El moviment relaxant de l'aigua és bó per a pensar [Esquirolet]

Vaig somriure.

- Ha de ser preciós... tot i que el meu no es queda curt - vaig dir somrient, i vaig treure un moneder de la meva bossa. Vaig rebuscar per una butxaqueta - Aquí guardo totes les fotos de la meva família i amics... - vaig explicar - I per suposat també en tinc del poble. Mira, aquí es veu força bé - vaig dir amb un somriure.

Vaig treure'n una foto, i se la vaig mostrar.

Spoiler:

- Això és el centre del poble durant la festa de les carbasses, per donar la benvinguda a la tardor - vaig explicar - Es decora el poble amb carbasses i motius tardorencs, i preparem un munt de menjar típic de l'època. I fem una setmana sencera de balls, i cines a l'aire lliure, i jocs... És molt divertit.

Vaig mirar-me la foto amb carinyo. M'encantava Hogwarts, però enyorava molt a tothom.

- I aquestes dues són les nostres millors amigues del poble - vaig seguir, somrient - Es diuen Lorelai i Rory Gilmore. Són una mare soltera i la seva filla... Són la gent més encantadora que et pots trobar. La filla, la Rory, és una noia brillant; l'acaben d'acceptar a Chilton, que és l'institut més bo del país, i d'allà anirà de dret a Harvard, n'estic segura. I la Lorelai no va acabar els estudis, però fixa't que ara dirigeix l'Independence Inn, que està classificat com un dels vint millors hotels irlandesos - vaig dir, orgullosa - Són un encant. La Lorelai és la millor amiga de ma mare, i la Rory és la meva millor amiga del poble. Sempre estan per allà, te les he de presentar algun dia...

OFF: Sí, copiada totaaaal de GG. Però és que no sabia què posar, així que simplement he descrit tot tal com és a la sèrie... xD

- Jo no tinc aci cap foto, a l'habitació tinc el album, hi ahi en tinc alguna de Sam i jo quan erem petits i alguna amb el poble de fons i crec que també tinc alguna de tots dos nadant al llac.- vaig dir rient.- Doncs nosaltres al poble els que coneixem i tenim més confiança són la familia del Mervin, els seus avis, pares i els seus germans, uns amics dels meus avis, que tene un net que ve durant l'estiu..mm...una noia que vaig coneixer l'estiu passat...ah i el Henry i la seua familia.- vaig dir, pot ser amb un to massa fred.- Als demes els coneixem, però de pasada.- vaig vore que el to aquest cop era més normal. - Feu festa de les carbasses? Al nostre poble ho varen fer un any, però no va tindre èxit aixi que ho varen deixar correr.

Vaig assentir amb un somriure, tot i que m'estava preguntant què hauria passat amb aquell tal Henry. Però no n'havia de fer res, em vaig dir a mi mateixa. O sigui que vaig callar i vaig somriure.

Vaig tornar a guardar la foto al moneder, i vaig treure'n les altres. Formaven un feix força gran... vaig començar a mirar-les distretament.

Em va vindre una idea al cap i vaig somriure.
Quant va acabar de vore les fotos, que no eren poques les va guardar de nou al moneder i aquest el va deixar al seu costat.

- Erin- vaig preguntar.- Que em podries donar un moment les teues mans?- vaig dir allargant les meues.

Vaig acabar de mirar les fotos, ensimismada. Hi tenia a tothom: Des dels meus amics de Hogwarts fins a fotos del poble, amb tota la gent que hi vivia; Fins i tot el Paul Anka, el gos de la Lorelai, sortia un parell de vegades a les fotos.

En acabar em vaig trobar l'Ed mirant-me amb cara rara. Aix aquestes Hannahs Jonhsons, vaig pensar alegrement, i vaig desar el moneder. En cap moment vaig pensar que el que realment passava allà era que acabava de ser víctima d'una de les grans maquinacions de l'Ed. (xD)

- Perdona, ja he acabat. Són molts records - vaig explicar amb un somriure, divertida.

En aquell moment em va dir allò de les mans. Me'l vaig mirar amb les celles aixecades mentre les hi donava.

- Suposo... mentre no em facis un jurament inviolable... ^^'

Em va donar les mans i vaig somriure. Em vaig alçar i vaig fer que ella també s'alçara i abans que poguera dir res o es poguera soltar de les meus mans, vaig fer que tots dos caiguerem a l'aigua.

Varem eixir a la superficie.

- Que abans deies de l'aigua?- vaig dir rient.

Cooooooooi. Com no m'ho havia pogut imaginar abans?

Perquè era idiota, vaig pensar. Li vaig fer una mala mirada a l'Ed.

- Que no li importa gens que porti la meva faldilla preferida i la camisa que em vaig fer jo mateixa, me les farà malbé igualment - vaig dir amargament - Almenys em podries haver avisat i em canviada de roba abans de que em tiréssis... - vaig dir, i vaig sortir de l'aigua. Ni tan sols sabia si havia portat la vareta.

Val, perfecte s'havia enfadat.

- Erin- vaig dir seguint-la, però sense eixir de l'aigua.- Eh...la roba sempre es pot arreglar amb magia.- no em va fer cas.

Vaig eixir i la vaig seguir, pareixia que buscava algo. Continuava sense entendre la seua mania de no tirar-se a l'aigua en roba, tot i que l'acceptava, a més ella feia una estona m'havia tirat a mi. Estaria enfadada realment?

Em vaig quedar mirant com buscava alguna cosa.

- Que...que busques?- vaig preguntar dubtos.- Estas enfadada amb mi, no?

- Busco la vareta - vaig fer secament - i no, no estic enfadada. Em pensava que et coneixia millor, això és tot - vaig dir.

Vaig trigar uns segons abans no vaig trobar-la. Vaig apuntar-me amb ella i, a l'instant, jo portava una faldilla i una camisa bàsiques, mentre que la roba que portava abans estava sobre la barana. Vaig assecar-la amb compte i vaig doblegar-la, i tot seguit vaig enviar-la a la meva habitació.

Vaig fer un somriure, i, entrant com una persona normal, vaig ficar-me al llac.

- Veus? És així com es fa.

- Ah, era això vaig dir.

Vaig esperar que tornara a entrar i quan ja estava dins em vaig posar de peu sobre la barana i em vaig tirar de cap.

- Ara si, no? Bé, el que et deia, l'aigua esta bonissima.

Vaig tirar-li aigua al cap.

- Aixi que penses que em coneixies.- vaig dir rient.

- mmm... Això és el que em pensava - vaig dir fent un somriure, conscient de que ell no tenia la culpa de que m'hagués posat de mal humor - però sembla ser que encara em falta molt per aprendre.

Vaig flotar a l'aigua. Era incomodíssim, això de banyar-se amb la roba. No sabia pas què li veia l'Ed.

Vaig riure.
- Em coneixes, ho se per el que vares dir ja fa temps al jardi? O era aci al pont? No ho recorde... Però si ens feren un qüestionari no se qui trauria més nota si tu o jo.- vaig dir

Vaig continuar tirant-li aigua.

Vaig riure distretament.

- Pel que veig avui, tu - vaig dir - Això significa que m'hi hauré de posar de valent. Vigila les teves espalles, perquè a partir d'ara sabré tot el que sents - el vaig avisar, amb un somriure que pretenia ser diabòlic.

Vaig mirar el cel. Per la llum, devia faltar mitja hora per a que es pongués el sol.

- En fi, haig de marxar, Ed - Vaig dir, deixant de flotar i posant-me dreta - Només venia a veure si et passava alguna cosa greu; em tenies preocupada. Ara, si em disculpes... - vaig fer sortint de l'aigua - ...marxaré.

Vaig assecar-me amb la vareta, i em vaig calçar els mitjons i les sabates. Vaig recollir les coses i, fent un gest d'adéu amb la mà, vaig marxar.

Em feia ràbia, estar de mal humor; mai m'hi posava, i ara estava tota irritada per una tonteria. per favor, m'havien tirat a l'aigua, no era per tant...!
Vaig somriure interiorment, però, mentre caminava pels jardins en direcció al castell i recordava la cara que havia posat l'Ed quan li havia preguntat si estava enamorat. Sí que ho estava. I la Hannah Jonhson ja podia estar contenta. Per ells dos sí que m'alegrava.

[surto del tema]

Em va dir que marxava, em donava la sensació que estava enfadada amb mi, perfecte, no volia que s'enfadara amb mi, sols volia que ens divertirem junts.

Vaig eixir de l'aigua i em vaig tombar damunt de la gespa, no tenia ganes d'entrar al castell, no me apetia estar amb la gent, ultimament em sentia estrany.
Vaig recordar el que em va preguntar Erin al principi: Una senyoreta, potser? No entenia a que estava referint-se, jo? Enamorat? De qui? De quina persona em podria enamorar jo..., aleshores ho vaig comprendre..no...Edgar dis-me que no, no, això no pot ser no no... Si Edgar si que és em va dir una veueta interior.- No et dones compte que aixi tot te sentit? No, la veu no podia tindre raó...em vaig prometre que això no passaria, no podia passar, no estava passant...Però passava, - va dir de nou la veu. Em vaig alçar de la gespa i em vaig quedar mirant el lloc per on havia marxat...i aleshores em vaig donar compte de que si que era cert, tot tenia sentit, el motiu del regal, el perque no podia llevar-me les cançons del cap, el perque sempre estava pensant en ella...u.u Em vaig recordar de com estava el dia del seu aniversari, després de que ella marxes...Com no m'havia donat compte abans? Perque no has pensat en eixa possibilitat en cap moment, qui te ho anava a dir eh Edgar? em va dir de nou la veu...
Que anava a fer? No li anava a dir res, això estava clar...però no em podia comportar com abans...Em vaig donar compte de que ja era de nit, em vaig alçar i vaig caminar cap al castell, encara perdut en els meus pensaments.
Qui te anava a dir que acabaries enamoran-te de la teua millor amiga?...Molt bé Edgar, ja l'has cagat.



[TEMA TANCAT]