Pensantt.. Hola!

Estava pensant en aquella xicota de feia uns dies, m'hagues agradat veure la cara de la Sam quan l'hagues vist arribar feta un cromo, no hagues pogut deixar de riure però be, amb nomes pensar-ho ja em val. En serio la gent es tan cobard? descobreix qui soc, i envia a una amiga! a una amiga per que la protegixi i no s'atrebaix a venir a dir-me res despres de com va acabar la noia!

Continuu passejant quan veig a una noia, em sona d'alguna cosa però be, serà d'haver-la vist passejar per aquí, com no tinc res a fer m'acosto a ella i la saludo.

-Bon dia!

He sortit de treballar de la conselleria i estic francament cansada. Em passejo pels carrers de la Ronda d'Alla, buscant un lloc on poder parar una estona. Camino, topant amb gent, de mala gana, fins que sento que algú em saluda. Em giro, sense ganes d'estar amb ningú, però veig un noi que m'és familiar.

Llavors el situo, és el Kurt, anava a la meva residència. Li somric, entretancant els ulls.

- Kurt?

Diu el meu nom i de cop recordo qui és, era la Sue anavem junt a hogwarts, a la mateixa residencia. Era una noia espavilada.

-Quan fa que no et veig Sue? li somric i li dono la ma, que hi fas per aqui?

Li encaixo la mà un moment però després la deixo anar de seguida, com si fos un acte reflex. Li somric, però, i dic:

- Feia bastant, ja... És comprensible, vaig marxar a estudiar a França quan vaig acabar a Hogwarts - explico.

Miro al nostre voltant i segueixo caminant, suposant que em seguirà.

- I tu què tal? - dic, amb la vista clavada endavant.

-Be, quan vaig acabar el curs a hogwarts vaig marxar a treballar amb el meu pare i ara be, aquí donant voltes.

La segueixo, començem a passejar.

-Tens alguna cosa nova que explicar-me? es a dir alguna cosa interessant? li dic amb un somriure i li pico l'ull, aquella noia no era com la sam, la bell i totes aqueses ximpletes, em queia bé, la veritat.

El miro, mentre caminem un al costat de l'altre. Ric, mirant-lo, quan em pregunta per la meva vida ara després d'haver explicat la seva.

- Doncs res d'especial, vaig marxar a estudiar Dret a França i ara sóc la secretaria del Conseller d'Afers Màgics.

M'encongeixo d'espatlles i segueixo caminant, pausadament, abans de dir:

- I què tal la teva familia?

Em pregunta per la meva familia, l'unic tema del que no m'agrada parlar però be, tot s'ha d'afrontar no?

-La familia... Dons ja te dit que vaig estar treballant amb el meu pare i ho vaig deixar be... per..per que va morir.

Es crea un silenci, espero uns segons i continuo caminant.

-Ara visc sol, vivia amb la meva mare però m'hen vaig anar. I tu? Que tal la família?

- Vaja, ho sento... - murmuro, quan em diu que el seu pare va morir.

Seguim caminant, i em pregunta per la meva familia. Somric tristament, abans de dir:

- Fa mesos que no la veig, en realitat. Ja saps, hi havia conflictes i baralles, i prefereixo mantenir-m'en lluny.

Off: perdo per les faltes, accens i tal xd estic al mobil.

On:

-ho sento, veig que no soc l'unic amb problemes familiar dec fent una petita rialla per animar-la.

Me la miro de dalt a baix, la veritat es que no ha canviat gens, s'ha fet una mica mes alta i mes guapa, pero la reconeixeria on fos.

- Bueno! Canviem de tema!, li dic amb un somriure, hmmmm.... Que tal les relacions? Si no et fa res que t'ho pregunti, li dic mentres li pico l'ullet.

Li somric cordialment, mantenint-me recta i amb aquest punt de fredor que sé que tant pot arribar a agradar:

- Les relacions? - m'encongeixo d'espatlles -. Doncs com sempre, suposo...

El miro, callant uns segons abans d'afegir:

- Les relacions d'amistat les mantinc, i les amoroses... Podrien anar pitjor. I tu?

-Semblant a tu, li dic rient, les amistats conservo algunes les relacions be... podrien anar millor, tornu a riure, les noies de per aquí son.... massa infantils, es creuen que poden amb tot i que enviant amics dien no li facis res, allunyat d'ella en tens prou...-

Torno a mirar cap al terra, m'agradava tenir amb qui parlar d'això, sense fer veure que soc un noi encantador que no fa mal a ni una mosca.