El retrobament

Vaig assentir imperceptiblement quan vaig captar la mirada de la meva senyora.

Em vaig posar una mica allunyada d'elles, preparada per quan la senyoreta Agatha volgués marxar. Llavors jo em faria invisible i la seguiria.

Xupat.

Em vaig mirar la Medea, i vaig recordar una cosa.

- Per cert, al meu avi li agradarà saber que voste esta donant classe a Hogwarts.- vaig dir mirant-la als ulls.- Supose que recordarà qui és el meu avi, oi? Si no ho recorda segur que el seu pare li ho farà saber.- vaig dir.
El meu avi havia sigut un auror molt reconegut i que havia estat a punt d'empescar als Black, pot ser encara ho recordava.

- I clar, estare alli a les 11, no se preocupi.

- El seu avi diu? - Vaig dir, traient-li importància - No era aquell auror que la cagava sempre? - Vaig seguir, amb despreci - Si, crec recordar que el meu pare em va comentar alguna cosa. Però que al final el van treure del cas per incompetent, no?

Vaig alçar la barbeta, orgullosa.

Tolerava que es posara amb mi, tolerava que em posara un castic, per`o ningú es posava amb el meu avi i molt menys aquella tros de puta.
Per a sopresa seua em vaig apropar i li vaig donar una bufetada.

- Ens vorem aquesta nit a les 11.

I vaig marxar d'alli sense giar-me, se vengaria d'aix`o, pero em donava igual, aço era la guerra.



[Isc del tema]