The girl that lived in a blue world [Allie]

- Sí, segurament ho faria - vaig dir, rient -. No la veig gaire, a l'Agatha, rebent amb una enoooorme il·lusió un regal del Fortin com ara... No sé, flors? Tu t'imagines al Fortin regalant flors?

Vaig mossegar-me la llengua, rient, intentant imaginar-me l'escena, en va.

- Però mira, tu has tingut sort i has anat a parar amb una tia que per molt boja que estigui en el fons és una sentimetaloide romàntica, i que encara que li regaléssis un mitjó vell se'l guardaria com un tresor amb el pretext que té la teva olor...

-No, no me l'imagino.- Al meu cervell va aparèixer una imatge mental del Fortin amb un gran ram de flors. Vaig arrufar el nas.- No, per res.

Vaig riure, al sentir el que em deia.

-No et preocupis, per això. No crec que et regali mai cap mitjó. Seria...- Vaig dir, buscant la paraula- No sé, molt estrany, no?

Vaig posar-me a riure.

- Sí, seria bastant estrany. Encara que original, tot s'ha de dir! - vaig exclamar, divertida.

Vaig mirar els terrenys de Hogwarts. El llac, els jardins, els camps de Quidditch en la llunyania, el bosc... El bosc!

- Per cert! - vaig fer, de sobte -. Com està el nostre Senyor de la Fúria Infernal? Entre tot no he pogut anar-lo a veure...

-Està molt bé! El vaig a veure de tant en quan. Crec que ara li agrado més, perquè em ve a saludar i m'acompanya fins als límits del boc quan me'n vaig.

Vaig somriure.

- Però m'has de prometre que quan marxi de Hogwarts, el seguiràs ciudant, eh?- Vaig dir, sabent que no feia falta que m'ho prometés, perquè sabia que ho faria.

- T'ho prometo, és clar que t'ho prometo!

Vaig mirar-lo als ulls, amb un somriure trist als llavis.

- Al cap i a la fi, serà el que més em recordarà a tu, un cop hagis marxat...

Vaig pensar-hi. Quan s'acabés el curs, ell marxaria, no tornaria a Hogwarts. Faria com havia dit, i se n'aniria a treballar amb dracs, ben lluny d'on érem?

De sobte, desprès de pensar que quan acabés aquell curs ja no tornaria a Hogwarts i marxaria cap a Rumania, em van venir ganes de quedar-me.

-Oh, però us vindré a veure. Als dos, clar, però a tu més- Vaig dir, poc convençut. La veritat és que no ho havia pensat. Abans no tenia cap motiu per quedar-me a Anglaterra, però ara sí.

Si marxés a Rumania trobaria massa a faltar-la. No sabia que fer. Marxar i treballar amb dracs? O quedar-me amb ella a Anglaterra i treballar de vés a saber què?

Vaig somriure, insegura, mirant-lo als ulls.

- Em sembla que l'any que ve adoptaré una mascota nova - vaig dir, per canviar de tema -. M'ho he estat mirant, i com que el Mordor ha de viure en llibertat, aconseguiré un altre animal. I havia pensat en un tigre.

Era cert, feia temps que volia una mascota diferent de la resta, i la meva cosina Dandelion tenia una tigressa domesticada que tot just acabava de tenir cadells. I li podia demanar que me'n donés un... Els tigres sempre m'havien agradat.

- Va, si aconsegueixo tenir-lo li diré Jack... És un nom bonic, no creus? - vaig dir, somrient, en broma.

La vaig mirar, sorprès.

-Un tigre? No és molt normal, no. D'on el trauràs? No es farà molt gran? No crec que a tothom li agradi tenir un tigre voltant pels jardins de Hogwarts. - Vaig dir, somrient, imaginant-me les reaccions de la gent- Encara que a mi m'encantaria.

-Jack? - Vaig dir,arrufant les celles.- Millor un altre nom- Vaig afegir, rient.

- La meva cosina té tigres, i la tigressa està prenyada. Em va oferir una de les cries... I la veritat és que tenir un tigre ha de ser genial, encara que creixin molt.

Vaig somriure, mentre seguia mirant-lo als ulls mentre pensava en un nom seriosament.

- I si li dic Frethya? És èlfic, vol dir amagar-se. Trobo que és un bon nom per a un tigre. I és bonic...

-Sí, és maco...

Vaig quedar-me un moment en silenci, sense saber què dir. Encara pensava amb el que m'havia dit abans i en que, al acabar el curs, marxaria a Rumania...

Però marxaria o no? Cada cop que ho pensava tenia més ganes de quedar-me.

-I si no marxo?- Vaig murmurar, fluixet, en part perquè ella ho sentís i en part per mi mateix.

Vaig alçar la mirada, sorpresa, quan el vaig sentir dir allò.El vaig mirar als ulls, sense saber ben bé què dir. Vaig mossegar-me el llavi, abans de dir:

- Jack... Jack, en sèrio, si ho estàs dient per mi, no... Et mereixes marxar a perseguir el teu somni, mereixes arribar al que vols perquè, sincerament, ets, amb diferència, el millor Slytherin que he conegut mai, i també una de les millors persones que han pogut entrar a la meva vida.

Vaig posar-me una mica vermella en dir allò i, vaig somriure-li.

- No sé, jo t'estimo, i si marxar a veure dracs et fa feliç, doncs jo també ho seré.

Vaig posar-me de puntetes i vaig fer-li un petó curt, somrient.

Vaig tornar-li el petó, amb un somriure.

-Es que ja no sé si vull marxar, Allie. Abans, doncs ho tenia molt clar, però ara... Ara ja no sé què vull fer.

Vaig quedar-me un moment en silenci, mirant al terra.

-També hi han dracs aquí, a Escòcia. No masses, però alguna reserva petita hi ha... - Vaig despentinar-me el cabell- Bah, és massa complicat, i si repeteixo setè? - Vaig dir, amb un somriure.

- Si repeteixes setè, Jack, el món laboral haurà d'esperar encara un altre anu per rebre't a tu i al teu amor pels animals. No sé jo si sortiria a compte...

Vaig somriure, asseguda a l'àmpit de la finestra, mirant-me'l. Una ràfaga de vent va venir cap a nosaltres, freda, tallant. Vaig fregar-me els braços, notant com un calfred em recorria l'espinada.

- Comença a refrescar...

Vaig mirar-lo als ulls, entendrida, deixant-me endur per la seva mirada càlida una altra vegada, perdent-me en els seus ulls clars. I adonant-me de com ho passaria si marxava. Plena d'un dilema interior considerable.

-Saps què? Deixarem aquesta decisió pel Jack del futur, que ja tindrà temps per pensar...- Vaig dir, amb un somriure.

Vaig fixar-me en la roba blava que portava quan va venir la ràfaga de vent. Últimament només vestia de blau i anava o sense sabates o amb camises de màniga curta, i encara feia fred.

-Va, doncs anem cap a dintre, que aquí fa fred.- Vaig dir, mentre saltava de l'àmpit de la finestra.

Vaig assentir amb el cap.

- Sí, deixem-ho pel Jack del futur...

Vaig mirar-lo mentre em deia que millor anéssim cap a dins, i vaig saltar jo també de l'àmpit de la finestra, aterrant a terra amb elegància (i sense saber com no em vaig fotre l'hòstia del segle i em va quedar tant bé el salt). Vaig fer un gest de cap.

- Anem, doncs...

No vaig reprimir l'impuls d'abraçar-lo, i vam posar-nos a caminar, junts. Em sentia feliç, com no m'havia sentit en molt temps. Per ell.
Vam caminar cap al castell, sense dir ni una sola paraula. No calia.


[TEMA TANCAT]