Retrobament! [Sam]

Havia estat massa fàcil cridar a l'Hume i fer que li enviés una carta. Si no ho havia fet abans era perquè entenia el pensament de la meva mare, i si vols estar sola, desconnectar, et molesta que algú t'envii cartes. L'Hume tenia una senyal, és a dir, una manera de xiular, i ell apareixia. Fos qui fos qui el cridés. Només el coneixem el papa i jo, això, i perquè li va dir la mama. Bé, aquí també la deu coneixer la mama. El cas es que l'Hume no va possar pegues en portar la carta.

I va tornar amb la resposta dela meva mare. Això em va possar molt nerviosa. Havia llegit la meva carta! Vaig llegir la carta i vaig fer un bot. Venia! Tornava! Tornava per la Rose!

L'Oliver seguia on l'havia deixat. El veia per la finestra, assegut a la gespa, cobrint-se el cap amb les mans. Semblava... paral·litzat. Vaig rellegir la nota i vaig córrer cap a la torre d'Astronomia. Venia!

Havia anat a casa, m'havia canviat de roba, massa fresca pel clima irlandes, aci feia més fred que a Roma, i després de tirar tota la roba damunt el llit havia agafat allò que necesitaria, algun llibre entre això i ho havia embutit dins la motxilla...bé, embutir no, a la motxilla cabien les coses de sobra, però no necesitaria la roba ahi. Pot ser si la mare entrava ho voria, bé, és igual, la bronca me la duria igualment.

- Ara si Hume, a Hogwarts.

Al arribar parpadeje un poc per acostumar-me a la poca llum, i aleshores veig la Julie parada a la porta, i abans de pensar el que faig, abans de que ella es done compte, ja l'estic abraçant, estava preocupada per si a ella li havia passat alguna cosa, la mire.

- Tu estas bé? T'ha passat alguna cosa?

Com no sabia a quina part apareixeria, em vaig quedar a la porta, mirant el rellotge, així, si apareixia segur que no era a sobre meu. Bé, son coses que sempre he pensat dels aparetratges i que sembla que ningú més a pensat, o sembla que hagi pensat.

Penso en la Rose. Joder, és que havia de ser la Rose. No em podien haver agafat a mi. La Rose és de les persones més amables i agradables que mai he conegut, sempre disposada a ajudar en el que fos, encara que fos... una bogeria com les que a mi se m'acudeixen. Possar pica-pica al cafè del director, fotre al Johnson o... o anar al passat a salvar la meva mare.

De sobte apareix, i abans de que pugui fer res ja m'està abraçant, amb força, demanant-me si estic bé. Faig que sí amb el cap varies vegades, sorpresa, molt sorpresa.

-Eh, sí, sí, jo era al pi cabaralla quan se l'han endut. Ni tans sols els he vist, sé que algú s'ha fet passar per mi per una noia que diu que l'ha vist anar-se'n a Hogsmeade amb mi... però l'Oliver diu que fos qui fos no hauria estat tan imbècil per quedar-se a Hogsmeade...

L'abraço amb força. Ha tornat, la trobarà, l'ha de trobar.

Està bé...està bé...respire més tranquil·la. L'abraçe de nou, que passa? M'havia preocupat per ella.

- No, fos qui fos hauria marxat, no hauria dit on va i s'haguera quedat alli. A veure, dius que algú es va fer passar per tu i se l'ha endut a Hogsmeade...- ella asenteix. Havia de ser algú de Hogwarts, algú que poguera entrar a la sala comuna de Gryffindor, algú...- Jodeer! Ha de ser ella segur!

Com no m'havia donat compte abans?! Mira que ho sabia, mira que sabia que no era de fiar, però havia de continuar a Hogwarts perquè no teniem suficients proves, joder, joder, joder...

- Julie, necesite que anem un moment a la sala comuna de Gryffindor, d'acord? T'ho explicare pel camí.- em pose la caputxa. No se si és bona idea que em vegen amb la Julie per Hogwarts- Et seguisc.

Havia decidit que confiaria amb ella, no se perquè, però no podia desconfiar, era com si...

- I la Lils?- dic mentres baixem les escales.- Saps alguna cosa d'ella? I el germà de la Rose...l'Oliver?

-Saps qui la té?!

Em diu que vindrà a la sala comuna. Faig que sí amb el cap, fent-li entendre que ho he entés. Va a investigar. Al cap i a la fi, és el seu treball. No hauria de ser tan estrany que estigui per aquí, no? Ha desaparegut una alumna.

-La Lily... és suposa que l'Oliver li ha d'enviar una carta o alguna cosa, però...- baixo unes escales més, arribant a la finestra, i veig que encara està així.- Està fet pols. M'ha cridat, ha dit coses que l'Oliver no diria. Està... no sé, mai l'he vist així. És com si hagués fracasat en alguna cosa massa important. El veus? és ell, té els cabells negres, però és ell.

- Crec que si. Però primer necesite esbrinar una cosa.- li dic.

Em gire per mirar l'Oliver, sabia com es sentia, es a dir, havia desaparegut la seua germana, si a l'Ed li passara alguna cosa, em tiraria la culpa, encara que no la tinguera, em tiraria la culpa perquè no hauria sabut protegir.

- Deuriem de fer alguna cosa, no pot quedar-se tota fora, comença a fer fred i ell...ell no te la culpa de res. T'ha cridat perquè estava nerviós i és sent culpable.

Anem a parlar amb ell? Haviem d'anar a la sala comuna, havia de mirar si la Serantoni seguia ahi, que sabia que no...però podiem perdre el temps anant a parlar amb ell? Pot ser...bé, dos minuts, almenys fer-li entendre algo.

- Val, Julie, anem a parlar amb l'Oliver, després m'acompanyaras a la sala comuna de Gryffindor.- li allargue la mà.- Perdrem menys temps si desaparetrem i si ens veu algú ens estalviarem preguntes.- el Hume es puja al meu muscle.- Estas amb mi?

Li agafo la mà i faig que sí. Estic, estic. Tanco els ulls, perquè sempre que desapareto amb els ulls oberts em marejo. Al cap de pocs segons estem a una distància prudencial de l'Oliver. L'Oliver ens sent i aixeca el cap, ens mira, inexpresivament, i torna a la posició inicial, amb els colzes damunt dels genolls, subjectant-se el cap.

-Sa... sabeu res de la Rose?

Ni tan sols ens mira, quan ho demana. Vaig a obrir la boca per dir alguna cosa, però ell es torna a adelantar.

-Ja sé qui l'ha segrestada, d'acord? Deixeu-me en pau.

M'aprope amb la Julie cap on està l'Oliver, m'acatxe per posar-me a la seua altura, argh, odiava aquestes coses, però bé, algú ha de fer-li entendre que no te la culpa, i no crec que la Lils estiguera per això.

- A veure, Oliver, se que et sents culpable perquè t'estimes la teua germana i creus que se l'han endut per la teua culpa.- em sompren que no estigues sent tan borde. Calla.- Però no ho és, sabies tu que anava a passar? Sabies que ho anava a fer? No, ningú ho sabia, si vols tirar la culpa a algú tira-me-la a mi per exemple, vaig tindre l'ocasió de desfer-me d'ell però em va vencer, pot ser si ho haguera fet, la Rose no haguera sigut segrestada, no? Em diras, tu no tens la culpa, i si tu em dius això, has d'entendre que tu molt menys. És la teua germana, se com l'estimes, i se que ella no et voldria voret aixi, el que has de fer ara és tornar a la sala comuna, dona't una dutxa, busca el teu amic, o acompanyans a mi i a la Juls.- dic.- Però no tens la culpa, per molt que el teu deure fos protegir-la, no sempre pots protegir a aquells que estimes, hi haura cops que els passaran coses que no podras evitar, i no pots tirar-te la culpa per això.- aplicat la frase.

Em mire l'Oliver i faig apareixer una manta, tapant-lo.

- No et pots quedar aci, aixi que o et mous per les bones o haure de fer-ho per les males.- li dic fent que em mire. No se perquè m'era tan fàcil ser jo amb aquesta gent de veritat.- Tu decideixes.

Escolto el que em diu, sense mirar-la. No es suposava que se n'havia anat? Que feia, a Hogwarts? Que feia amb la Julie, es que volien cridar més l'atenció? Més del que ja ho feiem? Què s'havien dut la meva germana, joder hóstia...

-El Ventigmila ha segrestat la meva germana.- dic, el més tranquil possible.- Segurament, sense saber que és la filla de la meva mare.

Aixeco el cap i em miro la Samanta.

-Saps massa bé que li estan fent. Jo m'havia d'encarregar de que estigués segura, per això vaig venir! I... m'he deixat endur, deixant cada vegada més de costat la meva responsabilitat, i ara li estaran torturant. I de veritat vols que no em senti culpable??! Sé massa bé com actua.

-PROU!- diu la Julie.

-NO! RES DE PROUS! JA HO SAPS BÉ TOT AIXÒ, ÉS INÚTIL NEGAR-HO!

- Que ho estaves deixant...que ho estaves deixant?!- li dic, però este és tonto?

Respira Sam, respira...

- A veure Oliver, crec que has cuidat de la teua germana més del que penses, no sabies que anava a passar això, no sabies que l'anava a segrestar, ningú ho sabia, està clar? No era a ella a qui vol, és a nosaltres, a la teua mare i a mi, i saps que passa si començes a tirar-te la culpa?- venia de familia això pel que veig.- Que cada cop que a la Rose li passe algo, pensaras que és per tu, perquè no l'has cuidat bé, i si que ho has fet,no he estat...bé, no soc del futur...però ho se, és veu.

Veig que comença a cridar i que s'està posant nervios, i comença a cridar-li a la Julie, li done un bufetada.

- A veure, que et calmes, val? Que et poses aixi no soluciona les coses, no tens la culpa, que no podries haver fet res per impedir que se l'enduguera perquè no ho sabies, ningú ho sabia, aixi que deixa de culpar-te i ajuda! Tirar-te la culpa quan no la tens no soluciona res, ajudar si.

Segurament la Lils ho haguera fet millor, és...serà el seu fill, a mi no se me dona molt bé aquestes coses...

Em duc la mà a la galta un segon, fregant-me-la. Auch, ha fet mal. Alço una cella quan em parla i em miro la Julie, al seu costat. Joder, si es que son clavades, per un segon m'ha semblat que era ella qui em parlava, i no la seva mare.

-Està bé...

Potser tenia raó. Potser encara que no estigués tan en un nígul per lo de la Kay, no me n'hauria adonat. Al cap i a la fi, no podia estar a sobre d'ella tota l'estona, i al futur això no havia passat, no al meu futur, el Bruno no havia segrestat ningú per aquests temps, per això la Julie va decidir venir ara, perquè no passava res de dolent.

-Com ajudo?

Assentisc, m'ha fet cas, no ho puc creure m'ha fet cas, bé, això estava bé

- Julie i jo anem a la sala comuna de Gryffindor, tinc una intuició.- una intuició no, estava segura de que havia sigut ella qui se l'havia endut.- I necesitem anar a la sala comuna de Gryffindor. Tot i que no es bona idea aparetre alli dins, aixi que apareixerem a uns metres.

Em mire l'Oliver i li pose una mà al muscle.

- La trobarem, t'ho promet.

-Molt bé... Jo...

Miro a la mare de la Sam i a la Julie, que em miren amb la mateixa cara. Joder, fa por i tot...

-Vaig a escriure als meus pares i vos vaig a cercar. No sortiu de Hogwarts sense mi, si us plau...

- Fem una cosa, quedem en mitja hora davant el bany del tercer pis.- li dic.

Omistisc que la Lils ja ho sabria, segurament el simpàtic del Ventigmilia li hauria deixat alguna carta, alguna nota...pot ser deuria d'haver parlat abans amb la Lils, però no crec que em volguera vore, ni saber res de mi. Aniria avançant i ja li contaria després tot.

- La porta deu ser tancada, aparetrem al vestibul i després Julie i jo anirem a la sala comuna de gryffindor.- els allargue les mans.- D'acord?

-D'acord...

Li agafo la mà i desaparetrem. Després obro els ulls i em veig al vestíbul.

-Ens trobem d'aqui res...

[Surto del tema]

El Hume torna a desapareixer quant em desaparet, però se que tornarà quant el cride. L'Oliver marxa per un passadis i la Julie i jo anem per un altre, se que te preguntes.

- Que t'estas preguntant?

Veig que un alumne que pasa pel nostre costat es mira la Julie i intenta esbrinar qui soc jo, però gire el cap.

- I no em digues que res...ets igual qu...-és igual que el Thomas, posa la mateixa cara.

Seguim caminant.

-Em demano que es això de que "vaig tindre l'ocasió de desfer-me d'ell però em va vencer"

Alço una cella mirant-la. No m'havia quadrat gens, tot allò.

-Per què has mentit a l'Oliver?

- No l'he mentit, bé, a mitges.- li dic. Havia promés que li contaria coses, pot ser és un bon moment per començar.- A la batalla de Hogwarts que va haver...l'any passat? Ell va anar per la Cassie, vaig poder posar-me davant per parar l'encanteri, però ens estiguerem llançant encanteris fins que ell...va atacar el teu pa...el Thomas, per fer-me a mi mal.- dic, això si que fou culpa meua...- I quant vaig tornar anar per ell...va atacar la Lils. Els vaig curar el millor que podia i la rabia... el torní a atacar...li vaig tornar els encanteris fins que va haver un que no va poder aguantar. Li vaig donar una patada a la panxa i el vaig deixar ahi, morint-se de dolor. El podia haver matat? Pot ser...però en aquell moment no ho vaig veure...Però fugiren abans que poguerem dur-los a Azkaban.-pot ser ara no haguera dubtat, ara l'haguera matat sense remordiments.- Per això li deia allò a l'Oliver, no em va vencer, però marxaren i no els poguerem dur a Azkaban, però aquest cop no passarà.

Arribem a la porta de la sala comuna.

- Aquest cop no guanyaran.

Només de pensar que es produís allà on fos la Rose una baralla em possava els cabells de punta. Sabia com acabaven, les baralles que eren a mort. Els aurors sempre tenien cicatrius per tot, la Lily en tenia moltes, i la Georgia, per les baralles. A la Rose no li agradava fer-se mal ni tenir cicatrius.

-Però la Rose estarà bé?

Ens trobem davant de la porta de la sala comuna.

-Pastís de carabassa.- dic, i la porta s'obre.- És a dir, tu creus que l'han agafada per fotre la Lily, així com van fer mal al p.... Thomas i a la Lily per fotre't a tu?

- Estara bé, al principi pot ser li costa, però sent filla de qui és es recuperarà ràpid.- li dic l'abraçe amb un braç, m'estic sorprenent a mi mateixa.- Estarà amb nosaltres prompte, tornaras a tindre la Rose amb tu.

Pase a la sala comuna, alguns se nos queden mirant, es preguntaran qui deu ser la que acompanya la Julie, passem ràpid i puge les escales en direcció a l'habitació de les de seté, esperava no trobar-me amb la Cass, ni la Wen, i l'Erin, bé, amb ningú conegut.

- El Ventigmila ens odia, és a dir, és l'unic que queda, i nosaltres som aurors, a part ens em enfrontat molts cops a ell, vol fer mal a la Lils...i vol fer-me mal a mi a traves de la Lils.- si li feien mal a ella, em feien mal a mi.

Obric la porta i veig que no hi ha ningú, faig passar la Juls i la tanque per dins.

- Tot i aixi vigila per si de cas.- dic dirigint-me al llit de la Serantoni.

La mama parlava com si tot fos massa fàcil, com si la Rose s''hagués perdut i l'anaven a trobar, no com si uns psicòpates l'hagués segrestat. Semblava que ho tenia tot controlat. Vaig fer que si amb el cap quan em va dir que vigilés igualment i vaig possar l'orella a la porta.

-I saps on se la poden haver endut?

Jo no ho veia tant clar. Allà al futur no ens havia passat mai res d'això, a la Lily una vegada... però se'n va sortir i no hem tornat a parlar sobre allò. És diferent, allò...

- En principi no, però se que hi ha una manera d'esbrinar-ho, recorde un encanteri....però per això he d'anar a l'hemeroteca de la conselleria.

Vaig cap al llit de la Serantoni, el bagul està tancat però això no em resulta cap problema, començe a rebuscar però no trobe res interessant, llibres, papers, alguna carta, però no cap de les que busque, tanque amb força la tapa quant aleshores escolte un soroll, l'obric de nou i veig que una part del bagul, de la tapa està oberta, ho lleve i veig algunes fotos de la Serantoni i el Ventigmila, busque algo més però no hi ha res, les guarde a la butxaca de la jaqueta. Vaig cap al llit i el desfaig, mire per baix, entre el llit i la paret, jo tenia un lloc ahi on guardava coses, però res.

- Se que ha sigut ella qui se l'ha endut.- amb un moviment de vareta el llit està fet de nou.

Vaig a l'armari i aleshores ho veig, hi ha perxes buides, i sabates...falten coses, i no crec que estigueren llavant-se, això vol dir que ha marxat, no hi ha cap jersei i la roba de Hogwarts està doblada a un costat.

- Ha sigut ella...-murmure.- Li falta la roba i sabates...m'atreveria a dir que pot ser li falta també una guitarra però ja són suposicions...El uniforme segueix aci.

S'havia endut la Rose, però on? On podien estar? Havia de ser un lloc proper, és a dir, no estaven fora de l'Illa, perquè el Ventigmila devia estar informat, i per això necesitava estar aci. La Illa era gran, però seria algun lloc abandonat, o apartat, on no hi haguera gent, però hi havia moltissims llocs aixi. Em sente al llit, necesitava el mapa, els apunts, la pissarra i el llibre, necesitava aquell llibre, jo no tenia cap copia, l'avi m'havia parlat d'ell però eixe no el tenia, i sabia que estava a l'hemeroteca, havia d'anar al departament.

- Conec la manera de trobar-la però he d'anar al departament.- tinc les claus a la motxilla si, no feia falta colar-se.

-T'acompanyo.

Veig la cara que possa. Oh, no...

-Eh, m'has de deixar venir. A mi i a l'Oliver. Que es la Rose, joder

Em tapo la boja. "Paraulotes davant del pare mai, m'has sentit, Julie?" Argh, perdona papa.

-És la Rose, no ens pots deixar aqui com si res, i més sabent com trobar-la.

Me la mire i aleshores somric quan després de dir joder es tapa la boca.

- No és per això, és perquè...bé, si vaig jo pasare desapercebuda però si veniu tots dos...tot i ser de nit...i si....i si la Lils bé a Hogwarts i no vos troba, estic morta.

Em pase les mans per la cara, joder, que complicat, i estavem perdent temps.

- Anem a buscar l'Oliver.- dic.- Ho pensare pel camí, no podem estar aci més temps.

Arregle l'habitació i borre les nostres petjades, obric la porta, no ve ningú.

- Anem.

Caminem cap al despatx del James quan de sobte veig a l'Oliver anant en direcció contraria.

-Oliver!!

Ell ens mira, es possa pàl.lid i balbuceja un "vos anava a avisar" Pero no el deixo seguir parlant, i l'abraço. Almenys ell estava bé... Llavors la veig, venint amb la julie, ella no m'ha vist...

-Sam?-demano, incrèdula.