Entrenament de Hufflepuff.

Vaig arribar el camp amb uns quants minuts d'antelació, amb la escombra a una mà i el bat a l'altre.

Estava molt nerviosa. Era el meu segon anys com a capitana però, bé, al primer casi no s'havia jugat a Quidditch... Així que era casi com la meva estrena.

Aquest any estava decidida a guanyar, així que invertiria tot el temps que calgués. Al cap i a la fi, era una Hufflepuff, el treball dur no m'espantava, no? ^^

Em vaig asseure sobre la caixa de les pilotes, esperant a que arribés tothom. Aquest any els faria a entrenar moltíssim, la competència era bona, però nosaltres podiem ser millors, n'estava completament segura.

Vaig arribar al camp, escombra en mà, amb el meu uniforme nou groc-gris clar.
Sols estava l'Emily.

- Bon diiiia.- vaig dir badallant.- Veig que soc el primer, que estrany, no?- vaig dir sentant-me al seu costat damunt de l'herba.

Vaig arribar al camp amb el cap baix. M'encantava el Quidditch, i era la millor batejador de l'escola d'Espanya. Havia entrat a l'equip de Hufflepuff, però encara no coneixia a molta gent i era bastant tímida, per no dir que a vegades, per raons que no entenia, els espantava...

duia l'uniforme normal, encara que havia arrufat el nas a l'hora de possar-m'ho. Negre. Per què negre? El negre era... el negre era por, perdició, desesperació. Què eren amargats o què?

-Hola...-vaig dir als nois que estaven ja al camp.- Bon dia...

Va arribar l'Edgar, amb l'escombra a la mà i el seu nou uniforme -aquest era gris i groc-. Va badallar i em va saludar.

-Canari! Sí, ets el primer. Que, preparat per entrenar? Jo me'n moro de ganes ^^- Estava hiperactiva, volia donar el millor de mi mateixa.

Després va arribar la noia nova, amb el cap baix, que va saludar amb molt poques ganes.

-Hola, Elizabeth! I aquesta cara? Encara estàs dormida?- Li vaig preguntar, amb un somriure.

Sí, definitivament estava massa emocionada, no podia deixar de parlar.

-Lizzie!- vaig saltar, automàticament.- Perdó, tothom em diu Lizzie, Elizabeth es només per professors...- vaig sentir un brunzit a l'orella i vaig moure'm el cabell, enfadada.- Al camp de Quidditch també hi han burifers?- vaig sospirar.

Vaig mirar a la capitana.

-Més que dormida... nerviosa.- vaig somriure.

Vaig llevar-me, i vaig posar-me l'uniforme de Hufflepuff. Quidditch, per fi!
Vaig agafar l'escombra i vaig sortir de la Sala Comuna. Un cop als jardins, vaig pujar-hi i vaig anar volant fins al Camp. Allà ja hi havia la Capitana, l'Ed i la... Lizzie?

- Hola... Yaaaaawn - vaig deixar anar un gran badall -. Bon dia a tots! Ganes de començar, eh?

Vaig arribar al camp de quidditch xiulant; de bon humor, com sempre.

-Hola! -vaig saludar als companys-. Perdoneu el retard, m'he pres la llibertat de passar per la cuina a agafar muffins, que sé que molts veniu a entrenar sense haver menjat res...

Vaig obrir la bossa de plàstic que duia i vaig començar a llançar muffins a tothom. Vaig veure una noia que no coneixia.

-Hola! Nova? Saul Vimes, encantat -li vaig dir amb un ample somriure.

- Va, Saul, deixa de fer-te l'encantador i passa'm una muffin, anda.- Vaig dir darrera seu quan vaig arribar.

Vaig somriure a tothom i em vaig dirigir cap a la nova.

- Daanna Vimes, encantada- Vaig dir, oferint-li la mà.- Per desgràcia germana bessona del penjat aquest...- Vaig dir, assenyalant amb un cop de cap en Saul - Et recomano que no li facis gaire cas.

Vaig deixar l'escombra a terra i vaig començar a menjar-me la muffin.

Van arribar nous i nous i jo cada vegada em vaig començar a tapar la cara amb els meus cabells, encara que cridava l'atenció sempre.

El Saul Vimes i la Daana Vimes van presentar-se amb un somriure. Vaig fer-lis un somriure també.

-Lizzie... Lizzie Speckhart.- vaig presentar-me. Després vaig veure una cosa que revolotejaba per el cabell de la Daana. Em vaig apropar, vaig llevar-me una sabata i li vaig donar un cop. Igualment, el burifer va sortir volant.- Oh... ho sento molt, perdona, tenies un burifer...- em vaig mossegar la llengua.

De cop i volta la Lizzie es va treure la sabata i li va fúmer un cop al cap a la Daanna. O.O No me'n vaig poder estar i vaig deixar anar una riallada.

-No pateixis -li vaig dir, encara rient-. El seu psicóleg ens va recomanar que li fotéssim un cop de sabata al dia, com a tractament...!

- Hola Saul, hola Daanna - vaig saludar, content.

Llavors va passar una cosa que no havia esperat pas. La Lizzie va agafar la sabata i li va fotre una hòstia a la Daanna, murmurant nosequè d'uns burifers. I, és clar, la resposta del Saul no va ajudar gaire.

No vaig poder evitar riure una mica, però vaig afanyar-me a preguntar:

- Tens mal, Daanna?

Al cap d'una estona va arribar en Saul, que va repartir muffins, després va arribar la Daana, a la que vaig saludar amb un somriure.

Llavors va passar el més surrealista que m'havia passat a la vida: La Lizzie va treure's la sabata i va pegar amb ella a la Daana.
No vaig saber si riure o plorar. Per què sempre em tocaven els raros? Per què?

-Bé... Lizzie t'agrairia que no peguessis als teus companys d'equip. Millor si llances bales als contrincants...

Els hi vaig fer un somriure a tots, esperant a que arribés el Luke, que era el únic que faltava.

Merda, el primer dia i ja arribava tard, que bé que començava! M'havia vestit d'una revolada i havia sortit de l'habitació corrent com un boig.

Vaig arribar al camp de Quidditch en un par de minuts, respirant entretalladament per l'esforç.

-Ho sento...- vaig murmurar amb un somriure culpable- M'he adormit.

Just després d'arribar vaig pensar que podria haver vingut volant. "Tan intel·ligent com sempre, Luke."

Estava tant tranquil·la menjant-me la muffin quan una sabata que no sé d'on va venir, em va clavar un cop al cap. La muffin va caure al terra, i jo quasi la segueixo. Vaig aixecar la vista i vaig veure la nova, la Lizzie, subjectant la seva sabata i demanant-me disculpes.

- La mare que la va parir!- Vaig cridar- Però a tu què et passa? - Vaig fer, amb la mà al lloc on m'havia donat el cop, perquè ho tenia adolorit.

Quan en Saul va deixar anar el seu comentari li vaig etzibar.

-Aviam si t'hauràs d'empassar les muffins per intravenosa, tu, ara... ¬¬'

En Sam va venir al meu costat i em va preguntar si estava bé.

- Ho tinc una mica adolorit, res més. Gràcies Sam- Vaig dir, sincera.

Llavors va arribar en Luke, a qui vaig saludar amb un gran somriure. (Bé, tot el que em permetia el dolor del cap.)

Oh, genial Lizzie. Vas de conya.

-Ja t'ho he dit! Tenies un burifer!- vaig dir, fent uns quants passos enrere i mirant amb por la Daana. Vaig escoltar el que em va dir la capitana i vagi rodar els ulls.

Com a Espanya, Lizzie. Res d'amics. L'Allie ja es una cosa estranya.

Em vaig apartar del grup amb el bat a la mà. Si em necessitaven ja em dirien alguna cosa.

- ME LA BUFA EL QUE TINGUI AL CAP, SONADA! - Li vaig cridar. Què li passava?

Em vaig girar cap a l'Emily.

- Em, carinyo, l'any que ve et mires una mica més a qui agafes a l'equip, eh. Que si han d'anar repartint cops de sabata a tothom que arriba amb els cabells llargs...

Vaig mirar-me la baralla de la Daana i la Lizie com qui es mira un partit de tennis. Odiava les baralles, i més si eren entre els jugadors.

-És bona, Daana.- vaig dir-li, amb un somriure i intentant calmar els ànims- És la millor batejadora que he trobat. I és bona noia, l'únic que passa és que creu amb éssers, eh... Estranys.

"Que bé que comencem" vaig pensar, amb un somriure trist.

-D'acord.- vaig fer, en veu més alta, intentant cridar l'atenció de tots- Primer, necessito que deixeu els mal rotllos fora del camp. Sí, Daana i Lizzie vull que ho arregleu, però no ara, que tenim només un par d'hores per entrenar.- Els hi vaig fer un somriure conciliador a les dues- Segon, us necessito al màxim. Aquest any penso guanyar la copa, sí o sí. Necessito que ho doneu tot als entrenaments, però això està fet, oi?- Els hi vaig preguntar, esperant un sí com a resposta- Bé, doncs a entrenar ^^

Em vaig quedar mirant la Lizzie i la Daanna.

- Millor que no discutim, si volem ser bons hi ha que estar units, no voldreu ser com els slytherins,oi?- vaig dir.- És el primer entrenament, no comencem malament.

Em vaig alçar de la gespa i vaig agafar l'escombra.

- Per on començem Emily?

Vaig fer-li un somriure a l'Edgar, agraïda.

-Molt bé. Saul, Daana, Sam i Luke podeu anar a les cistelles, torneu-vos per intentar encistellar i que el Luke intenti parar-les. Edgar, deixaré anar la papallona i tu hauràs d'atrapar-la, sí, sé que potser t'avorreixes al cap d'una estona, però després t'ho posaré més difícil. I la Lizzie i jo anirem a practicar amb les bales, hem de practicar molt per estar ben coordinades ^^

Vaig agafar aire i els hi vaig somriure.

-Que? us sembla bé? ^^

Vaig escoltar a la Daana de lluny. Jo només volia ajudar-la.. però bé. Ningú m'enten, es lo normal.

Vaig escoltar la capitana i vaig rodar es ulls. Els burifers no eres entranys. Eren molt comuns, però si ningú els veia no era culpa meva. Algun dia m'ho agrairien, estava segura.

-Em pareix bé, Emily.- Vaig somriure-li, ensenyant-li el bat.- Quan vulguis comencem!

Vaig pujar a l'escombra i em vaig enlairar uns metres, poc a poc per no caure, quan ja estava a una altura considerable vaig quedar-me quet.

- Val, quan vuigues pots soltar la papallona.

- Fet! - vaig exclamar, content.

Vaig pujar sobre l'escombra, i vaig fer gestos cap al Luke, la Daanna i el Saul perquè em seguissin. Vaig donar una patada a terra i em vaig enlairar, rient.

- Va, nois! A què espereu, a que es faci de nit?

Vaig assentir quan l'Emily va donar les instruccions i li vaig fer un senyal amb la mà a en Sam perquè s'esperés un moment.

Em vaig apropar cap a la Lizzie i em vaig aclarir la gola.

- D'això, Lizzie...Et volia demanar disculpes. La meva actitud d'abans no ha estat la millor. - Vaig somriure.

Vaig estendre la mà cap a ella i, encara amb el somriure a la cara, vaig afegir.

- Proposo que comencem de nou. Hola, encantada de coneixer-te. Sóc la Daanna, Daanna Vimes.

I vaig esperar a que m'encaixés la mà. No m'agradava enfadar-me amb la gent i, aquella noia, semblava maca.

Llavors va passar una cosa que no m'esperava. La Daana es va apropar a mi i em va demanar que la perdonés. Allò mai m'havia pasat, normalment la gent es cabrejava i no tornava a saber res més d'ella...

Vaig encaixar-li la mà.

-Lizzie Speckhart.- vaig somriure.- També ha estat culpa meva, podia haver-t'ho dit en comptes de donar-te un cop amb la sabata... Es que els burifers prefereixen els cabells clars, saps? Tu tens el cabell molt bonic i els hi agrada més...^^

- Encantada, Lizzie.

Em va dir que tenia molt macos els cabells i que als burifers (?) els hi encantaven els cabells com els meus.

- Gràcies - Vaig dir, sincerament amb el comentari dels cabells. M'agradaven.- Després m'expliques què són els burifers, Lizzie. Ara haig d'anar a entrenar. Sort amb el bat! ^^

I vaig fer un gest de despedida amb la mà mentre m'enlairava amb l'escombra cap on era en Sam.

- Què, Saul? Que ja se t'han posat les muffins al cul o què? - Vaig cridar, en direcció al meu germà.