El poder el gestiona el diable [ENTREU TOTS]

He organitzat un sopar especial. No és en honor al Fortin, és clar, sinó a totes les seves víctimes. La manera del jove de treure's la vida va treure-li l'únic honor que, com a únic rival digne en anys, li podia retre en un àmbit personal.

La preocupació per la Wendy, en un fràgil estat d'equilibri, tot de sobte, per la mossegada de l'home-llop, es suma a la preocupació de saber gestionar una escola per tal d'evitar que la gent esdevingui una rèplica barata del que va ser el Kikus Fortin.

Comencen a entrar alumnes, que no saben què es cou. Els colors dels estendards i de la decoració és clara, agradable, de formes subtils que recorden aspectes naturals, de verdor i frescor. Mai he entès el color negre com a símbol de dol. Sí, certament, el negre expressa tristesa, però l'objectiu de la indumentària i dels símbols no hauria de ser d'expressió sinó de transmissió: no necessito un negre que em deprimeixi més, sinó un verd agradable, no pas alegre sinó fresc i suau a la vista, que em tranquil·litzi l'ànima.

Tots ja saben l'esdeveniment de l'atac del Fortin i la subseqüent defunció. No vaig escatimar detalls al Periòdic Profètic, però vaig abstenir-me de respondre res i de fer declaracions al Witch Weekly i al Tafaner: no es necessiten sensacionalismes ni xafarderies, ara. S'ha descobert el cadàver de la jove Darkwood, també, al pis de l'Erion Wood, i hi ha un procés judicial del qual en sóc testimoni. No calen detalls: és un mer tràmit que s'ha de fer. De tot això se n'ha fet molt soroll en les últimes 24h, mentre jo estava ocupat intentant salvar la vida de la petita Wendy.

I després hi ha el problema de la vareta. Podria comptar les persones que sabien de l'existència de la vareta d'àlber amb dues mans, i em sobrarien dits. I, d'aquestes persones, amb una sola mà podria comptar quantes sabien que la tenia el Fortin. Total, que al món hi deu haver dues, tres persones que saben que jo sóc, en aquest moment, el propietari legítim d'aquesta vareta que tinc guardada a bon recer, a la butxaca, al costat de l'altra.

El nombre d'alumnes presents és encara escàs. Miro el rellotge, frustrant-me en veure que ja és l'hora i que la majoria fa tard. És clar que l'ambient no convida i els alumnes de cursos superiors ja saben a què s'atenen.

"Freedom is the freedom to say that two plus two make four"

Aparto la mirada del llibre un segon, i miro al director. És nota que està preocupat. O almenys ho sé jo, que l'he estat observant una mica aquests dies. Fa temps que soc al Gran Saló, esperant que sigui l'hora de sopar, llegint el meu nou llibre. 1984, de George Orwell (Eric Blair). Sé més o menys que pensa dir el director, però igualment em té intrigada. Potser en la manera que pensa dir-ho potser perquè vull saber més o menys que va passar. El Fortin es mort. Això és suposa que ho ha de dir tot... però mai es sap res.

Sospiro i baixo la mirada cap al meu llibre. És l'hora, però la gent arriba tard. Serà millor que segueixi llegint mentre no hi hagi res a escoltar.

Entre al Saló Gran amb el Jack al caballet, al prinicipi quan m'ho ha preguntat pensava que no podria amb ell, però quant s'ha pujat he vist que no pesa res, aixi que es puja i el duc al caballet, ja el baixare quan arribem a la taula.

- Tu saps alguna cosa de la Wen?

- Se moooltes coses.- li dic rient.

- I saps que li pasa? Perquè no em parla, la cride i no em contesta, sempre escolta música, creus que s'ha enfadat amb mi?

- No crec que s'haja enfadat amb tu, pot ser esta preocupada per alguna cosa, tu insisteix, i si no ja parlare jo amb ella.

- Vale...Cassie, Cassie, Cassie.- diu i deu somriure, si segur que somriu.-Cassie, Cassie, et vaig contar com el Mike em va dir que estava a l'equip?

- No, Jackie, crec que sols ho has fet tres cops.- li dic rient.- Però se me comencen a oblidar detalls! La granera era teua?

- No, no, hahaha.

I comença a explicar-me la història, és una història guay, i el Jackie juga a quidditch, quidditch mola molt!
Arribem a la taula i ell es baixa i despres de veure que la Wen no ha arribat es senta al meu costat.

- Vinga Jackie.- dic traguent una baralla.- Una partida de cartes?

- Oh, si! Que guaay!

I comence a barallar, m'encanta jugar a cartes

Arribo al gran saló pensant que estaria a rebentar, i em trobo que més aviat la gent va tard. 'I això m'extranya?'

Em dirigeix-ho cap a la taula i m'assec al costat de la Juno.

-Hola.- Aixeca el cap del llibre i em mira.-Ara et deixo tornar a llegir. -dic somrient.- Guardes el lloc per algú? -em fa que no amb el cap i m'hi assec.

Trec el llibre que portava a la túnica, ja que sembla que n'hi hagi per una estona fins que arribi tothom.

Quan em desperto m'adono de que ja es l'hora de sopar. M'aixeco, descansada, i em miro el Nyan, al terra.

-Anem al Gran Saló, Nyan...

M'arreglo una mica els cabells i surto de la sala, amb l'arc a l'esquena i el Nyan pissant-me els talons. Vaig pensativa, amb la mirada al terra. El Matt, el Harry, la Cass, el James... tots m'havien salvat la vida. Els dos primers havien hagut de morir, per fer-ho. Perquè la Mort estava tan encapritxada amb mi?

Les portes del Gran Saló estan obertes. Quan entro, veig que la majoria fa tard. Com jo. Porto un auricular possat, i dono gràcies a això. Ja m'estic tornant boja amb els sorolls que sento, només amb una orella. No voldria saber...

Veig la Cass jugant amb el Jack, i el meu estòmac es remou. Arg, el Jack... no puc dir-li, no puc dir-li encara... M'apropo a ells i faig un intent de somriure.

-Hey, hola...!

La Cass m’ensenya un joc muggle d’alli de Grècia mooooolt guay, tot i que no se jugar molt, és divertit, mola, i he guanyat dos cops, per tant mola més.

- I aleshores si guanye que tinc?- li pregunte rient.

- Tens.....hhmmm...tens....el que tu vuigues.- em diu.

- Dooooncs jo vuiiic.....una girafa amb patins i ullers de bucejar!

I tots dos riem, aleshores, però apareix la Wengi amb el gat guay de colors als braços.

- Wengiiiiiiiiiiiiiiiii!- li dic somrient.- La Cass em va regalar una girafa amb patins i ulleres de bucejar, a que si Cassie? A que si?- dic donant-li al braç.

Em mire la Wengi, pareix que tinga mala cara.

- Que te passaaaaaaaaa?- pregunte preocupant-me, pot ser li pasa alguna cosa!

Somric al Jack, mentre m'assec al seu costat. Evito la seva pregunta, com si no l'hagués escoltat, i miro cap a la taula dels professors. El James es allà, pensatiu. Sospiro i torno a mirar al Jack.

-Així que una girafa... amb patins... i ulleres de bucejar?- li somric.- Serà guay, el podrem llançar al llac per veure si patina i buceja?

Acaricio el cap del Nyan, que ronroneja als meus braços. Es agradable, tenir al Nyan entre els meus braços, calentet, com un amic que no m'abandona.

-Com van les classes, Jackie?

- Però si li posem els patins quan estiga al llac, no podrà nadar!- li dic somrient.- Li llevem els patins i que nade i despres ja la duem als passadissos i que patine!- i ric al imaginar-ho, molaria molt.- Aleshores Cassie, Cassie, quan em regalaras la girafa?- la Cassie continue rient.- Cassieeeee....Wengi dis-li-ho tu.

Em pregunta per les classes, psh...

- Ehm....ehm....són rares, o siga, algunes coses em sonen perquè he llegit els teus llibres quan venies i les recorde, però altres són rares, això de donar-li voltes a una marmita i que tinga un color en concret per què ha de tindre un color en concret? El color que a mi me ix també és bonic, però nose, pareix entretinguda...vol mola moooltissim! M'encanta volaaaaar! I la història pareix interessant però em dorc, eixe home parla molt i flota! I això de transformar un animal en una copa uau! I....i...- em quede pensant, quines més asignatures done? Ehm...

Escolto el que em diu, fent un somriure trist. Em sento malament, fent com si no em passés res davant del Jack, amb tants de dubtes que tinc sobre mi mateixa. Per primer cop, entenc la preocupació del James quan vaig dir-li allò de si em faria fora de Hogwarts. I es que si veig que soc perillosa, si la Cass m'ho confirma o faig mal a algú... crec que el millor seria anar-me'n de Hogwarts. Però no podia fer-ho, li havia promés al James...

-I defensa? Amb el professor Bohr...

Miro cap a la porta. Fa temps que no coincideixo amb l'Eddie...

- El que és amic teu?- li pregunte.- Bé, nose, crec que bé, fer encanteris és guay, hi ha un que m'ix, però no recorde el seu nom.

Em mire les cartes, i em mire la Wengi, te un somriure estrany...hhmm....oh! I no m'ha contestat a la pregunta!

- Jo vuic una girafa amb patins i ulleres de bucejar.- els dic agafant una carta.- Saps? Saps? La Cass m'ha dut al caballet fins a la menjador, i m'ha dit que un cop vareu fer una guerra d'aigua! Que flipaaaaaaant! Jo també vuic fer unaa! Oh, i jo vuic que em fases classes de quidditch! Em faras? em faras? em faras? em faras?

-Sí...

Acaricio al Nyan, que em llepa la mà. Desvio la mirada de nou cap a la taula de professors. Podia escoltar el que deien, i això que no estàvem gens a prop. Miro cap a la taula de Ravenclaw, on sento com una noia passa la pàgina d'un llibre. El frec de la pàgina al passar! Com puc sentir una cosa així? Tinc un petit calfred. I això que tinc un auricular possat... Oloro pastís de nata, i alço el cap. És un olor fort, déu venir de la cuina... Torno a mirar al Jack i li faig un somriure, una mica fals.

-Els papas ens han enviat una carta, te l'he ensenyada? Duu una foto, perquè diuen que no ens enrecordem d'ells...

Mentres la Cassie fa una muntanya amb les cartes em pose a jugar amb una que esta per ahi solta.

- Una altra fotoooooo? Però si ja ens varen donar una abans de marxaaar, la que estem tots quatre, la tinc en el marc damunt la tauleta de nit ^^.- dic.- I si que m'enrecorde d'ells l'altre dia vaig escriure una carta diguent lo flipant que era Hogwarts, hahahahhaha, segur que ens tiren de meeenys!

Em mire la Wengi somrient.

- Però jo vuic vore-la ^^

Trec la foto, però no la miro. I si els pares no ho entenen? Encara que els muggles no sabessin res de l'existència de la màgia fins fa pocs mesos, sí sabien coses dels homes-llop. Havien fet pel·lícules, i tot. I era un monstre, l'home-llop. I si els pares no volien saber res de mi?

-Té...

Imatge^^:

-Surten bastant bé...

Em quede mirant la fotografia.

- Uoooooh! Has viiiist! La mare prop d'una piscina!- dic senyalant-la.- Una piscina! Com l'haura el pare convençut?- perquè la mare ni s'apropava a les piscines, nose, però no s'apropava, i no deixava que nosaltres ho ferem tampoc, uo, que estrany.- M'agrada la foto, ixen mooolt bé, que guaay!

Jo tirava de menys els pares, i la bronca que ens tiraveeen, però ens volien, els pares ens volien mooolt, sempre.

- Tinc faaaaaam, vuic sopaar ja, perquè no duen el sopar ja? Tarden molt!- em mire el menjador.- Que hi haura hui per sopar?

-El papa em va dir que l'havia convençut per anar a una, perquè vegi que o passava res. I sembla contenta, potser ens deixarà banyar-nos algun dia en una, d'aqui poc...

"Et deixarà... a no ser que m'accepti..."

La Mama, que no s'apropa a una piscina perquè li fa por l'aigua, que no ens deixa apropar-nos a nosaltres, si sabés que m'havia atacat un home-llop i que ara jo també ho era... que faria?

Estic hiperventilant, i quan me n'adono. Tanco els ulls, un segons, i m'esforço per respirar poc a poc, contant fins a deu...

Em quede escoltant la conversa entre ells dos fins que note un cert to en la veu de la Wen, que em fa posar-me alerta i alçar el cap, i veig com la Wen ha començat a hiperventilar. El Jackie esta mirant-la, se que no vol dir-li res, he de fer alguna cosa..ehm...

- Jackie, Jaaaackie- dic, i em mira.- Vols que et faça un truc de magia? -li pregunte somrient.- Amb cartes.- deixe la muntanya en un lloc i agafe les altres cartes.


- Uooooh! Vale, vale!- diu somrient.

Li faig un truc que vaig apendre un cop, el pare de Bam-Bam me'l va ensenyar una vegada, crec que encara recorde com és, si, em sona que era aixi, no recorde el nom, pero recorde el truc, és guay. Almenys aixi el Jackie s'entreten i la Wen pot intentar tranquil.litzar-se.