Classes de guitarra [Wendy]

Vaig travessar els passadissos, buscant la Wendy. Havia estat uns dies preparant-ho tot, a punt per fer-li una sorpresa. No hi havia ni parlat, des que l'havien atacat.

Tenia por. Tenia un mal pressentiment, quelcom que no m'agradava gens ni mica. I no volia que la gent ho sapigués. No volia que la Wen veiés en mi la por que jo no volia veure en ella. L'espantaria, veure'm espantat.

Vaig alçar una cella, mentre feia aquella reflexió. No sabia del cert què feia a Gryffindor, poruc com era. Tot i que potser no era que fos poruc, sinó que senzillament era prudent i feia les coses amb precisió, metòdicament.

- Wen! - vaig cridar-la quan la vaig veure travessar els passadissos, alegrement.

Vaig escoltar la veu del Matt i em vaig girar, alegre, anava fent botets pel passadís, com sempre. El Matt em queia bé, era amic de la Clare, potser era més que un amic, no ho sé, ara que ho penso, no m'hi havia fixat.

-Hola Maaaaaaaatt!- vaig dir, anant cap a ell fent botets.- Com estàs?? Fa temps que no parlem, eh?

La noia va venir cap a mi, fent botets. Era bastant més alt que ella, o sigui que vaig posar-me al seu nivell.

- Sí que en fa, de temps. Ho sento, és culpa meva, he estat molt ocupat. Em podràs perdonar? - vaig somriure-li -. Com estàs? Em vaig preocupar quan em van dir que t'havien atacat. Però sembla que ets prou forta per resistir qualsevol cosa...

Me la vaig quedar mirant. No era la persona amb qui tenia més relació, però la jovialitat i l'alegria que transmetia m'animaven, i a dir veritat li tenia molt apreci a la nena.

-Soc SuperWendy!- vaig dir, rient, abraçant-lo- Ho soporto tot, fins i tot a les serpotes fastigoses que em tenen ràbia perquè sé més de muggles que ells.- vaig seguir somrient, contenta.- Bé, el Pi Cabaralla m'estima, estic segura, però el vaig haver de molestar, no li agrada que li toquin, i que li lliguin de cop una persona no deu ser molt... guay.

Vaig fer dos botets més, feliç.

-I tu com estàs, Mattie?- vaig dir, contenta.- Em cercaves?

- Jo estic molt bé, ja saps que sempre estic content, jo - vaig somriure-li d'orella a orella -. Sí, que et buscava. Vine amb mi, tinc una sorpresa per tu.

Vaig donar-li uns copets a l'esquena i vaig alçar-me, acompanyant la noia fins a la meva saleta. Vaig obrir-la amb la clau i vaig fer-la passar.

- Seu allà, a una de les dues cadires que he posat al mig de la sala.

Vaig deixar-la, ajustant la porta i vaig anar fins a l'armari, treient-ne la meva guitarra. M'hauria agradat que ella hagués tingut la seva, però per les primeres classes no li feia falta, tampoc.

- Wendy, sé que fa pocs dies vas fer tretze anys, i m'han dit que per Nadal et van regalar una guitarra.. - vaig asseure'm al seu davant, agafant la guitarra -. Si tu ho vols... jo te'n puc ensenyar.

Una sorpresa? Vaig seguir-lo, fent botets i vaig entrar a aquella sala on ja l'havia vist un cop tocant la guitarra. Vaig seure'm a una cadira, com em va dir, i em vaig quedar mirant com ell treia la guitarra, i vaig obrir molt els ulls.

-Ooh! Si si si si si *_*- vaig dir, contenta, mentre els meus ulls brillaven.-Siii ensenya'm com feies aquell dia que estaves parlant amb l'Eileen i la Caaaass *_* Com ho feies? Com?

- Sooo! Frena, frena! Wen, una guitarra és molt més que una joguina. És com un amic fràgil i absolutament fantàstic, que si tractes bé fa una música meravellosa, però que si tractes malament desafina.

Vaig agafar la guitarra i vaig començar a tocar.

- El primer que has d'aprendre és a tenir paciència, perquè provaràs mil vegades un acord abans de dominar-lo prou. - vaig somriure-li -. Mira, el primer que has d'aprendre és que hi ha diferents tipus de guitarra: l'acústica, que és de fusta i amb les cordes de ferro; l'elèctrica, que és amb les cordes de ferro i va connectada a un altaveu, i l'espanyola, que és també de fusta i té les cordes... de corda, vaja.

Vaig riure per sota el nas i vaig reprendre la cançó que tocava.

- Si no ho he entès malament, tu tens una guitarra acústica... O sigui que és com aquesta que tinc jo aquí. - vaig allargar-li perquè se la mirés bé.

-Com el piano, doncs... però el piano no desafina.- vaig dir, pensativa.- Bé, es desafina sol, però tu no pots desafinar-lo...

Vaig mirar la guitarra que m'ensenyava i vaig fer que si amb el cap.

-Sí, es igual que aquesta... Les notes son... - Vaig senyalar-les segons les nombrava.- Mi, Si, Sol, Re, La i Mi.

Vaig somriure.

-Em passa això, fa poc que m'he adonat. Quan sento les notes, se quines son només escoltant-les. La meva professora de música li deia oïda absoluta, a això.

Vaig somriure, d'orella a orella. Sabia que aquella noia tenia un talent innat per la música.

- Suposo que ja ho saps, però hi ha dos tipus de maneres de tocar la guitarra. La primera, és tocant notes; la segona, és tocant acords. Quina és la diferència?

Vaig somriure-li, divertit. M'agradava tocar la guitarra, però m'agradava més veure la cara de satisfacció que feia en anar-ne aprenent ella.

-Els acords son conjunt de notes que es toquen a un mateix temps.- vaig dir jo. Allò a piano ja m'ho havien explicat.- Les notes només son una després de l'altra, amb el seu temps corresponent.

Vaig somriure, més tranquil·la.

-I la pua per a que serveix? no es pot tocar només amb els dits?

- Dona, poder sí que es pot. Però prova-ho - vaig riure per sota el nas -. Prova de tocar algun acord, i m'expliques què tal estan els teus dits després d'una estona.

Vaig mirar-la i vaig esperar que toqués. Les guitarres amb cordes metàl·liques, tant les acústiques com les elèctriques, acabaven fent fins i tot mal als dits si t'hi estaves molta estona sense fer servir la pua.

Vaig agafar la seva guitarra, cuidadosa, i vaig tocar una mica. Vaig tocar acords aleatoriament, però em vaig adonar que em començava a fer mal a les mans al cap d'una estona.

-Aux... Com deuen fer els contrabaixistes?- vaig demanar-li.- Deuen tenir unes ampolles...

Vaiig somriure.

-Gràcies Matt.- vaig dir, contenta.- Per voler ensenyar-me.