Astronomia: Classe 1

Vaig arribar a l'aula d'Astronomia a les 12 en punt de la nit.

Vaig dirigir-me cap a davant de tot de l'aula i cap a la pissarra que tenia davant els estudiants.

- Bona nit, senyors i senyoretes.- Vaig començar.- Sóc la Medea Black, no vull cap comentari sobre la coincidència del cognom. Sóc la nova professora d'Astronomia. Alguns ja em coneixereu, d'altres m'haureu vist pels passadissos i d'altres només haureu sentit a parlar de mi.

Vaig girar-me i vaig començar a escriure a la pissarra.

Em vaig girar cap a la classe i vaig somriure. Era un somriure maliciós.

- La primera classe la farem teòrica. Ja podeu apuntar tot el que digui, perquè el més segur és que surti a exàmen.

Vaig anar cap al centre de l'aula, i vaig començar a parlar.

- L'Astronomia es remunta quasibé a la creació de la Humanitat. Els homes primitius ja es meravellaren amb l'espectacle que els hi oferia el firmament i els fenòmens que s'hi presentaven. Davant la impossibilitat de trobar una explicació, aquests es van associar amb la màgia, buscant en el cel la raó i la causa dels fenòmens succeïts a la Terra. Això, juntament amb la superstició i el poder que donava el saber llegir les destinacions en els estels dominarien les creences humanes per molts segles.

Vaig callar i vaig mirar a la classe. Tothom prenia apunts com uns desesperats.

- Si bé antigament hi havia una creença geocentrista (on la Terra és el centre de l'univers i que aquesta era plana) i que tots els planetes giraven al seu voltant, acutalment aquesta creença ja no hi és. Ara ens basem en l'heliocentrisme, és a dir, que el sol és el centre de l'univers i és la Terra i els altres planetes que giren al seu voltant.

Vaig girar-me i, amb un cop de vareta vaig fer baixar la pantalla i vaig encendre el projector. Ràpidament una diapositiva de l'univers i de la galàxia de la via làctea es va projectar a la tela blanca.



- Com veuen aquesta fotografia ens mostra la galàxia de la Via làctea.

Em vaig girar cap als alumnes de nou.

- Algú de vostés em podria dir què és la via làctea?

Vaig observar com la mala puta entrava a la classe. Preparada per fer-li la vida impossible? Oooooooh, yes.

- Algú de vostés em podria dir què és la via làctea?

- El camí que segueix el repartidor de llet cada matí? -vaig cridar des del fons.

Ara, enmig de la classe, no em feia tanta por. Em podia renyar, castigar, treure'm punts, ignorar-me... però no es podia passar de la ratlla davant d'una vintena d'alumnes. Hi hauria massa testimonis. Em vaig preguntar les possibilitats d'acabar silenciada i penjada del sostre. Bñe, almenys seria una classe distreta.

Vaig sentir una veu coneguda cridant una estupidesa.

Vaig mirar cap al fons de la classe i vaig localitzar a la meva filla. ''Com que aquestes tenim, eh?'' Vaig fer un somriure malèvol i la vaig fulminar amb la mirada.

- 50 punts menys per Gryffindor per la impertinència de la senyoreta Black.

Vaig passejar-me amunt i avall de la classe.

-Senyors, senyoretes... Els hi agrairia que es prenguessin les meves classes seriosament. Sapiguen que no tolerare que ningu parli sense haver aixecat la mà previament i que jo li hagi donat la paraula. Qualsevol negligencia o impertinencia sera castigada amb l'extraccio immediata de punts i un castig merescut.

Vaig tornar al capdavant de l'aula.

-Ara, algu em pot dir que es la via lactea?

Se'm va escapar el riure per sota al nas al sentir l'Agatha, però vaig callar-me de sobte quan va treure 50 punts a Gryffindor, vaig mirar-me a tots els Gryffindor que hi havien a la classe amb els ulls oberts.

Hola? Cinquanta?

Vaig aixecar la mà, abans de que algun Gryffindor li dongués per deixar anar alguna tonteria. Volia guanyar la copa de les cases, és clar, però tampoc d'aquella manera.

Em vaig mirar la Wen que estava sentada al meu costat, ens havia llevat 50 punts? O.O Ooooooh! Aleshores em vaig recordar aquella era la dona que tenia l'elf, el elf que no pagava, per què no li pagava?
Vaig alçar la mà, li ho preguntaria.

- Disculpi, que li podria fer una pregunta?

Vaig veure com els que no eren de Gryffindor se'ls miraven per veure que deien.

Llavors, una mà tremolosa es va alçar.

- Si, senyoreta...? - vaig dir-li, esperant a que em contestes.

Però aleshires una noieta va preguntar-me si em podia fer una pregunta.

- Pregunti, que vol? - vaig dir, donant-li el torn a ella i mirant a l'altre per fer-li entendre que s'esperes uns instants.

Vaig obrir molt els ulls mirant a la Cass. 50??????

-Però aquesta dona de què va?- vaig demanarli a la cass, fluixet, abans de que aixequés la mà per demanarli alguna cosa. Vaig esperar en silenci, encara que em costés, per què em moria de ganes de sentir la pregunta de la Cass.

- Gracies.

Em vaig alçar per a que em sentirà millor.

- Disculpi, però per què el seu elf domèstic està tan malament tractat? És obligat que no tinga vacances? No pensa que si te algun dia de descans treballarà millor?- es que no ho entenia, per què la tratava tan malament com si forà un esclau?- O un petit sou, perquè puga comprar-se alguna cosa per ella. És obligat tractar malament als elfs? Gracies per deixar-me fer la pregunta.- i vaig tornar a seure.

Esperava que em contestarà perquè no ho entenia.

-La Cass té raó. Els bruixots hem fet que els elfs no tinguin capacitat per pensar, hem fet que no puguin veure que estem fent amb ells i molts de nosaltres els obliguem a treballar en males condicions. Això s'ha d'acabar i tots els mags ho em d'extingir. O es que vosté no pot fer-se a vosté mateixa les seves coses? Si es així es una amica penós, no? Els muggles son més espavilats que vosté.

"Zasca." Vaig pensar. "Wen... crec que hauries de callar una mica. només una miqueta, encara que sigui un cop o dos al dia..."

- Crec que aquesta no és una qüestió que a els meus alumnes els interessi. Senyoretes, un altre comentari fora de lloc i els seran substrets 100 punts de Gryffindor. - vaig callar un moment- A cada una. - vaig afegir.- I seran immediatament expulsades de classe. M'han entes?

Vaig tornar a mirar a la noia que havia alçat la mà minuts abans.

- Seria tant amable de donar-me la resposta a la meva pregunta, senyoreta...?

Vaig esperar-me a que la Cass parlés i me la vaig mirar, flipada, la Cass parlant sense fer botets i sense cridar? Eren genials, les dues.

Vaig veure com la Medea em demana que contestés la pregunta.- La Via Làctes és la galaxia on es troba el Sistema Solar i, per tant, on es troba la terra.

-I crec que la Cass i la Wen tenen raó- Vaig afegir, desprès de meditar si ho havia de parlar o no durant menys d'un segon. Vaig girar el cap, buscant amb la mirada a la dues Gryffindor, que s'asseien juntes, i els hi vaig picar l'ullet abans de tornar a mirar al davant.

Vaig somriure en sentir que ens treia 50 punts. L'havia irritada, el meu comentari. Go ahead.

Em va encantar el que li van peguntar la Cass i la Wen. Ha! Ens faria fora de classe i ens trauria punts. Casi nada. Als Gryffindor no se'ns calla amb amenaces.

Dissimuladament, em vaig treure una bola trompetera i la vaig deixar rodolar per terra, sense que em veiés ningú. La bola es va multiplicar a mida que avançava, fins que en van acabar sent 15. I aleshores, just quan la Medea començava a parlar, les boles es van transformar en trompetes i van fer soroll de botzina, escandalós. De l'aire que van treure, pergamins i plomes van volar pels aires.

Anava a aixecar la mà quan un soroll eixordador va fer que em dugués les mans a les orelles.

- Oh, merda... - vaig murmurar.

Vaig treure la vareta, i vaig silenciar les trompetes insuportables aquelles. Vaig tornar a alçar la mà, i vaig dir:

- Si em permet, Senyora Black, m'agradaria ignorar això que acaba de passar i contestar a la seva pregunta inicial.

Vaig escurar-me la gola.

- Bé, la Via Lactea és la nostra galàxia. El sistema solar es troba en un dels braços en espiral, a uns trenta mil anys llum del centre, i a uns vint mil de l'extrem del braç. Es calcula que té un diàmetre d'uns vuit mil anys llum, si no vaig errada, i els estudis indiquen que el centre és un forat negre.

Vaig mirar a la classe, despres a la professora, i vaig dir, sarcàstica:

- Continuo, professora, o deixo l'oportunitat a algun Gryffindor de recuperar uns quants punts?

- M'és indiferent el que vosté pensi, senyoreta.

Vaig mirar-me a les dues noies de segon. Maleïda educació a favor dels muggles... -.-'

Vaig buscar amb la mirada a la Gisèlle, que havia respost a la meva pregunta molt més encertadament que l'altre.

- Resposta correcta, senyoreta Tyler. Però no del tot encertada. Concedeixo 15 punts a la senyoreta Possesseur per haver respost a la meva pregunta tant detalladament. Ara, continuem amb la classe.- No li vaig donar cap punt. Per a què, total...

Però no vaig poder seguir amb la classe, perquè de cop un soroll estrident i un fum dens va aparèixer de cop i va deixar la classe potes enlaire.

Quan el fum es va dissipar, vaig buscar amb la mirada a la meva filla. Vaig aixecar la cella.

- Senyoreta Agatha Black, aixequi's i comenci a recollir tot aquest desastre que s'ha creat en un moment.

Li vaig aguantar la mirada.

- JA.

Vaig apropar-me a la Giselle i li vaig murmurar un ''Gràcies'' inaudible.

Vaig apropar-me a l'Agatha i em vaig quedar al seu costat, amb els braços creuats.

- Pensa moure's algun dia?

Vaig posar-me dos dits al front, fent com que m'ho pensava.

- Mmmm... NO.

Vaig acabar amb una mirada desafiant.

- Reculli-ho vostè, professora. -li vaig dir-. Aquesta és la seva classe. És clar que, pel que veig, tots sabem que en aquestes coses no hi té gaire traça. Podria cridar la seva elf, ja que vostè segurament no en sap, de recollir. Sembla que cobreix bé la seva manca d'habilitats, no?

- Molt bé, doncs - Vaig dir, mirant-me a la meva filla amb despreci i fent un moviment voluptuós amb la vareta, apuntant-la a ella. - Buidi's les butxaques, de manera que si encara li queda alguna d'aquelles coses que ha fet servir per interrompre la classe, ja me les pot donar.

Em vaig girar i vaig buscar a les dues nenes Gryffindor de segon. Les vaig trobar no gaire lluny d'allà.

- Senyoreta Moore, Senyoreta Constantaras, recullin aquest desordre.- Vaig ordenar, mirant-les amb uns ulls d' "ordenes de mando".

Em vaig tornar a girar cap a l'Agatha.

- O es buida vostè les butxaques, o ho faig jo.

- Vol que ho tregui tot? De veritat?

Em vaig alçar de la cadira i em vaig començar a buidar les butxaques. Vaig treure tres boles trompeteres com la que havia llançat i les ho vaig posar a la mà.

Després vaig treure uns petards, que també vaig seguir posant a la seva mà. Una traca. Una capsa buida de granota de xocolata que m'havia menjat feia una estona. Un mocador de paper. Fet servir. Li vaig posar a les mans, també, que no podia tancar perquè eren plenes de coses. Pastilles vomitòries. Pastilles per no deixar vomitar. De la butxaca interior de la capa en vaig treure unes orelles extensibles. I una baralla de burro explosiu.

- Què és això...? - vaig dir quan vaig notar una cosa llefiscosa. Uf, quatre caramels de tots els gustos de Bertie Boot que es devien haver caigut de la bossa i que duien allà segurament dies, de manera que estaven mig desfets. També els hi vaig posar a les manseixugant-me els dits amb les seves mànigues amb cara de fàstig.

- Ja m'¡he buidat les butxaques -li vaig dir amb una mira desafiant-. I la Wendy i la Cass no recolliran res. Perquè ho dic jo. De veritat vol que comprobem davant de tota la classe a qui de les dues faran més cas?

Vaig restar impassible mentre es treia les cosses de les butxaques. Vaig deixar-ho tot sobre el seu excriptori i les seves coses. Tot menys els petards.

Vaig treure la bareta i vaig apuntar-ho cap a la pila de coses, mentre em mirava a la noia.

Vaig fer que s'encengués tot. Va començar a cremar, només la pila de coses, amb avidesa.

- Molt bé, doncs no ho recullin. Els hi donaran més feina als elfs, aquesta nit...

Vaig tornar cap al principi de la classe.

- Per cert - Vaig dir, girant-me un altre cop cap a la meva filla - 80 punts menys per Gryffindor, per seguir amb aquest posat infantil. I en quant a vosaltres - Vaig dir, girant-me cap a les dues de segon - 30 menys per cadascuna, per no fer cas.

Em vaig escurar la gola.

- Seguim, doncs.

Vaig agafar a la Cass pel braç de cop, ja que sabia que faria alguna cosa que després ho lamentaria.

-Profesora Black, Em sembla que el seu comportament es pitjor que el nostre, si se'm permet opinar. Si tingués punts, estaria per devall del 0. s'ho hauria de mirar, per què al ser professora crec que el seu comportament hauria de servir de model per el nostre, però un model a seguir. No un model de com no hem de ser.

Em donava igual que restés punts. Jo ja m'havia quedat tranquila. Vaig seguir agafant a la Cass.

Vaig mirar com el que havia deixat sobre la taula cremava. Em vaig esperar fins que les flames es van consumir.

Vaig agafar la ploma i vaig gargotejar en un paper.

Després de classe ens quedem a recollir, però no ara. No quan ella ens ho digui, sinó perquè nosaltres volem.

El vaig llançar a la Cassandra.

Vaig llegir el paperet, val, podria netejar, no volia donar-li feina als pobres elfs, em vaig guardar el paperet a la butxaca i vaig fer que la wen es sentara.

- Estic bé.. pots soltar-me ^^ No fare res.- vaig començar a jugar amb el boligraf, després ajudaria als elfs.

Vaig ingorar els comentaris de la gent i vaig tornar al capdavant de la classe.

Vaig mirar-me a l'Agatha i a les dues noies de segon.

- Millor farem una cosa...

Vaig somriure, malèficament.

- BLINK! - Vaig ordenar a la meva elf.

Creck!

Vaig aparèixer en una aula. Era de nit però igualment la classe estava plena d'alumnes.

Vaig aparèixer just davant de la meva senyora.

- Què volia, senyora Medea Black? En què la puc servir?

Vaig fer una gran reverència.

L'elf va aparèixer davant meu i després de preguntar-me què volia, va fer-me una reverència.

- Vull que vagis a les cuines i que portis a quatre elfs. - Vaig dir-li, freda - digue'ls que portin estris de neteja, que tenen una aula per netejar.

L'elf va assentir i va marxar, amb un creck.

- Un altre dia aprendran a fer cas quan se'ls diu, senyoretes.

Va cridar la Blink perquè anés a buscar els altres elfs.

"Vale, quan tornin" vaig començar a planejar "m'aixecaré i els ajudaré. I llavors..."

Però vaig notar un pessigolleig al cap.

"Fem la volta a la perola,
i emplenem-la de verola.
Tu, gripau, que en llocs prohibits,
trenta-un dies i nits
has dormit suant verí,
el primer hi has de bullir".

Caaaasum l'olla! Havia d'aprendre oclumència, i havia de ser JA.