Aigua Freda

Si, era conscient que l'aigua del llac estava massa freda per banyar-se en ella, però la sensació m'encantava. La frescor m'arribava fins a totes les perts del meu cos, i em despretava.
A part, hi havia el calamar gegant, i encara que no parlava, jo podia notar el seu estat d'ànim (Coses de Lovegoods, segurament), i m'entenia amb ell.

I allà estava jo nedant amb el meu super-biquini blau quan vaig veure algú que venia.

Vaig mirar esglaiada cap a fora, per assegurar-me que no era cap noi no cap Slytherin, però vaig comprovar alleujada que no ho era.

- Hola Allie! Bomba vaaaaa! - vaig cidar mentre saltava al llac-. Ahhhhhrghhh! Collons! O.O Està moooooolt fredaaa!

Vaig nedar cap a ella.

- Feia dies que no et veia! Què tal tot? Tinc l'escombra a reparació i ara no puc fer quidditch, o sigui que he vingut a nedar ^^

Anava caminant, silenciosa, per els exteriors de Hogwarts. Encara estava molt emocionada amb això que era una bruixa, i m'agradava recordar totes les coses estranyes que m'havien passat quan encara no savia que era bruixa, i les cares dels meus pares en rebre la carta.

Anava pensant en això quan de sobte vaig notar que al lloc on anava a possar el peu dret, no hi havia terra. Com era posible?? El meu peu no trobava terra firme, això si, va trobar aigua mooolt freda que va fer que em desiquilibres i finalment, caigués al llac.

Aquestes coses només em passaven a mi, no?

Vaig veure que una nena, segurament de primer perquè no em sonava de res, queia al llac prop d'on era. La roba li devia pesar, sabria nedar? Per si de cas, vaig córrer cap allà i la vaig agafar tan bon punt era a l'aigua, i la vaig ajudar a asseure's a la vosa.

- Estàs bé? O.O Has d'anar amb més compte! - vaig fer un encanteri d'aire calent i em vaig posar a assecar-la-. Ets nova, oi? Com et dius?

- AGATHA!
Vaig cridar, quan es va tirar de bomba i em va esquitxar.
Em vaig posar a riure, però llavors una nena de primer que no coneixia es va caure a l'aigua (encara no se com) i l'Agatha va anar a treure-la

- Uix... Estàs bé? Jo soc l'Allie, la loca 1.0. I tu, com et dius?

Una noia em va aixecar de l'aigua, i vaig tossir. No sabia nada i l'aigua no m'agradava molt.
Vaig sortir del llac i vaig mirar a les dues noies, amb una mica de por i tremolant del fred.

-Jo em dic Wendy...- vaig dir, mirant amb interés a les dues noies.- Wendy Ginny Moore.

- I vas a Gryffindr, pel que veig ^^ - vaig comentar en veure-li la corbata-. Jo també sóc de Gryffindor, em dic Agatha, segurament em deuràs conèixer perquè sóc la nova capitana de l'equip de quidditch- vaig afegir amb posat fatxenda-. Tot i que defet tothom ens coneix perquè, en general, fem merder a l'escola ^^

Vaig mirar a l'Agtha de dalt a baix.

Vaig girar el cap cap a un costat, estranyada.¿Que havia dit?

-Doncs no se qui ets, encara, ni que significa Quidditch.- vaig fer, estranyada.- Qué significa? es un grup? o un joc? com es juga?- vaig fer, ja emocionada.

Vaig asseure'm al terra, vaig mirar amb els meus ulls grans i verds a l'Agatha.

-Mola?

- No saps qui sóc? T.T - vaig fer-. No, espera, ho has de saber. Sóc la que salta per les escales! La que sempre està armant merder! La que li va caure un llamp a sobre, això segur que córrer per l'escola... saps quan algú crida "BLAAAAAAAAACK!" tot enfadat per l'escola? Doncs sóc jo! I... ah! Sóc la que va fer la recol·lecta de llaminadures el primer dia! ^^

Me la vaig quedar mirant, per veure si li sonava alguna cosa.

"No sap què és el quidditch. Pobreta".

- Això del quidditch... bé, tot té remei. Ets filla de muggles, oi? El quidditch, senyoreta, és l'esport més emocionant, vibrant, perillós i fantàstic del món! Es juga sobre escombres voladores i dir que "Mola" és quedar-se curt.

De sobte vaig mirar a l'Agatha admirada.

-Uooooooooooooo! Ja se qui ets!!!!!!- vaig obrir molt els ulls.-Uooooooooo! Jo també vull fer totes aquestes coses!!!!!!!!!!- vaig dir, emocionada, mirantme-la com si fos un déu o algún famós.

-Uoooooo! Jo vull aprendre a volar en escombraaa!- vaig fer, després vaig mirar a l'Allie.- Què es muggle?

Olé, Allie, ara pots fardar.

- "Muggle" és la manera col·loquial de anomenar als humans que no poseeixen màgia al món màgic. Els humans no màgics no saben res de l'existència de màgia perquè d'això se n'ocupa el Ministeri de Màgia. Si algun muggle veu màgia, encanteri per oblidar, Obliterar, i com si no hagues passat res. També hi ha encanteris que fan l'acció de repelir els muggles. El castell de Hogwarts, per exemple, son runes a vista de muggles.

Vaig mirar-la, somrient.
- Espero Haver-te aclarat els dubtes. I saps què? Crec que tens molt futur per davant. Liant-la, vull dir. I no pensis que només els Gryffis la lieu, eh? Que també hi ha uns quants Ravenclaws amb una habilitat especial per muntar merders, servidora entre ells. I també la Sam, ja la coneixeràs.

Ara tocaven les advertències.

- Però això si, has de vigilar a no topar-te amb algun Slytherin indesitjable... Et pot fer mal, molt mal.

Em vaig quedar mirant uns segons a l'allie. quines paraules tan complicades deia. Però crec que més o menys vaig entendre el que deia: Muggles= Papa, mama, el cosí Thony... Es a dir, gent que no sap fer màgia. No saben res de la màgia perque un tal Ministeri (quin nom més estrany per una persona) fa que s'oblidin del que ha passat. i que els pares no podrien veure el castell.

-Tenc futur? Això ja m'ho va dir la senyoreta Thompson, del col·legi de l'any passat, eeh... i el senyor Bennet, el director de l'altre escola, i el senyor Swan, la senyoreta Vermouth, el senyor Bickstop...

Mentre deia cada directora de cada escola anava enumerant amb els diits. Havia estat expulsada de moltes escoles, i no em podia recordar de totes!

-Jo diria que no em queda ningú...

-Ja he vist que els Slytherins tenen una cara molt estranya, com si els donés tot igual, com si mai riguessin, com si mai s'emocionessin... Quina pena, no? Mal? em poden fer mal? i per què??- vaig coomençar a espantarme

Pobreta, ara se m'estava espantant.

- Tranquila, Wendy! Mentres tinguis gent tan fantàstica com l'Agatha o com jo, no has de patir. Els Slytherin son un mon apart, saps? Es creuen superiors. I odien els fills de muggles.

La vaig mirar, per veure la seva reacció.

- Si mai un Slytherin se t'acosta i et diu "Sang de Fang", tu m'ho vens a dir, d'acord? És un insult molt lleig. De veritat, si t'ho diuen, els haurem de donar una bona lliçó.

Vaig somriure àmpliament

- Sí, però no t'espantis, tenen molta boca, però en realitat no són més que uns cagats. Si són de la teva edat segur que te'n pots fer càrrec tot soleta, però si són dels grans... ens ho vens a dir a nosaltres i els apallissem en un moment! ^^

Vaig somergime al llac i vaig nedar una mica, em ralacsava.
La veritat em volia trobar amb el calamar jagant i fer que llutava amb ell com en Jack Sparrou per matar l'aborriment i flipar-me jo sola. Així que vaig anar nedant crol i mirant el fons del llac.
De sobte vaig veure una llum que brillava en mig dalgues verdes. Em vaig somergir i vaig veure que es tractava d'un collaret d'or, el vaig agafar (sempre he tingut debilitat per les coses brillans).
Quan vaig sortir a la superficie vaig veure tres noies que xerraven i vaig decidir preguntar pel colleret.
-Em... daixo- vaig dir acostan-me i interrompint-les- aquest collaret és vostre?

Vaig reconèixer la noia que havia conegut al camp de quidditch, que s'apropava nedant amb un collaret.

- Meu no és - vaig contestar jo, i vaig mirar les altres-. És vostre?

Vaig veure una noia de Hufflepuff que s'acostava amb un collaret.
Em va semblar que era aquella qu, segons els rumors, tenia un nom estrany... Paper Deplata o alguna cosa així. Ah, si! Celo Fan. I despres a mi em deien rara perquè em deia Allie Aly Lovegood, no et fot?

- No, meu tampoc no és, però pots posar un cartell als passadissos per identificar-ne el propietari, no?

Si mira, com si el meu temps l'agués de gastar fent cartells. Però vaig aver d'admetre que si que tenia temps de sobres i que era una vona idea. Total,havia de matar el temps amb alguna cosa no?
-Ho faré.

-Meu tampoc.- vaig fer, mentre rebuscava a la butxaca. On era? era estrany que no hi sigués a la meva butxaca o a sobre de la meva espatlla. normalment no es separava de mi.

Pot ser quan vaig caure al llac...
Vaig passejar la mirada per el llac, espantada. No podia haver-se ofegat, no? No... savia nedar? mai ho havia provat... on coi...

De cop el vaig veure, a sobre del cap de la noia que demanava que fer amb el colgant.

-No et moguis, noia.- li vaig dir.- Esperat, que tens la meva mascota al cap...

Em vaig apropar a ella, i de puntetes vaig agafar el Mr Mouse, que no se com coi havia arribat allà. Els ulls van brillar quan el vaig agafar i me'l vaig possar a l'espatlla.

-No em facis més aquests espants, Mr. Mouse!

Vaig riure de la cara que va fer la noia Hufflepuff.

- Mr. Mouse, eh? Un nom maco. Puc?
Vaig dir, allargant la ma cap a l'animalet, mirant a la Wen.

Ara em feia gràcia agafar-lo, ves per on.

Vaig somriure a l'Allie, poques vegades volien agafar el meu ratolí, sempre els feia por, fàstic o alguna cosa per l'estil.

-Es clar!- vaig dir, emocionada.- T'agraden els ratolins? Aquest mai es separa de mi. Què t'agrada el nom que li he possat? Oi que es original?- li vaig somriure de nou.

- M'encanten els ratolins, son una monada. - vaig agafer elpetit ratolí de la Wen-. Hola, Mr. Mouse!

Vaig fer una rialleta, i vaig treure de la butxaca una avellana. La vaig posar a les potetes del ratolí, que va començar a rosegar-la amb golafreria.

- És la mar d'eixerit, m'encanta moltíssim!!!

Em vaig quedar clavada on era quan vaig veure el ratolí.

"Aiiiiiii!"

Em vaig apartar ràpidament quan vaig veure que l'Allie l'agafava.

- No. M'agraden. Les. Rates.

Vaig sortir de l'aigua a cuita corrents.

- No l'acosteu a mi.

Em vaig quedar mirant l'Agtha, estranyada.

-Vas en escombra voladora, et cau un llamp a sobre, ets el malson dels professors...- vaig agafar el Mr. Mouse, per mirar-lo de més aprop.- I et fa por un ratolí?

Vaig començar a recargolar-me de riure.

- No em fa ben bé por... -vaig dir-. És que no m'agraden. Gens. Odio les rates. És com... les serps. O sigui... Ecs!

A mi em feien por coses ben diferents, però les rates... les rates eren superiors a mi.

- Saps que les rates són el símbol de la traició? Són brutes i asqueroses i... ahhhh no l'acostis a mi!