Retrobament després de totes les putades/injustícies

- El braçalet ja val pel regal d'aniversari Pointy.- li dic somrient.- No em fa falta res més.

M'alçe del banc i li agafe de la mà.

- Diria que jo també tinc fam. Un gelat va bé, i si és de xocolata molt millor.- li dic somrient.

Ens posem a caminar en busca d'una gelateria.

- Veus? Encara no t'ha donat cap atac xungo.

-Ja ho tinc tot a punt. T'ho hauria donat abans, però clar, em tenien castigat.-vaig dir amb un somriure.-A més, és com un pack amb la cadeneta aquesta.-vaig dir, posant cara a 'no-puc-fer-hi-res'.

Vam posar-nos a caminar per trobar una gelateria.

-Oh, espera.-vaig parar-me, posant-me la mà al coll, com si em faltés aire.-Serps, hi ha serps a tot arreu. I...-vaig fer com si no pogués respirar.-I un momentet, que ara hauria de venir l'espuma, si no m'equivoco. Ah, i les sacsejades aquelles rares.-vaig somriure tornant cap a ella. -Em sembla que podré aguantar una estona més, encara que no ho vulgui. O no...- vaig dir agafant-la per la cintura i apropant-la cap a mi (cosa que va fer que una parella de gent gran que ens passava pel costat ens mirés malament). Vaig anar per fer-li un petó, però just abans de tocar-li els llavis amb els meus vaig tirar-me enrere un altre cop.

-Sí, podré aguantar. -vaig dir posant-me a riure.

- Aixi que va a conjunt, bé doncs, vale, haure d'acceptar-ho, eh, però que conste que perquè va tot a conjunt.- li dic rient.- Aixi que castigat...haure de visitar-te d'amagat pujant a la teua finestra per la nit.

Li done un copet al muscle rient i just quan em va besar em solta, em quede mirant-lo.

- Oh, ara dius que pots aguantar, molt bé, molt bé. Pots aguantar.- li dic, em mire el rellotge i comence a contar el temps.- Ja quan no aguantes més, si això m'avises.- li dic.- Aixi que castigat...-dic tornant al tema d'abans.- Imagine que els teus pares s'enfadarien moltissim.

-O em podria escapar per la finestra unes hores, si hi ha una propera vegada. Sort que ja estic a Hogwarts i el càstig s'ha afluixat!-vaig somriure- Com creus que reaccionarien si se't trobéssin a tu també a l'habitació quan es despertessin? No crec que els hi fes gràcia que els hi veiguéssis -vaig abaixar la veu- la muntanyeta del matí!

Vaig posar-me a riure.

-Va, a veure quan durem.

Vaig començar a pensar en... Quidditch, sí. Això em distrauria una mica i no pensaria tant en els seus llavis. Mmm...

-Per cert! Ara que has hagut de deixar l'equip, continues jugant a Quidditch?

Sabia que, com per a tots, era una manera d'alliberar-te dels problemes i a més sentir-te millor amb tu mateix.

Comence a riure sense poder parar quan diu allò.

- No, no crec que els fera gràcia, encara que sempre puc desapareixer quan estiguen ells i tornar amb tu després.- li dic rient.- O amagar-me baix el llit.

Mire el rellotge i conte el temps, cinc minuts, no esta malament.

- Doncs m’agradaria, es a dir, a casa vole alguns cops al bosc però no és el mateix.- li dic.- Tire de menys donar a les bales i trencar nassos.- li dic rient.- I els partits...tu segueixes com a porter, oi? Ja hi ha subtituts per a batedors?

Em quede mirant el carrer on estem, no tinc ni idea, però bé, em dona igual, jo seguisc caminant ja arribarem a algun lloc.

-Sí, suposo que sí...-dic rumiant.-I fer-se el malalt: no, no, * estossec* avui no vinc a esmorzar, em trobo fatal... ves-te'n abans que t'encomani això... *estossec*. I quan marxessin fer el que ara no puc fer-te...-dic picant-li l'ullet, sense poder-me aguantar el riure.


-Sempre podem... Oh, trencar nassos?-dic posant cara d'escandalitzat.-Per això estaves a l'equip, eh?- li pessigo fluix la cintura, buscant-li les pessigolles.- Tros de violenta..-dic sense deixar el to de broma. -No, però suposo que algun dia podem quedar els Ravenclaws fora i fer un partidet. Per recordar els temps passats. I si no un u contra u... tot i que aconseguiríem que tant la Lily com la Cass com l'Edgar s'hi apuntessin, anant bé. Així podries descarregar-te amb les bales i no amb els pobres del ministeri!

Un pardal ens passa volant per sobre, anant cap a un arbre del costat del carrer, on segurament té un niu o bé l'està fent.

-Sí, encara sóc porter. I no ho deixaré pas de ser fins que acabi l'escola, si tot va bé. I sí, ja hi ha batedors nous. Tot i que es troben a faltar els d'abans.-Dic agafant-li la mà.

- Per suposat, segur que cola. – dic rient.- El que no pots fer ara….poder pots, eh, ningú t’ho impedeix.- dic donant-li un bes a la galta.- Per mi no hi ha problema, bé, les drogues són males però... Oh, si, soc una violenta no em veus? Sols anava per fer mal a la gent, ja te dit que soc jo la que deuria haver anat i no tu, perquè no em coneixien que si no...Deuria de dur un collaret on pose: Compte, extremadament perillosa.

Em mire també el pardal i veig com es posa sobre una branca, és blau, curiós.

- Els de ministeri…són tots una panda d’avorrits, no tenen sentit d’humor, l’altre dia, bé, amb la Lils entrenant, vaig enviar un bombarda a un ninot, i diríem que va explotar la paret i va arribar a l’ascensor, un em va començar a cridar, no tenen sentit de l’humor.- dic rient.- Però m’agrada això del partit, he d’anar a Hogwarts, visites i tal...aixi que...

Em pare un moment per pujar-me la cremallera de la jaqueta i continue caminant.

- Aixi que el d’abans era millor, pobres...dona’ls una oportunitat, mai es sap. Poden inclus ser millor que el d’abans. El d’abans era horrible, segur.

Em vaig posar a riure amb l'idea del collaret.

-No se'm posis a bordar, eh, però.

Me la miro, amb un somriure entremaliat.

-Ara que dius això de venir a Hogwarts... es veu que han fet reformes a la Sala de la Necessitat. -li dic passant-li la mà per darrere la cintura i deixant-li.

-Hmm... horribles? Més aviat horribles amb les seves pobres víctimes, diràs! -continuo, seguint-li el rollo.

Em quede mirant-lo i borde com els gosos.

- Si fos un gos t'hauria llepat tota la cara....supose que no deu ser agradable, per tant millor no.

Continue caminant i em quede mirant quan diu allò.

- Aixi que reformes...vaja tu, que estaveu esperant a que jo marxara? És això, però bé, jo haure de veure eixes reformes per tant...si vols....puc passar algun dia, millor de nit, clar, si vols, per suposat, si no vols...ensenyar-me les reformes, doncs res...

-No, no esperava a que marxessis. La sala sembla ser que m'ha fet un favor per intentar que tornis algun dia per veure'n els canvis.

L'acosto cap a mi amb la mà que tinc a la seva cintura. Ara m'adonava de tot el que l'havia trobat a faltar... tot i que llavors no semblava que hagués passat res, res de mesos a l'hospital, res de res.

-Fet, doncs. El guia Thomas Poynter està lliure, per tant ell podrà fer-te la visita guiada, si no m'equivoco.-dic fent-li un petó al front.

- Aixi que ara li deus un favor a la sala, eh.- li dic somrient.- Haure d'anar algun dia a veure els canvis.

Retrocedis fins arribar contra la paret, rodeje el seu coll amb els meus braços.

- Doncs bé guia Pointy.- li dic donant-li un bes a la galta somrient.- Algun dia d'aquest rebrà vosté la meua carta comunicant-li la meua arribada...una vesprada....una nit....o pot ser ni tan sols rep cap carta vosté, simplement al arribar a la seua habitació...

-A l'arribar a l'habitació...? -M'arrepenjo a la paret amb una mà, mentre la miro somrient. -Me la trobaré allà, i haurà entrat sense permís i sense avisar? Molt malament, molt malament...

Li faig un petó a la barbeta, prop dels seus llavis.

-L'aviso, senyoreta Williams, que llavors potser no li podré ensenyar la sala...

- A l’arribar exacte, oh, qui diu que no? Li haure deixat una nota damunt la tauleta de nit, per informar a vosté la meua arribada. Però si no vols....doncs serà vosté avisat abans, no es preocupe.- li dic somrient.

Li agafe el fil de la dessuadora i comence a jugar amb ell.

- No et preocupes...jo li recordare la visita, a no ser....a no ser que em mostre alguna cosa més interessant...

-Li ensenyaré tot el que faci falta...-li xiuxiuejo a l'orella.-Però necessitaré que vostè m'ensenyi alguna cosa a mi també.

M'hi acabo d'acostar i li faig un petó just sota l'orella.

-I estigui tranquila, no només serà ensenyar. Si li interessés llavors es podria passar a la part... pràctica. I en cas que ho dubti... no s'avorrirà, me n'asseguraré.

Li faig algun petó més, aquest cop al coll.

-Hmm... em sembla que no estic sent professional, senyoreta aurora.

Quan em besa al coll un escalfred em recorre per l'esquena, com sempre, si continua aixi, no m'en podre estar...però bé, a veure qui cau abans, pense somrient.

- No es preocupe vostè, jo li ensenyare allò que vuiga...però per suposat dins dels limits del lloc on trobem en eixe moment, sap vostè el que li dic?- li estire del fil de la dessuadora i faig que s'aprope més a mi.- Hmm...crec que la part pràctica m'agradarà, i més si l’ensenya vosté.

M’el quede mirant.

- Jo crec que està sent vostè molt professional senyoret Pointy.- li dic a l’oit.- Massa i tot...

-Clar... per exemple a aquí potser no donem gaire bona imatge.-miro cap als costats, buscant, amb la sort que trobo el que busco.

Me l'enduc unes passes enllà, a la coberta de l'entrada d'un edifici, ara ja no a la vista de tothom.

-Ara millor?-m'acosto als seus llavis, li beso.-Hmm... em sap greu, però me'n moria de ganes. -m'hi torno a acostar, mentre n'hi faig un altre, aquest cop assaborint-lo. -Molt professional? I això que no porto l'uniforme...-dic, a l'apartar-me'n una mica per mirar-la.

Em recolçe a la paret de l'edifici, mirant-lo somrient.

- Molt millor.- i em besa.- I cada cop va millorant. Hi ha que dir que si no ho hagueres fet tu, haguera acabant fent-ho jo, les drogues són el que te.- li torne el bes, i li somric.- Molt, molt...uniforme.- me'l mire.- Doncs no t'aniria malament un uniforme, no...estaries molt més...sexy, si, si això és possible senyoret Pointy, oh, ara soc jo la que no està sent professional!

Me'l quede mirant, massa temps ha passat des de que ens varem veure l'última vegada, massa. Per tant el temps hi ha que aprofitar-lo. Passe el dit per la ferida que te baix l'ull, amb compte, amb suavitat per no fer-li mal.

-Oh, haver-m'ho dit abans..! Tot i que tan és...-li dic, fent-li un petó fugaç.- Hmm...Les guiades no cal que siguin professionals.-li dic somrient, posant-li una metxa de cabells darrere l'orella.

Tanco els ulls quan em toca la marca de l'ull. És.. com dir-ho? Confortant?

-I hem de suposar que el de Hogwarts no conta com a uniforme, oi?-dic separant-me'n una mica, mirant-la, somrient. Si continuàvem així...

- Oh, però era una aposta, aixi que...he aguantat un poc més que tu.-li dic rient.- Per taaant, per tant diria que he guanyat, veus lo malvada que soc?

Li torne el bes, un, i després un altre més.

- No, bé, és un, però no al que em referia...però si et poses esmoquing, també estaria bé, si. Com al ball de les mascares de fa just un any...et quedava massa bé i tot.- li dic rient.- Tot i que també estas molt bé sense...

-Molt, ets malvadíssima, de debò. Doncs em sembla a mi que per haver guanyat l'aposta et mereixes una mena de premi, no?

Em poso a riure al veure la cara que posa després d'haver mencionat el de Hogwarts.

-Així que esmòquing... em sembla que encara el tinc a l'armari. Qui sap, potser algun dia et sorprenc. -li toco la punta del nas amb l'índex mentre ric.Sense... esmòquing? Oh, ets entremaliada, eh...

Li faig un pico, recordant el dia del ball, el del campament, amb nosaltres dos sols, el del jardí, i...

Li poso la mà a la butxaca del darrere dels pantalons.

-Parla l'obra mestra... tot i que deus estar acostumada als piropos del tipo paleta, no? 'Els teus pares havien de ser pastissers, perquè un bombó com tu no el fa qualsevol!' o... 'Nena, vina i et repasso sencera!' o... bé, els altres que se m'acudeixen no són aconsellables per orelles sensibles. No els vulguis sentir.-li dic xiuxiuejant, mentre m'acosto a la seva orella per fer-li un petó sobre el coll.

- Tu sempre dones bons premis.- li dic rient.- Doncs si, he guanyat, vuic la meua recompensa.- li dic.- Encara el tens...oh, doncs una visita guiada amb tu vestit d'esmòquing seria...molt interessant, no me la perdria per res del món.- li guinye l'ull.- Massa entremaliada, no ho saps tu bé....

Aleshores comence a riure quan diu allò dels piropos, no se perquè m'ha fet tanta gracia però no puc parar.

- Oh, he escoltat de pitjors, un dia que passava per un carrer de Londres que un home va di...-em quede callada i comence a riure.- No no són aconsellables per orelles sensibles.- dic imitant el que ell ha dit abans. Li done un bes curt.- I tu? Segur que aquest any se te tiraran damunt les demes xiques de Hogwarts, et cansaras d'escoltar-ne.- dic rodejant el seu coll amb els meus braços i donant-li un altre bes, aquest cop més llarg.

-Però... ara mateix no n'hi ha, d'orelles sensibles.-dic, agafant aire, encara en veu baixa. -Hmm... doncs millor que no siguis gelosa, eh...-li dic amb un somriure entremaliat.- Però només tinc ulls per tu. -vaig fer-li un pic.


-Així que interessant? Doncs quan vulguis, preciosa. Però tu... sí, tu també pots anar mudada. Però només si vols. No cal que t'hi facis pas, igualment crec que allà te la podré treure. Però shht!-li dic a l'orella, xiuxiuejant. Aprofito i li faig un petó allà mateix, per continuar baixant i fer-n'hi un a la clavícula.

- Oh, estas segur.- li dic somrient.- Pot ser si que hi han, no saps qui ens està vigilant. Mai ho saps...- dic rient.- Oh, no, crec que no ho soc, però ves a saber...mai es sap.

Li torne el bes, aquest cop baixant al coll.

- Hmm....pot ser mudada no, però tinc una cosa nova...que encara no me posat, la vaig veure a una tenda muggle de Londres, i bé, pot ser t'agrada.- li dic somrient picarament.- És més....el més segur és que t'agrade si.- li done un bes als llavis, mosegant al apartar-me.- Si.

Aleshores m'enrecorde, perquè no, pot ser...

- Saps...aquesta nit els meus pares no estan a casa, tornen d'aci dos dies...anava a sopar pasta, soles...si vols...- li dic somrient.

-Mmm... doncs pitjor per ells, ningú els hi ha dit que es posessin a escoltar-nos.

Vaig somriure quan em va dir que s'havia comprat 'una cosa' nova, i encara més quan va dir que no hi havia ningú a casa seva.

-Si vull pasta? Hmm... no et pensis.- em poso a riure, i li faig un pico, carinyós.-no hi ha res que em fes més il·lusió. De debò. -li torno el somriure, i li faig un altre petó.

El mire rient.

- Aixi doncs, si?- li dic besant-lo.- T’agradaria vindre a sopar pasta? Et fare el meu super plat de macarrons.- li pregunte rient.- Primer però li ho has de dir als teus pares.- li dic .- Que després els teus pares s’enfadaran amb mi, i pensaran que jo et corromp...i clar, ara que crec que els caic bé, doncs...Oh, que responsable ha sonat això, hi ha moment que tinc por de mi mateixa.

M’aparte un moment perquè un home volia entrar al portal, però després torne al meu lloc.

- Pointy, has d’aparentar que el plat de pasta que prepare esta bo, val? I que t’agrada moltissim.