Focs d'artifici amb sorpresa final [TOTS, vos ha quedat clar? xD]

Vaig arribar a uns minuts de les sis i vaig vore que l'Al ja estava per alli.

- Recordes? Quan siguen les 6 i quart comences, han de durar un quart d'hora, no crec que necesite més.

Vaig mirar cap al petit castell de focs que tenia al costat.

- I gracies per tot.

El jardi començava a omplir-se i entre la confusió i la gent vaig poder escabullir-me cap al castell.

[Isc del tema]

Vaig arribar al jardi donant botets, el cartell deia que hi haurien focs i jo volia focs!

Vaig buscar la Wen i la Rue però no les veia.

Weeen! Estas al jardi? On pares?

Vaig enviar-li un missatge telepàtic i mentres esperava continuava donant botets pel jardi.

Baixava les escales, pensant en els focs artificials. Que guay... Jo volia focs, m'encantaven els focs, els Boooooum i els Krakabooooooooum!

Weeen! Estas al jardi? On pares?- em va venir el missatge de la Cass.

Estic baixant les escaaleeees ara arriboooo- vaig enviar-li.

Vaig arribar al Jardí i vaig anar cap on era la Cass, fent bots.

-Caaaaaaaaaaaass Jo vul focs molt graaaaaaaans *_*

Havia llegit el cartell a la sala comuna. Focs d’artifici al jardi a les 6. Havia quedat amb l’Erin que ens voriem alli.
Anava passejant pensant de qui havia sigut la idea? De qui creus Edgar? ¬¬ Si, de la Sam, però no la veia per cap lloc.. que duia entre mans?
Vaig donar una volta esperant.

Vaig baixar al jardí una mica abans de les sis per poder veure-ho tot, i allà, tot i ser d'hora, ja hi havia bastanta gent.

Vaig anar cap a la Cassandra i la Wendy.

-Hola.-vaig dir-los somrient.-No sabeu pas què ho fa que hi hagin d'haver focs artificials? -Segurament no ho sabien, però bé.

Focs artificials? Podia ser un bon pla per passar la tarda. Semblava que seria d'aquelles coses que es recordarien sempre.

Vaig buscar a la Sam, però no hi era. Bé, a veure qui trobo per aqui..

-Home, nose, una mica de focs sempre animen, i com passa una ultimament... tothom necessita alegrar-se una mica, no? l'ambient està tens tens...- Vaig dir-li a la Maggs.

Vaig mirar a la Cass i vaig alçar una cella.

-Vindran, la Rue i el d'Artagnan?- vaig demanar-li, rient.

Vaig acomiadar-me de la Sam amb un somriure, demostrant-li que estava encantada d'ajudar-la en allò. El meu esperit piròman seria sempre allà on es necessités.

Vaig ajupir-me cap a la pila de coets i explosius que havia encantat i col·locat, arremangant-me el vestit blau per tal de no tacar-lo i mirant-me els mitjons blaus i platejats. Aguantant-me amb una mà la bufanda de Ravenclaw vaig acabar de col·locar un parell de petards, i vaig incorporar-me.

Va començar a arribar gent, i jo vaig anar d'un a un altre, saludant-los a tots efusivament, amb un somriure enorme als llavis.

- Wen, Cass! Ed!!! Maaaaggs! Thomas!

Vaig baixar als jardins per vore els focs, tenia bona pinta, a Hogwarts pareixia que els agradava molt la pirotecnia. Però no me disgustava, almenys tenien vida, i no eren uns avorrits. M’agrada Hogwarts, i m’agradava haver vingut aquí.

Anava donant voltes per si trobava algun conegut, i esperant a que començaren els focs.

La gent déu ni dó ja el tros que ocupava del jardí, i aparentment qui s'havia encarregat de fer l'espectacle, se n'havia ensortit prou bé, de moment.

Vaig arrepenjar-me a un arbre, esperant a veure què passaria. Si no es feia res perillós o hi havia problemes, no tenia perquè fer res, jo.

Vaig passar el meu braç per la cintura de la Bianca, divertit.

-Guapa.- Vaig dir-li, mig rient.- Anem?

Varem arribar als jardins, junts. Em vaig mirar la gent que hi havia. No coneixia a ningú. Bé, potser a les nenes, les havia vist per allà cridant nosequé de les serps... però a ningú més. Vaig alegrar-me d'haver baixat amb la Bi.

M’havia colat a Hogwarts. La Samanta havia comprat prou material de pirotecnia i coneguent-la hauria montat alguna de les grans. Aixi que com m’havia dit que seria el divendres no vaig dubtar en anar a vore-ho. Esperava que no me digueren res, tot i que bé..
Al arribar al jardi vaig vore que estava replet de gent, bona senyal, i me va pareixer vore l’Allie amb una gran bolsa de coets. I la Maggie parlant amb alguna amiga.

- Hola preciosa.- vaig dir apropant-me per raere.- Sorpresa?- vaig mirar-la somrient.

Vaig vore que estava plenant-se de gent.

- Que guaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay! Quanta gent! I els fooooooooocs segur que són geniaaaaaaaaaaals! Hola Maggieeeeeeeeeee!

Donava botets emocionada, focs...artifici...llum...color! *-*

La Wendy havia sortit esperitada de la meva saleta just uns minuts abans, en veure l'hora. Ah, sí, que feien els focs d'artifici! De seguida vaig guardar la guitarra i vaig baixar cap als jardins, buscant el creixent grup de persones que s'hi reunien.

Vaig mirar el cel, esperant que comencessin els focs.

Vaig arreglar-me els cabells, i vaig anar cap als jardins. En aquest tipus de festa, algun professor anava bé...

Quan vaig arribar, em vaig quedar mirant als alumnes, sense apropar-m'hi molt, ja que sabia que ells preferien millor estar a la seva bola. Així jo els vigilava, i ells s'ho pasaven bé.

-Aah!-vaig cridar al veure al Charlie. Vaig saltar-li a sobre, lligant les meves cames a la cintura. I llavors em vaig posar a riure, baixant. -Perdonaa! -vaig dir, encara rient.-No t'hi esperava pas!

Vaig posar-me de puntetes per fer-li un petó a la galta, somrient.

-Així que... estàs ben informat, no, del que ha de passar aqui, ara?

- Pensava en dir-ho que vindria, però bah, millor una sorpresa, a més me colat, aixi que shh. Doncs diria que tinc certs contactes, si.- vaig dir donant-li un bes.- I encara no ha començat? Molta gent, no?

Vaig donar-li una abraçada.

- Te tirat moltissim de menys, no ens veiem des de fa temps.

-Val, doncs shht!-vaig dir, somrient. Veure'l m'havia alegrat el dia.- Doncs sí... sincerament, no creia pas que ni hagués tanta. Vaja, es que tampoc sabia què esperar, però!

Vaig agafar-lo de la mà.

-Aném a seure? -vaig dir, arrossegant-lo de la mà.-Allà va bé? -vaig dir, assenyalant unes roques planes amb la mà lliure. -I sí vols anar a saludar més gent, ves-hi, t'espero allà, sí?

Vaig arribar al jardí quan ja quasi anaven a començar, ho això suposava. Ja hi havia molta gent... però no a una personeta que jo buscava. Vaig alçar una cella. Això només podia significar una cosa... què els focs havien estat fets per ella. Ja sabria per què.

Confiava en ella. Vaig somriure, encara que no parlava amb ningú, i vaig anar on hi havia el Matt mirant el cel.

-Hey Matt.- Vaig dir-li, amb un somriure.- Com va?

Com que m'havia espantat una miqueta en veure el cartell que havien penjat a la Sala Comuna, vaig baixar als jardins a l'hora indicada. Vaig veure el Dan, i m'hi vaig acostar.

- Eh, tio! Què tal?

Però llavors una mica més enllà vaig veure-la a ella. Vaig fer un somriure, i vaig donar-li un cop a l'espatlla al Danny.

- Torno en una estona. Però veig una damisel·la desatesa, i això no pot ser...

Vaig picar-li l'ullet, amb una rialla, i vaig sortir disparat cap a la Nicole. Quan vaig arribar al seu costat li vaig posar una mà a l'espatlla, i vaig dir, agafant-la desprevinguda:

- No es preocupi, senyoreta Barrock, que mai han fet més destrosses de les necessàries...

Havia vist el cartell penjat a la Sala Comuna, que avisava dels focs artificials. Vaig pensar que era una bona idea i que, com últimament havia estat no molt animada, potser així em distreia una estona. Així que vaig baixar a l'hora.

Des de lluny vaig veure a l'Allie, tota vestida de blau, al costat dels petards. M'hi vaig acostar i la vaig saludar amb un somriure:

-Ei, Allie! M'hauria d'haver imaginat que hi estaries implicada!

Vaig girar-me, somrient. Em vaig incorporar i vaig abraçar-la, perquè... Perquè em venia de gust abraçar a algú, tu. Vaig assenyalar els focs i vaig dir, sense esborrar el somriure:

- Sí, hi estic implicada. Com sempre quan es tracta de focs artificials, de fet...!

Vaig mirar el rellotge. Ja tocava. Vaig fer un gest a l'Em perquè s'apartés, i vaig indicar a la gent que deixés espai. Quan tot estava disposat i el cel començava a ennegrir-se, vaig fer un moviment amb la vareta, encenent una única metxa i fent que l'espectacle comencés.

- Que això comença, gent!!! - vaig cridar.

I va començar... I de quina manera!

algunes imatges dels focs:

Vaig observar com s'anava apagant... Només quedava la traca final, amb els petards més bonics.

Espectacle final:

Vaig dirigir la mirada cap al castell. Ja devia faltar poc.

Vaig arribar al jardi amb un minut de sobra, l’Al acabava d’acabar el seu últim foc i la gent pareixia que li havia agradat...doncs si li havia agradat això, que esperaren l’espectacle.
Vaig mesclar-me entre la gent, fent com si haguera estat ahí tota l’estona i vaig arribar al costat del Thomas. I just en el moment que anava a parlar, va apareixer la gran palmera de colors, vaig somriure, començava l’espectacle, l’espectacle de veritat

Estava distret, mirant els focs, quan de cop el gran soroll del final em va fer fer un salt.

KABOUM

La sala comuna. La NOSTRA sala comuna. Vaig alçar una cella, sorprés.

"Joder, com se les gasten. Si que enns odien..."

No tenia res de valor allà, no em preocupava... però no havia vist el Fortin en tot aquest temps, i havia donat per suposat que estaria a la sala comuna.

-Espera Bianca!

Vaig sortir corrents cap al castell, per mirar si el meu amic estava a aquella sala que segurament ara estaria mig en ruines.

[Surto del Tema]

Vaig senti a gent cridar,pot ser me cauria bronca, pero no tenien proves, aixi que...
Vaig mirar cap on estava, havia estat la sala comuna. Una succesió de focs d'artifici i explosius, sorolls, colors. I al finalitzar, un lleó, una aguila i un teixó fent miques una serp. Vaig somriure. No havia quedat tan malament, a vore com o solucionaven ara.