Parlant de moments passats [Alex]

Li estrenyo la mà, quan me la dona, i li somric. Ell sembla feliç, i jo també ho estic. M'és estrany, però m'agrada. Caminem en silenci tot el camí de tornada, i després quan estem per arribar m'aturo, em posso de puntetes i li faig un petó, llarg, dolç. Després li miro als ulls, ben a prop d'ell, i li somric.

-Podem provar-ho...

Li somric, divertida.

Li corresponc el petó, feliç, i després la miro als ulls, assentint amb el cap.

- Sí, podem provar-ho.

Després em giro, sense deixar-li anar la mà, i assenyalo el castell.

- Anem a sopar, vinga, que em moro de gana.

-Va... anem.

I vam començar a caminar cap al castell, tot dos amb cara de felicitat, amb les mans agafades.

[Tema tancat]