The girl that lived in a blue world [Allie]

Vaig lligar la carta a la pota de l'Ed, el meu mussol, i li vaig dir que la portés a casa. No escrivia molt als meus pares, no tenia gaire a dir, però de tant en quan pujava a la Mussolerissa, saludava a l'Ed i enviava quatre paraules que es resumien en estic bé, les classes van bé, com aneu vosaltres?

Vaig quedar-me mirant com el mussol s'allunyava i sortia dels terrenys de l'escola. Vaig sentir com grinyolava la porta al obrir-se i vaig girar-me per veure qui era.

Pujava les escales de la mussolerissa amb el Wyrda al braç obrint les ales de tant en tant i la carta, recent redactada, a la mà, mentre la rellegia.

Hola, Luna!

Com estàs? T’escrivia per dir-te que ja he tornat de Sant Mungo, i malgrat que encara m’he de medicar i curar les ferides, ja estic molt millor. No recordo res, però l’important és que ja no estic allà, embolicada amb tubs.
Et trobo molt a faltar, perquè estan passant coses molt estranyes i noto com em falta el teu sempre present consell. Han començat a atacar alumnes, i ahir va haver-hi un assassinat. Era la Lizzie Speckhart, una molt bona amiga, crec que coneixes els seus pares. Era com nosaltres, per dir-ho d’alguna manera, i ara la trobo molt, moltíssim a faltar. La vaig trobar jo, Luna. Crec que això està tornant a començar, i tinc por. Perquè vaig sentir-me com quan vaig trobar el Mark, estava allà, estirada, sense moure’s. Pàl•lida, sense pols, inerte.
Què faig, Luna? Estic preocupada, molt preocupada, i tinc por. Perquè alguna cosa em diu que això és només el principi.

Un petó molt fort,

Allie


Quan vaig arribar a dalt de tot, vaig obrir la porta, sense apartar la vista de la carta. Vaig fer un parell de passos, fins que vaig sentir soroll. Vaig alçar la mirada, i em vaig trobar amb els ulls del Jack.

- Jack! – vaig exclamar, contenta.

Vaig anar cap a ell i el vaig abraçar, contenta. Feia bastant que no el veia. De fet, no el veia des de que m’havia despertat a Sant Mungo. Havien trigat una setmaneta a donar-me l’alta, encara, i ja tenia ganes de veure’l. Quan me’n vaig separar, em vaig posar una mica vermella, recordant el que havia passat a l’hospital. Perquè havia passat, oi? No m’ho havia imaginat...

- T’escapaves de mi? No t’havia vist, encara! – vaig posar una còmica cara de pena, per després deixar anar una rialla - Ja tenia ganes de veure’t...

-Allie!- Vaig dir, al verure-la entrar. Feia molt temps que no me la trobava per enlloc i l'havia trobat a faltar.

-Jo, fugir de tu? Que va!- Vaig dir, rient, abans de donar-li un petó a la galta. La vaig mirar als ulls abans de parlar.

-Com et trobes?- M'havia enterat del que havien assassinat a una noia Hufflepuff als jardins, però feia poc que sabia que era amiga de l'Allie- Estàs bé?

Vaig somriure-li, contenta de veure'l. Agraïa que no fes cap comentari sobre la meva roba, que era tota blava. Ja no anava descalça, perquè havia aconseguit unes vambes blaves, i portava uns texans i una samarreta, a part de la bufanda Ravenclaw que em servia, entre d'altres, per tapar-me les ferides del coll. Em va preguntar si estava bé, i em vaig obligar a somriure, abans de dir-li:

- Jo sí... - "no com la Lizzie".

Vaig mossegar-me el llavi, i em vaig recolzar a la paret, cansada. I, no sé per què, vaig sentir la necessitat de desfogar-me. Perquè no tenia por de fer-ho, ja no, i menys amb ell.

- Crec que vaig ser la última que la va veure amb vida, a part de qui la matés. Érem fent una visita als gnoms, i ella tenia fred. Em va dir que l'esperés, que anava a buscar una jaqueta...

I, malgrat ser conscient que allò a ell ni li anava ni li venia, vaig sentir-me més relaxada, malgrat que els ulls se m'havien humitejat considerablement.

Vaig abraçar-la, sense saber ben bé què dir, mai se m'havia donat molt bé consolar a la gent.

-Ho sento, ho sento molt. - Vaig xiuxiuejar, sense deixar-la anar.

No sabia que podia dir-li per que es sentís millor, res del que li digués faria tornar a la Lizzie.

Vaig quedar-me abraçada a ell, sentint el reconfortant tacte, la força protectora dels seus braços al meu voltant.

- I jo... Jo sento el que va passar amb la vostra Sala Comuna.

Vaig dir-ho amb un fil de veu, pensant de sobte en què fent allò que havia fet la Sam, ajudant-la amb els focs del jardí, havia ajudat també a destruïr el que era la residència dels éssers més hostils de Hogwarts... I del Jack. Em vaig sentir malament de sobte, i vaig amagar el cap, apretant-lo contra el seu pit.

- Així que vau ser vosaltres, eh?- Vaig dir, mentre se m'escapava un somriure.

-No sé per què però ja m'imaginava que els de Raven hi teniu alguna cosa a veure.

Els de Ravenclaw sempre estaven allí quan es tractava de explosions o de focs artificials, els hi agradava bastant. Vaig acostar-me a la seva orella i vaig xiuxiuejar:

-Quasi ens deixeu sense Fortin...- No vaig poder evitar una riallada.

Vaig riure amb la seva reacció.

- Jo només vaig organitzar el castell de focs del jardí, però sí, era la còmplice de la missió - vaig bromejar.

Llavors em va dir allò, a cau d'orella. Vaig trigar a assimilar les paraules, perquè cada cop que sentia el seu alè calent contra la meva pell em quedava atontada. Però quan vaig processar dins el meu cap el que havia dit, vaig obrir uns ulls com plats.

- Ho dius de veritat? Sense... Sense Fortin? Com és això, era a la Sala Comuna quan va petar tot?

-Crec que estava a la porta quan tot va petar, no ho sé molt bé. - Vaig fer un somriure petit. - No està molt content, no...

Vaig asseurem a la vora de la finestra d'un salt.- Però ja hem reconstruit la Sala Comuna. L'únic que he perdut ha sigut la redacció de pocions. - Vaig afegir, fent una ganyota.

- Una redacció de pocions? Vaja... Però tranquil, segur que el professor Judd ho entén. És bon tio.

Vaig fer un salt per asseure'm al seu costat. No sabia ben bé com portar-me amb ell, després del que havia passat a Sant Mungo. Vaig limitar-me a mirar-lo, amb un somriure insegur.

- Trobava a faltar això, ja... - vaig dir, en veu baixa, amb un petit somriure que no vaig voler dissimular.

-Espero que ho entengui, perquè no la penso a tornar a fer- Vaig dir, mirant com saltava per asseures al meu costat.

L'havia trobat tant a faltar que no sabia ni què fer ni com comportar-me. I menys des de el que havia passat a Sant Mungo.

-Normal, vas estar-te molt temps allà.- Vaig dir, movent el cap, com si vulgués senyalar com s'anava a Sant Mungo. - Ja has tingut prou hospital per la teva vida.

- Espero no haver de tornar-hi mai, ni ingressada ni per visitar algú. Li he pillat certa mania a aquell lloc...

Vaig quedar-me quieta fins que, amb un gest casual, vaig recolzar el cap contra la seva espatlla. Vaig destensar tot el cos, i vaig respirar fons, perquè estar en contacte amb ell m'alleujava considerablement. No sabia per què, però el gran sentiment de patiment i desesperació que m'havia estat molestant havia desaparegut gairebé al complet amb aquell senzill gest.

Vaig veure com va recolzar el cap a la meva espatlla i vaig somriure, passant-li el braç per la cintura. Vaig quedar-me un moment en silenci, sense saber què fer, abans de donar-li un petó al front.

-T'estimo...- Vaig xiuxiuejar, sentint-me una mica cursi. Però no m'importava, perquè era l'Allie i, joder, m'agradava molt.

Vaig tancar els ulls uns moments en sentir el seu braç al voltant de la meva cintura. I llavors, quan vaig obrir els ulls de nou, em va fer un petó al front i em va dir que m'estimava.
Levitant. Estava levitant. En un món paral·lel, on només hi érem ell i jo. M'agradava, m'agradava molt.

- Doncs no saps el pes que em treus de sobre... Ja em pensava que tot havia estat imaginacions meves... - vaig dir, amb to de broma.

-No, no ho van ser- Vaig dir, rient. - Crec que tot va passar de veritat.

Vaig quedar-me uns segons en silenci abans d'afegir- Crec, perquè...- Vaig apropar-me a ella i li vaig donar un petó. Vaig separar-me amb un somriure de costat, mentre feia veure que pensava.

-Va passar alguna cosa així, no?

Vaig tancar els ulls en notar els seus llavis contra els meus un altre cop, notant el calfred que em recorria el cos. Quan es va separar, vaig mirar cap a dalt, inclinant el cap cap a la dreta, com si pensés.

- Podria ser que passés alguna cosa així...

Vaig asseure'm de cames creuades, com els indis, abans d'afegir amb un somriure trapella als llavis:

- Però has de comprendre que estava confosa, i que costarà refrescar-me la memòria...

-Bueno- Vaig dir, com si em costés un gran esforç - es farà el que es pugui perquè ho recordis.

Vaig apropar-me a ella i li vaig donar un altre petó curt.

-Encara no recordes bé, veritat? No, ja m'ho esperava - Vaig contestar-me a mi mateix, sense deixar-li temps per respondre, abans de donar-li un altre petó, aquest cop més llarg.

-Què? Millor?

Vaig fer un gran somriure quan vaig veure que s’acostava a mi per fer-me un altre petó, i li vaig correspondre. Va ser curt, i em va preguntar si ja ho recordava. Sense donar-me temps, però, a contestar, i fent-me un altre petó, aquest cop més llarg, que em va omplir.

- Crec... Juraria que ja començo a recordar millor...

Vaig acostar-me a ell, i aquest cop li vaig fer jo un petó. Me’n vaig separar, somrient, i vaig preguntar, amb expressió innocent:

- Pot ser que també passés alguna cosa així, no?

-Sí, alguna cosa així, sí...- Vaig dir, rient.

Vaig aprofitar per abraçar-la ara que no estava envoltada de tubs que molestessin- I què, com has trobat Hogwarts?

-Segur que ja t'han organitzat una festa de re-benvinguda o algo així. Diguem una cosa, per què teniu fama d'empollons, els Ravenclaws? Si esteu tot el dia de festa!

Vaig somriure quan em va abraçar, i li vaig tornar l'abraçada, i vaig riure quan em va dir allò de la nostra fama.

- Bah, em pensava que ja no teníem fama d'empollons... Només. Vaja, que jo creia que erem els empollons fiesteros piròmans de l'escola!

Vaig deixar anar una rialleta, mirant-lo als ulls.

- Es va sentir molt la música que vam posar la nit que va volar la Sala Comuna d'Slytehrin o què?

-Ala, vau tenir festa i no em vas invitar? - Vaig dir, fent veure que m'ofenia.

-Què cruel que ets...- Vaig afegir, mentre se m'escapava el riure. - Doncs la veritat és que no vam sentir la música, us vau quedar fins molt tard o què?

- Doncs la majoria ni tan sols vam dormir - vaig dir, rient -. I jo t'hagués convidat, eh? De veritat. Però no sé si a algunes persones els hauria fet molta gràcia...

Vaig mirar-me les mans, amb un somriure que no podia esborrar per molt que ho intentés.

- Ho... Ho has dit a algú, tu?

-Jo? - Vaig preguntar, sorprès- Ah, doncs no, no li he dit a ningú. - Ho vaig pensar durant una estona. A qui li podria haver dit? Vaig pensar en l'Elle, però ja li havia dit que era una amiga de la familia y que es deia Alyson...

-I tu, li has dit a algú?- Vaig asseurem millor a la finestra, pensant en que potser li sentaria malament que no li hagués dit a ningú- A la teva amiga, la Gryffindor, no?

Vaig recordar a la amiga de l'Allie, i vaig intentar recordar-me del nom- Erin, es deia?.

- Erin, sí, Erin - vaig dir, amb un petit somriure -. A ella i a la Claire... La Claire Anderson, saps qui és? Bé, és igual. Doncs a elles, les meves millors amigues, que ja sabien totes dues que estava penjadíssima i que eren les que em donaven ànims quan em desesperava per com m'arribaves a desconcentrar - vaig dir, acabant mig en broma.

Vaig mossegar-me el llavi, pensant en el que m'havia dir. Per què no li havia dit a ningú, ell? Li feia vergonya, potser, que els seus amics sabéssin que estava amb mi? O simplement no es refiava dels altres Slytherin? Qui sap...

- I ho diràs a algú? Perquè jo no crec que ho digui a ningú més... Perquè a una tercera persona que ho vaig dir no li va fer gaire gràcia, encara que ho va respectar. Encara vindran dient-me que al principi l'Agatha també deia que el Fortin era diferent i que els miri ara. No en tinc ganes, la veritat. I no vull que et comparin amb ell. Ell segur que no li regalava globus!

-No ho sé, no crec que li digui a ningú. - Vaig dir, mentre repassava mentalment a tots els Slytherins. No, no hi havia cap al qui li vulgués dir.- Tampoc sabria a qui dir-li...

Vaig riure, quan em va dir lo dels globus.

-Ja, segur que no li regalava globos, no li pega gaire- Vaig quedar una estona en silenci.- No, definitivament no me l'imagino regalalnt-li globus a la Black. I la Black li patejaria el cul, si ho fes.