El moviment relaxant de l'aigua és bó per a pensar [Esquirolet]

Vaig arribar al pont, duia uns dies estrany...tenia ulleres, no molt marcades però ahi estaven i el meu cap estava poblat de cançons. Hi havia moments en que desapareixien, però hi havia altres que venia amb més força i no sabia el perque... u.u

Els meus peus anaven per lliure i el meu cap estava ple d'idees sense fonament.

Al arribar al pont vaig recolçar els braços a la barana, mirant l'aigua. Aquesta estava tranquil·la, l'aigua estava en calma no hi havien oles i es podien vore les roques del fons.
No em vaig menejar, el moviment de l'aigua era relaxant i estava tan sumit en aquest que no vaig sentir que algú arribava al meu costat.

- I felt the earth beneath my feet, sat by the river and it made me complete...

això és el que anava canturrejant mentre passejava pel jardí, buscant un lloc on seure i llegir una estona. Però, en passar pel pont, hi vaig veure algú conegut.

l'Ed estava tan sumit en els seus pensaments que ni tan sols em va sentir acostar-me. Pitjor per ell, vaig pensar, ara veurà ^^

Em vaig acostar a ell sigilosament, fins a posar-m'hi al costat.

- And if you have a minute why don't we go... talk about it somewhere only we know...! - vaig canturrejar-li a l'orella.

No vaig poder tenir un atac de riure més gran en veure l'ensurt tan enorme que es va emportar el pobre noi. Vaig riure'm a gust en la seva cara, fins a respirar fons per calmar-me.

- Hola, atontat- vaig dir quan vaig parar de riure, asseient-me a la barana del pont amb l'esquena recolzada en el pilar - en què pensaves?

I que aquest algu em cantava a l'orella.

-This could be the end of everything so why don't we go somewhere only we know?- vaig respondre somrient.- Atontada tu.

Aleshores vaig vore que es sentava a la barana del pont, Erin, sentada a la barana del pont.

- Em..qui eres tu i on esta Erin?- vaig dir recolçant l'esquena al pilar.- Doncs no pensava molt, el que intentava era relaxar-me, últimament ho necesite, el meu cap no em deixa en pau.

Vaig assentir amb el cap tota somrient, orgullosa de que l'Ed se sabés la cançó.

- Molt bé, pequeño saltamontes, el nostre coneixement de música va millorant - vaig dir amb un gest d'aprovació, ignorant el que em deia sobre la barana del pont - i què és això de que sóc jo l'atontada? No sóc pas jo qui porta dies sense dormir pensant en qui-sap-què...

Em vaig redreçar a la barana, posant-me seriosa de cop.

- Ara de debò, Ed... Portes ja molts dies que sembla que estiguis en un altre món... Em tens una mica preocupada - vaig dir - Que et preocupa alguna cosa? - vaig fer abraçant-me les cames - Alguna cosa dels estudis, o un amic.... - vaig fer un somriure maliciós - Una senyoreta, potser?

Em vaig girar mirant-la.

-Preocupat per algun cosa? Estudis, jo? Des de quan em preocupe pels estudis? Una senyoreta?- vaig dir sense comprendre.- Ah.. que em preguntes si estic enamorat...jo enamor...-vaig dir.-...at, jo no estic enamorat.- De qui vols...- vaig dir- que m'enamore jo? Si soc el marginat de l'escola i no tinc casi amics.- vaig dir tirant una pedra a l'aigua.

Em vaig quedar mirant l'aigua.

Me'l vaig mirar amb una cara estranya. Podia ser que...?

- Ed, Ed!- Vaig exclamar, suavitzant l'expressió - Que ho deia de broma, no t'ho prenguis tan seriosament... Ho sento, no preguntaré més; em tenies una mica preocupada, ja està - vaig fer un somriure - Ja deixaré que m'ho expliquis tu mateix el dia que tinguis una senyoreta a la teva vida...

Vaig picar-li l'espatlla afablement, intentant alegrar-li l'expressió. Almenys, ara que tenia la sosppita del que li passava ja no estava tan preocupada.

- Per cert, i què és això de que ets un marginat que no té amics? - vaig preguntar-li, fent-me l'enfadada (tot i que mostrant ben visiblement que no ho estava) - Què sóc jo, eh? Aire? Que sàpigues que jo només em junto amb gent de lo mejorcito. Només gent sel·lecta i amb classe, i bé que des que et vaig conèixer passo més temps amb tu que no pas sola!

Vaig fer una pausa tota somrient, pensant.

- I què és l'Allie, que no la menciones? Bé que us heu fet força amics, no? I el Luke? I l'Emily i l'Eileen, i l'Agatha? I què hi ha del Saul, i la Pri? Sense oblidar-nos de tots els quadres i armadures, i els fantasmes... Fins i tot les mascotes t'adoren! I la Sam? És la teva germana, però quan us veig sembla que sigui la teva millor amiga!

Vaig fer el somriure encara més gran, abraçant-me les cames.

- Què em deies abans de nosequè d'un marginat i uns amics? Qui és aquest noi? No em sona d'haver-lo vist mai...

Me'l vaig mirar amb les celles aixecades i un somriure a la cara, esperant a veure què deia.

- I dale amb la senyoreta..- vaig dir somrient.- Ah, aleshores si no fora de lo mejorcito no et juntaries amb mi? Vale, vale...me ho apuntare eh...- vaig dir rient.- Doncs...mira, Aire és un bon mot per tu, me l'apunte, tot i que esquirolet és més guay.

Em va comentar que no estava sol, que tenia amics.

- He dit que no tinc casi amics, no que no en tinga cap. L'Al és per a mi una bona amiga, al igual que la Pri. L'Eilee, l'Agatha i l'Emily no les conec casi.-vaig dir.- Però em cauen bé igualment. I la Sam...bé, no fa falta explicar la relació que hi ha entre nosaltres no?- vaig dir somrient.- Som germans, nose supose que és normal.- vaig riure amb lo dels animals.- L'únic que me adora és el meu kneazle, i això que no se per on para ultimament.

Em vaig apropar i li vaig desfer el cabell.

- Aixi que armadures i quadres...Amb els quadres encara he parlat però amb les armadures, estic un poc tocat però tampoc tant...La Sam si que parla amb armadures, pregunta-li a ella.

Vaig riure amb ell. Bé, almenys ara ja estava més animat...

- Ja clar, excuses, excuses... Tu el que vols és dissimular que ets el més popular de Hogwarts davant aquesta pobra noia que només té l'aire de dintre el seu cap... - vaig dir-li traient la llengua.

Em vaig mirar l'Ed, i després em vaig mirar l'aigua. Una idea moolt boja se'm va acudir... I la veritat és que estava prou animada per fer-ho sense després haver-me de culpar.

Vaig fer-li un somriure maliciós a l'Ed. I, abans de que ell pogués esnendre què passava allà, li vaig clavar una empenta amb totes les meves forces i el vaig tirar a l'aigua.

XOF!!

"Això és per no confiar en mi i no dir-me que t'agrada la Hannah Johnson! El dia que m'ho confessis em tiraré jo, perquè ho sàpigues ^^"

- Això és per mentir-me i fer-me creure que no ets el més guay de Hogwarts! El dia que m'ho confessis em tiraré jo, perquè ho sàpigues ^^

Abans de que poguera fer res, em va llançar a l'aigua, vaig nadar cap a la superficie, al eixir em vaig apartar el cabell de la cara.

- Em...vale...qui eres tu i on esta Erin? Primer et sentes a la barana i ara em tires des del pont?- vaig dir encara alucinant.- Aleshores no et tiraras mai, no soc el més guay de Hogwarts.

Aleshores em vaig donar compte de que anava amb roba i sabatilles...acabava de tirar-me al llac amb roba...aquesta s'ha tornat boja o.o

- Erin..et fixes que vaig amb roba...tu no odiaves que em tirara al llac amb roba? I ara em tires tu?

Vaig fer algunes braçades.

Vaig riure.

- Ho sé...- vaig començar amb un somriure, pensativa - Però avui em sento bé. Estic animada - vaig dir simplement.


Vaig mirar-me com nedava tot content a l'aigua, animada. I en aquell moment vaig estar segura de tres coses: Una, l'Ed estava enamorat. Dues, l'escollida era probablement la Hannah Jonhson... Era una noia molt maca, del nostre curs, amb qui es portava molt bé. De qui podia ser sinó?; I tres... No pensava pressionar l'Ed per a que m'ho digués; estava contentíssima per ell, però ho celebraria en silenci. Fins al moment en que decidís confiar en mi, on l'ajudaria en tot el que ell volgués amb totes les seves forces. S'ho mereixia.


- què? - vaig dir amb un somriure - Està bona, l'aigueta?

Se me havia quedat mirant somrient.

- Però et llançes o em faras eixir d'aci i anar a buscar-te?- vaig dir.- Doncs esta bonissima...vaa...llançat.

Com veia que no es llançava em vaig ententindre a canviar el meu cos de color, ara blau, ara verd, roig, ara blau de nou.

- Mira soc bo camuflant-me.- vaig dir rient. Em vaig quedar mirant la mà si posava dins l'aigua no es veia.- Hahahahah.

- Pfff... però això és trampa - vaig dir riallera - El fet de que et puguis canviar de color et vé de naixement; no és pas que portis anys i anys practicant com un estúpid com fem d'altres - vaig dir fent rodar els ulls.

Em vaig mirar l'aigua, pensativa.

- No has reconegut que ets el més guay de Hogwarts - vaig dir posant-me de costat a la barana, amb una cama penjant del pont i la mà recolzada a l'altre genoll per estar més còmode - Sense això no em puc tirar... Tampoc que en tingui geires ganes, en realitat - vaig riure.

Em vaig quedar mirant l'Erin.

- No soc el més guay, ho ets tu.- vaig posar-me baix seua però no arribava a agafar-li la cama.- Mmm....- vaig traure la vareta de la butxaca i li vaig apuntar les cames.- Aquamenti! Ara ja no tens excusa...- vaig dir somrient, em vaig tornar a guardar la vareta i vaig fer unes braçades.- Si no et tires jugare al joc de a vore quant aguante baix l'aigua sense respirar..- vaig dir rient.

o.o

- Manipulador... - vaig dir entre dents - Doncs mira. Ara, per a que aprenguis...- vaig apuntar-me les cames , i immediatament van començar a rebutjar tota l'aigua que em tirava ell - No em penso tirar. Juga al que vulguis, que mentre no et moris jo ja estic contenta. A veure si m'anaven a acusar d'assassinat... - vaig dir traient-li la llengua.

- Aprengui de la millor.- vaig dir.-Esta bé...- vaig dir fent un mig somriure. Me la vaig quedar mirant.- Doncs ens vejam després... o no.- vaig dir rient.

Em vaig sumergir, coneixia un tunel on podia passar a l'altra banda del pont, em vaig posar a buscar-lo i em vaig dirigir cap a ell. Al atravesar-lo vaig eixir a l'altra banda del pont. En aquella banda l'aigua estava més fresqueta. Em vaig posar de manera que poguera vore el cel, surant.
Em vaig posar a cantar en veu baixa una canço d'un grup muggle que m'encantava.


Words are flying out like
endless rain into a paper cup
They slither while they pass
They slip away across the universe
Pools of sorrow waves of joy
are drifting thorough my open mind
Possessing and caressing me

Vaig posar-me a riure en veure la seva reacció. Doncs vale, que s'estigués per allà tant de temps com volgués. Jo no pensava baixar del burro... Vaig riure en veure que aquell dia estava cabezota, cosa que no havia sigut en la vida.

Vaig mirar-me l'aigua, relaxada. Realment el paisatge de Hogwarts era preciós...

Vaig continuar surant.

Jai guru deva om
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world

Aleshores se me va ocorrer una idea. Vaig nadar cap a la costa i vaig eixir de l'aigua, vaig vore que seguia sentada al pont, em vaig apropar a ella sense fer soroll cosa que vaig aconseguir. I em vaig posar a cantar-li fluixet a l'orella.

Images of broken light which
dance before me like a million eyes
That call me on and on across the universe
Thoughts meander like a
restless wind inside a letter box
they tumble blindly as
they make their way across the universe


Se va girar, mirant. Vaig començar a riure. Quant vaig parar, vaig continuar cantant.

Jai guru deva om
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world


Em vaig sentar davant seua encreuant les cames, encara amb la roba banyada, però no me importava se estava fresquet.

Sounds of laughter shades of life
are ringing through my open ears
exciting and inviting me
Limitless undying love which
shines around me like a million suns
It calls me on and on across the universe
Jai guru deva om
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Nothing's gonna change my world
Jai guru deva
Jai guru deva

Me'l vaig mirar, sorpresa.

- I a tu què t'ha agafat, també, ara? - vaig dir riallera - Abans no cantaves ni en broma... I ara no pares - vaig fer alçant les celles.

Em vaig posar a mirar el paisatge, mentre cantava les harmonies de la cançó tota distreta.

- Deu ser que el tindret com amiga acaba fent que cante.- vaig dir somrient.- No ho puc evitar, ix sol. Ah, però si vols que pare, pare, que per mi no hi ha problema, amb lo mal que cante.

Em vaig quedar mirant el paisatge, no se perque però em sentia menys cansat.

- I és clar que no vull que paris! - vaig exclamar amb un somriure - Saps que m'encanta sentir la gent cantar. I si és per fer-te sentir incòmode, encara més - vaig bromejar.

Me la vaig mirar somrient.

- Aixi que fer-me sentir incomode? I qui diu que em sent incomode?- vaig dir rient.- Hi ha una canço que em cantava Sam quan era petit, no era seua, era d'un grup de música muggle, a ella li la cantava el meu oncle. És preciosa.- vaig dir recordant, eixa canço mai se me oblidaria.- Per les nits quan tenia por i no podia dormir anava a la seua habitació i me la cantava...em tranquilitzava i no se si la canço o el saber que no estava sol, feia que acabara dormint.- em vaig quedar callat. Aquelles nits que els malsons no em deixaven dormir. Val, perfecte m'estava posant sentimental u.u- Ho sent, no se a que venia això ara.- vaig dir fent un somriure. Em vaig posar a tararejar la canço que estava cantant abans.

- Al principi sí que t'hi senties, no m'ho neguis - vaig dir - Almenys jo sí que m'hi sentia moltíssim - vaig dir rient - I mira com estem ara.

Vaig escoltar-lo amb un somriure.

- Tranquil - vaig dir - m'agrada molt sentir aquest tipus d'històries. La veritat és que jo no vaig tenir res d'això... Deixem-ho en que sóc filla única i que la meva mare no és la millor cantant del món - vaig dir rient per sota el nas - I el meu pare... Bé, el meu pare dorm com un tronc i, un cop es posa a dormir, no el desperta res. Seguirà dormint per molt que la nena plori fins a quedar-se sense pulmons - vaig riure - I, de fet, tampoc hagués fet falta. Els meus pares sempre diuen que era una santa... Mai els vaig despertar plorant per la nit ni res semblant - vaig explicar somrient - Segons ells, em despertava molt durant les nits, però em quedava allà al llitet tan tranquil·la fins que m'adormís de nou o arribés el matí.

Me'l vaig mirar, divertida, esperant la seva reacció. Mai ens havíem explicat gaire de la nostra infància.

Vaig somriure.

- Si hagueres vist ma casa quan la Sam i jo erem petits...te hagueres asustat.- vaig dir rient.- Segons ma mare això era un caos, supose que te ho pots imaginar. El caos aumentava quan jugavem a l'amagatall, que era alguns dies quan plovia, ja que no ens deixaven eixir de casa, tot i que de vegades no feiem cas. - vaig dir.- Una vegada inclus ens posarem a jugar a beisbol en el pis de dalt, trencarem dos finestres, rectifique, Sam trenca dos finestres, ja que ella era la que batejava. Tinguerem sort, estavem sols i ho varem poder arreglar.- vaig dir recordant.- Quan feia bon temps, anavem a nadar al riu a correr al bosc, caminavem fins al poble...Algun dia quan vingues a ma casa te ensenyare el riu i el bosc. La Sam i jo, amb ajuda del meu avi varem construir com un mini moll per a poder llançar-nos a l'aigua i varem penjar una corda d'un abre per a poder balancejar-nos i tirar-nos a l'aigua. L'aigua esta sempre neta i fresca i no hi ha corrent ni roques. Però no et penses que sempre l'armavem...eh, que erem molt bons els dos.- vaig dir rient.

- No m'imagino estar a la casa dels Williams i viure per explicar-ho - vaig dir rient - A casa meva és tot molt divertit, però molt tranquil. Algun dia has de venir tu també a casa meva, és tot preciós. Visc en un poblet als afores de valentia. És un poble d'aquests que abans de que t'adonis que hi ets ja te l'has passat - vaig dir amb una rialleta - És molt, molt petit. És molt maco, perquè tothom es coneix i som tots amics. A més, hi han festes al poble cada quinze dies. Fem festivals de les flors, pintures vivents, ara organitzem un cine a l'aire lliure, ara una marató de teixir, ara busquem els ous de pasqua, ara fem pel·lícules i les enviem a concursos... I, com que tot té fins benèfics, hem acabat per tenir la nostra pròpia ONG. Només hi participen activament unes cent cinquanta persones - vaig dir rient - però com que el poble és històric, vénen molts turistes i tots contribueixen. The Stars Hollow ONG va prosperant! - Vaig dir riallera.

- El meu poble...bé, tampoc el puc considerar meu perque no vivim ahi, la nostra casa esta a uns 2 km, per` anem al poble algunes vegades.- vaig dir.- Bé, doncs és el tipic poble rural. Els carrers son estrets i les cases son de pedra tipus antic. De normal no hi ha molta gent pels carrers, com a molt una o dos persones. Tot i que en la part de la piscina-riu a l'estiu esta ple de gent. Per`o durant les nits d'estiu, a l'Agost, sempre que no plou, és monten unes taules grans il.luminades per unes fogueres que hi han alrededor. Tots ixen a sopar, no sols els jovens, et pots trobar amb tot el poble. I despres del sopar hi ha com ball, on toquen música, la gent balla...La Samus i jo sempre anem al sopar i al ball de després, l'ambient és genial. Els nostres pares venien abans, per`o ara ja s'han cansat i anem nosaltres dos sols. Algun dia vens, voras com te ho passes genial.