El retrobament

Venia amb la Sam de classe de Transfiguració i ens diríem cap al Gran Saló a sopar.

- Que guai el profe nou... ^^ m'encanta. Pel que he sentit n'han arribat uns quants, aquest any. Tenim una profe nova de vol, no sé com es diu però diuen que l'han fet cap de Hufflepuff. Per cert, de qui has triat fer el treball de Transfiguració?

- El Saïd? És bon tio, molt millor que el Mc Nair, a aquell no el soportava. Doncs dubtava entre tres, el Sirius, el James o la McGonagall, però al final vaig agafar a la McGonagall, era un crack de dona.- vaig dir.- I tot el que va fer per ajudar als Gryffindors quan estava el fill de puta del Roddel.

Varem continuar caminat quant vaig vore qui havia algú parat al passadis.

Estava repassant els meus horaris, per veure quin curs em tocava a aquell dia, quan vaig sentir passes que s'apropaven cap a mi. Una de les veus la vaig reconèixer de seguida.

- Vaja, vaja - Vaig dir, amb to de fàstic.- Vet aquí qui es deixa veure d'entre el populatxo.

I vaig aixecar una cella, mentre em creuava de braços.

Aleshores vaig sentir una veu i vaig alçar la mirada. I allà estava. El pitjor de tot era que era com mirar-se en un mirall. Em vaig trobar amb els meus ulls que em tonaven la mirada, una cara pràcticament igual a la meva, exactament la que jo tindria al cap d'uns anys.

-AHH! - vaig xisclar i els llibres que duia a la mà van caure a terra, del bot que vaig fer enrere.

Em vaig tapar de seguida la boca amb les dues mans. Només sentia una cosa, en aquell moment. Pànic.

Em vaig recollir a agafar els llibres de l'Agatha, pareixia asustada o que li estiguera a punt de donar-li algo, vaig mirar la dona i aleshores em vaig donar compte, els ulls i certes faccions de la cara...sols podia signifcar una cosa, era la seua mare.

- Ostia!-Vale, pensa que fer...- Agatha...agatha mira'm...diga el que diga no te alteres, esta clar? Ignora els seus comentaris, no caigues en les seues trampes.

Vaig fer un somriure, triomfal, quan vaig veure la reacció de la meva filla. Feia uns sis anys que no ens veiem, però tampoc en teniem gaires ganes.

Jo seguia de braços creuats i amb la cella alçada, mirant com la noia que l'acompanyava recollia les seves coses i se n'anava cap a l'Agatha.

Li deia que no em fes cas, que no escoltés res del que jo deia.

- Que no s'alteri, dius? - Vaig comentar, sarcàstica.- A aquesta heretge li encanta alterar-se.

Vaig alçar la barbeta, orgullosa. Des de ben petita que no podia suportar que la gent li portés la contrària.

- I què, m'has trobat a faltar? - Vaig preguntar, sense cap interès.

Uns segons després vaig recuperar la compostura. Què hi feia allà? Què coi hi feia, a Hogwarts? Vaig parpallejar un parell de vegades i vaig empassar saliva, per fer passar les llàgrimes que se m'haien acumulat als ulls i el nus que se m'havia fet a la gola.

- No més que vosaltres a mi - vaig contestar, apretant els punys, que em tremolaven-. No sé què hi fas aquí, però si venies perquè t'ho impelia el teu instint maternal ja has vist que estic perfectament i ja pots marxar, moltes gràcies.

Vaig agafar els llibres que em donava la Sam, i li vaig posar el braç a l'espatlla.

- Anem ja -vaig apremiar-la en veu baixa. Sentia que la Medea tenia els ulls fixos en mi. Era com si em travessessin, gairebé feia mal.

Vaig agafar la mà de l'Agatha, i com veia que no es menejava, la vaig mig-arrastrar amb mi.

- Si, millor que marxem, és hora de sopar i no deuriem de fer tard o després el Dumbledore o els professors s'enfadaran amb nosaltres.- cosa que no era veritat, perque als professors no es fixaven si estavem alli, i el Dumbledore molt menys.- Vinga...

- Instint maternal? - Vaig contestar, amb una rialla irònica - No, Agatha. Sóc la vostra nova professora d'Astronomia.

Vaig veure com l'altra noia estirava l'Agatha cap a ella, perquè no es podia moure del pànic que sentia a sobre.

Vaig torçar un somriure, quan va dir allò dels professors.

- No sé si els altres ho faran. No són lo estrictes que haurien de ser, en aquesta escola. Però no patiu, que jo si que us castigaré si arribeu tard a qualsevol lloc.

Vaig tornar a alçar la barbeta, orgullosa.

- Vigila't les esquenes, filla.- Vaig afegir.

- Vigila't les esquenes, filla

Tan bon punt em va dir allò em vaig girar en un acte reflex, vareta en mà. No sabia ni perquè ho feia. Només m'havia sonat a amenaça i... no ho havia pogut evitar. Què em passava?

- Professora? - vaig repetir, un cop vaig haver digertit les seves paraules-. I per què t'haurien de voler a tu de...?

Vaig callar. La Medea era una gran astrònoma. Havia publicat un parell de llibres sobre el tema, i si la professora le Fay havia marxat, era evident que era un privilegi de tenir al seu lloc la Medea Black. Però ells no la coneixien com jo. No sabien el que era capaç de fer.

- Ja t'hi sents còmoda, aquí? -li vaig preguntar, empetitint els ulls amb odi, tot i que encara no m'havia passat el pànic-. Tants sangdefang a prop teu? Deus haver de passar-ho malament deinfectant-te cada nit. Jo de tu em prendria una dutxa. De gas, a poder ser. I no em tornis a dir "filla" - li vaig dir un segon després-. Tu i jo no som res.

Tot i que era innegable. L'endemà tothom sabria que la Medea era la meva mare, només calia veure-la per notar la semblança. Merda. Sense escapatòria.

- Oh, un castic, calla, que tremolare per un castic.- vaig dir. Era professora d'astronomia...bah, astronomia, no havia donat classe d'astronomia a Hogwarts en ma vida.

Vaig vore que l'Agatha treia la vareta, vaig notar la meua a la butxaca, però la vaig deixar ahi.

- Agatha, marxem, ignora-la, sols vol encendret. El que ella vol és el que li seguisques la corrent, i que caigues en les seues trampes....- vaig dir-li a l'oïda per a que sols ho escoltara ella.- Anem a sopar.

- Ja ho sé que no som res, filleta - Vaig dir, tornant a dir aquella odiosa paraula de nou.- Bé, si t'haig de ser sincera, faria una neteja bastant maca d'aquestes...coses que tu anomenes persones - Vaig dir, mirant al meu voltant.

Havia estat en tensió continguda quan va treure la vareta, però no la va fer servir.

- No tens agalles ni per això - Vaig dir, referint-me al fet de que estava sostenint la vareta i m'havia apuntat per uns moments.

Vaig veure com la noia que l'acompanyava em deia que no em tenia por. Ni tenia por als càstigs.

- Així que no tens por als càstigs, eh? - Vaig dir, fent-me l'interessada de cop i volta.- Doncs bé, aquesta nit et quedes castigada. Hauràs de netejar tots i cadascun dels quadres que té l'escola. Incloent els de dintre les aules i els dels lavabos, si n'hi ha.- Vaig fer un somriure, triomfal - I ho faràs tot sense màgia i amb un raspall de dents. I tingues clar que passaré a revisar-ho tot. I que si trobo un sol quadre que està brut, els tornaràs a netejar de bell nou tots.

- Ni agalles per això, tens.

- No em facis parlar d'agalles -li vaig dir-. Què en sabràs, tu, d'agalles, si tota la vida t'has dedicat a fer mal als qui eren més dèbils que tu.

Després va castigar la Sam a netejar quadres. Tenia sort, que només fossin quadres. Però no ho faria. Per sobre el meu cadàver.

Però faria classes a altres. A molts. Als petits que encara no podien triar assignatures, per exemple. L'Erin, la Wen, la Rue. No les podia deixar a soles amb ella.

- Anem, Sam -li vaig dir-. M'he d'anar a apuntar a classe d'Astronomia. Vigili's vostè les esquenes, professora Black - li vaig dir amb rintintín.

- Vigili amb les amenaçes, senyoreta Black - Vaig afegir jo, remarcant el cognom.- No se sap mai qui la podria estar vigilant.

Vaig buscar entre els meus papers i, veient que la noia que acompanyava a l'Agatha era de Ravenclaw i eren més o menys de la mateixa alçada, vaig buscar entre la gent de 7è fins que la vaig trobar. Vaig torçar un somriure, malèfic.

- I a vosté, senyoreta Williams, l'espero a les 11 d'aquesta nit al vestíbul, davant la porta principal. Jo mateixa li duré els estris que necessiti. No es preocupi per això.

Vaig tornar a alçar la barbeta, orgullosa.

- Llavors, m'ocuparé que les seves classes siguin lo més amenes i divertides possible. Cregui'm que ho faré, senyoreta Black.

M'havia aturat darrere una armadura, escoltant la conversa entre la Black, la Williams i la professora que es vu que era d'Astronomia. Vaig pegar-li una llambrejada a la professora, per veure si la identificava. I cony, si la vaig identificar! La tieta de l'Ur! L'havia vist algun cop a casa de l'Ur, i... Sempre havia semblat que jo li queia bastant bé.
Vaig sortir de darrere l'armadura, amb posat altiu.

- Williams, Black, aquestes son maneres de parlar a una professora? - vaig dir, mirant-les malament.

Vaig acostar-me a la dona, i vaig dir, somrient-li:

- Senyora Black, és un plaer i un gust enorme tenir-la aquí! Feia molt que no la veia, però segueix igual de bé.

Va sortir algú de darrera una armadura. Anava a fotre-li un moc quan vaig veure de qui es tractava. Una de les millors amigues de la Úrsula.

Vaig somriure.

- Bé! Això ja m'agrada més! - Vaig dir, referint-me al fet que la noieta que tenia davant meu era Slytherin- Gisèlle! Quant de temps sense veure't. Et dic el mateix, tot i que tu has canviat per a bé.- Em vaig mirar el seu posat. Altiu i segur. Com havia de ser.

Em vaig girar cap a l'Agatha i la Williams, mirant-les amb fàstic i, després, em vaig tornar a girar cap a la Gisèlle.

- Els hi estava comentant a aquestes dues senyoretes que el més important en una escola és la disciplina... Tot i que hi ha persones que no la porten a terme.- I vaig girar el cap cap a la Williams, empetitint els ulls.

Vaig somriure-li, i després vaig assentir amb el cap, com si fossim dues mares que es queixaven de les seves filles petites.

- A la Williams s'hi haurà d'anar acostumant, Senyora Black. Molt Ravenclaw, molt Ravenclaw, però sent com és, no crec ni que es meresqués estudiar a una escola on hi ha gent tan bona i noble com vostè mateixa.

Vaig dedicar-li un somriure sarcàstic a la Williams, abans de dir:

- Aquesta es passa més temps castigada que sense castigar.

Vaig mirar-me a l'Agatha Black amb menyspreu.

- En quant a l'altra... Qui sóc jo per explicar-li com de desastrosa pot arribar a ser?

Apa, la que faltava per la festa. Possesseur dels collons. No somriuria tant quan l'Ursula i jo haguéssim acabat amb ella. Així que un desastre, eh?

- Gràcies, Possesseur, m'ho prendre com un complement -em vaig mirar la Medea-. No pateixi, professora, que aquesta nit la Samanta será aquí sens falta.

"Peró no cumplirà el seu càstig si a mi no em rota"

Cert, jo la coneixia i sabia de que era capaç. Pero ella m'havia perdut el rastre feia temps, i en els últims sis anys havia après unes quantes coses.

-Ho tindré en compte. Gràcies, Senyoreta Possesseur.

Vaig fer nota mental de tenir a aquelles dues controlades.

Llavors em van arribar unes paraules a la ment, que no eren meves. Portaven la veu de la meva filla.

"Peró no cumplirà el seu càstig si a mi no em rota"

Vaig torçar un somriure.

- La senyoreta Williams complirà el seu càstig, per això sóc professora.

Vaig fer petar els dits i una elf va aparèixer al meu costat.

- Blink, t'encarregaràs de vigilar a la Senyoreta Black - Vaig dir-li, assenyalant amb el cap a l'Agatha.- No deixaràs que faci res que no estigui permés a dins el castell. I no deixaràs que surti de la seva habitació. Si fa falta, l'estaborneixes. - Vaig dir, amb orull - Si veus que fa res sospitós, em vens a buscar. I ara, senyoreta Black, doni'm la vareta, li queda confiscada fins a nou avís.

I vaig estendre la mà cap a ella. Somrient triumfalment.

La Blink. Casi nada. La xivata del segle. La de pallisses que me'n vaig endur per culpa de la seva bocota.

"Quesa't, queda't amb mi " vaig pensar, sabent que ella podia sentir-ho "Que ens ho passarem bé recordant bells temps".

-Abans d'anar a l'habitació hem d'anar a sopar -vaig dir-. Ja sap, la disciplina. La Blink em pot esperar a la porta perquè no fugi, i des d'allà em podrà escortar a l'habitació, si vol.

Despres la Medea em va demanar la vareta. Li anava a contestar en veu alta, peró em cauria un càstig pitjor per pronunciar alló a viva veu. No li vaig donar la vareta.

"Vine i treu-me-la, puta" vaig pensar, amb un somriure sardónic.

Em vaig concentrar en la ment de la Blink.

''Bink, vull que no la perdis de vista. Fes-te invisible i entra amb ella a cagar si fa falta. Vull que em mantinguis informada en tot moment. Entesos?''

La Blink va assentir imperceptiblement.

Vaig captar llavors els pensaments de l'Agatha.

- Com que no em dones la vareta...

Vaig tancar els dits al voltant de la meva.

''Accio vareta'' vaig pensar.

I vaig veure com la vareta de l'Agatha volava cap a mi, sense que ella hi pogues fer res.

Sabia que no tenia cap opció de quedar-me-la, però per sobre el meu cadàver li donaria de bon grat. Em vaig mirar la Blink... coi d'elf... em preguntava si me'n podria desfer d'alguna manera. Hm. No pensava deixar que la Sam cumplís el seu càstig. Me les hauria d'empescar, sense vareta i amb una elf al meu voltant espiant-me.

Challenge accepted.

- Què, Sam, anem tirant? Ja t'atraparé, crec que necessito passar pel lavabo... a vomitar -vaig afegir dirigint una mirada de fàstig a la Medea.

El que no sabia era que anava en sèrio. Joder.

I se suposa que jo havia d'anar al castic? hahahahahahha, ni de conya.

- I jo he d'anar a sopar que aquesta nit hi ha una castic mooolt guay que he complir.- vaig dir mirant a l'antipatica i a la Posseseure.- Perque clar....com soc taaaaaaan bona!

Vaig mirar l'Agatha.

- Anem.

Vaig fer-li una mirada significativa a la Blink. Una mirada que deia "Ja saps el que has de fer".

- Williams - Vaig dir - Guardi-se'n ben prou de ser a les 11 a la porta principal. Aquest només és el primer càstig. I si no el compleix, puc arribar a ser molt severa. M'han donat permís. I l'Agatha coneix la meva severitat.

Vaig dirigir una mirada a l'Agatha, recordant-li tot el que havia passat quan no em feia cas.

Sí, ho sabia. Encara en conservava algunes cicatrius i tot, de la seva severitat.

- Ens veiem després de sopar, Blink -li vaig dir amb un somriure malèfic, esperant fer-li una mica de por.

Me'n vaig anar amb la Sam, i li vaig murmurar fluixet:

- Tu ves al càstig. Tranquil·la, que jo me n'encarrego que no puguis netejar cap quadre. Ja se m'acudirà alguna cosa...