El poder de LA Mirada

(OFF: obro ja, si no et fa res ^^)

Toc, toc, toc!

Vaig fer un sospir. De veritat que no sabia com m'havia deixat enganyar per a fer allò.... Bé, sí que ho sabia. L'allie era l'allie, i la seva Mirada no admetia un no per resposta.

De manera que aquella tarda vaig anar a Londres a visitar al senyor Rook, equipada amb una mica de valor, tota la meva educació, i... És clar, dos exemplars de Heat wave juntament amb una ploma.

De seguida vaig sentir que em deien que passés. Vaig armar-me de tot el meu valor i vaig obrir la porta.

Vaig sentir que trucaven a la porta.

- Endavant! - vaig exclamar.

Vaig seure a la cadira, somrient, entrellaçant les mans. Quan vaig veure aquella noieta que no devia passar dels quinze vaig somriure.

- Hola! Com et dius? - vaig dir, sense intentar semblar formal.

L'experiència m'havia ensenyat que intentar semblar formal era inútil... No ho aconseguia.

- Hola! Com et dius?

Tot i que em vaig quedar glaçada, vaig mantenir la calma. "Erin, va. És una persona, i molt simpàtica, a més. No mossega"

Vaig fer un somriure, intantant aparentar estar còmoda, i vaig entrar, tancant la porta darrere meu.

- Ho-hola, senyor Rook... Bona tarda- vaig dir- Té... té una sala preciosa, de debò- vaig fer tímidament.

Vaig deixar anar una riallada. La gent em tractava amb molt respecte...

- Seu, seu... - vaig dir, amb un somriure, assenyalant la cadira -. I per favor, digue'm Jamie, si em dius Senyor Rook em sento com si tingués seixanta anys.

Vaig dedicar-li un dels meus millors somriures (un d'aquells que m'havien fet guanyar concursos) i vaig esperar.

mare meva. De debò aquell home era tan agradable com em pensava que era. Se'm van passar tots els nervis de cop.

Vaig fer-li un somriure amable, mentre m'asseia a la cadira.

- Doncs bona tarda, Jamie- vaig dir-li, tranquil·la- Veurà... He vingut aquí, en certa manera, obligada, però crec que això que li diré ara li interessarà força- vaig explicar- Per començar... Ha sentit coses sobre la reputació dels Ravenclaw que porten vivint aquests anys a Hogwarts?- Vaig demanar-li, somrient.

Vaig treure un paper i una ploma, assentint lentament amb el cap.

- Bé... La veritat és que no he sabut gaire cosa de Hogwarts des de que en vaig marxar. I els Ravenclaw... Bé, quan jo formava part d'aquesta casa, erem força normals. Però no erem uns empollons com creu tothom. De fet, estavem bastant bojos. Però no ho demostravem. Per què ho dius?

Vaig fer un somriure entremaliat.

- Ho dic per què la nova generació de Ravenclaws ha... evolucionat; Ara, molts dels més entremaliats de l'escola pertanyen a Raven (I de fet, molts d'ells no han obert mai un llibre de text, així que pot imaginar-se com està la cosa ). La seva especialitat són els focs artificials i la pirotècnia... I aquest és el motiu pel qual sóc aquí.

vaig fer una pausa, asseient-me bé a la cadira.

- Dues amigues meves de Ravenclaw faran en breu un espectacular castell de focs. Segons m'han dit, serà el millor que hagin fet mai, i això que ja tenen molta experiència. Volen que sigui un espectacle enorme, Jamie- vaig dir-li- I és per això que necessiten... la seva ajuda. Voldríem que estigués... atent a l'espectacle, i si li sembla bé, escrigués un article sobre ell al periòdic profètic.

Vaig mirar-me'l, expectant.

- Què li sembla? Li interessa?- vaig preguntar-li- Jo trobo que pot valdre molt la pena, però... és la seva decisió, Jamie- vaif dir educadament.

Vaig somriure, no sense certo orgull de residència, i vaig dir-li a la noia:

- És clar que m'interessa. El cas és que aquests dies a partir de les sis de la tarda estic enclaustrat dins una sala de roda de premsa pel llançament del meu nou llibre... I això pot arribar a durar fins a les dotze de la nit. Argh, enviaria a tots aquests paparazzi a Azkaban!

Vaig gargotejar al pergamí que tenia sobre la taula:

Daanna Vimes, focs artificials

- Per sort, he contractat fa poc a una excel·lent fotògrafa a qui no importarà fer d'informadora... Espero.

Vaig riure amb la broma, i vaig assentir.

- Jo li recomano que, si troba algun foradet, vingui vostè mateix. Però és clar, aquests paparazzi d'avui en dia... Aix - vaig negar amb el cap amb un somriure que se m'escapava dels llavis - Però bé. Conec una mica a la Daana, i sé que pot ser molt bona. Si no hi pot anar, el millor és enviar-la a ella- vaig dir somrient, i vaig afegir: - tot sigui pel llançament de Naked Heat - vaig picar-li l'ullet, agafant bé els exemplars de Heat Wave de l'allie i meu per sota la taula. Encara no em podia creure que estigués parlant amb el Jameson Rook...! ^^

- Tot sigui pel llançament de Naked Heat? - vaig preguntar, somrient -. Podria ser que tingués aquí davant una noia esperant amb candeletes que surti el meu nou llibre?

Vaig somriure-li a l'Erin.

- Molt bé, doncs queda apuntat. Alguna cosa més?

Piiiiiiiiiiillada! >.<

Tot i això, la veritat és que la situació em va semblar més divertida que vergonyosa. Vaig fer com que mirava l'habitació mentre em fregava el clatell, divertida.

- Pot ser... Què t'ho fa pensar? No serà pas el fet de que la meva millor amiga i jo portem des dels cinc anys sospirant pel grandiós i guapíssim Jameson Rook? o que guardo cada peça que has escrit en els últims vuit anys en una capsa amb les Sigles JR i em pregunto cada dia com no puc escriure jo igual de bé? Segur que no serà pas pels dos exemplars de Heat Wave que tinc amagats sota la taula esperant que els signin...

Vaig riure, i vaig treure els llibres de sota l'amagatall, posant-los sobre la taula.

- ... Perquè aquí vé el... el segon motiu de la meva visita. Sé que estarà fart de fer-ho i que sóc molt dolenta molestant-lo d'aquesta manera, però... - Vaig posar ulls de cadellet, amb un somriure i cara de nena bona - L'Allie i jo som grans fans *-*

Vaig deixar anar una riallada.

- Vaja... Així que és això. Bé, passa els llibres. Això ho faig encantat, Erin, no em molesta pas.

Vaig agafar els dos llibres, i en vaig obrir un. A la primera plana després de la fulla de cortesia, vaig escriure:

Per a l'Allie, una fan esbojarrada que estic segur que em cauria massa bé. Gaudeix de la lectura de Heat Wave... It's raining men!
Amb tot l'amor i l'admiració,

Jameson Rook, amant dels focs artificials


Vaig agafar el següent, i vaig escriure:

Per a l'Erin. Perquè les persones amb més bon cor de totes son aquelles que més ho amaguen. Gaudeix de la lectura, noia, que segur que ho mereixes.

Jameson Rook


Vaig allargar-li els llibres a la noia.

- Apa, ja està.

Vaig evaluar-la amb la mirada. M'havia caigut bé, i semblava bona noia. M'havia donat una bona informació, i... Es mereixia una recompensa.

- Saps què? Crec que et donaré un regal, Erin.

Vaig obrir un calaix, i en vaig treure un llibre.

- Tu i la teva amiga Allie us mereixeu llegir-lo abans que ningú. En exclusiva per a vosaltres... Naked Heat!

Vaig allargar-li el llibre, amb un somriure, esperant la seva reacció.

Oh My God. Oh My God, Oh my god, Oh My God.

OH. MY. GOD!


Tot i que vaig notar que em començava a costar respirar, vaig restar impassible. Vaig fer un somriure, agraïdíssima.

- Moltíssimes gràcies per tot, Jamie... No sap quant. Pot ben asegurar que aquesta nit ni l'Allie ni jo dormirem... I demà pel matí Naked Heat passarà a ser un dels llibres que em sé de memòria - vaig dir, divertida per lo Fangirl que era quan es tractava d'aquell home.

- Bé, doncs era només això - vaig dir, encara embaladida, i vaig afegir mentre m'aixecava de la cadira :- I no es preocupi que si sent una noia cridar de joia i alegria pels passadissos de la redacció, no seré jo - vaig bromejar, i em vaig dirigir a la porta.

Vaig riure, i en veure-la dirigir-se a la porta, li vaig dir:

- Eh, eh, Erin, on vas? No em fas una abraçada abans de marxar?

Vaig somriure-li de manera sorneguera, mentre m'acostava a ella i obria els baraços.

- Au, que no mossego!

Vaig somriure, al·lucinada. Aquell home em queia massa bé.

- Jo... Jo... És clar - vaig dir, i vaig córrer cap a ell a fer-li una abraçada, tota feliç.

"l'Allie no s'ho creurà..."

- Mare meva - vaig dir-li quan em vaig separar, desbordant felicitat però intentant mantenir la compostura - Crec que aquesta tarda ha acabat sent molt millor del que em pensava. Si em disculpa, ara aniré a Hogwarts a saltar amb l'Allie fins que ens tirem mortes sobre la gespa. Que tingui un bon dia, Senyor Jamie.

Vaig fer que caminava tota seriosa fins a la porta, però a l'últim moment vaig saltar dintre un altre cop, amb un somriure d'orella a orella.

- Moltes gràcies... No se n'arrepentirà de res. Ho prometo ^^ Fins una altra!

I vaig sortir corrents de l'estança fins arribar on era l'ascensor per sortir al món muggle, disposada a veure l'Allie només arribar a Hogwarts.

[Surto del Tema]

PS: He abraçat al Nathan Fillioooooooon! *-*

Vaig somriure, divertit, tornant-li l'abraçada, i vaig dir:

- Apa, Erin, que ho passeu molt bé saltant fins a la sacietat...

Vaig seure a la meva cadira, mirant com sortia per la porta, amb un somriure simpàtic als llavis. Aquella gent m'encantava. Els fans que demostraven com els agradaves parlant amb tu i somrient tant que sembla que se'ls quedarà la cara així tota la vida, no els fans cridaners i acosadors.


[TEMA TANCAT]