Bé, almenys l'aigua no està tant freda!

- La blancaneus, si, era el que deia.- vaig dir. Aixi que somiaves amb eixos vesits i ballar amb el princep blau...Doncs si dius que el princep blau ja el tens, sols et queda el vestit i ballar, i saps? Jo et puc ajudar amb la segona.- vaig dir rient.- Aix`o si, no et se dir si soc bo o no.- vaig dir acariciant-li el braç.

-Es que diga'm, has conegut mai a una nena que ho hagi somiat en ser una princesa i viure en un castell i tot allò? Però bé, va arribar el moment en què els vestits aquells tan pomposos van passar més aviat a desagradar-me, per tant el vestit no és problema. El problema és que jo tampoc se ballar..-vaig dir rient.-Mmm... doncs jo crec que te'n pots ensortir, tu.

- Si, les meues cosines, per`o com que no tinc germanes no ho tenia tan prop, som tots nois, els meus germans i jo sols jugavem a correr, fer carreres amb cotxes, feiem alguna que altra travesura i bé, lo tipic.- vaig dir rient.- Aixi que no saps ballar? Doncs aleshores pot ser et trac ventaja, una de les meues cosines em va obligar a ballar amb ella i em vaig tindre que apendre uns pasos, per`o d'ahi a que siga bo o no...ja no et se dir. Aleshores res de vestits pomposos...- me la vaig imaginar amb un vestit d'aquells.- Si, a més et pega més algun vetit llis, d'un color...- vaig dir imaginant-la.- Encara que jo roba femenina...- vaig dir rient. -Poc

-Bé, es clar, i venint de tu i els teus cosins, segur que les trapalleries eren d'allò més petites, oi?-vaig riure. -Doncs no, no en tinc ni idea, de ballar... i es que quan hi ha alguna festa o així sóc més d'assentar-me a un banc i parlar amb algú, però baja, que a vegades també m'ho he passat prou bé, ballant.-em va sorprendre el que va dir- Així que en saps? Ah! saps que no t'hi se imaginar?-vaig dir, rient.-Doncs me n'hauràs de fer classes... perquè jo sóc de les que trepitja els peus. I no, no crec que em posés mai de la vida un vestit d'aquells... tal com has encertat, prefereixo alguns de tall senzill, gens carregosos... colors clars o coses així. Saps, a tu les camises et deuen quedar molt bé-vaig dir, imaginant-me'l.-O sigui, no t'hi se veure, però que crec que et quedaria bé.

- Oh! Quant es juntavem tota la familia..aix`o si que era caos.- vaig dir rient.- Doncs quan vuigues apendre.- vaig dir acariciant-li el braç.- Aci em tens, per`o tampoc penses que soc un as, ni res per l'estil.- vaig dir.- No te me imagines amb camisa? Normal, jo tampoc, crec que sols me posat una i quant era petit. Per`o si algun cop, vols, per tu em posare un vestit, incloent corbata.. no et queixaras.- vaig dir donantli un bes.

-Es que si tot el que se m'ha explicat dels Weasley és cert, ningú es deu avorrir als àpats familiars-vaig dir, rient.-Doncs t'agafo la paraula, eh! -vaig tornar-li el petó, buscant-li els llavis.-Es que potser és perquè no s'està acostumat a veure'n, però els nois amb camises quedeu bé... o sigui, no allò de portar-les cada dia, ni molt menys, però que us queden bé. I tampoc cal posar-se-les amb els pantalons d'agulla i americana i tot allò, com informals també queden bé... Mmm.. però jo et vull veure amb corbata-vaig dir, fent-li un altre petó.

- No se el que hauras sentit.- vaig dir rient.- Però segur que no s'allunya molt. Aixi que amb corbata i camisa....- vaig dir.- Doncs val, però has de donar-me un motiu per a que me la pose...tot i que hauria d'anar a comprar-me alguna, perque no crec que la que em vaig posar als 11 anys em vinga bé.- vaig dir rient.- Per tant he d'anar algun dia de compres i comprare'm roba elegant. De quin color creus que em queda millor la corbata?- vaig dir jugant amb el seu cabell.

-Mmm... un motiu... me n'hauré de pensar algun que valgui la pena. Mmm... bé, pensa que aquest tipus de roba te'n compres un cop a la vida i la pots aprofitar ja per sempre més... Almenys els nois. Tot i que molt bé, no, jo? Arribo aquí i et faig anar a comprar roba de mudar... masses lleis tinc.-vaig dir, rient. Vaig posar-me bé per mirar-li els ulls de prop-Doncs... amb el marrí m'agrada com hi queda el verd, tipo Slytherin, però clar, ara no te'n compris una d'aquestes. També et pot quedar bé el vermell, el blau fosc... Penso que amb els teus ulls tots els colors hi poden quedar bé. T'estic servint de molta ajuda, oi?-vaig dir, rient.

- Clar, ara arribes tu i em fas l'home més feliç.- vaig dir rient.- Verd no, la idea del blau m'agrada més i el vermell també.- em vaig quedar pensant.- Doncs si, m'estas servint d'ajuda i mira...inclus et dic que em podries acompanyar-me, si vols clar, l'intuició femenina és sempre bona en aquestes coses, no?- vaig dir donant-li un bes.

-Doncs molt bé, un dia ens l'hem de guardar per anar a mirar què trobem.-vaig dir somrient. -I jo també vull que em facis de 'personal shopper',val? Cadascú al gust de l'altre, per un dia. -vaig fer-li un petó. -Te n'adones que no me'n se estar, tenint-te tant a prop?

- M'agrada la idea de vestir cada un amb el gust de l'altre.- vaig dir somrient.- Ho has dit, després no et queixes que no t'agrada la roba.- vaig dir rient.- Però no et preocupes, la teua sempre sera millor. Aixi que no te saps estar? Tranquil·la jo tampoc.- vaig dir donant-li un bes.

-No, no, no em tiraré enrere del que he dit. A més, havent-ho triat tu no em pot pas desagradar... Si m'agrades tu, com no em pot agradar el teu gust? I si, amb això inclueixo els dos sentits possibles..-vaig dir, havent-me adonat del doble significat, i acostant-m'hi per fer-li un altre petó.

Vaig somriure.

- Fet, algun dia anirem de compres tots dos.- vaig dir somrient.- Et dure a Londres, ja tinc la licencia d'aperetre. I si no... doncs podem anar amb el bus.- vaig dir somrient.- Ah, i deuras de deixar-me que te invite a dinar, esta clar?- vaig dir rient.- Després no em vingues amb que pagues tu.

-Si home, i què més.-vaig dir rient.-No penso pas deixar que paguis res més. Que si portem aquest ritme t'acabaré arruinant... Deixa-ho deixa-ho, ja em pagaré jo el meu sopar. -La cara que feia ja em deia que no em deixaria sortir-me amb la meva.-Bé, doncs vaal. Però el pròxim cop serà de la meva butxaca, val?

- Si, clar, clar.- vaig riure.- Ves acostuman-te preciosa.- vaig dir somrient.

Em vaig apropar a ella més, si això era possible ja que estavem molts junts i li vaig donar un bes, però un dels llargs.

- Mmm....m'encantes.

-Si, si, el que tu diguis..-vaig dir rient.

Vaig abraçar-lo, posant el meu cap a la seva espatlla, tancant els ulls i seguint la seva respiració.

La barca es va moure de cop, amb un moviment brusc, però llavors va tornar a estar calmada, com abans.

-Aaai!-vaig dir, espantada, aixecant-me de cop. -Què carai ha sigut això?-vaig posar-me a riure, adonant-me de que segurament només havia sigut el calamar.-Es que des de que vaig caure de la barca el dia que venia cap a Hogwarts, els moviments aquests bruscos a l'aigua em fan... respecte-vaig admetre, encara rient.

Vaig fer una ullada a l'aigua per assegurar-me de que no hi hagués res per allà sota i em vaig assentar a la barca.

-Oh, no entenc com pot ser que això em faci saltar.

- Haura xocat contra alguna roca.- vaig dir asomant-me a l'aigua.- Tranquil·la, val?

Vaig donar-li un abraç.

- No et preocupes, no deixare que caigues a l'aigua. Si vols li dic al calamar que no faça aquests moviments.

Em vaig girar i vaig mira a l'aigua.

- Ei...calamar, que podries ser tan amable de no fer aquests moviments tan bruscos? Gràcies.- vaig vore que somreia.- Més tranquil·la?

Vaig vore que estavem massa lluny i vaig apuntar als rems per a que donaren la volta.

-Si, si... Es que sembla ser que ja no podré ni pujar a una barca tranquila... Es que tu creus que havia de caure a l'aigua freda del llac? Es que ja havia de ser jo.-vaig dir rient de cor. -Però saps, m'ha agradat aquesta estona.-vaig dir-li quan va fer moure els rems altre cop. -I `què, alguna fòbia per part teva?-Vaig demanar-li.

- Alguna fobia...- vaig dir pensant.- Doncs no se, ni idea, supose que he de tindre alguna, però ara no en recorde cap...- em vaig quedar pensant, ara que ho deia, havia de tindre alguna si o si.- Crec que m'has pillat, no em ve cap a la ment ara.- vaig dir rient.

-Així que res... doncs t'hauré de començar a dir Charlie el valent, o alguna cosa per l'estil.-vaig dir rient.-Tot i que és normal tenir por a alguna cosa, almenys si és racional... Bé, doncs si mai ens trobem amb una situació que et faci respecte o por o com se'n vulgui dir doncs ja sabré el que és, i sinó... doncs millor per tu, així no hauràs de patir.

- No, no em digues Charlie el valent.- vaig dir somrient.- Segur que tinc por a algo. Però vuic dir, ho se en el moment, no se si m'entens... Ara que pense de petit, no podia vore els camions, vaig estar a punt de ser atropellat per un, recorde que vaig fer com un bot enrere, deuria de ser cosa de la magia, segur, i no em va tocar. I cada cop que veia un camio fugia correts. Però al cap del temps se me va passar. -vaig dir somrient.- Però bé, quan tinga por a algo, ja te avisare.

Em vaig posar a acariciar-li els cabells, vaig agafar un floc i em vaig posar a fer-li una treneta.

- Mai he sigut bo en aço, aixi que si ix horrible ho sent.- vaig dir rient.

-Si, si, ja se el que vols dir. Però bé, ja hi ha gent que no té una fòbia d'aquelles grosses, i que jo sàpiga no passa pas res.

Es va posar a jugar amb els meus cabells a fer-me trenes.

-Oh, cap problema, doncs et deixo practicar. Tan com vulguis.-vaig dir, palpant la punta de la trena que portava feta.-Doncs... tampoc està tan malament... té forma a trena-vaig dir, somrient.

Vaig riure.

- Te forma a trena? Segur? Jo de tu ho miraria millor.- vaig dir rient.- Te de tot menys forma de trena. Però si em deixes practicar al final segur que faig alguna amb alguna forma decent.- vaig continuar fent-ne.

Aleshores em vaig donar compte de que s'estava fent fosc.

- Et dones compte de lo ràpid que passa el temps?

-No em diguis que m'acaba de fallar el tacte...? -vaig buscar-me a la butxaca un petit mirall que solia portar a sempre a sobre, però vaig recordar que l'havia deixat a la vora.-Bé, doncs t'hauré de creure i pensar que és un desastre. I si volguéssis et podria deixar practicar fins que siguéssis un perruquer professional.-vaig dir rient.

-Saps, ni m'hi havia fixat... És ben bé que com més lent vols que passi el temps més ràpid passa. I d'aqui no pas molt hi haurà el sopar. Tan debò es pogués controlar el temps.-vaig acostar-m'hi per fer-li un petó.

- Aleshores et donare les gràcies.- vaig dir rient.- Si, d'aci poc és el sopar...et diria que et quedares més temps, però se suposa que soc monitor, i he de dir-te que quan siga l'hora has d'anar a sopar.- vaig dir somrient.- Saps? Crec que és la primera vegada que dic aço.. no és normal.- em vaig donar un copet al cap, com si tocara a la porta.- Charlie estas ahi?- vaig dir rient.- Però bé, sempre ens podem vore demà.- vaig dir donant-li un bes.