Fer la mudança? Jo?...em.....Hola Hogwarts!

Al entrar amb les maletes em vaig donar compte de la diferencia entre Hogwarts durant les classes i Hogwarts a l'estiu.
Els passadissos estaven completament buits i tots estaven per fora, nadant al llac o passejant per els jardins.

Havia decidit tornar, els meus pares havien posat en alquiler o havien venut la casa d'Escocia i havien decidit que en Agost farien la mudança i ho duriem tot a Irlanda, com Juliol havia sigut un mes de lo més avorrit i no tenia gens de ganes de fer la mudança, vaig acabar convençent als meus pares perque em deixaren anar al Summercamp, tenia clar que en Setembre Sam em mataria.

Vaig començar a caminar cap al passadis de la cuïna quan vaig sentir un crit.

Passava pel vestíbul de camí a la biblioteca, on tenia pensat de passar la tarda agradablement envoltada de llibres, tot taral·lejant alegrement una cançó. Però tot semblava que aquella tarda la passaria a qualsevol lloc menys la biblio, ja que em vaig trobar a la persona a qui menys esperar trobar-me aquell estiu.

- Eeeeeed!- vaig cridar, corrent a abraçar-lo- Què hi fas aquí? Tu no eres a Irlanda?

Em vaig girar i efectivament el crit venia d'Erin.

- Erin!!- vaig dir donant-li un abraç.- Era... però als meus pares els ha donat per vendre/alquilar la casa d'Escocia i en Agost ens tocava mudança i clar... tindre que posar tot en caixes, posar el nom a aquestes i d'aci a casa i tornar a traure-les i guardar cada cosa en el seu lloc, és de tot menys divertit.- vaig dir rient.- I el mes de Juliol no ha sigut molt divertit que diguem. Però bé, que tal tot per aci?

Vaig riure tot pensant què típic que era allò de l'Edgar, mentre el tornava a abraçar. Havia trobat a faltar al meu millor amic, en aquell temps... Vaig fer-li un somriure, feliç.

- Doncs per aquí tot ha anat genial. Vaig venir a principis de juny, que és quan vaig tornar d'Itàlia, recordes? i des de llavors tot ha sigut força tranquil·let... Tot el que ha passat d'especial t'ho he explicat en les cartes. Però ja veuràs que s'hi està genial!- vaig fer, animada. Estava bé tornar-lo a tenir al costat.

- Aleshores bé- vaig dir somrient.- I molta festa per aci? I has fet molts amics? Segur que has fet amistat amb algun slytherin, a que si?- al vore la cara d'Erin vaig començar a riure.- Ho sent, ho sent havia de preguntar-ho esquirolet, sap que he de preocupar-me per tu, hi ha gent i gent amb qui juntar-se, i els slytherins no són dels amables, saps?.- em continuava mirant amb una cara estranya, cosa que no va ajudar a que deixara de riure.- Si em poses aquesta cara no ajuda.

me'l vaig mirar, estranyada, mentre el noi es reia de mi.

- A què vé aquesta pregunta? Doncs no, cap amistat amb slytherins que no coneguis ja... Ja et vaig explicar que vaig fer moltíssims amics a Itàlia, però són muggles- vaig riure- ja te n'esnsenyaré les fotos, que t'ho vaig prometre. Ah, i el regal! Ja no ho recordava, a tu encara te l'haig de donar- vaig comentar.

vaig mirar-me tot l'equipatge.

- Tu quantes coses portes, marujo?- vaig bromejar- aix... i segur que tot és exactament igual. ja sé que t'agrada el groc, renill, però vamos...- Ara era jo la que es reia d'ell.

- Qui diu que tot siga de color groc? Que sapigues que me modernitzat, no veus que la meua samarreta és gris? I els pantalons blaus? I l’uniforme ja no és tot groc, ara la camisa és blanca, em va costar, però al final em vaig decidir per canviar-la de color. Els pantalons i la capa encara són grocs, però la capa és d’un groc menys cridaner i els pantalons per ara són igual.- vaig dir somrient.- I tampoc duc tant..- vaig senyalar el baúl petit que hi havia raere meua.- Ahí dins esta el TEU regal, però no ho intentes obrir, sols puc fer-ho jo. I els altres dos, un és de roba, muggle i uniforme i l’altre són llibres, marmita, escombra...- vaig dir contant.

Vaig riure.

- Sí, el que tu diguis, marujo - vaig dir-li- Oooooooh! Així que el meu regal- vaig dir, somrient- O sigui que hi ha alguna cosa aquí dintre que jo obtindré el dia del meu aniversari...

Me'l vaig mirar, i seguidament vaig mirar el bagul. Me'l vaig tornar a mirar, i vaig començar a córrer, disposada a obrir el bagul.

Abans de que poguera arribar al baul la vaig agafar de la cintura amb compte, i la vaig deixar damunt de l'escala fora de l'alcanç d'ell.

- No ho intentes, no acabes d'escoltar que sols jo el puc obrir.- vaig dir somrient.- JO, no tu. I per si de cas...- vaig apuntar amb la vareta als bauls i aquests varen marxar a la meua habitació.- Ale, aixi es lleva la tentació i te avise que no podras entrar a la meua residència a buscar-lo i dos que encara que entres no podras obrir el bagul, a més qui diu que estarà ahi dins?- vaig dir somrient.- Et donare el regal el dia del teu aniversari, no abans.

Abans que pogués arribar al bagul, però, l'Ed em va agafar per la cintura i em va deixar a l'escala, ignorant els meus patalejos. Em vaig asseure bé tota enfurrunyada, maleïnt-lo a ell i la seva força.

- Però jo el vull veure!- vaig somiquejar- no me'l dónis ara, no el vullfins al dotze; però vull saber què és! Siusplaaaaau.... Digue-m'ho, vaa...- vaig dir-li, tot posant la cara cachorrito- Siusplaaau *-*

Estava fins els nassos d'esperar al inútil del professor i al incompetent del director, així que vaig decidir donar-me un tom per el castell. Però no em va caldre caminar massa per trobar-me a un parell d'alumnes, parlaven de no se que d'un bagul i un regal.

"marrecs del dimoni, jo que vinc a passar uns dies avanç de començar el curs tranquil, i me'ls he d'empassar"

- Senyoreta, vol fer el favor d'aixecar-se de les escales, i vostè deixi d'agafar-la per la cintura i posin-se drets!! Aquestes son formes d'anar per el castell? Mal educats, ajudi al seu company a portar el bagul a la seva sala. FORA DE LA MEVA VISTA!!

"com m'encanta veure'ls patir, i mirar els seus ulls plens de por muaahahah"

Anava a respondre a Erin quan un home, amb certs aires de superioritat ens va començar a cridar comm si fora el rei del lloc i nosaltres els seus subdits. Em vaig quedar mirant l'home, aguantant-li la mirada, pero que és pensava que era?

-Mira nosaltres estavem abans i si no ens vols veure ahi tens les portes.- fixe que aquest tio havia anat a slytherin.- I, després, no ets ningú per dir-nos el que hem o no hem de fer, aixi que abans de parlar, pensa el que vas a dir no vagis a tindre que tragar-te les teues paraules.- ningú em cridava a mi i molts menys a Erin.

Al principi em vaig quedar glaçada en veure l'escena que s'acabava de muntar davant meu, però vaig reaccionar en quant l'ed va saltar i va començar a insultar l'home.

- Ed!- vig dir-li fluixet, posant-me al seu costat- Siusplau, és adult, això ho sap millor que nosaltres. Segur que ho diu pel nostre bé!- vaig dir-li, i em vaig dirigir a l'home- Ho sento, senyor, no tornarà a passar. Ara mateix ens n'anem. Té tota la raó, no hem pensat en que altra gent voldria pujar... Ho sentim moltíssim, ara marxarem i gràcies pel consell- vaig dir-li, i vaig agafar l'Ed de la mà, estirant-lo cap a fora.

"Marrec fastigós, tempenediras de les teves paraules"

- Erin River y Edgar Williams, oi? Dos cases diferents, maleït el dia que entre les cases va deixar d'haver rivalitat... Bé, al menys un alumne decent i educada... No com cert marrec...

"on cony seran els alumnes d'Slytherin, a les seves cases de camp, segur"

- En fin, ja haurien de ser a la sala de Hafflepuf.

Vaig fer mitja volta i vaig acabar dient.

- A, senyoreta, com la vegi entrar a la sala comú de la sala de Hafflpeuf quedarà castigada, encara no sabeu qui soc jo... FORA D'AQUÍ CARAM!!!

- Maleït el dia que els slytherin varen ser creats, perque esta clarissim que tu vas anar a eixa casa taan estupenda.- vaig contestar amb sorna.- I no se perque hem de ser a la sala comuna, amb el precios dia que fa.- vaig dir.- Bé, era precios fins que tu vas arribar...- vaig dir baixant la veu.

Erin continuava volguent arrastrar-me fora, cosa que no va conseguir.

- I ella anira on vulgui anar, tu no tens per que dir-li el que ha de fer.- em vaig sentar en un dels bancs recolçant l'esquena en la pared.- Que deies alguna cosa més?

El nanu dels collons mels estava tocant... La ira m'estava recorrent tot el cos, la capa no sem va posar de punta per que no hi estic conectat, vaig desenfundar la vareta de la butxaca interior de la maniga. El vaig apuntar i m'entra m'apropava a ell, li vaig dir:

- Mira marrec dels nassos, la pròxima vegada que injuriïs la casa d'Slytherin no tornes a veure aquesta escola en te vida, em sents? I no dubtis que faré servir la meva vareta per fer-te volar pels aires.

Vaig guardar la meva negre vareta amb empunyadura de plata "no ho fagis Noxus, no ho fagis, controlat" i molt segur de mi mateix però amb una mica de por la vaig tornar a ficar a la maniga. L'havia acollonit, això era el que volia.

- Doncs el que he dit i ara- vaig tornar a treure la vareta, vaig apuntar al bagul i el vaig fer despareixer - I quan comenci el curs, te'l tornaré.

Vaig fer mitja volta, em vaig quedar als peus de les escales, em vaig girar i els vaig dir.

- Ah, soc el vostre nou professor de transformació.

En aquell moment tenia ganes de dues coses: Una, fugir corrents. I dues, donar-me cops al cap contra la paret en honor a l'idiota (Amb carinyo ) del meu millor amic.

Vaig desistir de fer-lo sortir fora, i me'l vaig mirar.

- Ed, Siusplau- vaig dir-li fluixet- Siusplau, només aquesta vegada... Siusplau...- Li anava suplicant a l'orella.

I en aquell moment el senyor va dir que era el nostre nou professor de transfiguració i li va prendre els baguls a l'ed. La que ens faltava...

- Senyor... Professor- vaig dir-li suplicant, fent un pas endavant- Siusplau, torni-li els baguls. Hi té coses importants, allà dintre... Acaba d'arribar. Prometo que això no tornarà a passar; ara mateix ens n'anem i per suposat que no entraré a la seva Sala comuna, no ho he fet mai i no penso començar ara. De veritat, prometo també per ell que mai més no passarà res així, vostè tenia tota la raó. Però siusplau, l'Edgar necessita als baguls... Que els hi podria tornar... Siusplau?

La nena era dolça com un Pumcacke, quin fastig. Al menys era educada i guardava respecte, vaig fer mitja volta vaig pujar el primer esglaó i vaig treure la vareta, i apuntat cap al terra de derrera meu vaig pronunciar pareo i van aparèixer els baguls.


- Aquí els tens, però no creguis que ten aniràs de rosetes.

Vaig donar un cop de vareta i al costat dels seus baguls van apareixer 10 més.

- Portaràs els meus al meu despatx. Ah i sense cap ajuda, Erin, tu.- vaig agitar la vareta i es van obrir les portes.- sortiràs al jardí a passar la resta del dia, no podràs veure a al señor Williams fins que hagi acabat la seva feina. I me'n encarregaré de que no es saltin les normes. custos aquest guardià de pedra el seguirà fins que acabi de portar els baguls, i per assegurar-me que la feina la fa ben feta... wingardium leviosa

Vaig levitar la seva vareta, que va sortir de la seva butxaca i donant un cop sec amb el meu braç tirant cap a mi vaig fer venir la vareta.

- Apa, passa-ho bé. Erin, acompanyem al jardí, a veure si trobo algú d'Slythering

Que volia que li dugues els baguls! Sense magia! Fins al tercer pis!
Cabro, vaig pensar interiorment, sabras el que és un Williams... sabras que és la venjança.

Em vaig girar cap a Erin.

- Gr`acies, em podries fer el favor de cuidar els meus baguls?- va assentir. Tranquil.la, d'aci poc ens tornarem a vore.

Em vaig quedar mirant els baguls, eren quatre, bé tampoc era molt.

Vaig carregar amb el primer bagul, pesava, per`o no anava a dir res. Vaig començar a pujar les escales.

[Isc del tema]

Vaig apuntar als baguls amb la vareta mentre seguia l'ed amb la mirada. Esperava que tot estigués bé... L'havien castigat només arribar, i tot per culpa meva. Maleïda fos la meva gran bocota; qui em manava a mi posar-me del plan nena bona i fer-li pena al professor? Ara el senyor aquell li agafaria mania a l'Ed, sense saber que era el noi més bo que et podies trobar. I jo, que en molts moments em sentia una persona horrible, estava tan tranquil·la obligada a prendre el solet al jardí, sense poder veure al meu millor amic.

Vaig sospirar, i després de fer-li un somriure al professor, vam sortir a fora, amb els baguls seguint-nos.

- Bé, doncs, senyor; Si no vol que l'ajudi en res, em quedaré allà a esperar que l'Edgar acabi... Encantada de conèixe'l. Necessita alguna cosa?- vaig fer amablement, encara pensant en l'Ed.

La nena portava una mirada trista... No parava de mirar el noi, però ja li estava bé "aquesta noia serà fàcil, de dur" però em feia una mica de pena... "Noxus, no, els alumnes NO et fan pena, estàs aquí, per el que estàs"

- Em... d'això... estas bé? "Noxus, que cony fas..." .... doncs m'importa un rave si ho estàs o no, ves cap al jardí, i que no et vegi fotre un peu dins del castell si no sabràs de veritat que es Noxus McNair. I no, no necesito res mes. Pots marxar.

Vaig fer un somriure a l'home.

- No, és clar que no ho faré- vaig dir-li- Doncs llavors esperaré l'Ed allà... Un plaer conèixer-lo, professor- vaig dir, donant-li la mà.

Vaig fer-li un somriure i li vaig fer un gest d'adéu amb la mà, mentre començava a tirar cap al banc. Em vaig asseure allà, pensativa, esperant que l'Edgar no estigués gaire enfadat amb mi.

[Tema tancat?]

[Tema tancat, pots anar al meu despatx a retrobar a en Williams]