Adéu, Espanya! Hola, Hogwarts!

Devia ser mig dinar, perquè al Gran Saló hi havia diversa gent. Vaig fer un gest amb la maleta perquè levités fins la sala comuna, i vaig entrar a la sala.

Vaig fer un cop d'ull ràpid. No veia cares conegudes, almenys no des d'allà. Em vaig quedar dempeus, observant les cares de passivitat i avorriment de la gent, que ni tan sols s'havia fixat en la meva presència.

"Fins i tot així és bonic tornar a ser a casa...", vaig pensar mentre avançava una mica pel passadís central del Saló.

Estava asseguda a la taula de Slytherin més avorrida que una ostra, passejant la mirada pel Gran Saló, quan vaig veure la porta obrint-se. I va entrar ni més ni menys que el Fortin. Vaig somriure, i vaig anar cap a ell.

- Però mira qui tenim aquí! - vaig exclamar, contenta -. Què tal les vacances, Kikus?

Estava a punt d'anar a dinar quan vaig veure unes maletes levitant i les vaig reconeixer, les d'en Kikus, despres em vaig adonar de que era la seva la figura que estava plantada a la porta del gran salo, m'hi vaig apropar.

-Hola Kikus.-vaig saludar-lo i llavors em vaig adonar que també hi havia la Gisèlle allà.- Gi!.- vaig exclamar mentres l'abraçava.- com us ha anat l'estiu als dos?.- vaig preguntar mentres feia un gest per a que es moseguin.- Que tal si m'ho expliqueu mentre dinem i aixi deixe'm d'interrompre el pas?

Els vaig somriure, m'alegrava de tornar a ser a casa encara que no me'n hagues mogut aquell estiu.

Vaig fer un somriure quan la Gisèlle i la Ra van venir a saludar-me. Encara que els meus ulls seguien buscant pel Gran Saló... buscant-la a ella, és clar.

- Eugh... Bé, una mica massa aïllat del món real, pel meu gust... - la Ra va comentar que hauríem de sortir del mig del camí -. Dona, jo estic de puta mare aquí dret com un estaquirot.

Vaig fer una ganyota. Definitivament, si hi era s'havia amagat sota una taula, perquè jo no la veia.

- Hola Ra! - vaig saludar, contenta

Vaig dirigir-me al Fortin:

- M'alegro que estiguis bé aquí al mig, però jo tinc gana. Va, anem a la taula, que vull saber què tal us ha anat tot...

Vaig dirigir-me cap a la taula d'Slytherin, sense esperar que em seguissin. Total, si no m'ho explicaven dinant, ja m'ho explicarien sopant.

El vaig veure abans d'entrar al Gran Salo. Havia tornat. Pero estava amb les seves amigues i no creia que fos un bon moment. Just quan la Possesseur els invitava a acompanyar-la a taula, m'hi vaig acostar ràpidament i vaig xocar a propósit amb el Fortin.

- Ui! -vaig fer de seguida-. Perdó.

No vaig dir res mes i vaig seguir caminant, tot i que li vaig dirigir una mirada de complicitat. Nomes volia que em veiés.

Algú em va empènyer. Em vaig girar, sobtat, pensant que seria algun dels petits que corrien per allà... Però el que em vaig trobar era molt millor.

El cor em va fer un salt. Un salt de sorpresa i de felicitat al mateix temps. La Gis ja havia marxat cap a la taula, i la Rapunzel va fer un gest per seguir-li els passos. "I què, si et veuen?"

Vaig fer-li una mirada suplicant, morint-me de ganes d'abraçar-la, de menjar-me-la a petons.

Em vaig fixar que dubtava si venir cap a mi o anar cap a la seva taula. Me'l vaig mirar i se'm va escapar una mica el riure.

Què havíem de fer? Tenia moltes ganes de fer-li un petó, però no sabia si era el millor moment, tampoc... Em vaig quedar també uns instants vacil·lant. La gent ni tan sols no s'havia fixat en nosaltres, però tot i així...

Em va semblar que estava fent el ridícul allà palplantada, o sigui que li vaig fer un gest amb les mans de "què vols que hi faci, ara?", divertida per la situació, i me'n vaig anar cap a la meva taula. Em vaig asseure de cara a ell, però, per poder-li anar llançant llambregades de teant en tant.

Vaig quedar-me una mica parat. Va marxar sense dir res, sense fer res... Vaig vacil.lar un moment. I, quan ja anava cap a la meva taula, vaig caure en que ni tan sols hi havia ningú conegut...

Vaig esperar una distracció seva per moure'm i posar-me a la seva esquena, i aleshores m'ho vaig acostar i vaig murmurar-li a l'orella:

- Aquesta és tota la benvinguda que pensaves donar-me? - vaig esperar que es girés, quedant només a tres o quatre centímetres la seva cara de la meva.

La tensió en l'ambient es podia tallar amb un ganivet: vaig reprimir les ganes de besar-la, esperant algun gest per part seva.

Vaig notar la seva veu a la meva orella i vaig senir un calfred. No hi havia cap amic meu al menjador, però sí de seu. Vaig somriure.

"Tu ho has volgut. Tu pringues."

Em vaig aixecar i em vaig donar la volta, li vaig passar els braços pel coll i li vaig fer el petó que m'estava morint de ganes de fer-li.

- Hola -li vaig dir després, amb un somriure.

Em va fer un petó, apassionadament. Aleshores em vaig adonar de com l'havia trobat a faltar.

Vaig abraçar-la, estrenyent-la entre els meus braços, i li vaig tornar el petó.

- Tenia tantes ganes de veure't... - li vaig dir, a cau d'orella.

Després em vaig asseure al banc de la taula (com que faltaven dues taules, tothom s'asseia on volia) i la vaig abraçar, seient ella a sobre meu.

- Ja s'han recuperat, els teus amics?

- Ra... - vaig murmurar, donant-li uns copets al braç.

Estava asseguda a la taula de Slytherin, mirant al Kikus Fortin i flipant com mai ho havia fet. Hola? Veig visions? Què collons està fent menjant-se-li la cara a la Black? Kikus, més et val que es tracti d'algun tipus d'aposta...

- La mare que els va parir.

Vaig acostar-me a ells, amb els ulls entretancats, i vaig deixar anar amb veu aspra:

- Us declaro rei i reina dels subnormals... Es pot saber què cony feu, vosaltres dos?

"I es pot saber què cony fas tu, Gisèlle, fotent-te aquí enmig?" vaig dir-me.

Vaig entrar al Gran Saló per menjar alguna cosa i la imatge que vaig veure em va impactar...bastant.

- Bueeeeno... Ja està... Que alguns encara no hem esmorzat, però vomitarem igual. Que aquests espectacles no es fan a aquestes hores. Bé, no es fan a cap hora, si han de ser amb gent com aquesta. - Vaig dir, amb un gest de fàstic en direcció a l'Agatha. Els vaig apartar per passar pel mig d'ells dos i li vaig dedicar un guiny d'ull a en Fortin, que només va poder veure ell.

Vaig ignorar totalment a la Gissèlle.

No m'interessava que ara per ara es sabés que l'Agatha i jo haviem estat tramant coses juntes.

Em vaig girar i vaig cridar en direcció a en Kikus.

- Kikus, jo de tu em rentaria les dents quan aquesta...harpia...et tregui les mans de sobre. Benvingut de nou, Kikus. Ale, a disfrutar!

I em vaig dirigir en direcció a la taula d'Sly i em vaig asseure a menjar.

Primer, la Gis va tractar-nos de subnormals i va preguntar-nos què fèiem. Després va venir la Ur i ens va deixar anar un discurset. Primer em vaig preocupar, però després em va picar l'ullet i em vaig relaxar.

- Ale, a disfrutar! - va dir la Ur.

"A disfrutar, eh?", vaig pensar. Vaig somriure.

- Ui... Que no ho has vist, potser, Gisèlle? Si vols ho repetim, i a càmera lenta...!

I abans que pogués respondre ningú, vaig tornar-li a fer un petó a la Black. Va ser un petó llarg, i molt intens, que va tallar-li la respiració a la noia i gairebé a mi mateix.

L'Úrsula va fer un comentari odiós que ja m'esperava, tot i que em va
semblar que no era del tot... sincer. No creia que li molestés tant, la
meva persona, no ara. I de la Possesseur... bé no n'esperava res menys.

Abans que pugués dir res, el Fortin se'm va abançar i em va fer un altre petó que em va deixar sense respiració. Havia trobat a faltar allò. No vaig fer ni cas de la Gisèlle.

- No ha anat malament del tot - li vaig dir al Fortin amb un somriure-. Els meus amics estan millor, gràcies per interessar-te.

- Ils sont tous fous! - vaig exclamar, flipant en colors -. C'est incroyable, ils ont devenus tous fous!

Hola? L'Ur passant de mi, la Black liant-se amb el Fortin... Estiu? Què has fet amb els alumnes de Hogwarts?

- No cal que ho repetiu, Kikus. De veritat. Però em pregunto què has sentit... Vull dir, no deu ser gaire diferent de fer-li un petó a... Al tronc d'un arbre?

Em vaig començar a mosquejar. Ja ho diuen, tots, que tinc mal geni...

- Millor que fer-te un petó a tu, que seria com... fer un petó a una pedra amb els fums molt pujats - vaig fer-li una mala mirada -. Bé, no sé de què m'estranyo... els francesos sempre han fet el mateix.

Vaig girar-me cap a la Black. Millor mirar-la a ella que a la Gis, en aquell moment.

- Ja pots marxar, Gisèlle... moltes gràcies per la teva inestimable visita, ha estat reconfortant veure com els meus amics es dignen a acceptar les meves decisions.

- Oh, és clar, ho deus dir per la teva llarguíssima experiència amb francesos, oi? - vaig escopir, cabrejadíssima.

A la merda tot i tothom! Allò estava passant de taca d'oli. Vaig girar-me, furiosa i amb el cap ple de preguntes, ferida i confosa, i vaig allunyar-me d'ells, amb les llàgrimes amenaçant a sortir per culpa d'una enorme barreja de sentiments inexplicables.


[Surto del Tema]

Vaig somriure sense voler en veure com es discutien. Acabar amb els d'Slytherin encara seria fàcil i tot. Un segon després em vaig sentir culpable de pensar aixó en comptes de pensar en el Fortin, que potser es quedava sense amics per culpa meva.

"Millor sol que mal acompanyat".

-Em sap greu que s'ho hagi pres així -li vaig dir, tot i que no pensava, peró em va semblar adient actuar consideradament.

Em vaig alegrar que el Fortin no sabés oclumència. No creia que li agradés saber que gaudia amb allò.