Creació de pocions... guguays!

Faig una ganyota quan em torna a llançar aigua i ric quan la veig donant voltes. Miro l'arena i jo tambe començo a rodolar. Es divertit.

-Hahahaha! És una mica fastigós... però mola!

I segueixo rodolant fins que em dono contra la Cass i ric.

-Fem campeonat de rodolar?- ric.

- Ooooh! Guaaaaaay!


M'alçe i vaig cap a una banda traçe una lina i torne amb la Wen.

- Des d'aqui fins la linia, val? A la de tres, si?

Em tombe en terra i rodole un poc abans de començar, que guaaay!

Wo. Jo no parlava de veritat quan he dit lo del campeonat.

-Va!

Començo a rodolar també, riguent, cap a la línea. Sigui com sigui, arriba abans la Cass.

-Guanyadora! Espera!

A un costat apareix un trofeu de rodolar que estic segura que la sala s'ha inventat.

-Per tu! Unes paraules?

- Oh, be, per mi, és tot un honor haver guanyat aquest premi.- dic rient.

Agafe el premi, ric, és gracios.

- Jo he guanyat el rodolar i tu el partit de volei.- dit aço apareix un trofeu de volei.- hahahaha, totes dues em gunyat alguna cosa. Tu tambe dius alguna cosa?

Començe a riure sense poder parar, pero no se perque, sols ric, m'espolse com els gosos intentant llevar-me l'arena, pero no cau.

-Si. Ehm...- Agafo el premi i em coloco com aquells actors que guanyen l'òscar.- Es tot un honor... però... he de dir... que som les millors.- li dic, i li faig l'ullet.

Riu, i riu molt. No pensa en la Sam. Somric, contenta, i jo també ric. Perquè em sento bé, i perquè pensar en el Matt o en el Harry ja no em fa plorar. Els trobo a faltar, molt, però ho veig d'una altra manera. Sé que he tingut una gran sort en coneixer-los.

-Què vols fer, ara?

Xoque la ma amb la Wen.

- Yeah, nosaltres molem!

Deixe el menut trofeu en una tauleta.

- Oh, doncs nose, llevar-nos l'arena?- torne a espolsar-me com els gosos, pero no cau molt- Correr? Nose, el que vuigues, Anar a buscar algu i abraçar-lo per pegar-li l'arena.- dic rient.

Em miro l'arena.

-I com ens la llevem, això no cau facilment...

La miro. De les dues és la que més sap de l'aigua.

-Va, a veure, no pot ser molt dificil... aigua?

- Oh, quant nosaltres feiem la croqueta, ens anavem al mar, clar que no duiem roba i anavem amb banyador, pero supose que amb aigua tambe marxa de la roba.

Aleshores veig com apareix una platja davant nostra, una platja, com les de casa, d'aigua clara i neta. I abans que la Wen diga res, em llançe a l'aigua, em rasque l'arena amb les mans que poc a poc va llevant-se.

- Funciona!- em quede flotant, mentres l'arena va desapaeixent poc a poc.- Vols que t'ensenye Wen?- li pregunte.

No em puc veure, però estic segura de que he empal·lidid. Procuro no anar molt al llac perquè hi ha massa aigua i m'intimida una mica. A més, un cop i vaig caure i em vaig espantar. Però la mar es més del doble de gran que el llac...

Veig a la Cass flotant i giro el cap cap a un costat, estranyada.

-Com coi fas això? com pots flotar d'aquesta manera?

- No es tan complicat, sols deixar-te dur, flotar, és genial. Ja voras, quan aprengues tambe t'agradara, tot i que...- torne amb la wen i em lleve els pantalons i la samarreta quedant -me amb la roba interior. Em pose la ma al coll, on tinc un colgant i la clau del Run-Run en un altre colgant, deixe la clau a la butxaca del pantalo, i aquest i la samarreta en la taula, aixi es seca i no es plena d'arena, guay.- Es incomode anar amb els pantalons. Vols que t'ensenye?- dic allargant-li la ma.- Et promet que anirem poc a poc.

M'aparte el cabell banyat de la cara.

- Si vols clar.

Miro l'aigua, miro la Cass. Li he dit que si, que li deixaria que m'ensenyés, ara no em podia fer enrere, encara que totes les coses que la meva mare m'havia dit de l'aigua per espantar-me encara eren allà.

-D'acord...- Em llevo la roba, quedant jo també en roba interior i vaig cap a la Cass.- Poc a poc, poc a poc...

Em mullo els peus i ja paro, perquè veig molta aigua, davant meu.

Em mire la Wen, pareix espantada, anirem poc a poc.
Li agafe la ma.

- No et preocupes, anirem poc a poc, i no soltare la teua ma en cap moment, si veus que no pots, estiram del dit o m'ho dius i tornarem a l'arena.

Avançe un pas, poc a poc, fent que els seus peus vajen tocant, roçant l'aigua, sense entrar en cap zona de baixada, tot pla, poc a poc. Guay.

- Ho estas fent molt be.- li dic somrient.- Com vas?

-Bé... vaig bé.- dic.- L'aigua està fresqueta.

Miro l'aigua cristal·lina, i somric.

-La meva mare exagerava molt.- li dic.- Bé, encara que jo ho entenc, no volia que ens passés res dolent... el pare sempre li va dir que no ens havia de possar les seves pors a nosaltres, però ella no l'escoltava mai...

- hahaha, fresqueta diu. Doncs imaginat com esta en ple hivern.

Donem un passet més quan aleshores pose el peu en un lloc i veig que comença a baixar, em pare.

- Fins aci, ahi ja comença a baixar. És normal, és a dir, bé, jo ho veig comprensible, el meu avi, al principi quan anavem amb el vaixell amb el pare, no em deixava nadar en mar obert, però despés ja es va acostumar.

Done la volta i caminem per la vorera, on és pla i no hi han baixades.

- Et vols sentar i deixar que l'aigua et toque, o prefereixes continuar caminant?

-Continuar, continuar.- li dic.

La veritat es que la sensació m'agrada. No es com el pic que em vaig caure al llac, que em vaig espantar bastant. Ara tot es més controlat, i l'aigua fresqueta fa un vaivé relaxant.

-M'agrada.- Li dic, amb un somriure.- Almenys de moment.

- Doncs continuem ^^

Continuem avançant, és més o menys pla, i aleshores tornem a arribar a un "escaló".

- Anem avançant amb compte...

Baixem "l'escaló" i l'aigua ens arriba un poc amunt dels turmells, està fresqueta, mola. Em recorda a les platjes de casa, si no fos perquè estava ajudant la Wen ja m'haguera submergit i nadat durant una llarga estona, però jo volia que la Wen també poguera fer això, i a mi m'agradava ajudar-la, i si li llevava la por a nadar, també podria fer-ho.

- A que mola?

Faig que si amb el cap. Em mullo les mans amb l'aigua i somric. Està guay. Està fresqueta.

-Es molt salada, oi?- li demano.

Era estrany que sempre, anessim on anessim, la mare aconseguia portar-nos a llocs on no hi havia mar. L'havia vist, el Mar. Si, des de l'avió, però mai havia estat a prop d'ella.

-Anem?

- Aha, per això has d'anar amb compte i no obrir molt la boca.- dic rient.- Encara que de vegades jo no puc evitar-ho. Anem ^^

Avançem poc a poc i l'aigua ja ens arribava fins als genolls.

- Estas fent-ho molt bé Wen.- li dic somrient.- Que guay! D'aci poc ja podras nadar amb mi ^^

-Si? Tu creus?

Jo no ho creia. De moment només estava caminant amb aigua al meu voltant. Una sensació una mica extranya, però estava bé. Però... d'aqui a nedar, encara hi havia... molt que fer.

Vaig riure una mica, i vaig mullar-me els braços amb l'aigua. M'agradava com de fresqueta estava, i entenia perque la gent a l'estiu s'anava a la platja.

- Algun dia si, quant t'hages acostumat, no et penses que et quedaras tu a l'arena mentres jo nade.

Em solte de la seua mà, i abans que puga fer res li llançe aigua.

- hahahaha, això t'ho devia per haver-me tirat la botella d'aigua al principi, tu començes amb la botella, jo acabe amb l'aigua salada del mar ^^

Faig una ganyota i em llevo l'aigua de la cara.

-Si que te un gust salat, si.- dic escopint una mica, rient. M'ajupo i agafo jo també aigua i se la tiro.- hahahaha! Uo, aqui no fa falta buscar reserves d'aigua, hi ha per tot arreu!

- hahahahaha, esta bona?

Pot ser si...hhmm....podia provar.

- hahahahah.- li tire més aigua, avançant anant cap endins però d'esquenes.- Crec que seria impossible acabar amb les reserves del mar.

Continue rient, és divertit, feia temps que no ho feia.

Li tiro jo més aigua i ric. Perquè em diverteixo, i perquè la mar no fa tanta por com deia sempre la mare. Exagerava massa. Algun dia li hauria d'ensenyar al Jack com es la mar sense la mare per enmig.

L'aigua ja ens arriba més o menys per els malucs. Em quedo quieta, mirant l'aigua.

-Ara ja hi ha bastanta, d'aigua...

Li continue tirant aigua fins que es para.

- Si vols ens quedem aci, o donem la volta o no se...com et veges.

Em deixe caure un moment a l'aigua, banyant-me i després em torne alçar, ric, no puc parar de riure, em fa gracia.

Em miro l'aigua, i poc a poc m'assec de genolls a l'aigua, de manera que em queda per les espatlles. Ric.

-Aixx... s'hi està bé...

Se'm mulla una mica l'aigua, però em dona igual. M'aixeco i em veig tota mullada. Ric.

-Té!- li llanço una mica més d'aigua.