Retrobament després de totes les putades/injustícies

Em vaig posar a riure.

-Hmm.. tu ja saps el que...-sacsejo el cap.-Els meus pares no cal que sàpiguen res... igualment hauria d'estar a Hogg (off:Hogwarts)... i crec que sopar a casa teva no em podrà corrompre pas gaire. I si ho fa... oh, no serà pas pitjor per mi!

Veig que el senyor que passa ens mira amb cara...rara, però no en faig cas. Perquè hauria de fer-ne?

-Ho faré. Però cuines bé, no hauré pas de mentir. Però -faig una pausa d'aquelles que donen emoció, mentre li somric, murri-vull que m'ensenyis el que et vas comprar a Londres, d'acord? Sí, sí, si no no hi ha tracte! -dic rient, en to de broma.

- Oh, que rebel!- li dic rient.- Pot ser si, pot ser et corromp, perquè pot ser t’obligue a que et quedes a passar tota la nit, i pot ser t’obligue a que et quedes fins el migdia de demà, i si no em pares, com no tornen fins dissabte....però clar, sempre pots utilitzar alguna de les teues tècniques per impedir-ho, si, i per suposat no tindria una altra opció que claudicar.- li dic rient.- Ja diras si cuine bé quan proves els macarrons, sempre pots dir que no t’agrada tal ingredient i fer-te una altra cosa.

Em quede mirant-lo somrient.

- Aixi que he d’ensenyar-te el que em vaig comprar a Londres? Esta bé, si aixi et quedaras... Encara no l’he gastat perquè clar, sols el puc gastar amb tu i tal...Però et dire que – m’aprope al seu oit.- t’agradarà moltissim.

-Hmm clar, i això és corrompre'm. Tot i que més aviat en diria segrest voluntari. -li dic agafant-li la mà i jugant a entrellaçar els dits. - Veuràs com m'agraden. Però t'ajudaré, val? I no admeto un no com a resposta.

-Vaja, només si vols, eh.-clar que jo me'n moro de ganes.-Però clar, també em sap greu que hagi de passar més temps agafant pols. -No deixo que s'aparti després de xiuxiuejar-m'ho, i li faig un petó al coll, ràpid, però tendre.

- Segrest voluntari...això sona molt millor, si, m’agrada i tot, però no deixes que m’acostume, eh. Oh, val, et deixare que poses la taula.- li dic rient.

Em quede mirant el carrer i veig que ja comença a fer-se de nit, i que aci on estem no hi ha moltes faroles...vale, no serà del tot fosc, no serà del tot fosc...estarem il•luminats, no li ho volia dir al Thomas, no volia fastidar ara res.

- Si, és clar que vuic, no fa res guardat.- li dic besant-lo.- I serà molt més divertit.

-Hmmhm sona molt bé, oi? -li dic somrient.

Mira el carrer, i és com si una ombra li enfosquís la cara de cop i l'omplís de nerviosisme. Trec el cap per mirar si està passant alguna cosa, però no veig res.

-Estàs bé?

Podria haver-m'ho fet jo sol, però... no ho se.

- Si, si estic bé, sols que aquest carrer de nit...he sentit dir que és perillós a partir de certa hora, però res, paranoies meues.- li dic somrient. Disimulaaa...- Sona massa bé.- dic tornant al tema.- Aleshores, anem?- li pregunte somrient.

Li done un bes.

- Es pot dir que he fet bé al anar aquella tenda de roba, i mira que no estava de convençuda.- li dic rient.

-Oh, això vol dir que no confies en les teves dots per defensar-te?-dic mig rient, en broma.-I ni amb les meves! Ja et val-li dic mentre li agafo la mà i li faig un petó al front. -Va, anem.


L'estiro per començar a tirar, sense pressa.

-Mandra? Hmmm... si té de ser sincer, jo en tenia molta, d'anar-hi. Però ha quedat compensat. I no saps pas quant me n'alegro.

- Oh, confie, per aquest mateix motiu.- li dic rient.- Oh, és clar, vosté en defenderia, és més segur que al veure't fugirien de tu.- li dic picant-lo.- Amb la pinta que tens de xungo per les ferides...els faria falta cames per correr.

Camine al seu costat intentant no pensar en la foscor, no és fosc, no és fosc, és de dia i hi ha llum, tenim faroles, i fan llum, no és fosc...

- Sempre podem tornar, he vist un vestit que m'agradava prou.- li dic.- Però clar estaràs a Hogwarts i se suposa que he de ser responsable i dir-te que no et fugues, perquè com soc la major...- li dic rient.