-NO!- vaig cridar ja farta.
Em vaig mirar als dos.
-No es pot estar amb vosaltres, pel que veig. Però a vegades crec que deurieu de pensar més en els vostres amics, com jo, que no en les vostres baralles. Jo marxo, no us aguanto.
Vaig agafar el llibre que havia deixat a la vorera del riu, vaig mirar fredament a l'allie i al James.
-Quan pareu de barallar-vos, m'aviseu, fins llavors no us penso tornar a dirigir la paraula.
I vaig caminar, amb pas decidit cap al castell, quan pujava les escales, però, unes llagrimes es van asomar per els meus ulls.
[Surto del Tema]