Entrenament de Gryffindor

Eren gairebé les sis del matí, encara no havia sortit el sol, i fotia un fred que pelava. Per sort, no plovia, que ja era dir molt, i semblava que una horeta més tard tindriem un bon dia, tot i el vent.

Em vaig plantar al mig del camp, amb els ulls brillants i uns somriure d'entuasiasme, carregant la capsa amb les quatre pilotes. Em vaig ajustar els protectors del genoll i els colzes i vaig agafar la Raigdefoc.

"Pobre del que faci tard"

Vaig arribar corrent al camp de Quidditch. Diria que anava a l'hora correcte i no feia tard, ja que amb les presses m'havia deixat el rellotge.

Vaig entrar dins i m'hi vaig trobar a l'Agatha. Semblava molt contenta.Feia un fred que gelava, m'estava tremolant absolutament tot. Vaig arribar on era ella i finalment em vaig parar a descançar.

-Bon dia, Agatha. -Vaig dir-li, mentre m'acabava de posar l'uniforme de Quidditch bé.

Estava feliç de poder començar per fi els entrenaments.

Vaig anar corrents al camp de Quidditch, era el primer entrenament, i com no l'agatha ens havia fet anar allà a les sis de la matinada, pel cami vaig veure que no portava l'uniforme i vaig anar corrents a posar-mel un cop possat vaig tornar al cap casi sense ale!!

-Hola, vinc a temps?? al entre vaig veure a l'agatha i a la maggie.

- Sí, falten 2 minuts per les 6, heu estat molt puntuals. A veure si ens el 2 minuts que queden arriba la resta... o m'he de posar a tallar caps...

L'agatha va dir aquestes paraules molt convençuda 'ella mateixa, en aquell moment feia po!!!
-Si, si, pobres dels que arribin tard, sort que me llevat dora que sino.....

Vaig arribar al camp, encara mig adormida. ¿Per què a les sis? Bé, donava igual. ¡Per el Quidditch el que sigui!

Vaig mirar el rellotge... Faltava un minut per a les sis.

Vaig veure la Maggie la Sally i l' Agatha, i vaig escoltar l'ultima frase de na Sally.

Em vaig senyalar i vaig dir:

-Eh! Jo també m'he aixecat d'hora!

Anava mig zombie cap el camp de quidditch, eren quasi les 6, l'hora prevista per començar l'entreno, a qui se li acut? A l'Agatha havia de ser... Bé, almenys començavem per fi els entrenaments, ja en tenia ganes. Però a les 6?! Bé, és quidditch, agafemnos-ho positivament....
Vaig a aveure, tot i anar amb els ulls mig tancats encara, que ja hi havia gent al camp.
- VAja! Que puntual és la gent tu... espero no ser l'última!
Vaig avançar més ràpid.
- Bon dia tothom!- vaig dir amb alegria.

- Bé, almenys n'hi ha que són puntuals... - vaig dir mirant-me les noies que ja havien arribat-. Bé, s'ho han buscar, de moment ja són i cinc... Aquesta la pagaran - vaig dir fregant-me les mans malèvolament-. Molt bé, comenceu fent dues voltes al camp corrent, que no vull que entrenem en fred, encara ens faríem un esquinç. Un, dos!

Em van mirar amb cara de fred.

- Vaaaaa, que correré amb vosaltres! Un, dos! - vaig insistir, fins que finalment amb males cares i renecs ens vam posar en marxa.

Riiiiiing! Riiiiiing! Riiiiiing! Era el despertador. Hora de llevar-se i anar a entrenar. Quina hora era? Vaig mirar el rellotge...les sis i quart! Juraria que el vaig posar a les cinc i mitja. La Black! Coi de Mico! Ja n'havia fet una de les seves! Aquesta me la pagaria!

Vaig fer un bot del llit i em vaig posar l'equip. "Encara sort que no m'ha tret la roba" Vaig pensar. Vaig engrapar l'escombra i vaig saltar per la finestra. Les sis i vint-i-cinc. MERDA! Arribava tard! Segur que a l'Agatha li encantaria.

Vaig divisar el camp de Quidditch, i vaig enganxar-me més a la Raigdefoc perquè agafés més velocitat i vaig dirigir-me directament cap a l'Agatha. Estava que treia foc pels queixals. No em creia que m'hagués fet això!

- BLAAAAAAACK! - Vaig cridar, mentre m'apropava més i més cap a ella - AQUESTA ME LA PAGARÀS! QUE ET QUEDI BEN CLAR!

Es va girar cap a mi amb un somriure maliciós als llavis.

- Jo? - vaig fer, amb cara de sorpresa-. No, maco, no, TU me les pagràs. Vaig deixar ben clar que no volia impuntualitats. Fas mitja hora tard - vaig dir, assenyalant el srellotge que duia al canell-. Tu pots començar fent deu voltes al camp... corrent. I t'aviso que aquí al camp de quidditch en hores d'entrenament, qui mana sóc jo, ho diu el reglament, i si no fas el que et dic, et puc expulsar de l'equip. ^^

Se'm va quedar mirant amb la boca oberta.

- Va! Deu voltes, que no tenim tot el dia!

- Però faig tard per culpa teva! Tu m'has posat el rellotge perquè sonès mitja hora més tard! Seràs... - No trobava les paraules per descriure tot el que em passava per el cap.

No m'ho podia creure.

Me la vaig quedar mirant amb la boca oberta. I ara esperava que fes deu voltes, corrent, i sense escombra?

- Que jo he fet què? - vaig riure amb un somriure-. Perdona, que en tens cap prova d'això? No? Doncs vinga, deu voltes al camp, que he d'entrenar un equip que sí que es pren les coses seriosament, jo... ¬¬

Em vaig donar la volta amb un somriure. Un a un. Allò anava pel pi que baralla. I per la vergonya que m'havia fet passar al Gran Saló.

"Ja et cansaràs, ja... "

M'encantava sentir-me una tirana... ^^

- Ja en trobaré alguna de prova ja...O sinó, espera't, que aquesta te la torno.

Me la vaig quedar mirant, amb els ulls aclucats, com si volgues fer-li un mal d'ull. Coi de Black! ¬¬¬¬¬¬¬¬'

Vaig posar-me a córrer, i aviat vaig tenir les deu voltes fetes. Vaig apropar-me cap a l'Agatha de nou, i vaig dir-li

- Ja he fet les deu voltes, senyoreta Mico. Puc fer alguna altra cosa per servir-la, cap de puces?

Havia acabat de fer les dues voltes al camp corrent, i les altres molt possiblement també, per la qual cosa i com que no sabia què més haviem de fer vaig demanar-li a l'Agatha:

-Mmm.. I què representa que hem de fer, si hem acabat de córrer? - era durillo entrenar a aquella hora del matí, i més i tot si feia un fred glacial com el d'aquell dia.

Tot i aíxí, tenia unes ganes bojes de pujar sobre l'escombra i notar com l'aire em despentinava els cabells, i de com xocava contra la meva cara... I estar en l'ambient de cada any dels entrenaments, era una de les coses que més em motivaven del curs sencer.

- Ja hem calentat el cos i les cames - vaig dir a la Maggie-, ara els braços, que els encistelladors i els batedors els heu de tenir a punt... va, vint flexions tothom! - vaig dir, ignorant el semi-insult de l'Erik.

Em vaig posar a fer les vint flexions. Ni li havia molestat, l'"insult".

Vaig veure com ella es quedava de peu, mirant com feiem nosaltres les vint flexions.

Vaig girar el cap cap a la Maggie, i vaig dir, prou fort perquè l'Agatha em sentís:

- Si no fa res, en comptes de Mico, li hauré de dir Foca Marina, del cul que se li fara amb tant pastís de xocolata que menja.

Deu flexions...

- Jo ja les he fet abans... cada matí quan m'aixeco en faig - vaig dir entre dents.

Em vaig posar al seu costat amb dues gambades i me li vaig pujar a l'esquena de peu.

- Te'n falten deu. ¬¬

"UFF >.<" Se m'havia posat a sobre fent que toqués amb el pit a l'herba. "Has d'aprendre a tenir la boca tancadeta, Erik" Em vaig dir a mi mateix. No n'aprenia. U.U' I semblava que aquell entrenament aniria per llarg.

Nou, vuit...m'estava costant més del que m'havia pensat.

- Tu? Fer flexions? Però si cada matí quan em llevo i passo per davant de la porta de l'habitació, et sento roncar! - Vaig etzibar-li.

Set, sis...

Peu dret al cap d'ell, i cara d'ell al fang del terra.

- En primer lloc, no dormo sola a la meva habitació. En segon, crec que sóc la primera en llevar-me i us poso entrenaments a les sis del matí perquè en prengueu exemple. I en tercer... - vaig concluir- tu no has passat mai per davant de la meva habitació perquè perquè les escales s'haguéssin aplanat i tots t'hauríem vist relliscar i fent el ridícul.

Vaig girar a mirar-me els altres.

- Alguna queixa més? - vaig dir amb un animat somriure d'orella a orella.

Vaig escoltar amb atenció les paraules de l'Agatha. Encara tenia la cara al fang. Quan va haver acabat, vaig fer un esforç per aixecar el cap, me'l vaig espolsar i amb aquest moviment vaig fer que l'Agatha quedés asseguda a la meva esquena.

- No serà doncs, que ronques tant fort que s'escolta fins i tot des de la sala comuna? A més, la teva veu es inconfundible, Mico. Se't podria identificar a quilòmetres de distància. ¬¬'

Cinc...Quatre...

"Calla Erik, calla ara, que t'estas cavant la teva pròpia tomba U.U' "

Tres...

Vaig entrar corrent al camp de quidditcg, amb la llengua fora i aguantant-me el barret amb una mà mentre sostenia la meva Sensepols 4 a l'altra.

- Jo també vull jugar a l'equip! Jo també! Jo també! A quina posició em poso???? O.O

Dos...i...quan vaig acabar de fer la última flexió va aparèixer el director, corrent cap a nosaltres amb una escombra a les mans i cridant que ell també volia entrar a l'equip. ¬¬' Vaia uno...

Vaig quedar-me en la posició d'acabar de fer la flexió, i amb l'Agatha a sobre meva, i quan em van començar a fer mal els braços, vaig aixecar-me i l'Agatha va caure de cul a terra...Em vaig girar ràpid

- Ho sento Agatha! - Vagi dir amb sinceritat - No era la meva intenció llançar-te a terra - Vaig allargar-li una mà per ajudar-la a aixecar-se.

Després, em vaig girar cap al director, em vaig mirar l'Agatha i vaig fer un gest de Que Fem Amb Aquest Gamarús Ara...

Em vaig malfiar d'aquella mà sospitosament col·laboradora i em vaig alçar fregant-me el cul, que s'havia emportat un bon cop. No estava enfadada, per això, havia estat culpa meva per badar.

- Aberforth, quantes vegades t'ho he de dir? És l'equip de Gryffindor, i només en formen part els alumnes de Gryffindor... U.U'

Cada any la mateixa cançó...

- Però jo sóc de Gryffindor! - em vaig queixar, a punt per jugar el paper de la llagrimeta-. I no em diguis que no, senyoreta, perquè li acabo de preguntar al Barret que Tria, perquè no me'n recordava i ell m'ho ha dit!!!

Li vaig treure la llengua.

- Papallones! Vull caçar papallones! ^^

em vaig posar a córrer pel camp, em vaig enfilar a l'escombra, vaig caure, m'hi vaig tonrar a enfilar i em vaig enlairar.

- A veure qui córre més que jo...!

Vaig mirar-me a l'Agatha.

-Què hem de fer amb ell? - Vaig dir-li, realment, aquella escola era de bojos... O.o - Què hem de seguir-li el rotllo o com funciona això?