L'inici del curs (ENTREU TOTS!)

Vaig entrar al Gran Saló, suposant que tothom seria allà, però l'Aberforth no hi era. Vaig dirigir-me cap al Bohr, que semblava igual de sorprès que jo per l'absència del director, i vaig dir-li:

- Ei, Bohr. Tens una mínima idea d'on pot ser el Director?

Perquè jo no la tenia... I no m'hagués anat pas malament.

Estava mig dormint-me quan aleshores em vaig recordar de que se me havia oblidat fer una cosa.
Havia de donar-li una carta, de part de la sam, al Thomas i a un tal Liam Clearwater, que no tenia ni idea de qui era però em sonava que era gryffindor.
Vaig buscar a vore si veia al Thomas, però pareixia que encara no havia arribat, aixi que em vaig decantar per buscar al tal Clearwater.
Com no tenia ni idea de qui era em vaig decidir a buscar a la persona que es coneixia tot Hogwarts, l'Erin.

- Erin- vaig dir al trobar-la.- Que em sabries dir qui és el Liam Clearwater?

- Hola, eh? - vaig saludar, sarcàstica - És clar que coneixo al Liam Clearwater, és el meu cosí segon. Aquest matí m'ha dit que arribaria una mica tard... però no crec que trigui gaire. Per què el vols? - vaig preguntar amb un somriure.

Li vaig desfer el cabell.
- Hola esquirolet.- vaig dir rient.- He de donar-li una carta de part de Sam.- vaig dir traient-la de la butxaca.- No se que posa, però bé, he de fer de carter. Em podries avisar quan vinga, per favor?

- Sí, es cla... Mi-te'l! - vaig exclamar rient - Hablando del rey de roma... Liam! - el vaig cridar amb un somriure, i el noi es va dirigir a nosaltres - l'Ed diu que t'ha de donar nosequè...

Vaig travessar la porta del vestíbul tot ensimismat amb els meus pensaments. Almenys, això va ser fins que vaig sentir que algú cridava el meu nom. Vaig passar la vista per la sala; era l'Erin, al costat d'un Huffle que em sonava que era el que sempre vestia de groc. Vaig acostar-m'hi amb un somriure.

- Hola, Er - vaig saludar-la - Williams, pot ser? - vaig preguntar sense estar-ne segur del tot, i em vaig girar de nou cap a la noia - Què volies?

Em va dir que el Hufflepuff m'havia de donar alguna cosa. Me'l vaig mirar; no el coneixia per res més que la seva fama de canari. Què era el que em podia donar?

Estava posant-me al dia amb la gent quan vaig veure un mussol tigrat no gaire gran que venia cap a mi amb una nota. La vaig deslligar i la vaig llegir:



Estimada Agatha:

No sé si t'has adonat que ni jo ni la Sam som
(ni serem) al sopar. La raó: encara he d'acabar de descansar per poder
tenir el valor de tornar a les clases. Ara no m'hi veig amb cor. La Sam
em va venir a veure i quan li vaig explicar el que em passava, em va dir
que si volia es quedaria amb mi. Jo li dono les gràcies, ja que diria
que fins i tot he arribat a tenir depresió.

Bé, vull que els hi
diguis a els que demanin per mi (que segur que no son molts) que encara
soc a San Mungo. Molts petons de la Sam i meus.

Lily Bell



Vaig tornar a plegar la carta i me la vaig guardar a la túnica.

- Sembla que la Lils i la Sam trigaran una mica més a reicorporar-se a les classes - vaig explicar als del meu voltant.

Em vaig girar cap al noi, no em sonava però bé.

- Aço és per tu.- vaig dir traient la carta.- Crec que coneixes a la meua germana, no? La Samanta, bé, la deus de coneixer perque la carta va dirigida a tu.- vaig dir entregant-li-la.

Se me va quedar mirant.

- Pots agafar-la, no mossega.

Vaig deixar a la Wendy en visualitzar a l'Edgar.

- Ed, Ed, Ed! - vaig cridar, anant corrents cap a ell.

Com que no estava sol, vaig saludar als altres:

- Hola Erin, hola Liam, hola Ed ^^

Vaig dirigir-me a l'Ed, però parlant en veu alta per si algú ho sentia i en sabia res.

- Saps on és la teva germana, Ed? Fa estona que busco la Sam i no la trobo pas...

Em vaig girar cap a l'Allie.

- Hola, doncs la Sam no vindra a Hogwarts fins d'aci una setmana, més o menys.- vaig dir. No sabia si l'Al sabia que Lils estava a snt mungo, aixi que ho vaig omitir- Esta cuidant, ajudant i fent companyia a una persona i fins que aquesta no millore no tornara. Ja saps com és, si diu que fara algo ho fara. No et preocupes, quan menys te esperes apareixera de repent.- vaig dir somrient.

- Uf... D'acord - vaig dir, abaixant els ulls -. Això ho complica tot... I jo que havia de parlar amb ella! Bé, ja li enviaré una carta.

Vaig mirar-los a tots, sospirant.

- Què, amb depressió pre-curs o no?

Vaig entrar al Gran Saló amb l'Erik ben agafat de la mà. El que havia de ser el millor estiu de la meva vida, amb el meu nòvio meravellós, havia estat la pitjor experiència de la meva vida. Però almenys l'Erik estava bé. Estava bé.

Vaig respirar fons i me'l vaig mirar. Em feia por tornar a retrobar-me amb els meus amics. No... no sabia com explicar-los que ja no era la d'abans. Que ara tot seria més complicat.

Vaig mirar-me la Georgia. Ultimament s'havia aprimat moltissim i feia moltes ulleres. Li devia la vida.

Vaig estrenyer-li ben fort la mà per transmetre-li una part de la meva força. No era gaire, però creia que l'ajudaria.

Vam respirar els dos profundament, i abans de que entréssim me la vaig tornar a mirar.

- Preparada per tornar?

I sense deixar que em contestés, vaig empènyer les portes del Gran Saló i vam entrar els dos, sense deixar-nos anar de les mans.

Vaig abraçar ben fort l'Allie abans de deixar-la i tornar a passejar per les taules. Vaig escoltar les paraules de l'Agatha i vaig alçar una cella, mig preocupada. La Lily i la Sam? Per què? Després vaig passar a prop de l'Edgar i vaig escoltar el que deia. Sense poder-ho evitar, vaig demanar:

-Què està malalta la Lily?

Després vaig veure que la Georgia entraba al Gran Saló. Li havia agafat molt de carinyo després de que em tranquil·litzés amb allò del Roddle. Vaig anar cap a ella i la vaig abraçar.

-¡GE! ¿Com estàs? ¡Et vaig trobar a faltar al Summer camp! ¡hauries d'haver vingut!

Off: I així es, com la Wen sense adonar-se fica la pota dues vegades. Tachan!

Les portes del Gran Saló es va tornar a obrir i van entrar dues persones que feia dos mesos que trobava molt a faltar. Em vaig aixecar de la taula i vaig córrer cap a ells. La Wendy se'm va abançar i hi va arribar abans, però.

- Georgia! Erik! - me'ls vaig tirar a sobre i els vaig abraçar amb alegris-. Us he trobat molt a faltar, sobretot perquè no tenia qui es fiqués amb mi...! - vaig dir, fent-li un cop de puny suau al braç.

Llavors vaig veure que alguna cosa no anava bé. La Georgia estava com... una mica demacrada, em va recordar la Lily quan va tornar a Hogwarts feia uns mesos. Que estava malalta. Per un moment em va semblar que li passava el mateix, però... quines eren les opcions? Massa casualitat, no? Però l'Erik tampoc no feia cara d'estar gaire content.

- Què... què passa? -vaig preguntar arrufant el front. Per un moment vaig pensar que no em voldria contestar davant la Wen, però no me la volia endur ni fer-la fora perquè seria massa evident que li amagàvem alguna cosa.

Portava un dia dur. No volia que s'acabessin les vacances, cada curs em passava el mateix.

- No, no, no! No vull! No vull entrar!

Entrar al Gran Saló era com admetre que s'havia acabat l'estiu. Però el senyor de les pastilles s'hi havia encaparrat.

"Vols fer el favor d'entrar tros d'ase? No veus que ets el director?"

El pitjor no era allò. A les veus m'hi anava acostumant. El pitjor era que d'alguna manera la veu havia aconseguit apoderar-se del meu cos de cintura en avall, i dominava les meves cames, que s'emperraven en entrar al gran saló. Les molt males putes.

-Et creus molt llest, eh Merlí de pacotilla? No t'ho posaré tàn fàcil!

Em vaig agafar del llindar de la porta amb els dos braços, estirant cap a fora, mentre les cames caminaven cap a dins. No hauria estat tan difícil si fos un adolescent, però un ja tenia una edat (poca, poca...), i començaven a sentir-se clecs per tot arreu.

"Vols fer el favor de deixar-te anar, vell tarat?"

-Nooooo!

"No podem estar així tota la nit!"

- T'hi jugues alguna cosa???

Vaig forçar un somriure en veure les dues noies que es van acostar.

-Hola Wen! - Vaig dir, pessigant-li el nas amb carinyo.

- Hola, mico. Nosaltres també t'hem trobat a faltar - Vaig dir a l'Agahta, despentinant-li els cabells.

Vaig veure com es mirava la Georgia amb desconfiança. Devia notar que li passava alguna, bé eren millors amigues.

- Què... què passa? - Va ser l'únic que va poder dir.

Em vaig mirar la G, esperant aviam què diria. Li explicaria, però no davant de la Wen. Vaig veure com els ulls se li humitejaven una mica.

Li vaig tornar a estrènyer fort la mà.

Just quan pensava què dir, va entrar el director muntant una escena, i em va salvar el moment.

L'Agatha em seguir mirant, però, esperant una resposta. Se'm van humitejar els ulls, però vaig notar que l'Erik m'agafava la mà amb força. Vaig empassar saliva i vaig forçar un somriure. No només per la Wen; és qe érem enmig del Gran Saló.

-Res, Agatha, tot va bé.

Em vaig preguntar a qui li ho volia explicar... i a qui no. O si en realitat volia que ho sapigués algú. L'Erik ho sabia, però l'Erik era l'Erik, i havia estat allà quan havia passat. Ell segur que opinava que ho havia d'explicar, perquè era més fort i més valent que jo... no sé, no tenia ni idea de com s'ho prendria la gent. L'Agatha em mirava amb cara de no empassar-s'ho.

-Estic bé, de debò - vaig dir, posant-li una mà al braç i forçant de nou un somriure-. Ens veiem demà i ens posem al dia, d'acord? Seré als hivernacles després d'esmorzar, recollint quatre coses que necessitaré per pocions, vine allà.

Després em vaig girar cap a la Wen.

-Wendy, me n'alegro molt de veure't -vaig dir-li amb un somriure sincer-. Has crescut. ^^

Vaig mirar a l'Agatha, a l'Erik i a la Georgia. Tramaven alguna, ja ho veia. Vaig mirarlos a tots i em vaig plantejar si enfadarme amb ells per no dir-me res i mirar-me amb aquella cara de "ella no ho entendria" Quan la Georgia em va parlar. Tots els mals s'em van anar.

-He crescut! I tant! Què ja no soc una nena, eh? Tinc dotze anys! Dotze, un u, i un dos. Son molts i n'estic molt orgullosa de tot el que he fet aquests anys. Saps, Georgia? Tu també has crescut^^- vaig dir-li, per animar-la ja que la veia una mica trista.