Entrenament de Gryffindor

Vaig arribar el camp que faltaven deu minuts per les cinc de la matinada. Estava súpermotivada. Tenia dos trossos d'home com a batedors (un dels quals encara no havia vist volar, però amb aquells braços i una mica d'entrenament es podien fer meravelles). La Wen em donava molt bones bibracions. Hi havia un porter nou, que deia que en sabia força. I finalment, la Lils i la Maggs, que volaven amb mi des de feia anys i eren genials. No podia anar millor.

Vaig llepar-me el dit i el vaig alçar a l'aire. No tenia ni idea de com calcular allò del vent, però em va semblar que quedava molt pro, si algú estava mirant, o sigui que vaig posar cara de convenciment.

-Au, vinga, aneu arribant...!

Vaig posar un peu al camp quan el meu rellotge indicava les cinc en punt. M'adormiria dret, però havia arribat a l'hora. A l'hora exacta, Matt, perfecte!

Vaig veure l'Agatha, la capitana, allà plantada al mig del camp. Vaig saludar-la com vaig poder -m'adormiria dret- des de la distància i en un no-res em vaig plantar al seu costat.

- Hola, Agatha! - m'adormiria dret -. Sóc el primer d'arribar?

- Hola, Matt ^^ -el vaig saludar enèrgicament-. Sip! El primer, bon noi! Me n'alegro que tu no tinguis problemes amb els llençols, com molts de la colla... ¬¬

Feia una mica de fred, encara, i em vaig posar els guants de quidditch perquè no se m'etumissin les mans.

-Fas sisè, oi? -li vaig preguntar-. Però tens accent d'aquí... On vas estudiar els altres cinc anys? Beauxbattons? Hi ha un munt de gent que s'ha transferit des d'allà, en els últims dos anys. Em pregunto per què la majoria van a Slytherin... -vaig dir arrufant el front-. La que tenia mala fama era Durmstrang...

Encara amb els ulls tancats per la son i els llençols enganxats al cos, vaig arribar just a temps per sentir com l'Agatha saludava en Matt.

No hi havia ningú més a part d'ells dos.

- Què és una tècnica per putejar-nos als nous o què això de fer-nos llevar d'hora? - Vaig dir, de mala lluna quan vaig arribar. Mai m'havia sentat bé desperat-me d'hora.

Vaig arribar al camp de Quidditch, badallant com si m'hi anés la vida.

-Bon dia a tots!- Vaig dir, saludant a el qui ja havien arribat, que, a part de l'Agatha eren dos nois més. I nous, pel que semblava.

-Mico, eh que no t'importa que t'hagi agafat les sabatilles dels conillets per a fer els entrenaments? Es que dalt de l'escombra sempre se'm gelen els peus... - Vaig fer, mirant cap avall i veient com els conillets movien les orelles.

Vaig llevar-me de cop quan va sonar el despertador. No vaig estar-m'hi ni un segon més al llit. No havia dormit molt, amb l'emoció del dia següent, però no estava gens cansada al despertar-me. Vaig agafar tot l'equip i la meva escombra (siiii! tenia escombraaaa!) i vaig sortir a corre-cuita de l'habitació. Quidditch, Quidditch, Quidditch. Només feia un any que el coneixia i ja sabia que era el millor lloc del mon, i que volia jugar-hi al meu equip.

Vaig entrar corrents encara al camp i vaig anar cap on eren tots. Coneixia a l'Agatha i a l'Erik, pero no als altres dos.

-Agatha! Ja soc ja soc! Comencem? vaig a fer voltes al pati? Escalfo? m'elevo? l'any passat ja ens varen fer una classe de vol, pero no vam jugar a Quidditch. Què fem? Què esperem?- vaig dir de cop, fent petits salts d'un costat a l'altre.- Comencem?- vaig repetir, amb els ulls brillants.

Vaig arribar al camp uns segons després de la Wen, veient com ella corria cap a l'Agatha i començava a fer saltets. Vaig somriure m'entre m'apropava a ells i els saludava silenciosament.

La veritat era que des de la tornada de San Mungo havia millorat molt. Ja no semblava tan malalta i sabia que el Quidditch m'acabaria d'ajudar. Els metges ja m'ho havien dit: estava casi curada. Només necessitava una petita empenta i tot estaria a fora. Potser l'empenta era el Quidditch...

Vaig somriure als dos nous.

-Hola! Soc la Lilian Bell, pero tots els meus amics em diuen Lily^^

Vaig arribar al camp de Quidditch amb l'equipació a l'esquena a pas lleuger per intentar treure'm la son de sobre. Sí, tenia moltes ganes de tornar a començar la temporada de Quidditch, però a les 5 del matí, com les persones 'normals', tenia son. Mooolta son. Però també estava nerviosa per tot el que ens esperava aquell any.

Al arribar al camp vaig veure de lluny que ja hi havia gent, i al acostar-m'hi vaig veure que a alguns ja els coneixia de l'equip, a l'Agatha, la Lily i a l'Erik, a la Wendy (que es notaven les ganes que tenia de ser a l'equip i de començar a treballar), que la coneixia de la sala comuna, i llavors a dues cares noves.


-Boon diaa...!-vaig saludar alegrament. Feia una temporada que m'havia agafat la costum de saludar així de feliç.. Però no em desagradava pas, no no.

Van arribar el Gabriel i l'Erik.

-Seràs lladregot! -vaig exclamar quan vaig veure les sabatilles-. Les guardo a l'habitaciò es pot saber com...?

Vaig tenir una imatge de com tenia l'habitació. I de com tenia l'escala. I de com tenia jo soleta gran part de la sala comuna. La sort era que hagués trobat les sabatilles; jo feia com tres mesos que no les veia.

- Te les pots quedar avui -li vaig dir-. Però pobre de tu que me les facis malvé.

Després em vaig mirar el Matt.

-Amb el Gabriel ja us coneixíeu? -vaig dir-. Bé, doncs aquest altre és el teu company batedor. Em sap greu -vaig afegir amb una mirada significativa-. Erik, aquest és el Matt, ès nou, i gual que el Gabriel, el porter. Fan sisè.

Després van arribar les noies. La Wendy estava més animada que jo; a la Lily se la veia amb ganes de passar pàgina i posar-s'hi de nou. La Maggs tenia molta son,encara que intentés amagar-ho amb alegria.

- Doncs ja hi som tots! -vaig exclamar-. Va, leganyes fora que teniem nova alineació. En primer lloc... Taxaaaaaan tenim els batedors més corpulents i forts del mercat, que com veureu donen molt el pego, amb la nostra nova estrella Matt Sheen. Una altra jove promesa és en Gabi, que ens protegirà les cistelles. I per últim, la personeta que ens traurà tot el protagonisme aquest any marcant cistelles... Amb tots vosaltres... La Wen!

Aleshores vaig fer un somriure malèfic.

-I ara tres voltes al camp... Sense escombra.

Seguia fent saltets d'un costat a l'altre, amb l'escombra a la mà (siiiiiii que tenia escombraaaa els meus pares l'havien compradaaaaaa aiiiiiiiiiiiish *_____*) mentre arribaven els altres. Vaig saludar a la Lily super ràpid, sense acordar-me que no l'havia vist abans. Després vaig caure que había tornat de St. Mungo i la vaig tornar a saludar. No sé per què, estava hiperactiva. Necessitava moure'm. Després va arribar la Maggie, que la coneixia de vista. Apa, i segons l'Agatha, ja estaba.

Vaig escoltar el que deia contenta, mirant els nois nous, i després quan va parlar de mi els ulls em van brillar de l'emoció i vaig aixecar el puny, emocionada.

-Siiii! Encistellaré tants que el porter no sabrá d'on li venen!- vaig dir, emocionada.

Després vaig sentir el que va dir l'Agatha, però no em vaig deprimir. Vaig deixar l'escombra a terra (Us he dit que els meus pares m'havien comprat una escombra?Aiiiiiiiix doncs siii *__*) i vaig sortir corrents a fer les voltes.

-Quan més rápid acabem d'escalfar més rápid començarem a jugar!- vaig cridar, emocionada.

Em vaig llevar les leganyes i vaig somriure als nous quan l'Agatha els va presentar. Després vaig donar-li un copet a l'espatlla a la Wen, però crec que no es va adonar. D'acord, ho reconeixo, tenir de companyes de encistelladores a l'Agatha i a la Wen... Seria brutal.

Vaig possar els ulls en blanc en sentir allò de les voltes, però sabia que si em queixaba seria pitjor, així que vaig agafar aire i vaig sortir a correr, darrere de la Wen, encara que molt més a poc a poc... ja que la Wen ho feia com si li anés la vida en allò.

M'agradava la noia, era molt motivada.

Vaig somriure a la Maggs i li vaig fer un gest per què corressim juntes, feia molt que no parlava amb ella.

Vaig somriure al veure les ganes que posava la Wendy a tot el que feia. M'agradava que hagués entrat a l'equip.

L'Agatha va dir-nos/ordenar-nos/manar-nos com es preferís, que féssim tres voltes corrent.

La Wendy va marxar corrent ràpidament, i la Wendy em va proposar de córrer les voltes juntes. Havia estat preocupada per ella, quan li havia passat tot allò.

-Com estàs? Me n'alegro, que ja estiguis prou bé com per fer vida normal altre cop..-vaig dir-li de cor, corrent a un ritme normal, sense passar-se gens, agafant-nos-ho amb calma.

La Wen ens va abançar a tots de seguida; els altres ens vam posar a córrer a marxa.

-Tinc informació que potser us motiva -vaig dir-los a tots-. Ens toca jugar el primer partit, el 5 de novembre. I... és contra Slytherin.

Vaig apretar el pas, decidida, i els vaig deixar enrere, seguint la Wen.

Vaig veure com anaven arribant els component de l'equip. La més petita, Wen crec que havia dit que es deia la noia, tenia una energia que ni el millor professional d'atletisme.

Vaig començar a donar voltes al camp, all costat d'en Matt, acompanyant la respiració amb el pas.

- Que si, mico, el que tu diguis - Vaig dir, referint-me al que m'havia dit sobre les sabatilles de conillets.

Va anar arribant la gent, a qui vaig anar saludant amb cops de cap, ja que estava massa adormit per intentar pronunciar cap paraula.

Llavors l'Agatha ens va manar que corressim...

Vaig córrer cap als pals de les cistelles, i m'hi vaig quedar arrepenjat allà, observant-me les mans i cridant de tant en tant...

- MOLT BÉ! SEGUIU AIXÍ! D'AQUESTA MANERA LA COPA SERÀ NOSTRA! GO GRYFFINDOR!

Vaig veure que l'Erik passava de tot i ja començava a donar-me el dia. Vaig girar cua i vaig córrer fins als cércols on estava recolzart. Em vaig posar darrere seu i li vaig clavar una puntada de peu al cul que el va fer saltar mig metre endavant.

- MOU EL CUL, BUGGS BUNNY! JA! I MES VAL QUE DEIXIS DE FER L'IDIOTA O ET TREC EL BAT I ET FAIG COLPEJAR LES BALES AMB LES MANS! CORRE, COLLONS!

vaig seguir corrent, escoltant a l'Agatha de fons, cridant-li a l'Erik. Jo només somreia i corria més, vaig fer una volta en seguida, passant per on era la meva escombra (Siiiii Escombraaa *__*) i vaig seguir corrents.

-Vinga! Que no es tan dificil!

Vaig somriure a la Maggs.

-Si, em trobo molt millor.- vaig somriure.- i tu? Fa temps que no parlem. Com et va?


Vaig escoltar a l'Agatha cridant a l'Erik i vaig somriure.

-leganyes i poques ganes de fer feina everywhere...

Llavors vaig notar com algú em picava per darrera i dent que em traslladés endavant.

Després va dir tres o quatre coses referides al meu ego masculí (xD) i em va tornar a manar que corrés.

- Mira que t'estripo les sabates, eh, mico? - Vaig dir, traient-li la llengua.- I treu-me el bat si vols. Puc picar les bales molt millor amb una altra cosa. I no et diré el què...- Vaig fer, picant-li l'ullet i arrencant a córrer de nou.

- Clar que sí... -vaig dir malèficament-. I sense quedar-se estèril, oi, rei? ¬¬ Tira cap allà o et faig fer cinc voltes més! Va!

Vaig tornar a arrencar a córrer i a seguir amb els altres. Sempre em feia igual, aquell, als entrenaments. Coi de nen...

- Vaaaa, dues voltes més i pugem a les escombres! -els vaig animar.



OFF: Acabeu les dues voltes ràpidament que vull entrenar de veritat ^^

Vaig acabar de córrer el que em quedava. Ni més ni menys que dues voltes.

Vaig anar cap on era l'Agatha i m'hi vaig plantar al costat.

- Em sembla que em quedaré amb els conillets. Tinc els peus calentons, calentons! - Vaig mirar-me els peus- Que els hi has posat algun nom en concret? És per no desacostumar-los.

-Doncs aquest estiu m'ha passat alguna cosa... -vaig dir somrient.-Però ja t'ho explicaré..- No era d'explicar la meva vida privada a tothom, ni molt menys, però bé, a la Lily l'hi havia d'explicar.

Vam acabar les dues voltes i ens vam situar al mig del camp, on tothom s'anava posant al acabar les dues últimes voltes.

Em vaig posar a córrer, en silenci. No era el més ràpid, però tampoc era el més lent... i això que anava adormit. MOLT adormit. A qui se li acudeix convocar un entrenament a les cinc de la matinada? Doncs a la meva capitana, se li acudeix.

Vaig acabar les dues primeres voltes mentre sentia com escridassaven l'Erik, l'altre batedor.

- Gabriel, escolta... tu creus que tots els entrenaments seran així? Vull dir,a les cinc de la matinada i sense escombres?

Vaig acabar de correr i vaig agafar l'escombra (Siiiiiiiiiii! L'escombraaaaa *____*) i vaig anar al centre del camp, fent saltets.

-Vull començar, començar, començar, començar.... Va... ganduuuuls...-vaig fer, mirant als altres.

Vam anar tots a agafar les escombres.

- Wen, deixa la teva escombra a terra. És nova, oi? -li vaig preguntar-. Doncs a veure com la crides. Si puja de seguida, és que teniu bona connexió. Estira la mà i digues... Amunt! Amb convicció.

Els altres van anar arribant mica en mica.