Bé, almenys l'aigua no està tant freda!

(Continuació de:lalalala, vaig passejant pel jardi, lalala..anda una formiga!)

El Charlie i jo vam arribar al llac. El sol encara brillava, però en unes poques hores començaria a baixar. Coses que té l'estiu, que es fa fosc tard!

Vaig ajupir-me per descorar-me les sabates, i les vaig deixar al terra, juntament amb la flor i altres coses que portava a les butxaques.

Vaig acostar-me a l'aigua, posant-hi els peus i assentant-me a la vora per posar-m'hi de mica en mica.

-Està molt bona, pensava que sent el llac tant gran estaria més freda... -vaig dir, mentre m'esquitxava les cames amb aigua, ja que portava pantalons curts.

Varem dirigir-nos al llac. Al arribar vaig tindre una idea.

- Saps? Hi ha una cosa que sempre he volgut fer.- vaig dir somrient.

Em vaig dirigir cap on estaven les barquetes i vaig pujar en una, després vaig remar fins on estava ella.

- Que seria vosté tan amable de fer un passeig amb mi?- vaig preguntar allargant la mà.

Vaig aixecar-me, anant a buscar un parell de coses que havia deixat a la gespa.

-Seria tot un plaer.-vaig dir, somrient. Vaig agafar-li la mà, i vaig pujar a la barqueta.

Vaig assentar-me en un dels bancs que tenia, i vaig agafar un rem.

-Cap a on?-vaig demanar-li.-Bé, cap a on ens porti, no?

- Res de remar.- vaig dir agafant-li el rem. Els vaig apuntar amb la vareta i aquests varem començar a remar suament.- A més creus que deixaria que una preciositat com tu remara?- vaig dir sentant-me al seu costat.

Li vaig apartar un flec de cabell de la cara.

- I per on ens havien quedat abans?- vaig dir somrient. Ah, ja ho recorde.- vaig agafar la seua mà i vaig continuar fent pesigolles.

Vaig somriure.

-Doncs... jo he agafat això, abans-vaig dir, treient-me un parell de xocolatines de la butxaca.-Es que saben que els hi tenia les he hagut d'agafar. Té-vaig donar-ni una. -Ah, i que sàpigues que estic fent un esforç sobrehumà per poder aguantar-me les pessigolles...-vaig dir-li, rient.

- Aixi que un esforç sobrehuma.. per`o si són simples caricies.- vaig dir rient, em va oferir una xocolatina.- Gr`acies.- vaig dir.- Dons si dius que tens pesigolles a la m`a...- vaig somriure. Amb la m`a que tenia lliure vaig començar a acariciar-li el coll.

Vaig tapar-me la cara amb les mans, posant-me a riure.

-Em sembla que prefereixo les mans-vaig dir, intentant calmar-me.- El coll és el meu punt feble! No ho hauràs fet expressament, no?-vaig dir-li, encara rient. -Aviam, i on pot tenir pessigolles el senyor Weasley...?-vaig demanar. Vaig aixecar les celles, esperat una resposta.-Bé, estic esperant que diguis alguna cosa, eh...-vaig dir, somrient.

- Aixi que el coll és el teu punt debil..- vaig somriure.- no tenies que haver dit res.- vaig deixar el coll i vaig pasar al seu braç- Que on tinc jo pesigolles?- vaig donar-li un bes.- Doncs...hauria de dir-ho?

-Es clar que m'ho hauries de dir... Jo t'acabo de confessar on en tinc, per tant crec que seria just.-vaig dir, intentant dibuixar un somriure d'innocent a la cara.-vinga... diga-m'ho... si no et passarà pas res... què és el pitjor que et pot passar? Crec que res de res...-vaig fer-li un petó.-Va...

- Mmm...- vaig fer que pensava.- Val.- vaig posar les meues mans sobre les seues.- El interior de les mans és un i l'altre..el cap.- vaig dir.- Si algu me acaricia el cap, no és que tinga pesigolles, simplement que si algu me acaricia el cap.. em deixa relaxat molt relaxat.- vaig dir rient.- Bé, ja coneixes els meus punts, ara estem en pau.

Vaig agafar-li una mà, i li vaig començar a acariciar, per dins.

-Oh.. millor paro, no? T'havia dit que no en faria res...-vaig deixar-li la mà, arrepenjant el meu cap a la seva espatlla i acariciant-li l'esquena... anant pujant amunt fins a arribar al cap, on vaig jugar amb els seus cabells. Vaig aixecar la cara de la seva espatlla i vaig mirar la cara que posava. Se'm va escapar el riure.-Perdonaa... però es que ho havia de provar... ho entens oi? I tranquil, ara ja mai més, si?

Quan em va tocar el cap un calfred em va reccorer l'esquena.

- Mai més?- vaig dir posant cara de pena.- Mira que tu tens prioritat.- vaig dir somrient.- Per ser tu, et deixe que em toques el cap sempre que vuigues. Encara que..- vaig fer-li una petita caricia al coll.

Vaig vore que estavem més o menys a la meitat del llac. Em vaig tombar a la barca, deixant un lloc al meu costat.
- Te uneixes?

-M'agrada tenir aquest tipus de prioritats...-em va sortir la pell de gallina quan em va tocar al coll.-Bé... doncs jo... et deixaré tocar-me el coll sempre i quan m'avisis abans, val? ^Però tampoc et passis-vaig dir rient.

Vaig estirar-me al costat seu, deixant de controlar on ens portaven les corrents de l'aigua.

-És taaant relaxant això.... -vaig dir, tancant els ulls.-No trobes que és la glòria?

- Te avisare abans.- vaig dir somrient.

Vaig passar el meu braç per raere de la seua esquena, atraient-la cap a mi, si aix`o era possible, perque amb el poc espai estavem molt junts.

- Acabaria dormint-me si no fos perque tinc a la persona més preciosa del món al meu costat.- vaig girar la cara , mirant-la. Vaig donar-li un petit bes.- Ets preciosa.

-Si jugo amb els teus cabells també et molesta?-vaig demanar. M'agradava jugar-hi, i no sabria si me'n podria estar.

Vaig abraça-lo, posant-me bé.-Saps, jo també ho tindria fàcil per adormir-me, ara mateix..-vaig dir, rient.-Encara que et tingui a tu al costat. Bé, potser així encara amb més raó... em trobo com protegida, saps? -cal parlar tant, Maggie?-Saps que fas molt bona olor?

- No em molesta, pots jugar sempre que vuigues, el meu cabell és tot teu.- vaig dir. Em va dir que es sentia protegida, vaig somriure, m'agradava que em diguera aix`o.- Dius que faig bona olor? Impossible que la meua olor siga millor que la teua.- vaig donar-li un bes al coll olorant de pas els seus cabells.-El que et deia, tu fas millor olor que jo, preciosa.- vaig donar-li un altre bes al coll.- Aix`o també et dona pesigolles?

-Perfecte..-vaig dir somrient, mirant-lo.

-Doncs... sincerament, la teva olor m'atreu d'allò més. Fas una olor... no ho se, però mai n'havia sentit una igual... -em va entrar un calfred quan em va fer el petó al coll.- Mmm... si, però em sembla que m'hi podré acostumar.-vaig dir somrient-li, fent-li un petó a la galta..

- Aixi que la meua olor te atrau...- vaig dir somrient.- Doncs ja se que regalar-te pel teu aniversari.

Vaig donar-li un bes al coll.

-Has dit que te acostumaras, no? Perque no podria no donar-te. Encara que si et molesta, puc canviar de lloc.- vaig dir, donant-li aquest cop un al braç.

Vaig recolçar el meu cap sobre el seu muscle, olorant el seus cabells. Vaig tancar els ulls, estar al seu costat em feia l'home més feliç.

- T'estime, t'estime moltissim.

-No, no em molesta. I de debò, vull acostumar-m'hi.

Vaig agafar-li la mà, i vaig començar a acariciar-la per el cantó de fora.-Et fa cosa aquí? Si no paro i cap problema.

Vaig tancar els ulls, notant el moviment de la barca sobre l'aigua, notant-lo a ell al meu costat, i notant la seva olor.

-Saps, no em puc creure que tingui tanta sort.

- No, no em molesta, al contrari.- vaig donar-li un bes al coll, pujant, fins arribar als seus llavis, per`o sense que es juntaren.- Jo si que tinc sort. Tinc a la persona més preciosa al meu costat.

Me la vaig mirar somrient.

-Has de saber que estar amb mi fara que et puje l'autoestima.- vaig fer que els nostres llavis es roçaren.- Perque no pense parar de dir-te preciosa, i pobre del que diga el contrari.

Vaig haver de fer-li un petó. Es que si se'm posava tant a prop no ho podia evitar.

-Doncs... em sembla que aquí dins hi ha alguna cosa que no rutlla tal i com tu voldries-vaig dir, assenyalant-me el cap.- I llavors també hi ha una cosa que es diu mirall, que tampoc sembla estar molt d'acord amb tu, però vès, què hi farem!

- Ets preciosa, ho has d'admitir.- vaig dir.- Parlare amb el teu cap, a vore si enten el que li dic. I els espills..be, amb mi tampoc es duen be, per`o amb tu han de dur-se bé si o si, els amenaçaren si diuen el contrari.- vaig donar-li un bes curt.- No et deixare dir el contrari, ets preciosa, meravellosa i la millor persona que existeix.

-Val, doncs sóc preciosa, maravellosa i la millor persona que existeix-vaig dir, per fer-lo content.-Però darrere teu, i això no m'ho neguis, eh!-vaig continuar, fent-li un petó.

-Imagina't que els miralls haguéssin preparat un pla contra nosaltres... em sembla que n'hauriem de parlar amb el director, de que estan embruixats... almenys quan no s'hagi pres la pastilla.-vaig dir, rient.

Vaig riure amb el comentari dels miralls.

- Clar i ens pendra per bojos.- vaig dir rient.- El que hauriem de fer seria crear uns miralls que et digueren lo meravellosa que ets sempre que et mires, l'únic que hi hauria gent que s'ho acabaria creient massa, com en aquell conte muggle...d'una n oia que vivia al bosc..i havia una dona malvada..- vaig dir intentant recordar el nom.- Bé, ara no em ve, supose que saps quin dic, no?- vaig preguntar.

Vaig començar a acariciar-li el braç des dels dits fins als muscle, fent-li petites pesigolles.

Vaig posar-me a riure amb ell.

-El de la blancaneus, no?-vaig respondre, pensant en quin podia ser.-Un que hi havia una madrastre que volia ser la més guapa del regne, i decideix matar a la filla del seu home donant-li una poma enverinada mentre viu amb els 7 nans... Sempre m'havia agradat aquesta història... tot i que ara mateix no sabria dir-te si n'hi havia algun que em desagradés! I es que qui no havia somiat en portar aquells vestits i posar-se a ballar amb el príncep blau? Tot i que ara ja m'ha passat la dèria dels vestits aquells... i ara el príncep blau ja el tinc.. -vaig apropar-mi per fer-li un petó curt.