Curs nou, vida nova

Vaig entrar per la porta petita de darrere del Gran Saló, just a temps, vaig saludar als meus nous companys i em vaig aseure al meu lloc, vaig recol·locar la cadira i em vaig posar recta.

Els alumnes encara corrien d'aquí cap allà, sense deixar de saludar-se els uns als altres, vaig recordar que fins feia poc jo havia fet el mateix havia corregut a buscar als meus companys Slytherin i ens haviem arraconat a la nostra taula, bé, el que feiem sempre, com a grup elitista que erem.

Vaig remoure el cap per treure'n aquells pensaments, aquell any, despres de tot el que havia passat, tot seria diferent.

Veig que ve el Chris i li fa un peto a la rachel.

-jo? Molestar? Nomes intentava coneixer a les noves, pero esque bo faciliten la feina-

No puc evitar deixar de mirar els ulls de la noia

-Bueno, si us semblo molest, prepareuvos amb els nens que hi han per aqui-

Quan ve el Chris li dedico un somriure, encara que va seguit d'una mala mirada quan diu allò de "a la vostra disposició". Però és una mala mirada de broma... Si ell vol estar a la disposició de les noves pagarà les conseqüències, i ho sap. Ric per sota el nas, i l'abraço per la cintura. Per això m'agrada tant.

- Sembla que no sàpigues tractar amb Slytherins, Nick - dic, somrient a la Jacqueline.

Bec una mica d'aigua, encara abraçant al Chris amb un sol braç, i li faig un gest al Nick.

- I conèixer a les noves no vol dir lligar amb elles, Nick... - li pico l'ullet, parlant en broma, rient una mica.

Em miro a la rachel de reull i ric.

-No, nomes feia noves amistats, bueno, jo marxo a una altre taula, passeu be!-

M'aixeco de la taula i li xiuxiueixo a la orella a la scar:

-quan vulguis t' ensenyo el castell-

M'aixeco de la taula i marxo a donar una volta.

Entro amb el Frethya als peus caminant alegrement i l'Spyro a l'espatlla. Uns quants nens de primer es miren amb pànic el meu tigre i els somric, agafant el cadell de tigre en braços.

- No us preocupeu, no mossega ni fa mal, és molt amorós en realitat!

Com si volgués confirmar-ho, el Frethya em llepa la galta i jo ric, mentre els nens emb miren amb un somriure als llavis. Els faig adéu amb la mà i vaig a asseure'm a la taula de Ravenclaw, sense saludar a ningú en concret, mirant com el Frethya s'asseu al banc al meu costat i l'Spyro se m'emfila al cap.

Entro al GS, miro pels voltants i somric en veure tanta accio, aquest any seria inolvidable,saludu a un parell de bens de 1r que passen pel meu costata i sense pararme m'assec a la meva taula a esperar que algu digui alguna cosa.

Entro al Gran Saló una mica nerviosa. Tot és diferent... però és millor. La Sam està desperta, gràcies al Cel... i ningú ha tornat a sentir a parlar del Fortin.

Propòsit d'aquest any: Ser feliç.


I així em sento quan entro a la sala i veig a l'Allie, amb el seu tigre i el seu mico, tota feliç. He sentit que el jack ha tornat... i espero amb tot el meu cor que tot els hi vagi bé. Vaig fins a ella, amb un somriure, i l'abraço en passar.

- Tuu! - li dic, feliç - Promet-me que mai passarà tant de temps sense que ens veiem. T'he trobat a faltar!

Noto una abraçada i somric en veure de qui es tracta. L'Spyro salta al seu cap i jo ric, fent-li un petó a la galta.

- Er! T'he trobat a faltar moltíssim tia!

Poso el Frethya a la meva falda, somrient alegrement, i comento, amb un to de felicitat impossible de camuflar:

- El Jack ha repetit curs tia!

Ric quan el mico se'm puja al cap, i l'acaricio amb una mà. És més maco...

- Beneït el dia en què repetir curs es va tornar una cosa bona -ric, divertida - M'alegro que puguis estar amb ell.

Somric amablement. Crec que tot anirà millor aquest any...

- Hem d'anar a la SN algun dia, Allie. L'he reformat, està menys... jo. - faig una rialleta, sabent que la meva cursileria ha sigut objecte de burla durant molts anys - Però m'encanta, tia. està molt més gran, i té habitacions i tot...! t'encantaria. Almenys les parets ja no tenen floretes... - ric en veure la seva cara.

-Estàs preparat, Jackie? Perquè de veritat, si ja estàs flipat ara, fliparàs encara més amb... el Gran Saló!- li dic al meu germà, mentre li llevo les mans dels ulls i l'agafo la mà, entrant al Gran Saló.

Esta genial, com sempre. Amb el sostre transparent, tota la gent caminant entre les taules, abraçant-se, explicant-se totes les coses de l'estiu i els petits, com el Jack, mirant flipats tota la sala. Passo la mirada per la sala, però hi ha massa gent com per veure l'Eddie, el Nicco, la Rue o la Cass. Encara que els he buscat pel tren, no els he trobat...

Porto al Jack d'una mà, i la gabia amb els cristalls tintats a l'altra. El miro, flipat, i somric.

-Què, estàs preparat?- li demano.

Havia sigut seleccionat i era Gryffindor com ellaaa! Era genial! El barret havia cridat i havia dit: Un altre Moore? Oh, no! Gryffindor, sense dubte. Dire que em fasen un encanteri protector a mi i a tota l'escola Despres havia murmurat algo que no se que era perque no l'havia sentit.
Aleshores la Wengi em lleva la mà dels ulls i em quede mirant el Gran Saló.

- UAU! És flipaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant! Mira, hi han veles que floteeen! I armadures! I geeent, moooooolta geeeent! Un verd! I grocs, i blaus! I un de roig! Oh, mussols! I gaats! Oh, un tigre! Oh, un mico! Ostres, mira un quadre que es mou! I te un tigre! Granotes! Un gat estrany! Que passada! Mira, mira aquella armadura es moooooou!

Vaig agafat de la ma de la Wengi donant botets emocionat, és tot tan flipant.

No puc evitar riure davant la reacció del Jack. Després ens mirem i ens fem una mirada còmplice.

-Quan digui tres obrim les gàbies i els deixem anar. Ells mateixos aniran volant cap a tots llocs i s'encarregaran de tot.- li dic.

Deixo anar la seva mà un segon i la posso a la porteta de la gàbia tintada.

-Preparats... llestos... JA!- vaig cridar, i tant jo com el Jack vam deixar anar els Billywigs, centenars d'ells, que van anar d'una banda a l'altra, fins i tot arribant a la taula dels professors, i van començar a picar a la gent.

GENT, CLICK AQUI PER ELS BILLYWIGS:

Em mire la Wengi somrient i obric la gabia, els bitxets graciosos comencen a volar i a picar la gent, a nosaltres si ens piquen no ens fan res, perque la Wengi m'ha donat una pocio guay perque no leviten, aixi que no leviten, pero els altres si, i veig com un verd comença a pujar cap al sostre, seguit d'un groc i un roig i un blau, i la gent levita.

- hahahahahahahahahahahaha, miraaa, miraaa con leviteeeeeeeeen! Hahahahahhahahahahahaha, que divertida és aquesta escola!- dic xocant la ma amb la Wengi.- Que fem ara? Que fem ara? -pregunte emocionat.

-Ara- li xiuxiuejo, enmig del caos i la gent cridant.- Fem desaparèixer les gàbies.- Faig un moviment de vareta i les gàbies tintades desapareixen. En realitat estan a l'armari de l'habitació, però bé, l'important es que no estiguin aqui ara mateix.- I ens asseiem a la nostra taula com si res.- li faig l'ullet.- La taula de Gryffindor és la de més a la dreta, va, anem!

De seguida anem cap a la taula i ens quedem allà, mirant a els alumnes que cada vegada son més que pujen i es queden flotant per el sostre del Gran Saló.

-Hahahahahaha- no puc evitar riure, la situació és massa cómica!- És totaaaaaaaaal!

Fins que una dotzena de persones comencen a flotar per l'aire amb cara de mareig, no m'adono de la presència d'un núvol de billywigs que s'escampa ràpidament per tota la sala. Trec la vareta tan ràpidament com m'és possible, sense poder evitar que almenys una seixantena de persones de totes les residències i algun professor comenci a levitar.

- Conclude et evanescat! - un gest circular de la vareta acompanya una fulgor blanquinosa i, immediatament, els billywigs han desaparegut mentre tothom baixa suaument de l'aire cap als seus llocs.

M'aixeco d'una revolada i vaig fins la taula de Gryffindor. Sé que atrec totes les mirades cap a mi, però no faig cara d'enfadat, ni de cap mena. És una de les coses que vaig aprendre del professor Dumbledore abans que ens deixés: mai deixis trascendir les teves emocions i sensacions.

- Wendy, Wendy... Billywigs? Divertit, però una mica massa mogut... Després vull parlar amb tu, ara deixem que la gent sopi amb calma - em giro cap al seu germà -. Benvingut a Hogwarts, petit Moore. Jack, oi?

Somric, afablement, i m'incorporo. Quan arribo a la taula de professors i em quedo dret, al lloc del professor, tothom em mira i només es senten els xiuxiueigs de diversos alumnes que no saben massa bé què passa. Sonorus.

- Bona nit, alumnes! Ben tornats a Hogwarts, i als més joves, la benvinguda més cordial que us puc oferir. - agafo aire, tranquil -. Suposo que molts ja sabeu el motiu pel qual sóc aquí, aquesta nit. No és un motiu agradable, però... El professor Aberforth Dumbledore, director d'aquest centre durant més de quinze anys, ens ha deixat aquest estiu, després de molts mesos de malaltia. Ha mort, però, feliç de saber que l'escola no quedava, segons creia ell, en males mans.

Callo un segon, mentre observo la remor que s'escampa pel Gran Saló. De seguida tothom calla i torna a girar el cap en direcció a aquest jove que ocupa el seient de director.

- Però un canvi de director no vol dir res. Hogwarts no canvia: segueix essent una de les tres escoles de màgia més prestigioses del món, i un dels llocs més segur que hom pugui imaginar. - agafo aire per acabar el discurs -. No m'estalviaré recordar que el Bosc Prohibit s'anomena així perquè està prohibit: el professor Dumbledore no ho mencionava gaire sovint i jo mateix feia la mala jugada d'entrar-hi. Sisplau, respecteu la llar de centaures, acromàntules i bèsties més perilloses: el Bosc no està prohibit sense motiu. I ara... bon profit a tothom!

Quan veig a alguns professors volant, fins i tot la Tinc-els-cabells-molt-llargs, no puc evitar començar a riure de valent i avisar al Jack de seguida, senyalant la Davies.

-Veus aquella rossa? És la que et vaig dir, ahir, la Tinc-els-cabells-molt-llargs.- Segueixo rient, sense poder-ho evitar.

Llavors el James fa alguna cosa i fa desapareixer els Billywigs, i després va cap a mi. Jo posso la meva millor cara de no haver trencat mai un plat i li somric.

-Hola James!- li dic, contenta. - Jo no he estat!

Però sembla que no em fa cas. En fi, veig que la Tinc-els-cabells-molt-llargs em mira molt malament, així que suposo que igualment em guanyaré un càstig, però que més dona. Escolto el que diu el James i somric al Jack. Ja sabia que el professor Dumbledore havia mort, ho havia llegit al diari...

-Veus? És prohibit, però ningú fa cas. Menjem!

- Com saps el meu nom?- li pregunte a l'home que ve cap a mi. Pero no contesta.- Ala, és el director? Ala.

La Wengi em senyala una professora que te el cabell ros.

- Te cara d'amargada-cabrejada, hahahahahaha.

L'home que sabia el meu nom comença a parlar i a dir coses, i aleshores parla de les aranyes i els unicorns, uoooh!

- I em duras al bosc?- li pregunte somrient.- A que si? Creus que els pares rebran alguna cridada per aço? Segur que la mare s'enfadaria molt.- i ric al imaginar-ho.

Aleshores veig que de repent molts plats apareixen davant meua, i molts menjars diferents.

- Que boooo!- agafe un plat de creilles i em pose un poc.- Que escola tan flipant!

Estava jo, asseguda a la meva cadira, bebent suc de carabassa tranquil·lament quan de sobte i sense saber perque em vaig posar a levitar, bé, jo i uns seixanta alumnes i professors més.

El Bohr, amb un moviment de vareta ens va baixar a tots, gràcies, perquè m'estava començant a marejar, i vaig veure com es dirigia cap a la petita Moore i un altre nen que no coneixia, però que pel que veia s'asemblaven, jo em vaig limitar a dirigir-li una molt mala mirada, ja l'agafaria per banda més tard, a ella i al mocos que l'acompanyava.

-Després et veig.- li dic a l'Alex, quan ja he baixat del sostre quan m'he possat a levitar i veig que el James es possa en moviment.

Sé que l'Alex ha d'anar a la seva taula, i jo m'he de possar a la meva. Així que en silenci, mentre el James parla amb la amiga de la Caddy. Escolto el que diu en silenci, i després començo a menjar. Ja era hora, tinc bastanta gana...

-Et duré al bosc, tú tranquil.- li dic al Jack, mentre miro per la taula. No, la Cass no hi és, ja l'hauria trobada. On és?

Telepatia, necessitava la telepatia. On era la Cass?

Caaaaaaaaaaaaaass! On ets?! Ets a Hogwarts?! Em començat a sopaar!- li demano telepàticament.

Estic a l'Academia, els pares no m'han deixat tornar a Hogwarts, pero no et preocupes, estic guardant de nou tot a la maleta, tampoc he tret molt, i la Mort dins de la seua caseta, el penjat esta al meu cap, és de nit, ara puc escapar, t'envie el pinya perque anar amb mussol en el bus és rar, que hi ha per sopar? Aci no he sopat, m'enfadat i m'han castigat sense sopar, arribare en uns dies, quant estiga a Londres he de buscar Bam-Bam, ella em dura fins Hogwarts.

Em quedo uns segons de pedra. Però... QUÈ?

Caaaaaaaaass!- penso, flipant.-Ves amb compte, Cassie, tinc moltes preguntes a fer-te! Que no et pillin!

Miro al Jack i alço una cella.

-Sembla que la Cass te problemes.- li xiuxiuejo.

La gent comença a cridar, odio els nens quan criden,així que marxo corrents cap a la porta, a poc a poc, la gent es calma, i tots els alumnes que estaven volant baixen a terra, quan em dono la volta per tornar a la taula veig a una noia rosa, molt guapa amb una faldilla massa curta, la noia sembla perduda i no sap cap a on anar,m'acosto a ella i li dono un copet a l'esquena.

-Hola, soc el Nick Johnson, necessites ajuda?-

Em giro de cop, espolsant-me el lloc on he sentit el cop, i em quedo mirant el noi mentre em parla. Potser he jutjat massa de pressa aquesta escola, si tots els nois són com ell... Somric una mica i faig que sí amb el cap.

- És que... Sóc nova i acabo d'entrar aquí...

Miro al meu voltant, posant-me bé un floc de cabells, i el torno a mirar a ell amb un somriure tímid.

- No tinc ni idea d'on he d'anar.

La noia tot el rato es dedica a mirar per el seu voltant en busca d'alguna cosa o senyal.

-Be, tu ets Gryffindor, hauries d'anar a seure a aquella taula d'allà-

Li senyalo la taula i veig que esta plena de nens petits molestos.

-T'aviso que el primer que et diran un cop et seguis sera: no t'apropis als d'Slytherin! son mala gent!, però tu no els hi facis ni cas, son uns exagerats.

Somric i miro a la meva taula, tot segueix igual.

-Per cert, si no aguantes als nens impertinens, hiperactius, molestos i que no callen ni sota l'aigua, et recomano tenir sort, t'ha tocat la residencia on hi ha mes!-

Li pico l'ullet i somric.

Entro al Gran Saló amb la meva millor cara de pòquer, conscient que faig tard. Sort que el professor Bohr és bastant benèvol, en aquest sentit, o ja m'hauria carregat cinquanta o cent punts per Gryffindor.

Passejo la mirada per les taules; més enllà dels patufets de primer, distingeixo algunes cares desconegudes. Dues noies que s'assemblen molt, assegudes a l'extrem més proper a la porta, a la taula de Slytherin. I també una noia que porta l'escut de Gryffindor al pit i que parla amb... el Nick Johnson. Ric per sota el nas i m'acosto als dos, amb un somriure graciós.

- No només hi ha nens impertinents i xerraires, a Gryffindor, Johnson - dic, en veu alta, mentre dedico un somriure encantador a la noia -. Mike Underwood, encantat. Faré la suposició que ets nova per aquí: si t'hagués vist abans, et recordaria.