Bé, almenys l'aigua no està tant freda!

La barqueta ja estava arribant al lloc d'on haviem marxat abans. La tarda havia passat molt depressa.

-Bé, doncs potser que vagi tirant-vaig dir somrient, sabent que el tornaria a veure aviat.-No es tracta pas de desobeïr els monitors. I això... bé, suposo que és perquè ets més responsable del que realment et penses que ets. I m'agrada.-vaig acostar-m'hi per fer-li un petó.-I no vull trigar gaire a veure't un altre cop, i demà seria perfecte.-vaig dir, sense poder amagar un somriure de punta a punta.

- Demà, sense falta, val?- vaig dir.- En el moment que desaparegues dle meu costat ja te tirare de menys.- vaig dir agafant-li la mà.- Però si demà em promets que ens vorem estare aci a l'hora que tu em digues.

Varem arribar a la vorera. Em vaig alçar de la barqueta i vaig eixir d'aquesta. Vaig allargar una mà a Maggs per ajudar-la a eixir.

-Si si, demà sens falta.-vaig dir somrient.-I a l'hora que creguis que no tindras feina, que de moment només ets tu el que té responsabilitats.

Vaig agafar-li la mà que m'havia allargat, i vaig sortir de la barqueta. Vaig recollir les coses que havia deixat per el terra abans de pujar i vaig agafar la flor.

-Bé, doncs a l'hora que diguis estaré aqui.

- Doncs ens vejam a les sis, et pareix bé?- va assentir.- Llavors tot correcte.

La vaig apropar a mi, i la vaig abraçar.

- Que pases una bona nit preciosa.- vaig dir.- Ens vorem demà, aixi que fins demà a les sis ets lliure.- vaig dir rient.

Li vaig donar un bes, no em volia separar d'ella, però haviem de fer-ho.
Ara que ho pensava... hi havia una manera de que poguerem parlar tot i estar lluny...ho buscaria.

-Em sembla perfecte.-vaig dir somrient. -I bona nit a tu també, encara que jo no podré dormir... em fa l'efecte que tindré massa feina a recordar tot el que ha passat avui... I demà em despertaré i m'hauré de pessigar per veure si ha estat tot un somni o què.-vaig dir rient.

-Bé, doncs me'n vaig..-vaig dir acostant-m'hi i fent-li un petó.-Si no marxo ara i sense pensar-m'ho encara em serà més difícil, per tant...-vaig fer-li encara un altre petó.- Apa adéu.

Vaig començar a tirar cap al castell somrient, sense poder entendre com podia tenir tanta sort, girant-me de tant en tant per mirar-lo, i ara sabent amb certesa que al cap de res ens tornariem a veure.

[tema tancat]