No tots som iguals... almenys jo no. [Wendy]

Era la primera vegada que em ficava dintre del bosc prohibit. No estava espantada. Anava amb una vareta a la mà mirant encuriosida cada fulla, cada rama, cada gran arrel del terra.

Poc a poc vaig anar entrant, sense presa. La meva visita era només per aprendre com era aquell lloc, coneixe'l.

Finalment em vaig asseure a una arrel per descansar una mica, abans de continuar mirant.

Vaig llevar l'envoltori del caramel i me'l vaig ficar a la boca, balancejant-me a la rama d'aquell arbre taaaaaaaaaaaaan alt que havia vist des de l'habitació. Cert que estava a dins del bosc prohibit, cert que no hi tenia quee estar... però només havia vingut dos cops comptant aquest, i no pareixia que pasés res. Era un bosc normal i corrent...

Vaig veure com una noia s'apropava a les arrels de l'arbre. Des de les altures la vaig observar, llepant el caramel de llimona. Vaig observar que era de Slytherin i vaig arrufar el nas.

-Què fas?- vaig demanar-li, mig de mala lluna.

Vaig mirar cap a dalt i vaig descobrir a una nena del curs del meu germà. Crec que ell ja m'havia parlat d'ella, era la Moore... no sabia el nom. Una "Sang de fang". La vaig mirar encuriosida.

"Pot ser..."

Vaig aixecar-me i la vaig mirar, forçant un petit somriure.

-Estic descansant. I tu?

"Sigues simpàtica..."

No havia estat antipàtica, com la Black el primer dia, o el Luckgarden, o la Davis, però no me'n refiava. Tots eren iguals.

-Jugant una mica.- vaig respondre, baixant de l'arbre a poc a poc. Quan vaig tocar terra vaig fer un petit salt, com si volgués verificar que el terra era solid i segur.- Aquí, al bosc prohibit? Sí, cap problema?

Aiiiiiiiiiiix quin ego em portava a sobre. Vaig esforçar-me per seguir somrient.

-Cap, hi hauria d'haver-hi algun?- vaig fer, mirant-la.- Cada una pot fer el que vulgui, sempre que després atengui a les conseqüencies... A més, jo també estic al bosc prohibit, no hi hauria cap sentit, no?

Vaig asseure'm un altre cop a l'arrel, fent-li lloc.

-Vols seure?

Vaig escoltar el que em va dir.

-No se, als Slytherins mai els pareix bé el que dic. Vosaltres sabreu.- vaig dir-li, amb els braços creuats. Ara li surtiria el seu orgull Sly, si es que en tenia, em faria fora i em cridaria allò que tantes vegades havia sentit.

"Sang de fang"

-No vull, seure, estic bé.

-Mai?- vaig demanar-li.- A mi em sembla bé el que dius i soc Slytherin...

Vaig mirar-la i vaig allargar-li la mà.

-Nyx Luckgarden. Tú ets...?

No em va dir sang de fang. No va defensar amb penes i treballs la seva casa. Va dir-me que ella si que estava d'acord amb mi i em va allargar la mà.

Uo.

Vaig agafar-li, per educació, quan em vaig adonar del cognom. Hòstia, que era la familiar del Perseus Luckgarden...

-Wendy Moore.- vaig dir-li. I després vaig llevar-li la mà com si cremés.- Soc filla de muggles, eh?

Vaig somriure.

-Ja ho sé... sé que coneixes el meu germà, però no pateixis.- vaig mirar el terra i vaig baixar molt la veu- Jo no odio els muggles.

Vaig sospirar.

Ja, segur.

-Ah bé... ja...

No me la creia. Segur que intentava fer-se amiga meva per després donar-me una punyalada a l'esquena.

Llavors ho vaig veure. Una aranya de tamany considerable darrere la Luckgarden. Vaig quedar-me de pedra.

"No em fan por les aranyes"

Coi, perquè no heu vist mai les que jo veia. Sempre havia pensat que a mi no em feien por fins que vaig veure aquella aranya.

-Ah... ah... Aaaaah... Aaaaaaaah!!!- vaig començar a córrer cap a fora.

Vale, perquè mirava cap enrere d'aquella manera. Em vaig girar i vaig eixecar-me de cop, mirant l'enorme aranya que venia cap a nosaltres... Bé, cap a mi, per què la Wen ja fugia.

-Casum...

Vaig començar a córrer quan vaig veure que no només hi havia una aranya.

-Wendy!- vaig cridar quan vaig ser a prop d'ella.- Levicorpus.

Ella va elevar-se pel turmell i jo vaig aconseguir pujar a una de les rames d'un arbre. ja estàvem bastant enfora, però sabia que si arribaven anirien primer a per la Wendy, més jove...

Vaig veure'm cap per avall en questió de segons. Vaig veure com les aranyes em miraven allà i em van venir ganes de anar a agafar-les, des d'allà adalt semblaven més gracioses. La Luckgarden va pujar a un arbre. Havia estat ella qui m'havia pujat?

Doncs debia una disculpa... o dues.

Les aranyes es van cansar de seguida de esperar, i els encanteris de la Nyx van acaar per allunyar-les.

-Eh... em baixes si us plau?

Vaig baixar la Wendy i després vaig baixar jo de l'arbre. Em vaig fregar les mans, per què m'havia fet mal al pujar tant de cop... però havia estat una sort haver pogut pujar.

-Estàs bé?

Vaig assentir quan em va demanar si estava bé.

-Gràcies.- vaig dir-li.- Ets una Slytherin estranya, ho saps? em caus bé, i això no és molt normal...

vaig sospirar.

-No odies els muggles? Per què el teu germà si?

Vaig assentir.

-Ho sé.- vaig sospirar.- Escolta... vull fer un tracte amb tu. Si vols som amigues, vale? però... vull que m'expliquis coses sobre els muggles... podries fer-ho?

Els ulls em van brillar lleugerament.

-Es clar- Vaig somriure i vaig començar a fer botets^^- Però que ningú ho sàpiga, eh? ah... i el Lu... el teu germà tampoc, d'acord? No vull què es sàpiga que tinc una amiga Sly... que no et sàpiga greu...

Vaig fer un altre bot.

-No m'has dit per què el teu germà si que els odia... Bé, dona igual... Jo he de tornar al castell, Nyx... he de demanar disculpes a una persona.

Vaig mirar-la un segon, sense saber molt bé que fer, i al final vaig optar per abraçar-la. Després vaig sortir corrents cap al castell.

[Tema Tancat]