Entrenament amb notícies [Sam]

- Fer boxa mola, va, algun dia fem, anire....em contralare, et promet que em controlare.- li dic rient.- El Fortin pot controlar molta gent, però jo també tinc contactes, i gent disposada a fer-me favors, el cognom Williams continua pel que pareix sent important, el meu pare treballa al Departament de Jocs i Esports Màgics i te contactes, gent de fiar que ens informaran de qualsevol cosa que parega sospitosa, gent baix un encanteri, xantantge...També com ja te dit, aurors més vells, amics del meu avi, un amic del meu pare que treballa a l'Oficina de manteniment i ahir, em vaig quedar alucinada, vaig rebre una carta dirigida des del Wizengamot, d'un dels jutges que ni tan sols sabia que em coneixia! Flipant, quan el meu pare la va agafar es va pensar que m'havien denunciat per alguna cosa.- dic rient.- Espera crec que la tinc per algun lloc.- dic posant la mà a la butxaca...en la motxilla, si en la motxilla.- A veure....Accio carta!

La carta ix de la motxilla i se la passe a la Lils.

- Flipa.

Agafo la carta que em dona i començo a llegir.

-Estimada senyoreta Williams:

Em vaig alegrar moltissim al saber que va despertar-se fa poc, enhorabona pel seu nou treball, em vaig alegrar quan em varen informar que vosté i la seua amiga havien sigut admeses com aurores, moltes felicitats. Espere que arribe a ser tan bona aurora com el seu avi.
M'agradaria informar-la que si algun cop necesita la meua ajuda per qualsevol cosa, ha de saber que estic disponible per voste sempre que vuiga i l'ajudare sempre que li faça falta en el que siga.

Atentament, Steven Chandler, jutge del Wizengamot.

Li torno la carta i somric.

-Flipant, senzillament flipant. Els meus pares treballaven al departament de Regulació Màgica, i el pare de l'Erion també.- li dic, recordant.- Suposo que si els hi demano un favor em faran cas, però no estic segura.- Bé, l'Erion em va dir que el seu pare era amic dels meus pares, potser si que m'ajudaria.

Guarde la carta de nou.

- Oi que és flipant?- li dic rient.- Uoo Regulació Magica? Que passada! Si, clar segur que tenien amics, podem preguntar, bé, no preguntar pero soltem aixi com qui no vol la cosa el teu cognom i el nom dels teus pares. Segur que més d'un ens ajudaria. I si els pares de l'Erion eren amics, segur que t'ajudarien.- li dic somrient.- Tenim contactes Lils, som genials.- li dic xocant la ma.

Em quede mirant el ring.

- Creus que algu voldra boxejar amb mi?- dic caminant per el ring.- Encara que bé ningu em vo...-em calle i em dirigisc cap els guants, els agafe i em prove un.

Somric a la Sam. La veritat, no hi havia pensat mai, però segur que hi ha gent al ministeri que coneixia els meus pares. I que potser els hi tenien apreci.

-Jo no barallaria amb tu, almenys no fent boxeig.- ric.

Torno a mirar al ninot i li dono un cop de puny. M'agrada, desfoga molt.

-A més, acabes de sortir de l'hospital, Sam. No hauries de fer boxeig.- dic, i li dono una potada al cap, amb un moviment de taekwondo.

- Buscare algun altre, algu que vuiga boxejar.- pot ser en alguna academia de boxeig...si, pot ser alli trobava algu.

Em pose l'altre guant i faig com si li pegara a un contrincant invisible.

- Si no faig res, mai em recuperare, i necesite recuperar-me rapidament. Per tant fer exercici és bo.- bé, no, el metge havia dit que no em pasara, pero bah. Havia de recuperar-me.- No puc no fer res. O estic a casa o aci, i si estic aci, doncs he d'aprofitar-ho.- li dic somrient.

Practique aquella patada que vaig veure al manual, pero em dona un tiro, merda, pose la cama al terra i faig estiraments, ja, pareix que...si, fa...fa menys mal, si, val res de fer patades, sols els braços.

- Com li va a l'Erion?

-Estava bé quan he marxat de casa. Li vaig explicar allò del Fortin i pateix... però és totalment normal. Fins que aquell fill de puta caigui, tothom pateix.

Estic cansada, porto molta estona donant-li cops al ninot, així que m'aparto una mica i vaig de nou a la taula. Agafo la meva agenda i apunto tot del Kurt Johnson, i tot de Johann Brown. Després vaig a les petites taquilles que hi han a un costat, trec una tovallola i em trec la suor del front.

-Vaig a veure la paperassa que queda, a part de les ordres de retirar l'ordre de captura d'aquells... Deu haver alguna cosa més d'abans.

- M'alegre de que estiga bé, mana-li records de part meua.- li dic somrient.

Veig que va a la taquilla i neteja la suor, val, jo també estic cansada, i deuria de fer cas als metges, però quan jo faig cas a algú? Pense fatigar-me fins al màxim de les meues forçes, fins que caiga a terra. Deixe els guants i em mire la pista, pot ser una cursa o dues o tres...
Comence a correr a tota velocitat.

- Pot ser hi ha coses...informaciò important sobre ells.- dic quant passe pel seu costat a tota velocitat.- O sobre algun familiar.

-Mmmm, sí a veure...

Em posso la tovallola per darrere del coll i passo la paperassa.

-A veure, aqui hi ha la primera ordre de captura del Fortin, després de que fugís de Hogwarts. "Se'l busca per l'assassinat de l'Elizabeth Speckhart, Matthew Sheen, Harry Jones i Nicole Barrock"- li dic quan passa pel meu costat.

Segueixo movent la paperassa, encuriosida.

Frene en sec quan em llig l'ordre del Fortin.

- Podriem fer copies de les ordres, per si de cas alguna desapareix misteriosament.- em quede mirant algunes fulles i torne a correr rapidament, estic feta pols em fan mal les cames i el pit, tot i aixo faig tres voltes més quant arribe al costat de la Lils em tire a terra, esbufegant.- Si em pases alguna aci baix t'ajude.- li dic somrient.

Esbufegue i amb un moviment de vareta duc cap a mi una botella d'aigua i me la bec sencera. Continue tombada, no m'agrada, abans aguantava més carreres, moltes mes, quasi el doble i ara amb cinc estic feta merda. Pero continuare fent-ho, fins poder tornar al record d'abans.

- Que posa sobre la Darkwood?

-Sí, em sembla bona idea, vaig a apuntar-m'ho. No hauries de correr tant, Sam- Dic, rient.

Em miro la paperassa i alço una cella. La Darkwood... ah, sí.

-Una ordre de captura per l'assassinat de l'Arianne Lowe i per ajudar i torturar a alumnes a la batalla a Hogwarts...

Miro un paper i alço una cella. Un assassinat...

-Mira, Sam. Kevin Glasgow, assassinat... van dur l'ordre d'investigar l'assassinat al Març... l'últim cop que el van veure viu, va ser al carrer on vivia la Darwood, amb la Darkwood.- alço una cella.- Creus que se'l van carregar ells?

- He de correr, he de fer-ho per estar en forma.

M'alçe de terra i em tire una botella d'aigua per damunt, despres em seque amb la toalla.

- Done fastic, ja. Necesite una dutxa ja.- li dic rient. Em diu un nom, no em sona...- Kevin Glasgow? No em sona, no estudiava a Hogwarts, oi? I no te familia, pares, avis, que el busquen? Ningu preocupat per ell? Podrien investigar sobre ell, pot ser te alguna realcio amb ella, eren amics, companys. És estrany que ningu estiga preocupat per ell, que no hi hagen cartells avisos...Algu que va cancelar la seua busqueda?- li dic, i se que esta pensant el mateix que jo.

-No, espera.- li dic.- Està mort, el van matar. El van trobar a casa seva en calçotets, mort.- dic, llegint l'informe. És ben estrany, alço una cella.- La seva veïna el va trobar, que va entrar per demanar-li una mica de sal.

Miro un altre paper. Pel que és veu, ens han portat també una espècie d'arxiu amb la vida d'aquest Kevin Glasgow.

-Crec que hi ha una dutxa allà...- li dic, senyalant una porta al costat de la zona d'entrenament.- Escolta, és deia Kevin Aldous Glasgow. Tenia vint anys. Va néixer a les afores de Londres... El seu pare és el propietari d’una important cadena de construcció d’artilugis màgics, i la seva mare és filla d’un gran fabricant de varetes nord-americà. Va creixer entre els més grans luxes d'Anglaterra. Es portava molt amb els seus veïns... Pe'l que és veu, era amic íntim de la Darkwood des que eren petits... Per què matar a un amic teu?

- Una dutxa? On?

Em mire on senyala, val.

- Un moment, espera, em dutxe i em canvie de roba i t'ajude amb tot aquests papers.

Agafe la motxilla i entre al bany, tirant tota la roba a terra entre i em done una dutxa ràpida, llevant-me la suor, però no el cansament, agafe una tovalla, em seque i em pose uns vaquers i una samarreta blava que tenia a la motxilla, em faig el cabell i isc amb la Lils.

- Molt millor, val el Glasgow. Perquè matar un amic teu....i si aquest amic teu estiguera totalment enamorat de tu i no soportarà que estigueres amb un altre, o no li agradarà el que fas i si aquest intervinguera, pot ser no el va matar la Darkwood, pot ser fou una altra persona...qui estava amb la Darkwood? Qui està amb ella ara?- qui podria haver sigut?- Afegim un mort més a la llista del Fortin?

-No, no podem possar-lo ja. Primer intentem investigar... t'imagines que et possesin a tu un mort que no has fet? Encara que hagis matat ja a unes quatre persones... i hagis torturat a altres tantes...

Agafo el mapa i veig el carrer on vivia el Kevin Glasgow. Està realment molt a prop de la casa dels Darkwood.

-Podriem anar també a fer una visita als Darkwood... Encara que bé, potser ens diuen que ens anem a la merda.

- Val, jo sols ho deia pel fet de que estaven junts la Darkwood i el Fortin, o estan. I si al Glasgow li agradava la Darkwood…però investiguem, anem a sa casa, pot ser esbrinem alguna cosa. Ara tenim la cosa aquesta tan guay.- dic senyalant les plaques que estan damunt la taula.- Això imposa.- li dic rient.- Els Darkwood? O ens manen a la merda o no ens deixen eixir…Seria millor anar amb compte amb aquells.

Agafe la llibreta i apunte el nom del carrer del Glasgow i el carrer de la Darkwood.

- Val, on esta el Ventigmila? - dic mentres busque el seu expedient.- L’has vist tu?

-Nosaltres sempre anem amb compte, Sam.- li dic, repetint la frase que ella tota l'estona diu quan li demanen que vagi amb compte.

El Ventigmila. Vaig cercar entre les fulles del Kikus Fortin, l'Elle Hannah Darkwood... El Bruno Ventigmila.

-Només hi ha una ordre de busqueda i captura, del Febrer. Per haver participat activament a la baralla de Hogwarts de part del Fortin i haver ferit i torturat a més d'una persona. Però aquesta ordre està cancel·lada, com totes les altres.

- Eh, eh, eixa frase és meua.- li dic rient.- Drets d'autor!

Em mire l'històrial del Ventigmila, també posa coses sobre...espera...espera.

- Scuola Da Vinci?- dic llegint.- També estudiava a la Scuola Da Vinci? Com la Serantoni?- dic mirant la Lils.- Creus que es coneixen? És més, es deuen coneixer, la Scuola pel que he sentit no és molt gran, i sols van els pijos amb més pasta. I si eren amics? I si la Serantoni sap on esta?

-La Serantoni i el Ventigmila estàven junts.- dic, recordant el que va dir un dia el James. El mateix dia que em va dir que moriria un 11% de la població mundial.- Recordes que el James va ficar-li una idea al cap a la Serantoni? Lo del pare del Fortin... La Serantoni ha de saber on està, però en teoria nosaltres no sabem que la Serantoni és un d'ells, no podem utilitzar-la, el Fortin sabria que la seva espia ja no és espia...

Em mossego el llavi, mirant la fotografia del Ventigmila. Ni tan sols havia acabat els cursos, però ja sabia fer mal. Recordo que va anar a per la Cass, el Thomas i a per mi. Tres persones que importen molt a la Sam... això volia dir...

-I si no m'equivoco, el punt més débil del Ventigmila és la Serantoni.

Em quede mirant la Lils, que idea? De que esta parlant?

- Una idea…lo del pare del Fortin?- dic mirant-la. Això no em sona...-dic frustada, perquè per la cara de la Lils se que això ha de ser important. Em tape la cara amb les mans.- Hmmm...Fou....fou...quant vaig tornar del futur?

I aleshores em dona una punxada al cap i he d’agafar-me a la taula i em venen un torrent d’imatges que no recordava, gent morint al carrer, xiquets morint-se de fam, nits sense dormir amagada, robar menjar del fem, quant vaig entrar a l’hemeroteca..muggles disparant a nens inocents, mags radicals atacant als muggles, gent morint...sang...sang.
Agafe aire, tire aire, agafe aire tire aire, em sente en terra un moment.

- Si, ja....ja recorde.- dic encara amb la cara tapada per les mans.- La Serantoni, si això del pare del Fortin que no estava mort. No podem utilitzar-la, però algo per llegir la ment, o algun record.- li dic.- Però vigilem-la, nose.

-Sí, Sam. Va ser idea teva, no...?

Llavors veig que alguna cosa no va bé. Em miro la Sam, espantada, quan s'agafa a la taula, i després torna a parlar. Me la quedo mirant. És clar, mai m'ha parlat del que va veure, però m'ho puc imaginar, i va estar una setmana en aquell futur tan horrible...

-La Serantoni... no se jo si seguirà a Hogwarts aquest any. Si està, li direm al James que la vigili per nosaltres... no?

Em miro la Sam, que sembla que intenta agafa aire.

-Sam... em sap greu, jo no... Vols parlar d'això?

- Si continua l’any que ve podriem vigilar-la, mirar a veure on va fora de Hogwarts i esbrinar-ho.

Em quede callada un moment i m’alçe.

- No, no estic bé, no et preocupes, és cosa del meu cap, des del coma hi ha coses que “oblide” i que quan dius algun tipus de paraula clau em venen un torrent d’imatges, no és el primer cop que em passa, em venen punxades, però passa de seguida.- li dic.- No hi ha perquè parlar d’això, no és agradable.

Torne a posar la mirada damunt els expedients.

- Estic bé, no et preocupes.- li dic somrient.- Anem a fer copies dels expedients.- dic mentres faig una copia de l’expedient del Fortin.

Faig que sí amb el cap, a poc apoc, mirant-la, i després m'aixeco amb l'historial de la Darkwood, i amb el cas del Kevin Glasgow. Faré unes fotocopies de més per endur-me-les a casa també per mirar-ho. Per molt amic que sigui, per molt que senti alguna cosa per tu, per molt que tinguis novio... va haver de passar alguna cosa per que acabessin assassinant a aquest noi.

Guardo les fotocòpies a una carpeta i em llevo la tovallola del coll.

-D'acord, doncs... em fico a la dutxa jo, i ens anem, no? És tard.- li dic, mirant l'hora. Ara torno.

Faig unes copies també per mi i les guarde a la motxilla.

- Val, sense presa.

Guarde els històrials al seu lloc de nou, hi hauria que mirar els periodics...no hi ha, bé, la hemeroteca fou creamada, però la conselleria ha de tindre guardats.
Li preguntare a la Lils si sap on poden haver quant isca. Pot ser el conseller, on en alguna sala...

Mentre em dutxo m'adono que amb els expedients tenim bastanta informació, i que segurament, el Fortin tindrà els seus propis expedients. La idea em fa esgarrifances. M'imagino el Fortin llegint un expedient del James, o de la Sam. Em recorre un calfred per l'esquena.

Surto de la dutxa, em posso roba nova neta i vaig cap on està la Sam, pensativa. Això explicaria també perquè no va dir res de la meva familia. potser ho havia cercat i esbrinat com jo havia cercat l'informació del Johann Brown...

-Què, llesta?- li demano, guardant la carpeta a la meva bossa.

- Eh, si, si.- li dic mentres em penge la motxilla.- Pensava...pensava que la conselleria deuria de tindre periòdics amagats en alguna banda, en alguna sala. Estaria bé mirar-ho.

Em mire la sala d'entrenament i tanque la porta.

- Vas a casa ara?- pregunte.