Hola? Hola? Restaurant Xinès?

-Mama?- vaig dir, agafant el telèfon mòvil.

-Funciona bé, oi?

-Sí, mama, si, funciona bé.- vaig dir jo, amb el telèfon a la mà.- Mama, perquè...?

-Pel teu aniversari, carinyo.

-Però la guitarra...?- però ja havia penjat. Vaig mirar el mòvil i vaig ficar-me'l a la butxaca. No tenia cap sentit que em regalessin ara un mòvil, el meu aniversari feia temps que ja havia passat, i m'havien dit expressament que el meu regal de nadal i de l'aniversari era la guitarra. Per què un mòvil ara?

Vaig anar cap al llac i me'l vaig quedar mirant. Després vaig trepitjar poc a poc el glaç, amb por. Mai se m'aniria la por a l'aigua, pel que veia.

Anava corrent pel jardi, el meu aniversari era d’aquí poc però ja havia rebut el regal dels pares, jo pensava que seria una granera, però era una camara, i molava moltissim! La duia penjada del coll i anava fent fotos al castell....era mooolt guaaay *-*

I vaig vore a Wen al llac.

- Weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!- vaig alçar la camara i vaig fer-li una foto.- A que és mooooooooooooooooooooolt guaaay! És plan antic però d’ara *-*

Vaig parpallejar un parell de pics, ja que el flash m'havia deixat cega uns instants

-Una càmara! Al meu germà Jack li encanten!- vaig dir.- Saps? Mira que m'han regalat a mi!

Li vaig ensenyar el mòvil.

-Saps que es?

- Un moviiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiil!- vaig dir sorpresa.- Que guaaaay! Jo tenia un però el vaig pedre o me’l varen robar o nose...

Vaig mirar el movil, era molt guaaay!

- A mi m’encanten les camares, i la mama en la carta m’ha dit que li ha fet un encanteri per a que no es trenque si es dona un colp o cau a terra, mola mooolt! Ens fem una foto? I pots cridar on siga amb el movil? Oooh!

-Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Els meus pares m'han dit una mentida, jo crec que m'han regalat el mòvil per poder parlar amb mi més directament que amb els mussols de l'escola. Crec que es per això de l'alumne de Hufflepuff, la Lizzie...

vaig mirar el terra.

-I les fotos es mouen o son com les dels muggles? - vaig demanar, per canviar de tema

- A mi els pares m'escriuen carta cada setmana, hi ha moment que ni les obric, són mooooolt pesats, jo els he dit que estic bé, que vale, i ells han dit que me calle, hahaha, pero almenys puc quedar-me, no soportaria estar a aquella escola de nou! No podria estar sense vosaltres.

Vaig mirar la camara.

- Oooh, doncs crec que no, l'Ari tenia una camara i per fer que les fotos es mogueren utilitzava un encanteri, li demanare que me'l diga aixi les fotos seran més guaays ^^

-Jo no voldria que te n'anessis, Casssss! Amb qui descobriria on es la cambra secreta, doncs?- vaig riure.

Vaig mirar la càmara.

-Mmmmms. Llàstima, m'agraden les fotos que es mouen.

Vaig mirar el telèfon i vaig pulsar numeros a l'atzar, després m'ho vaig portar a l'orella.

-もしもし？もし？誰かはありますか？

-Ueee... que dius?

-誰がコールします？あなたが言うか？

-Caaaaaaass hi ha un home al telefon que parla molt raro, no se, mira a veure si es grec...

[off: xDDDDDDDDDDDDDDD]

- Doncs fare que es moguen! I aixi molaran més!

I aleshores la Wen va pasar-me el telefon.

- Grec? μιλάω για αυτό?- vaig preguntar.

- そこに誰？もしもし？それは誰ですか?

- Wen, crec que aço és japones...a vore, jo se dir hola... もしもし?

- もしもし

Vaig començar a riure i vaig pasar-li el movil a Wen.

- Has cridat a Japó! hahahahhahahhahaahhhah

-Al Japó?- vaig començar a riure i vaig emportar-me el telefon a l'orella-Perdona senyor japonés, però es que m'avorria molt...

-私は理解していない...

-Em... Crec que aquesta conversa no va a ninguna part, eh?, me'n vaig.

-これは、悪魔の呼び出しです？

-Si, si, adéu...

Vaig tancar i vaig mirar a la Cass.

-Es molt divertit! Tornem a trucar a l'atzar?

- hahahahahhahahahha.

Vaig mirar el telefon.

- Ara vuic provar jo! Puc? Puc?

-Si Si! Oh! Pots cridar al teu amic, al Nicolae!

Vaig riure, donant-li el telèfon.

-Bé, si t'en recordes del seu numero... a mi això de memoritzar tants numeros mai se m'ha adonat gens bé...- vaig riure.

- Oooooooooooooh! El Nicolu! Puc cridar al Nicolu! No ho havia pensat. No, espera, ell mai duu el movil damunt.- vaig dir rient.- I deu estar a l'escola, si estiguera a casa el cridaria. No, el movil esta en casa també, sempre el deixa ahi.

Vaig agafar el movil i vaig marcar a l'atzar.

- Hola?

- Ahoj.

- Γεια σας?

- Ahoj?

- No, no és Grècia...- vaig dir mirant la Wen.- Et sona?

- Kdo je tam? Dobrý den?

Vaig començar a riure.

-Mmmm.... a veure?

Vaig agafar el mòvil quan me'l va donar i vaig dir.

-Emm... Hola? Ciao? Hallo?

-Co se děje tady?

-Ostres que raro parlen...- vaig dir.- No ho reconec...

-Dobrý den?

-Res res, que m'he equivocat.- vaig dir, rient decolgant.- No tinc ni idea d'on hem cridat, Cass, ni idea...

Vaig clicar numeros a l'atzar i vaig possar-me a l'orella.

-Si?

-Em... Hola?

-Quien llama? Quien sos vos?

Vaig mirar a la Cass.

-Crec que he cridat a Argentina.- vaig començar a riure.

- Pareixia un idioma raro.

I no podia parar de riure, vaig posar el telefon en altaveu.

- Hola? Con quien hablo?

- Hablas con Pablo, quien sos vos?

- Eh... Somos la Cassandra y la Wendy.

- No os conozco. Que quereis? Buscabais a Fernando?

Vaig mirar-me la Wen.

- Que diguem? Aço és moolt graaaaciooooos!

Vaig aguantar-me el riure.

-Eh... si, buscabamos a Fernando, ¿está por ahí?

-Que deseais de Fernandito? Podriais haberle llamado a su celular

-Celular?- vaig demanar-li a la Cass, sense saber que era allò, intentant no riure.

- Ni idea, eeh...no lo sabiamos.

Vaig intentar no riure, però era impossible tot era taaaaan gracioooos!

- El que no sabiais? Su número de celular?

Es va quedar en silenci, pot ser havia penjat.

- Fernandoooooo, le llaman por mi celular, dile a la gente que le llame a vos en vez de a mi, que ya estoy harto.


Ween, esta gent esta boja!- vaig dir-li mentalment.

- Aqui Fernando con quien hablo?

M'agradaria saber que es un celular- vaig dir-li mentalment a la Cass, rient per dins.

-Somos Wendy y Cassandra.- li vaig contestar al tal Fernando.

-¡Oh Wendy! ¡Me olvidé de deciros que me cambié de celular!

Allò va ser massa. Vaig començar a riure, sense poder-ho evitar. Ara es veu que coneixia alguna altra Wendy, aquell tal fernando.

-¿Wendy?

-¡Sí, sí, estoy aquí! No te preocupes...- deia, encara rient.

-[i]¿Como le trata la vida, Wendy? ¿I como estàs vos, Cassandra?

Moria, moriria del riure.

Ho podem buscar en algun diccionari...

- Nos va bien, y como le va a vos?- sempre deien vos aixi que vaig dir-ho jo també.

- Bien, bueno el negocio es complicado, sabeis? Tener que cambiar siempre de medio, es dificil. Y como les fue en la fiesta? Lo encontraron? Les ayudo el pibe?

Weeen, de que parla? Negoci? Encontrar? El Pibe? Que és un pibe?

Tu segueix-li el rotllo hahaha...

-Si, Sí, lo encontramos, la fiesta estuvo bien si...

-Contame vos algo sobre vuestro viaje a Australia, ¡Che!

-Pues... Estuvo bien, Sidney es bonito, pero los canguros son divertidos...

Vaig alçar les espatlles, no sabia res més sobre Australia, jo.

- Los canguros?

Eeeh....

- Si, es nuestra manera de llamar a eso

- Ah, los canguros que chévere, buen nombre. Y que más? Contadme mas cosas sobre vuestro viaje

- Vimos muchos eso y hacia una calor horrible. Y a vos como le va todo?

Vaig tapar-me la boca amb les mans perquè no podia parar de riure.

Silenci a l'altra banda telefònica...

-Este... ya os dije, che, que bien pero el negocio esta bastante complicado, mi jefe es un pelotudo y no me deja descansar...

Pelotudo?- vaig demanar-li a la Cass.

-Ya, bueno, entendemos... nosotras tenemos que colgar, eh? Que el autobus ya viene...

-¡Adiós guapas!

-Adios adiós...- vaig colgar i ara si, vaig començar a rodolar pel terra del riure.

Va penjar i vaig explotar.

- Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahah...hahahahhahha Ha estat mooooooolt bé!

Vaig tombar-me a terra rient.

- Hahahahhah chever, hahha, chevere, hahahha i pelotudo! hahahah

No podia parar, havia sigut bonissim! Jo volia fer-ho de nou algun altre dia!

-I coneixia una Cassandra i una Wendy!- vaig dir jo, rient- I deia celular....

Vaig seguir rodolant, riguent, partint-me.

-Això es massaaaaaaaaaaaaaaaaa- vaig cridar, rient.

- Celular...com cèl·lula! hahaha Ara quan parle amb la veritable Wendy i Cassandra, hahahahhah, es quedarà raro, ahhahah

Vaig mirar-me la Wen rient.

- És geniaaaaal! Tindre un moviiiil és moooooolt guaaay! Pots trucar a qualsevol lloc!

Vaig mirar el mòvil divertida.

-Siiiiiiiiiiiiiiii I podem fer amics, com ara el Fernando...- vaig començar a riure.- I qui deu ser el Pibe?- vaig seguir rient.

Vaig parar de rodolar i vaig començar a respirar sense poder agafar molta aire.

-Aix quin riureeeeeeeeeeee!!!