Entrenament amb notícies [Sam]

-Els periòdics del Profètic van ser cremats en un estrany incendi de l'hemeroteca...- contesto, abans d'adonar-me que ha dit a la conselleria.- Espera, a la conselleria, dius?

Ho penso. Potser no es tan mala idea. Però si n'hi ha, estaria en el departament de misteris, i sincerament, no m'agrada aquell lloc, sempre s'han dit moltes coses extranyes d'aquell lloc.

-Si n'hi ha, estaran ben amagats...- dic, pensativa.- Potser a alguna biblioteca en tenen uns quants i podem cercar entre els que tinguin alguna cosa sobre aquestes persones.

I la meva familia...- penso, per a mi.

- Ha de tindre alguna cosa guardada, no crec que siguen tant estupits com per tindre tot ahi guardat, tindran copies o eixos eren copies i els altres originals. Podem investigar.- li dic rient.- Aixi també podem esbrinar sobre un altre tema.- dic sabent el que pensa.

Aprete el boto per cridar l'ascensor.

- Bé, doncs un dia menys.

Faig una ganyota.

-No m'apeteix molt infiltrar-me al departament de Misteris, així que primer intentem esbrinar on són. A ser possible, m'agradaria no anar-hi.- somric.

Somric a la Sam quan diu allò d'un dia menys.

-No has quedat per tornar amb el teu pare?

- No et preocupes, ningú t'obliga a inflitrar-te.- li dic rient.- Em puc infiltrar jo perfecatment si no queda una altra opció.

Em quede mirant l'hora.

- No, ell ix més tard, i passe d'estar esperant aci, el lloc més avorrit que eixiteix.- dic somrient.- Per tant supose que marxare a casa a llegir o a nadar una estona.- li dic somrient.

-No dona no.- li dic, rient.- Si que no quda cap més remei, vinc amb tú. No et podràs desfer de mi tan fàcilment.- ric.

Faig que sí amb el cap.

-Jo aniré a casa.- Casa. Encara m'és estrany.- A relaxar-me una mica. Ens ho mereixem- somric.

- No, si no vols no, tu vigiles i si ve algú m'avises.- li dic rient.

Entrem a l'ascensor i em mire a l'espill, que cara més horrible.

- Doncs bé, ens vorem dema. Algun dia hi ha que anar a sopar a Hogsmeade.- dic pensant.- Com els vells temps. Al nostre parc de focs liles, dracs voladors i de micos que tiren pinyes.- i aleshores comence a riure recordant-ho, perquè aquella nit fou genial.

-No... sí es veritat que estan els diaris allà, jo també vaig. També vull cercar altres coses... i sé per quines dates cercar.

Ric quan em recorda aquella nit quan el bupk va sortir volant de la seva motxilla i va caure a la foguera... i van passar tantes coses rares.

-No m'ho recordis.- li dic, rient.- Aquell dia va ser massa.

Recordo la cara del metge al dir-me que el càncer havia desaparegut. Faig una ganyota, no és agradable recordar allò de la meva vida, tampoc.

- Ésta be, doncs.

Continue rient al recordar-ho, perque el bupk va dur també algo bo, la desaparicio del cancer. Un torrent d'imatges em venen de la Lils a l'hospital, pero aquest cop disimule, no vuic preocupar-la.

- Oh, si aque aquell dia fou genial, una nit genial.- li dic.- No dic repetir-la....pero podem anar a sopar algun cop si vols.

Puja un home a l'ascensor i em faig a un lloc per deixar-li passar.

-Oh, si, segur que podem divertir-nos sense certa planta tóxica.- ric.

Apareix un senyor i li fem lloc a l'ascensor. Sospiro i miro la Sam.

-Quan et vagi bé... Suposo que no tindré cap problema per quedar.- somric.

Penso en el Fortin i sospiro. Espero de veritat... que no faci res a ningú.

-Esperem.

Em pose bé la motxilla.

- Quant tu tingues temps. Jo no tinc res mes que fr, be, he d'anar a visitar la Cassie algun cop, li ho he promes pero a part d'aixo no tinc res més, per tant quant a tu et tinga bé Lils, tu tens mes coses a fer que jo.

Em quede mirant l'home, duu el periodic enrollat en una ma i la cartera a l'altra, pero no se de quin departament és.

-Bé, d'acord...

Arribem a la planta zero i sortim. Jo em coloco bé la cartera i miro l'hora de nou. Bé, potser l'Erion ja és a casa. Començam a caminar cap a fora i després l'abraço.

-M'és igual que diguis que no et pot trobar. Si us plau, vigila. D'acord?

I després desapareto.

[Tema tancat]