Creació de pocions... guguays!

Em tire a terra per donar-li a la pilota i m'alçe d'un bot quan passa al seu camp.

- No et preocupes, de petita jo vaig ensenyar a nadar a la Britt, no parlat mai d'ella, oi? És la meua cosina, tenim la mateixa edat, viu a Suissa, pero de menudes venia a casa, tampoc sabia nadar molt be i jo li vaig ensenyar, no et preocupes, no m'espantare, estic acostumada a que la gent em cride i eixes coses- dic somrient.

Faig un toc i li torno la pilota al seu camp.

-Guay. Doncs si, m'has d'ensenyar Grècia. És guay?

Em llevo una mica d'arena de les cames i em torno a colocar.

-El meu pare va anar a Grècia un pic. Crec. A veure l'acròpoli...

- Clar que et dure, mola´molt, be a mi m'encanta sobretot la meua illa, amb el Nicolu me l'he recoguda mes d'un cop i aixo que no es tan menuda com pareix. I dormiem algunes vegades per ahi. Si vens dormirem algun dia a la platja i muntarem una foguera guay. Et presentare els pares, diuen que et volen coneixer, a la mare li caus be i encara no et coneix.- dic rient.

Li done a lapilota, per poc, quasi toca el terra.

- Oh, l'Acropolis, esta prop de l'escola, més o menys, tot i que en el mon mag, dien de reformar-la o no se que. Nose, volien fer no se quina cosa que no recorde.

-Com es diu, la teva illa?- li demano encuriosida.- Jo no he vist mai la platja. No sé, jo amb els meus pares he viatjat, però la meva mare li té pànic a l'aigua. El seu germà va morir de petit ofegat, per això no ens hi poorta mai a mi ni al Jack i no sabem nedar.

Vaig a donar-li a la pilota, però se m'escapa i toca el terra.

-Bon punt!- dic, mentre m'aixeco i agafo la pilota.- Aquest ja no el guanyes...

- Oh, ho sent molt Wen. Es diu Itaca. Diuen que és l'illa d'Ulises no hi ha mostres de que hagi viscut alli, o que existira, a mi m'agrada pensar que si, m'agrada Ulises. Supose que sabras qui és, el de l'Odisea.

M'aprope a la red per donar a la pilota, per cau.

- Oh, punt per tu, empat.- dic somrient.- Pero no t'acostumes, eh.

-El de la Penèlope, no?

Llavors la pilota cau i faig punt.

-Yay!- dic, contenta. Em coloco en possició de rebre i li somric.- Va, vinga! Doncs... jo visc a Glasgow. D'Escòcia. Es una ciutat molt gran. No crec que hi hagin molt de mags, o, si més no, jo no els he vist.

- Si, el marit de la Penèlope, la que teixia i després ho desfeia.

Agafe la pilota i tire.

- Oh, Glasgow, te pinta de ser guay, el nom de per si ja és gracios. Pot ser hi han mags, però al igual que tu ho ets i no dius res, ells tampoc ho diuen.- dic somrient.- Jo me fixat que aqui els mags sempre van amb capes, alli a Grècia és més complicat, no en duen de capes, algun cop he vist algu amb capes, però la major part de mags no en duen.

Em llança la pilota i correc a donar-li.

-Deu ser perquè fa calor, allà, no? Almenys més que aqui.

Li torno la pilota i corro cap a un costat del camp.

-No se, jo a Glasgow no he vist a ningú amb capa, o algú que fos estrany, tant com en veig per Londres. Per Londres si que n'hi ha, encara que crec que és per que hi ha la Ronda D'Alla...

- Doncs pot ser s’amaguen. Has anat algun cop a la conselleria? Jo vuic anar de visita, es pot? A l’estiu si, però la casa és fresca i com estem prop del mar, doncs va bé. A Atenes si que fa calor si. Tu vindras, t’enviare una carta i anirem a buscar-te, i també li ho dire a la Rue.

Done un bot per donar-li a la pilota, però derrape i li done per poc, però tropesa contra la red.

- Uuh, punt per tu.- bah, no passa res.- No t’acostumes, eh?

-No, no hi he anat mai a la conselleria. Perquè hi vols anar?- li demano, estranyada.- Crec que es com la conselleria muggle. A mi no es que em sembli un lloc molt divertit...

Somric quan faig un altre punt.

-Eh, això has dit abans... Va, treu!

- Ja, però ho dic perquè ho recordes.- li conteste rient.- Oh, doncs perquè és un bon lloc per explorar, no et pareix un bon lloc per explorar? He sentit que hi han sales estranyes i passen coses rares, a mi m'agradaria anar algun cop, per explorar.

Correc per donar-li a la pilota, bien, no he fallat.

Salto per donar-li a la pilota i escolto el que em diu. La veritat es que no hi havia pensat. Havia vist la conselleria muggle per la televisió, i semblava la cosa més avorrida del món, però... la Cass parlava d'una altra conselleria, d'una conselleria que ha aconseguit amagar un secret des de fa segles. El gran secret que el Fortin va desvelar...

Em despisto i la Cass em fa punt vaig a per la pilota.

-Punt per tu! No et deixaré guanyar més punts.- li dic, treient-li la llengua.- Doncs potser tens raó, Cass. No hi havia pensat.

- Yay!- dic somrient al haver guanyat un punt.- Doncs aleshores si? T'apuntaras amb mi per explorar? Anirem algun dia a explorar? Pel que he llegit a un llibre sobre història magica a la conselleria varen anar el Harry Potter i els seus amics a per no se que, i va haver una batalla, alli, en la conselleria!

Li done a la pilota que torna cap a mi.

- Amb els malvats! Els malvats varen atacar la conselleria, però no posava molt més. Aleshores tu vens? Si? Si?

Vaig alçar una cella.

-Pretens entrar a la conselleria i possar-te a investigar com si res? Saps la de guardies i gent de seguretat que hi ha? Per molt que els hi diguem que només estem explorant potser estem descubrint un secret d'estat i a ells no crec que els hi faci molta gràcia. Per molt que coneguem al conseller.

Vaig donar-li a la pilota quan va venir i vaig pensar en aquell home seriòs que m'havia impressionat en obrir els ulls després de la nit quan va morir el Matt. Recordo que em vaig abraçar al James amb força i que em feia por.

-A més, el conseller fa por.

- No, pretenc entrar a la conselleria i passar desapercebuda, pot ser a l'entrar és complicat, però podem utilitzar alguna cosa d'aquelles, algun tipus de poció.

Em quede parada un moment pensant quan aleshores em recorde de la pilota, quan vaig a donar-li ja és massa tard i cau a terra.

- Esta bé.- dic agafant-la.- Acostumat- em ric i llançe, m'ho estic passant bé, mola.- Doncs podem utilitzar la capa, amb la capa ningú es veu, i les teues pocions guays per si ens descobreixen poder fugir, i si ens pillen, doncs...sempre puc dir que anava a buscar al meu oncle, el pare de Bam-Bam treballa al departament....departament...al de Jocs, si crec que era el de Jocs, i ja esta. Jo al conseller no el conec, tu si? De que?

-Passar desapercebuda? Deuen tenir un munté d'encanteris... encara que aniguessim amb la capa ens trobarien... crec.

La capa era especial, però es venien. Es suposava que totes les que es venien eren copies de la capa real, la capa de la història dels tres germans del bard Gallard... però la capa real ningú sap on es. Potser la nostra era l'especial i no ens detectaven. I...

Faig que no amb el cap i li dono a la pilota.

-Per fer una poció perquè no ens detectin hauria de saber quin tipus d'encanteris hi han, i si ho puc fer jo o podria fer qualsevol... crec. No sé si la capa ens protegeria... El conseller, eh... si que el coneixes. Era a l'infermeria el dia... el dia que després... de la mort del Matt. L'home aquell...

- Jo crec que la capa és La Capa, la de la rondalla. Te pinta de ser molt vella, la tenim poc de temps, però jo l'he dut al bosc i tot i que s'ha enganxat en alguna rama, no s'ha trencat, és una capa resistent i guay. I com és resistent i guay, ha de ser La Capa guay

Done un bot i li pegue a la pilota, que passe, que passe.

- Jo crec que la capa ens protegiria, i si no podem entrar dient que estic buscant el meu oncle i després ja quan ens lliurem dels guardies, explorar.

Em quede pensant, el dia de la mort del Matt...hhmm...

- La mort del Matt?- no em sonava molt això.- Quan?

-No ens deixaran entrar si demanem per algú, faran sortir a aquest, o ens acompanyaran tota l'estona.

Em llenço i li dono per poc a la pilota i li torno a ella. M'aixeco ràpidament i faig un gest de cap.

-Res, res. Si ens topem amb ell un altre dia et diré qui és.

- Entrarem, pensare una manera, però entrarem, ja veuras. I explorarem la conselleria.

Vaig a donar-li però no arribe i la Wen torna a guanyar un punt.

- Bien, punt per tu, el que et deia, que t'acostumes.- dic rient.- Val, doncs ja em diras qui és.

Ric i demano un descans amb les mans.

-Necessito beure una mica d'aigua...

Unes ampolles d'aigua estan a un costat de la sala. Vaig cap allà i bec unes dues ampolles de cop.

-Doncs... compta amb mi. Anirem i explorarem la conselleria. Serà una altra anéctoda que contar als nostres fills...- alço una cella. Mai havia pensat en tenir fills.- Bé, en un futur llunyà.

M'aprope cap a la taula i agafe una de les botelles d'aigua, li done un glop, perquè també tinc set, i després la deixe alli. Done uns botets, i em pose bé la samarreta que se me puja.

- Oh, guay, anirem a explorar. Fills? hahahahah, fills diu, hahaha! L'exploració em servira per la meua tasca d'exploradora.

Em recolçe en la taula i em pose a jugar amb l'arena amb els peus.

Agafo una altra ampolla i me la llenço a sobre.

-Ahhhhh! Què bé^^

Moc el cap com fan els gossos i ric. Em miro la Cass, jugant amb l'arena i somric. Agafo poc a poc una altra ampolla i se la tiro. Després començo a riure.

-Hahahahahaahahahaahha!

M'aparte el cabell banyat de la cara i em quede mirant la Wen rient.

- Eeeh, mira el que tens al cap, ho veus?- agafe una botella i li buide l'aigua al cap.- És aigua!

Començe a riure mirant-la, agafe una altra botella per si de cas, i m'aparte d'ella.

- Deies alguna cosa?

Agafo la vareta i li llanço un Aquamenti

-No res...- dic, i començo a riure mentre vaig cap al camp d'arena i m'estiro, deixant que l'arena se m'enganxi a la pell.

Tanco els ulls i respiro fons.

-Que fresquet...

- Podem fer de croqueta!

Agafe jo també la vareta la banye a ella i em banye a mi i em llançe a l'arena i començe a donar voltes.

- Croquetaaaa!- xoque amb la Wen i començe a riure.- Que guay!

Continue rodolant per l'arena, hahaha, que divertit!