Creació de pocions... guguays!

-Oh! Acampar!

M'agradava acampar. Vaig fer un bot, emmocionada, després em vaig mirar les cames. Feia molt que no botava. Era estrany.

-Una vegada els meus pares, el jack i jo vàrem anar d'acampada. A un bosc, era genial. A més a més, hi havia lluna plena. Es genial la lluna plena, il·lumina molt. Es preciosa.

Miro per la finestra.

-Segur que aqui es veuen moltes estrelles.

- Jo anar d'acampada acampada no he anat mai. Algun cop he anat a dormir a la platja que hi ha prop de casa, amb el Nicolu o amb el pare, sobretot amb el Nicolu també veiem estreles, pero mai a un bosc, mola tant? Jo vuic coneixer algun cop al teu germa, segur que és genial.- perque era germa de la Wen, i si la Wen era genial ell també deuria ser-ho.

Em mire la Wen somrient.

- Aleshores acamparem? Si? I farem una fogata d'eixes guays?

-A mi m'agrada molt, l'acampada. El Jack va amagar-se darrere un arbre i va donar un espant al pare. Va ser molt divertit veure com el pare el perseguia per tot arreu i el Jack es burlava d'ell.- ric, contenta.- Si, es molt guay, el Jack. Algun dia te'l presentaré.

Faig que si amb el cap.

-Si, si, acampem acampem! Serà divertit!

- Hahahahahahahaha.- ric perque ho imagine i es gracios.- Doncs algun dia me'l presentes, la meua germana no fa tantes coses guays, és guay, pero sempre em diu que madure i eixes coses.- li lleve importancia amb un moviment de ma.

Acaricie la Mort.

- Doncs quant quedem tots, comentem el partit i l'acampada, si? Guay ^^

-Vale.

Em quedo mirant el terra uns segons, vermella, pensativa. Finalment li dic.

-Eh... Cass... sobre lo de l'Eddie... això... que no ho hauràs dit a ningú, no...?

Em giro per agafar la marmita i perquè em fa molta vergonya demanar-li allò.

- Ehm, no, per? Em digueres que no diguera res i jo no trenque promeses. Per?- em mire la Wen i somric, per que? No ho se.- No he dit res, pero a que...oooh, hahahahahaha- aleshores començe a riure. Com aquell cop a la sala comuna, quan em va dir allo i no podia parar de riure, doncs igual.- hahahahtu...hahahahahaha..ho...ho...ho sent...hahahaha

-No fa gràcia.- li dic, envermellint encara més.- No he tornat a parlar amb l'Eddie des de llavors... almenys no a soles, em posso vermella semblo imbécil i me n'he d'anar perquè no pensi que soc una completa idiota.

M'assec a la cadira.

-És seriòs, Cass. No fa gràcia. No sé que pensar d'aquest noi.

- Ho sent, es que no me pogut estar. I per que no? Ell es el mateix d'abans. Tampoc passa res, sols vas donar-li un bes a la galta, jo li done besos a la galta al Nicolu i no per aixo, nose, sou amics. Que te de mal que els amics es donen besos en la galta? Ho vares parlar amb la Rue? Jo no ho veig una cosa malamament ni rara, nose.

-Doncs a mi si em sembla estrany! jo no dono petons a la galta als nois, em fa vergonya. No se perquè li vaig fer a ell. Em va fer riure, em va consolar. No se, havia estat molt amable amb mi...

Faig que no amb el cap.

-Dona el mateix. No se, ara cada vegada que el veig el miro d'una altra manera, i quan em parla em posso nerviosa. Es una xorrada, ho sé, però em passa.- Baixo la mirada amb les galtes enceses.- Si, potser ho hauria de parlar amb la Rue.

- No? Nose, pot ser volies agraïr el que t'ajudara i et va vindre al cap donar-li un bes a la galta.- nose per mi no es estrany.- A ell pot ser...pot ser es pensa que estas enfadada per alguna cosa i per aixo no li parles, nose, jo li parlaria, i si no, puc dir-li jo lo de la reunio, i ahi s'aclareix. O parla amb la Rue, ella et dira...pot ser sap més que jo, el més segur es que si.

Res. No ho veia. Potser per ella es normal, però per mi no ho és, i segur que l'Edward o sap.

-Tu creus que l'Eddie sap que em va semblar estrany el petó? Què penses que pensa ell?- m'adono de que li estic demanant i faig que no amb el cap.- Vale, deixa-ho, se m'està anant l'olla...

Miro la masmorra.

-Crec que no em deixo res. Anem a la sala comuna i deixo les coses, et sembla?

M'alçe donant un bot amb la Mort acurrucada entre els meus braços, no s'ha despertat, guay.

- No crec que li semblara estrany, nose. Si vols saber que pensa...bé, preguntar-ho no, però parla amb ell. Parla amb la Rue, ja te dit que jo no veig res estrany.- es cert, els amics es podien donar besos a les galtes, que mal hi havia?

Veig que s'ha format una taca allà on la Wen se li havia caigut el flasó, com es deia la cosa aquella per netejar?...ni idea, però recorde l'encanteri de l'aigua.

- Aquamenti.- i l'aigua ho banya, no pareix que marxe...- No recorde l'encanteri per netejar, però pot ser se'n va amb aigua. Val, anem.

Doncs a mi no em semblava normal.

Agafo la marmita i sortim per la porta cap a la sala comuna. En seguida arribem i deixo a l'habitació laa marmita i alguns dels ingredients per no portar-los tots a la bossa.

-Què vols fer? Oh! Saps jugar a voleibol? És u joc muggle, però es divertit. A una de les escoles on vaig estar vàrem jugar. Seria fàcil de muntar. Vols?

La Mort bota al llit i s'estira ahi, com si fora tot seu.

- Al volei? Em sona, quin és?

Em trec les pocions guays i les pose al calaix, acolxades perquè no es trenquen, li buscare un lloc millor.

- Ah, un amb una red? Oh, val. Com ho fem? Al jardi?

-Al jardí no hi ha red. Anem a la sala guay, que segur que ens dona una platja. Mola més jugar a la platja. Es divertit, ja ho veuràs.

Deixo la marmita baix el llit, amb l'arc i les fletxes. Me les miro un segon i després m'aixeco.

-Va, vinga. Anem...

- Oh, doncs si que crec que se quin és, si, si crec que si.

Em quede mirant la roba que duc posada, si, podre jugar, amb ella, a veure...si, si em pu estirar. Agafare la camera, sempre podem fer-nos fotos.

- Guay, adeu Mort, adeu Nyan, fins ara ^^- dic mentres eixim de l'habitacio.

Pel passadis done un botet, pero poquets, pero en done, estic intentant no pensar en...be estic intentant no pensar.

- Wen, saps que? Estic intentant fer el patronum...patronus, aquell que serveix per espantar els llençols negres, pero no m'ix, la Lily diu que seguisca practicant, que al principi costa, pero que acabara eixint-me. Tu saps fer-lo?

Faig que no amb el cap. És clar que jo no l'he intentat fer. No hi he pensat.

-No l'he provat. Crec que és molt difícil, pel que he escoltat als altres alumnes... però es molt bonic, Oi? Els animals fets de llums platejades...

Alço el cap, pensativa.

-El de la Nyx és un colibrí, crec...

- un colibri? Que guaay! A mi m'agradaria sber quin és el meu, nose quin animal em pega, se que Bam-Bam te u fénix i el tete Ed un cavall, al tete Ed li pega el cavall, pero no se quin seria el meu, jo vuic que me isca per saber simplement quin seria el meu animal.- dic rient.- Continuare practicant, coste el que coste fins que isca, i aixi quant el tinga sabre quin animal em pega.

Coontinue pensant en l'animal quan veig que em arribat a la porta, em mire la Wen.

- Et toca demanar.

De cop per primer cop hi penso. Quin seria el meu animal?

Em coloco davant de la porta i penso en algún lloc on puguem jugar a voleibol i divertir-nos, sobretot divertir-nos molt. Així que, quan entrem, ens trobem amb una sala tota plena d'arena pero no molt calurosa, sino a temperatura normal. Una red enmig, unes línies dibuixades al terra i la pilota a un costat. Deixo la bossa de Perry l'ornitorrinc a un costat de la sala i vaig corrent cap a la pilota.

-Oh, oh! Demanem ninots per fer uns equips o juguem nosaltres dues?

- Ala, que guay!

Em quede mirant l'arena, tan fina, em recordava a casa.

- Algun dia et vens a Grecia, alli podrem jugar a volei en una platja de veritat i nadar en mars guays.

Em lleve les sabatilles i els calcetins. Els deixe en un canto.

- Oh, nose, com vuigues.

-Jo no he estat mai a una platja...- li dic, baixant la mirada.- I no sé nedar...

Miro el camp i faig que no amb el cap.

-Millor de moment juguem només nosaltres i ja veurem més tard... Et va bé?

- No saps nadar? Si, crec que m'ho vares dir, si, si. Doncs, jo t'ensenye! La mare diu que vaig apendre a nadar abans que caminar, nose perque, pero val. Et podre ensnyar Wen? Per faaa, per faaaa, per faaaaaaaaaa, et pots fiar de mi, me passat la major part d'estius nadant, per faaaaa!

Agafe la pilota i se la passe.

- Val, nosaltres dos. Traus tu?

-A mi em fa por, l'aigua... però vale, confio en tu.

Agafo la pilota i em posso al meu costat del camp.

-Preparada? No et deixaré guanyar facilment, eh?- Ric.

Llavors trec la pilota i comencem a jugar.

-Go!

- Doncs quan vuigues ja saps, anem a nadar. ^^

Em mire la pilota i correc per pegar-li.

- Per poc.- dic rient i enviant-la al seu camp.- Que guay!

Salto i li dono un cop a la pilota.

-Teva!

Corro cap enrere i flexiono les cames.

-Em fa una mica de por, eh, Cass? Pensa que jo mai... he tingut la necessitat de nedar. Mai m'ha cridat l'atenció... No m'espantis quan sigui a l'aigua...