Pocions de França [Kikus]

Vaig arribar a l'aula de pocions i vaig tancar la porta darrere meu. Vaig deixar la bossa a sobre d'una de les taules, amb compte de no trencar res del que duia a dins. Vaig anar cap a les estanteries i en vaig treure una proveta amb una mostra de sang de drac infectada de verola, i vaig tornar cap a la taula. Amb un gest de vareta vaig disposar-ho tot, deixant-ho llest per fer les proves. Vaig omplir la marmita amb una mica d'aigua, i vaig començar a escalfar-la a foc lent. Passats exactament dos mintus i quaranta-cinc segons, vaig abocar-hi una mostra que m'havia enviat el meu tiet. Oralis Sanguinemque Infectio, deia l'etiqueta. Una poció ben interessant. Vaig arrencar l'etiqueta, igual que havia fet amb les anteriors, ja que darrere tenia apuntada la recepta de la poció, i me la vaig guardar a la butxaca. Seguidament vaig agafar tres gotes de sang i les vaig tirar dins la marmita.

- Hmm... Flor d'anèmona... - em vaig dir.

Vaig aixecar-me, rebuscant per les estanteries fins trobar-ne, i m'ho vaig endur a la taula, juntament amb un ganivet i un rallador. Vaig trossejar una de les flors, per després aixafar-la amb la part plana del ganivet, i ho vaig tirar dins la marmita, pensativa.

Vaig sentir sorolls a la porta i em vaig girar, de sobte, quan la marmita començava a treure un fum turquesa que anunciava que el canvi anava bé.

- Què t'ha enviat, aquesta vegada, el teu tiet de Carcassone? - vaig riure per sota el nas -. Sembles... especialment interessada en aquesta poció, si més no.

Vaig somriure-li i m'hi vaig acostar, mentre em mirava els diversos flascons que duia. Li havia de parlar de... la meva proposta, segur que li agradava.

Vaig somriure-li al Kikus, abans de tornar a mirar el rellotge i remenar tres vegades en el sentit de les agulles del rellotge passat un minut.

- Ho estic. És una obra mestra, saps? - vaig dir, sense explicar-li què era. Primer havia de comprovar que funcionava.

Vaig tornar a mirar el rellotge, i vaig repetir el procés de remenar.

- Què hi fas, per aquí?

- Quan acabis, m'ho expliques, doncs. - vaig quedar-me mirant el que feia -. De fet, et buscava. Tinc una proposta per tu, i estic segur que t'interessa.

Vaig asseure'm en un tamboret, al seu costat, posant-me còmode. Vaig treure una cigarreta i me la vaig posar als llavis; després vaig encendre-la, tranquil·lament, i em vaig mirar la noia.

Vaig veure de reüll com encenia una cigarreta, mentre jo abocava dins la marmita vint-i-nou grams de tija d'anèmona rallada.

- No fumis - vaig dir, tallant -. No sé si amb aquesta també, però en el procés de preparació d'algunes pocions, el fum de substàncies d'altres materials que no tenen a veure amb la poció poden alterar-ne el resultat. Apaga la cigarreta, per favor.

Vaig seguir remenant, durant una bona estona. Dues voltes a la dreta. Cinc segons. Tres voltes a l'esquerra. Cinc segons. Dues a la dreta. I així durant vint minuts. A la fi, vaig apagar el foc, i vaig abocar vint centilitres d'aigua a quaranta graus de temperatura. Només quedava deixar-la reposar. Vaig girar-me, mirant el Kikus, esperant que em digués allò que m'havia de dir.

Vaig riure per sota el nas quan em va dir que no fumés. Vaig fer una calada i vaig expirar, tirant-li el fum a la cara, abans d'apagar la cigarreta i esperar que acabés.

- Primer explica'm què fa aquesta poció. I també parla'm dels projectes actuals del teu tiet. - vaig riure -. Després parlarem de negocis, si veig que val la pena.

Vaig alçar una cella, impassible.

- Aquesta poció... Bé, té una llarga història. La va inventar el meu tiet quan tenia setze anys, ha tingut molt temps per perfeccionar-la. Quan va començar, era una poció que feia emmalaltir... O que semblava que ho feia. El primer projecte va ser amb una simple grip. El meu tiet mateix la va provar - vaig fer un somriure sarcàstic -. Febre, tos, mucositat, al cap d'uns dies fins i tot plaques de pus al coll. Gens agradable, en general. Quin és el quid de la qüestió? Doncs que tots els símptomes eren causats per la poció. I en realitat el meu tiet es trobava perfectament. Era el seu remei per saltar-se classes que no li agradaven, suposo...

Vaig mirar la marmita, encara fumejant, que reposava davant meu.

- Millorant-la, canviant-la, ho va convertir en una arma. Ja no era per lliurar-se ell de les classes. Era per lliurar-se dels altres, de gent. La poció causava la malatia, però n'augmentava els efectes, i ho feia tot més fort i dolorós. Si unes angines normals et fan arribar a trenta-vuit o trenta-nou de febre, amb això podies arribar perfectament als quaranta o quaranta-un graus - vaig fer una pausa, pensativa -. Els símptomes eren els mateixos, i és una poció indetectable un cop ingerida o injectada. Una arma útil si vols desempellegar-te d'algú per un temps.

Vaig assenyalar la marmita.

- Aquesta és de verola de drac. Una prova. Necessito comprovar que funciona, encara, però estic segura de que donarà resultat.

Vaig mirar-me'l, interrogant.

- I doncs?

- Interessant... però té una llacuna. El quid de la qüestió és que la víctima sàpiga que has estat tu, però no pugui demostrar-ho. Amb això, la mateixa víctima podria creure que és una malaltia normal. - vaig alçar els ulls al cel -. De tota manera, la idea és molt bona. M'agrada, i tant.

Vaig somriure, falsament, i vaig posar-me còmode.

- Seu, sisplau. Posa't còmode... - vaig encendre una cigarreta, ara que ja havia acabat la poció -. Com potser ja sabràs, fa uns dies va morir el meu pare, deixant-me per herència un dels imperis econòmics i comercials més grans del món. Donada la considerable utilitat de la feina del teu tiet a Carcassone, i en tant que crec que amb una mica d'ajuda podrien produir-ne quantitats més raonables a més de tenir més fons per provar altres pocions... bé, en resum, crec que seria convenient una inversió del capital del hòlding empresarial de la meva família, en el negoci de les pocions del teu tiet. Amb... algunes condicions que hauríem de pactar més endavant.

Vaig mirar-me-la uns instants, i després em vaig quedar observant la marmita.

- No seria una inversió que posés en risc la integritat de l'empresa, però seria suficient pel teu tiet. Estem parlant d'un... 0,8% del capital de l'empresa, aproximadament. Informa a Carcassone, i si els interessa, posa'ns en contacte.

Vaig escoltar-lo, sense fer cap canvi en l'expressió de la meva cara. Interessant, una inversió. Al tiet li agradaria, allò.

- A veure... Primer deixant clares un parell de coses. Estic veient que hi ha molts aspectes de mi que desconeixes, i cal que ho tinguis present. L'empresa és del meu tiet, però jo hi treballo. A l'estiu, a les vacances, sempre que puc. Des de ja fa uns anys. Vaig aprendre abans a fer pocions que a fer màgia, Kikus. Al desembre, encara que no hagués mort la tieta Jacqueline, hauria marxat abans d'hora igualment, a França, per poder trebllar amb ell. Sóc part de l'empresa, Kikus. Considero que puc fer de portaveu, i més tenint en compte que sóc la neboda del propietari.

Vaig creuar les cames, deixant reposar les mans sobre els genolls.

- Així que abans de parlar amb el meu tiet, necessito saber tots els detalls possibles. Què és un 0.8% del capital del hòlding? I de quines condicions parles?

Vaig quedar-me uns moments en silenci, i vaig afegir:

- En sèrio, Kikus. És millor que m'ho diguis a mi abans. I més còmode, sens dubte. A més... El nivell d'anglès del meu tiet no és dels millors que he vist. Sap espanyol, francès, italià, alemany i és capaç de llegir en llatí, però l'anglès és la seva assignatura pendent. No et seria fàcil mantenir una conversa amb ell.

- Aviam, Gisèlle... Si et dic que vull parlar amb el teu tiet, és que vull parlar amb el teu tiet. No t'ho agafis malament, però insisteixo en parlar amb el càrrec més alt, això és tot. I no, no desconec moltes coses de tu. Normalment em preocupo per saber tot el que puc dels meus col·laboradors.

Vaig riure per sota el nas.

- En segon lloc, i ja que m'ho preguntes... l'empresa té un income anual de vint-i-cinc mil milions d'euros, que són uns cinc mil milions de galions. Un 0,08% són uns quatre milions de galions a l'any. - vaig parar un moment, mirant-la -. Les condicions són la producció en quantitats discretes d'aquestes substàncies, i la creació d'un sector de producció a l'engròs de pocions en general, per cobrir el negoci i no quedar-nos al descobert amb la fabricació de pocions il·legals.

Vaig fer una calada, tranquil, sentint el fum del tabac impregnant l'aire que entrava als meus pulmons.

- Però, com ja t'he dit, vull parlar amb el teu tiet personalment. No t'ho agafis malament, no discuteixo la teva participació en el negoci del teu tiet; però és quelcom prou important com perquè la teva habilitat en els negocis sigui discutible, i vull parlar-ho amb ell. Dius que podríem tenir problemes d'idioma? No ho crec, recorda que he viscut a Barcelona tota la meva vida: parlo anglès, espanyol, català, francès i italià, tots amb fluïdesa. - vaig mirar-la, impassible -. O sigui que dubto molt que tingui cap problema per comunicar-me amb ell.

- D'acord, doncs. Com vulguis. Però si parles amb el meu tiet en persona, vigila. No dic vigila en el sentit de que tinguis compte amb el que et pot passar a tu. Al revés. Tingues compte amb el que li pot passar a ell, Kikus. És el germà gran de catorze, i la petita era la meva mare. El Jules... El Jules té gairebé vuitanta anys, ja.

Vaig treure la vareta, apuntant cap al fum, i fent que anés cap a una altra banda creant una petita barrera davant el meu rostre, perquè em molestava.

- Jo només t'aviso que no és fàcil parlar amb ell de res. És tossut, borde i no li agraden els desconeguts. Només es porta bé amb la seva família i els seus col·laboradors més antics i fidels. Un cop dit això, tu fes el que vulguis, però no està gaire bé de salut, tampoc. No el burxis molt o tindràs problemes amb ell. Potser tu et sents immensament poderós i capaç de fer-ho tot, però si el canses gaire, segurament seràs mort o fora de joc abans que puguis adonar-te del que ha passat. No series ni el primer ni l'últim.

Vaig girar-me cap a la marmita, mirant-ne el contingut. El color estava bé, i no hi havia res fora de lloc, a primera vista.

- I en quant a les condicions... No crec que li importi fer un sector de producció de pocions en general. És més, si li proporciones capital per fer-ho, sortirà guanyant i tot. És el millor de tot França, je'n suis sure, moi! Maintenant, c'est à toi de choisir. Qu'est-ce que tu veux faire avec cet affair? Tu crois que tu es capable d'y aller et en parler à mon oncle? - vaig preguntar.

- Espero pel teu bé que això que dius sigui una fal·làcia, perquè el més mínim intent de fer-me qualsevol mal, per petit que sigui, conclourà en moltes morts que no seran plaents a cap Possesseur. - vaig dir, fulminant-la amb la mirada; com s'atrevia a amenaçar-me? -. Tu prepara una trobada; i no pateixis, el teu tiet estarà bé. Tampoc tinc la intenció de burxar-lo, ja que aquesta inversió el beneficia a ell. Però ja em va bé; així veureu que, qui està a favor meu, rep el meu favor i la meva ajuda.

- Jo només t'he volgut avisar de la molesta característica antisocial del meu tiet, Kikus. Res més. Només dic que crec que dones massa per fet que acceptarà. I ho he estat pensant. Sent desconfiat com és... Encara que li oferissis mil milions de galions al dia et faria preguntes fins a la sacietat.

Vaig aixecar-me del tamboret, i vaig anar cap a les vitrines. Vaig agafar un flascó de mida raonable, i vaig tornar cap a ell. Amb un moviment de vareta vaig conjurar el líquid, que vaig ficar dins el flascó.

- Encara ho he de provar. I escolta... Si pel que fos no pots aconseguir el favor del meu tiet, jo seguiré fent mostres per tu. Sóc bona en això, no per qualsevol cosa heredaré l'empresa del meu tiet, saps? - vaig picar-li l'ullet, mentre tapava el flascó.

Vaig agafar una espelma que havia portat de la vitrina, i la vaig encendre. Vaig començar a tirar la cera al voltant del tap, amb parsimònia, per fixar-lo.

- Bueno es saberlo, Gisèlle. Moltes gràcies per tot, doncs. Estaré esperant notícies teves. I avisa'm, també, si reps alguna poció nova.

Vaig agafar les meves coses i vaig somriure-li, falsament, mentre pensava en aquell tiet de Carcassone. Si sabia el què es feia, acceptaria el tracte; si no sabia el què es feia, seria millor... destituir-lo del càrrec.

- Oh, és veritat, me n'oblidava! Kikus, tinc una coseta per tu...

Vaig ficar la mà dins la bossa, i en vaig treure un flascó. Més petit que els altres, però. El vaig deixar sobre la taula, en la seva direcció.

- Aquesta... En realitat aquesta l'he feta jo, no el meu tiet. És sort líquida, no és cap invenció. Com un felix felicis... Però, en teoria, millorat. Si confies en mi i en els meus dots i t'atreveixes a provar-ho, ja veuràs en quin sentit està millorat...

Havia aconseguit transformar-la per tal que, encara que semblés que al principi res anava bé o tal com hauries, el resultat final fos molt beneficiós. Jo mateixa l'havia provat, i semblava que el món donava mil voltes i feia canvis a tort i a dret per arribar a una meta inimaginablement bona.

- En quant a la cita amb ell... Li enviaré un mussol aquesta tarda.

Vaig alçar una cella, mentre agafava el flascó.

- Gràcies, doncs. La faré servir, sens dubte... - vaig somriure i me'l vaig guardar a la butxaca interior de la túnica -. Adéu, Gis!

I dit això, vaig marxar.

[Surto del tema]

- Adéu, Kikus... - vaig dir, de manera distreta, mentre agafava la meva bossa i rebuscava a dins.

Vaig treure una altra mostra de poció, i vaig netejar la marmita amb un moviment de vareta.

- A continuar s'ha dit! - em vaig dir, abans de seguir amb els experiments.



[TEMA TANCAT]