçar-li els cabells, rient, mentre em mirava amb els ulls brillants.