Creació de pocions... guguays!

Vaig girar l'aixeta de la marmita. Vaig veure com el flascó s'emplenava i ràpidament vaig tancar l'aixeta i vaig tapar el flascó. Em vaig quedar mirant el líquid negre i el vaig possar dins de la meva bossa.

Li havia demanat a la Lily que em fes un d'aquells encanteris de que a una bossa petita hi cabessin moltes coses, i ara amb la meva bossa de Perry l'ornitorrinc hi portava molts flascons que em podien ser tant d'utilitat com molts encanteris defensius. Vaig agafar una altra marmita i la vaig possar amb aigua al foc, mentre treia més ingredients de la meva bossa.

Anava passejant pels passadissos, buscava el Xaf, anava amb la Mort, i anava pensant en el patronus, jo volia saber quin era el meu patronus, no podia parar de pegar-li voltes, que seria? Però no me ixia encara, res, ni un fumet, res. Jo volia apendre.
Hui anava de negre, nose, però m'abellia, duia la camera penjada en un muscle, sempre anava amb la camera.
I aleshores vaig vore una porta oberta.

- Oh, hola Wen.- vaig dir al vore que era ella.- Que fas? ^^

-Pocions.- li responc, somrient.

Agafo una mica de pell de serp i la llenço a la marmita. Miro l'hora. Dos minuts...

-Vas guapa.- li dic,mirant-la - El negre t'afavoreix... Ei, vols provar algunes de les meves pocions? He creat una que explota com un petard sense deixar rastre, ningú sabria d'on ha sortit l'explosió!- dic, emocionada, contenta. Era un dels meus millors exits amb les pocions. Aquesta poció i una de les curatives que tenia.

- Oh si? Em queda bé? Gràcies ^^

Em quede mirant la marmita que fa bombolletes.

- Oh, bombolletes! Si, jo vuic provar.- aleshores em diu això del petard.- I no és sap d'on ha eixit, doncs que guay!

Mire la bosseta i mire els flascons que hi han per ahi repartits.

- I que més has descobert?

-Tinc un que et fa invisible, però només per uns deu segons.- miro el rellotge. Ja.

Agafo la cullera de metall gran i remoc el líquid fent tres voltes amb el sentit contrari a les agulles del rellotge.

-Crec que es perque no he trobat quanta quantitat de potes d'aranya hi he de possar. Crec que em quedo curta.

Agafo la bosseta de plastic amb pols d'òssos de llop i llenço dues cullarades. Miro l'hora, un minut.

-També tinc aquell que provoca una fumareda impressionant de color negre. Com la tinta d'un pop, et permeteix escapar si et persegueixen. A més, l'he modificada perquè a qui la llançi no faci efecte. Després he fet una que paralitza...

Mire les pocions que et fa invisible i mire la del fum.

- La de fer invisible mola molt, si poguera durar més seria genial. Potes d'aranya? Pels de llop? D'on treus tot això?- m'aprope a la del fum- La del fum és com les tenebres en pols?- pel que ha dit és pareix.

Continue mirant els flascons, pot ser...pot ser...pot ser hi ha alguna que puga despertar a Bam-Bam, alguna mescla de ingredients, alguna mescla de coses que puga fer que desperte.

- I no tens cap per...per curar gent? Gent que...que no es sap si es curarà?-pregunte mentres jugue amb un floc de cabell.

-Eh... les agafo de l'armari del despatx del professor de pocions, en te moltíssimes d'aquestes coses. No s'adona mai. Sí, la de la fum es com les tenebres en pols, però dura més.

Faig una ganyota mentre hi afageixo una pansa a la poció i baixo l'intensitat del foc.

-Cass... de curar només tinc una que es per curar ferides, però no crec que funcioni amb la Sam. Si els sanadors de Sant Mungo no han trobat res, dubto que jo...- començo a disculpar-me.

- Oh, tranquil·la, sols que havia pensat...com ets tan bona...-em quede mirant el terra.- Res, no he dit res.

Era una possibilitat...Cassandra, quan ho acceptaras? Quan acceptaras que pot ser mai torna a despertar? Quants cops he dit que et calles la boca! Quants cops te dit que no tens raó? Que si despertarà?! Pots continuar enganyan-te a tu mateixa, però no serveix de res, ho saps.
La ignore de nou i em centre en les pocions de la Wen.

- I dius que durà més que les tenebres? Ho deixa tot negre? Que guay.

-Tot tot tot. Qualsevol que et persegueixi o tindrà molt fotut per trobar-te.

Miro la marmita. Agafo la vareta i faig un cop a la marmita. El líquid es torna de color rossa.

-Aquesta que estic fent ara es una que si remous el flascó crea llum propia.- somric.- T'imagines escriure amb aquesta poció? brillaria el que escrivissis.

Agafo l'ampolla de vidre de la bossa d'aigua del riu Lethe i hi aboco unes cuatre gotes. El líquid comença a brillar lleument. Aumento l'intensitat del foc i miro el rellotge.

-Vale, un cuart d'hora.- dic, en veu alta.

- Doncs mola molt.

Mire la poció rosa i em pose a un costat, per no tocar res ni tirar res a terra, amb lo gafe que soc.

- Oh, missatges lluminosos! Es podrien llegir de nit, que guay!

Però torne cap al flasco de la invisibilitat.

- Actua com la capa? Et fa totalment invisible? Ningú et veu?

La capa molava moltissim, ultimament la gastava per poder anar de nit a vore les estreles, m'encantava anar al jardi o a la torre per vore-les.

-Sería genial.

Miro el flascó que ha agafat i faig que si amb el cap.

-Però només deu minuts exactes. No aconsegueixo que duri més. Es una poció útil, però crec que em falta un ingredient important i no me n'adono de quin és.

Miro com es mira el flascó i somric.

-Si vols et pots quedar el flascó. Jo me'n puc fer un altre.

- Deu minuts es temps suficient per correr.

Aleshores em diu que em puc quedar el flascó, per mi.

- De..de veritat? Per...per mi?

Tindria un flascó guay que em faria invisible.

- I amb un simple glop o te l'has de beure tot?

-Amb un glop basta, però a aquell flascó no hi ha molt més que un glop... es que sol portar petit flascons perque hi càpiguen més... així que...

Miro l'hora. Encara no, pero tapo la marmita per si de cas.

-T'agrada? Et puc donar més flascons de pocions. A tu, a la Rue, a tots. Suposo que mai està de mal portar pocions a sobre. Jo sempre en porto, i quan vaig ferir a la Lily sense voler la vaig poder curar.

Pocions, pocions que poden ser importants, pocions per curar, però que tenen un limit, no hi ha pocions per tots. No hi ha pocions per fer que es desperte més prompte.

- Gràcies.- ultimament tots eren molt amables amb mi, com si...el tete Edgar, sempre que em veia intentava parlar amb mi, però jo l'ignorava, al igual que ignorava les cartes dels pares i dels tiets, dels avis. De tots aquells que sempre deien el mateix. Quant acabara el curs havia de tornar, però encara quedaven unes setmanes. I pensava disfrutar-les, o almenys intentar-ho.- Més flascons? Estaria bé, si.

Em sente un tamboret i em mire el flasco que et fa invisible, en veritat mola molt, deu minuts per fer el que vols.

- I tens alguna idea més? Algun tipus de poció en ment?

-Té.- li dono un dels flascons que tinc que exploten al llançar-los. Jo en trec un altre. Anem a explotar algo?

Somric, contenta, i miro el rellotge.

-Tinc deu minuts fins que s'acabi la poció. Que vols fer?

Em mire el flascó i el guarde a la butxaca. Aleshores em diu d'anar a explotar alguna cosa. Somric, jo vuic explotar alguna cosa.

- Explotem ^^

Em quede mirant l'habitació, tot és important, no podem explotar res d'ahi.

- Doncs no se el que, però alguna cosa guay.

Em quede pensant, tantes coses guays i no en ve ninguna al cap.

-Anem a llançar-los a la biblioteca i fugim corrents? No faran cap incendi, només espantaran una mica als qui estiguin a dins.

Li agafo de la mà.

-Eh, vull que deixis de pensar en la Sam, d'acord? Ens ho passarem bé, aquesta tarda... -De cop o recordo.- Oh! Saps? L'altre dia vaig comprar una cosa als bruixots bessons que mola molt. Es una guspira que vola, ens la podem llançar i brilla a l'obscuritat. A que mola? La vaig a cercar?

- Jo...quan vaig anar amb Bam-Bam a la tenda guay vaig comprar petards, i orelles...- sempre duc una orella extensible a la butxaca, se l'ensenye.- I coses guays, però segueixen a la motxilla. Però jo vuic vore eixa guspira que vola! Deu de molar molt!

Anar a la biblioteca a espantar la gent, per què no?

- Anem a la biblioteca, segur que la gent bota i ix en estampida, com Jumanji!- dic rient, perquè ric, i m'agrada riure, i no puc evitar-ho.- L'altre dia vaig anar amb la Lily a Londres, vaig acompanyar-la al cementiri, i vaig vore un Panteo que es pareixia al de Dracula, després varem anar a la noria guay i al parc, algun dia hem de pujar juntes a la noria, mola molt!

-Aaah! El London Eye. Jo mai he pujat. Mola? Al cementiri? Que anáveu a fer al cementiri?

Somric i li agafo de la mà, i sortim de les masmorres, anant cap a la biblioteca.

-Segur que els raven-rates-de-biblioteques peguen un crit épic!- Ric amb ella. Perquè s'ha de riure, encara que estiguem passant un mal moment.

- Mola molt, doncs algun dia pugem. Si, ehm, la Lily volia visitar...- no se si tinc dret per dir-ho, aixi que calle.- I em va dir d'acompanyar-la, volia eixir d'aci, i vaig anar amb ella.

Em diu que molestarem la gent i ric. Perquè vore les cares que posaran ja serà divertit.

- I la bibliotecaria? Sempre ens tira la bronca, em va amenaçar que si em tornava a veure armar-la no em deixarie entrar mai més, i jo necesite entrar.

-No et preocupis per ella, no tindrà cap manera de dir-nos que em estat nosaltres perquè tinc...- fico la mà dins la bossa de Perry l'ornitorrinc i trec la capa.- La capa! I ningú ens podrà veure.

Ens la posso a totes dues i la miro, contenta.

-Ja veuràs com ens riurem.

Ens tapa amb la capa i somric, m'agrada, és divertit.

- Oh, aleshores molarà molt més! I si tirem una d'eixes bombes de fum que després es transformen en colors?- trac una de la butxaca, la tinc per si en algun moment algu em cansa i puc marxar amb tranquil·litat.

Done un botet emocionada, fer coses mola. Jo vuic que tot torne a ser com sempre! Fer coses mola, explotar coses mola molt més.

-Vale! Doncs... primer tirem els petards, i quan s'espantin demanant-se d'on ha sortit el soroll, deixem anar alguna bomba de fum dde colorins i deixem que s'escampi el pànic... amagant-nos a algun lloc perquè la bibliotecaria no ens pugui fotre la bronca. Què et sembla?

Arribem a la porta de la biblioteca i li somric.

-Preparada?

- M'encanta ^^

Entrem a la biblioteca i em quede mirant les taules, les de les finestres més plenes que de costum.

Preparada.

Ens apropem cap a la zona on esta la gent, he de mosegar-me el llavi per no riure.

Quant tu digues.- ja que ella tenia els petards.

Ja!!

Vaaig tirar dos dels flascons que van produir un gran so d'explosió. Varies de les persones que estaven molt concentrades llegint van fer un bot i altres van caure de les cadires. Vaig mossegar-me el llavi per no riure. Feia temps, que no feia una malifeta.

Llança les bombes de fum ara!