Disfrutant de l'aigua.

Com ja havia acabat de fer tots el deures,per fi! Vaig decidir anar a pendre un bany. Vaig arribar al llac amb tanta sort que no hi havia ningú. Millor, m’agradava més que no hi estiguera ple, a més amb el fred que feia, poca gent venia a nadar. Jo podia aguantar la temperatura, cosa de familia. Em vaig llevar tota la roba, exceptuant el banyador. Ho vaig deixar tot, roba i sabates al costat d’un matorral. Despres em vaig tirar a l’aigua i vaig començar a nadar.

Estava asseguda sota la sombra d'un arbre alt i gran, i que feia una gran ombra on podia estar amb una temperatura prou bona com per passar-me el dia sencer llegint-me els llibres que duia a la meva sempre present motxilla. Feia un vent suau i agradable, no semblava que estiguéssim a la tardor.

Va aparèixer un noi ros, semblava més petit que jo, bastant guapot. Es va treure la roba i es va posar al llac amb banyadori va començar a nedar. Aquella cara em sonava d'haver-la vist a algun lloc, tot i que ara no queia a on. Però n'estava segura, la tenia present d'alguna cosa.


Vaig deixar estar el llibre i vaig posar a mirar-me el noi, tot pensant de què em sonava.

Estava nadant, quant vaig notar que algú em mirava. Em vaig girar i vaig vore a una xica sentada amb un llibre a les mans. Em vaig apropar cap a la vora del llac per a preguntar-li pre que em mirava tant.

- Hola- vaig dir mirant-la.- Passa alguna cosa?

Al cap de poca estona va veure que el mirava. I va venir cap a mi.

- Hola- em va dir- Passa alguna cosa?

Em vaig quedar que no sabia què dir. Finalment vaig optar per parlar.

-Bé, si, ...- com li podia dir?- jo a tu t'he vist abans, bé, almenys em sones d'alguna cosa, però no se de què! I per això et mirava, estava pensant de què em sonaves - vaig excusar-me.

Vaig riure amb la seua frase.

- Val, doncs ho sent però no em recorde de tu- vaig dir sabent de que li sonava- Però pot ser et sone, perque coneixes a la meua germana, a que si? A que saps qui és Samanta Williams? Doncs jo soc el seu germà, Edgar.- vaig dir somriguent.

Em vaig quedar amb la boca oberta, caient-hi de cop hi volta.

-Es clar! Ara hi caic! - vaig dir, petant-me de riure per no haver-lo pogut conèixer tot i haver-me passat la tarda anterior a la sala de la necessitat amb ella - Bé, doncs encantada de conèixer-te Edgar. Jo sóc la Maggie, Maggie Prewet. - i li vaig fer el gest d'encaixar mans.

Vaig eixir de l'aigua per a encaixar-li la ma.

- Igualment- vaig dir mentres li la encaixava.- I tu a quin curs vas?- vaig preguntar mentres me apartava un poc per a no banyar-la.

Ja havia acabat d'estudiar, així que vaig decidir anar cap al llac a nedar un estona, tot i que ja començava a fer una mica de fred. Em vaig treure la túnica mentre anava caminant i la vaig deixar tirada al costat d'un arbre. Vaig fer un sprint final i, en perfecta posició de bomba, em vaig tirar al llac.

Vaig treure el cap de l'aigua, vaig eixugar-me els ulls per veure millor i vaig veure el noi que també estava al llac i que feia un moment, no m'hi havia ni fixat. Era l'Edgard, el germà petit de la Sam.

-Hola, petit Williams- vaig saludar-lo, apropant-me.

La Prewet anava a respondre quant una altra xica va apareixer de repent i es va tirar al llac. Em vaig apropar a vore si la coneixia,

- Ah.. Hola! Tu eres Tyler, no?- vaig dir-Si, la del passadis. Com va?

-Sí, Tyler- Vaig asentir, mentre somreia- Hola, Maggie- vaig saludar aquella noia gryffindor que havia vist algun cop, crec que devia fer 6è, o em sonava una cosa així- Què tal tot? Fa una mica de fred, no creieu?

Anava a respondre a l'Edgar quan va aparèixer l'Eileen.

-Hola, Eileen - vaig saludar-la - Tens fred? Dpncs jo penso que avui fa una temperatura molt bona. Tot i que l'aire si que refresca bastant.

- Fred? Si, be, fa un poc de fresqueta, però encara se esta be- vaig dir mentres em sentava en la vora del llac amb els peus dins l’aigua- Mm... que vos conteu?- vaig preguntar.

-D'aquí poc hauré de deixar els banys al llac- Vaig comentar, tristament- I les meves visites al Calamar Gegant- Vaig dir, mirant a l'altre banda del llac, on el Calamar xipotejava. - A que és maco, el Calamar?- Vaig comentar, recuperant el somriure- Vaig a cridar-lo ^^

l'Eileen va cridar el calamar, i ell es va acostar. El vaig començar a acariciar.

-Sabeu, mai havia tocat ni vist tan de prop el calamar...- i vaig somriure, tot disfrutant del tacte moll i suau de la pell de l'animal.

-A que és simpàtic?- Vaig dir, com una mare orgullosa ensenya el seu fill- La gent es pensa que és antipátic perquè, quan s'aborreix, té la mania d'agafar a la gent del turmell i aiexcar-la del revés, però és un bon calamar, oi que sí?-Vaig explicar, mentre acariciava la pota que el calamar havia recolçat sobre la riba.

Vaig obrir els ulls com dues taronges, i a la cara em va quedar una ganyota. Instintivament vaig treure les cames de l'aigua. Llavors però, ja els hi vaig tornar a posar.

-Doncs així potser millor que el fem divertir, no? Jo passo de que m'agafi i m'enfili cap amunt de cap per avall...- i vaig començar a riure imaginant-me l'escena.

L’Eileen va cridar al calamar i jo em vaig apropar a acariciar-lo.
- A que et refereixes amb que prompte hauras de deixar el bany i les visites?- vaig preguntar- ho dius per el fred? Perque jo pense continuar vinguent a nadar encara que estiguem a menys 2º- vaig dir riguent- I no soc l’únic, la meua germana i jo tenim una aposta pendent, vore qui és més ràpid. I per aixo anem a nadar desde aci fins al moll.- vaig dir. – Ho farem quant faça, fred, pot ser abans de marxar per Nadal.

-Sí, jo ho deia pel fred- Vaig aclarir- Si vols nedar al hivern et pots colar al Bany dels Monitors, que és tan gran que serveix com a piscina. Segur que l'Em em dóna la contrasenya- Vaig dir, pensant en l'Em i com l'anomenen: La monitora guay (xDD)- A més, aquella banyera té tanta espuma i és tan guai... llástima que no hi pugui portar al Calamr, s'ho pasaría la mar de bé ^^

-Veus que bé, jo hi puc entrar sense demanar la contrasenya ni intrer-hi d'amagat...- vaig dir posant-me a riure un altre cop. - si voleu, us la puc dir jo. Això si, si us veuen o alguna cosa la Maggie Prewet no hi té res a veure, d'acord? Que m'agradaria continuant ser monitora, amb els privilegis que això comporta... - vaig treure la llengua i em vaig tornar a posar a riure. Era un dia d'aquells que incús les coses més insulses et fan gràcia.

- Saps la contrasenya del bany dels monitors?- vaig dir sorpres- Ets monitora? Que em podries dir algun dia la contrasenya?- vaig dir posant cara de pena- Per favor? Et promet que jo no fare res malament. Es que mai he entrat al bany dels monitors.

-mmm... m'ho he de pensar... bah, no cal pensar-ho, si se que us l'acabaria donant de totes maneres! Ah, però això si, quan entreu vigileu amb la primera rajola, que a vegades, si te la trobes desperta pot ser que us mossegui el peu... i ja us aviso de que no és gaire agradable. I una altre cosa, No digueu que us l'he dit jo, d'acord?

Vaig fixar-me amb el calamar, que continuava tan tranquil com abans.

- Paraula de Williams de que no dire res.- vaig dir mirant a Maggie.- Te ho promet.- vaig dir mentres em posava de nou a l'aigua.- Vaig a nada algun poc. Algu se apunta?. -vaig dir mirant sobretot a Eileen que estava dins l'aigua.

-No, jo no porto banyador... a més, prefereixo quedar-me aqui. - i vaig tornar a acariciar el calamar gegant.- la Maggie es quedarà aqui amb tu, d'acord?- val, no se perquè ho vaig dir, però a vegades parlava amb els animals com si siguéssin nens petits. En adonar-me del que havia fet, em va tornar a entrar un atac de riure.

-Va, jo vinc a nedar una mica, que, en teoria, venia a fer una mica d'exercici, però m'he quedat parlant i, clar...- Vaig dir, donant excuses. Perquè, en realitat, l'únic esport que m'agradava de veritat era el Quidditch- Va, anem- Vaig dir, donant un parell de braçades.

- Val- vaig dir fent unes braçades- M'encanta estar en l'aigua, és tan relaxant.- vaig dir mentres surava- Aiiiii.. Maggie tu també jugues a quidditch?- vaig preguntar mentres surava.