Classe d'Encanteris. 1: Presentació!

Vaig entrar a la classe amb una mica de presses, conscient de que arribava una mica tard. "Olé tu, Harry, primer dia i fas tard!"
Els alumnes ja estaven asseguts, des dels més grans fins als més petits. Vaig posar-me davant de la meva classe, i vaig passejar la mirada pels alumnes.

- Bon dia, criatures hormonades! - vaig dir, content -. Benvinguts a Encanteris! Em presento, sóc el professor Jones. Sóc nou d'aquest any, alguns Gryffindor ja deveu conèixer-me, sóc el vostre cap de residència... I bé, només dir-vos que si us heu apuntat a Encanteris és perquè, teòricament, us agrada, així que a la primera distracció que vegi, us foto fora a patades!

Vaig mirar-me als alumnes, i vaig dir, rient:

- Parlava en broma. No vull ser gaire estricte amb vosaltres, però exigeixo respecte, perquè sóc un professor i perquè m'han dit que he d'exigir-vos respecte, bàsicament. I perquè a tothom li agrada que se'l respecti una mica...

Vaig dirigir-me a la pissarra, i d'un cop de vareta vaig fer que aparegués en lletra gran:


- I ara, recorrent a la tradició, posem la data!

Vaig fer que en un racó de la pissarra apareguessin les paraules:



- És la data més precisa que podem aconseguir, oi? Bé, alguna pregunta abans de que se me'n vagi l'olla i comenci amb les explicacions?

"Avui. Aquí. Ara." Vaig alçar el braç. Pensava torturar aquell professor, almenys una mica, per veure on era el límit. Semblava bon paio, però no volia perdre el costum de fer-ho amb tots els professors desconeguts.

- Ehm... Professor Jons - vaig dir pronunciant malament el seu nom expressament -. Per què ha inclòs "aquí" en una definició temporal?

Vaig agafar la llista d'alumnes, on, algun professor, havia enganxat acuradament una fotografia de cada un dels alumnes per tal que els reconegués.
Vaig buscar als Slytherin d'ultims cursos i allà, sota una foto on pretenia posar cara de malote, hi havia escrit el nom del noi.

- Bé, senyor Furting... - vaig tornar-li -. Encara que hagi introduït les tres paraules com a data, de fet és més un consell que els vull donar a tots, criatures. Així que més que dir que he inclòs "aquí" en una definició temporal, direm que he inclòs una definició temporal que vindria a ser l'"Avui" i l'"Ara" a un consell que us vull donar.

Vaig dirigir-me a tota la classe.

- Un consell, senyors, que trobo important. Sigueu sempre, sempre, conscients de qui sou, i d'on sou. Avui, aquí i ara podrieu trobar-vos a vosaltres mateixos. Avuí, aquí i ara podrieu fer un gran descobriment. Avuí, aquí i ara.

Vaig fer uns segons de silenci perquè quallés el missatge, i vaig dir:

- Alguna altra pregunta? - silenci -. No? Molt bé. Ara tanqueu els ulls. I digueu el primer encanteri que us passi pel cap. El primer. Ni ho penseu. Deixeu que... Flueixi!

Vaig riure per sota el nas quan vaig veure que el professor pronunciava malament el nom del Fortin a propósit, i li vaig fer un somriure al noi, que estava assegut al meu costat. "Un a un".

Acte seguit el professor ens va demanar que tanquessim els ulls i diguessim el primr encateri que ens vinguès al cap. Els llavis se'm van moure sols pronunciant el meu conjur preferit.

-Expecto patronum.

- Expecto Patronum! Bona elecció... - vaig consultar la llista -. Black. Bona elecció.

Vaig fer una petita pausa, i vaig dir:

- Els encanteris tenen una història i un significat. Per dominar-los completament necessiteu saber-ho tot. Patronus, ve del llatí, significa protector. En pronunciar les paraules "Expecto Patronum", el que estem dient és "Jo espero un guardià". L’encantament del Patronus és màgia molt avançada, s'utilitza per a allunyar als Demèntors, i probablement serveixi per a altres criatures. Com alguns ja sabreu, l'encanteri patronus ha de ser conjurat concentrant-se en un record especialment feliç. Al principi, quan no està del tot acabat, diguem, és una massa vaporosa platejada. Quan és corpori, pren la forma de l'animal que porteu a dins.

Vaig mirar als més grans:

- Algú podria dir-me la forma del seu patronus, argumentant per què és així i si té a veure amb el seu caràcter, per favor?

Doncs vale, per qué no?

- El meu patronus és una pantera. I té a veure amb mi, perquè... A veure, per començar és un felí, i crec que tothom saps que sóc Gryffindor fins el moll de l'os, i ho duc a la sang. Les panteres són negres i jo... Bé, tinc el cabell negre, però també el cognom, i també ho porto a la sang ho vulgui o no. A més la pantera és un animal àgil, com jo, com sabrá qualsevol que m'hagi vist saltar per les escales -vaig fer una rialla-. I... Bé, ès potencialment perillós, com també saben els qui em coneixen una mica.

- Molt bé, Senyoreta Black, molt bé. Si coneixes el patronus d'una persona, facilment pots coneixer la seva personalitat.

Vaig fer una pausa, i em vaig dirigir al Fortin, fent un canvi de tema total:

- Per cert, Senyor Furting, també hauria de saber que "Aquí" també encaixa en una definició temporal. Que és la mateixa hora aquí que a Washington, potser?

Sense esperar contestació, vaig dirigir-me a la Black i vaig dir:

- Molt bé, senyoreta Black. Algú més?

- El meu és una libèl•lula.

Vaig dir, a la silenciosa classe. Tothom s'havia girat a mirar-me. Que la gent em mirés quan parlava a classe, em posava nerviosa.

- I crec que s'assembla a mi perquè la libèl•lula és un insecte que pica, i jo puc ser molt...desagradable a vegades, però també és elegant i brillant- Vaig fer una petita pausa i després vaig afegir - En tots els aspectes.

- Sense ànim d'ofendre, professor, però esperava una resposta més argumentada. Com el fet que només mitjançant manipulacions temporals pots ésser a dos llocs alhora.

Vaig somriure-li, burleta. M'agradava aquell professor, em donava molt joc i m'ensenyava la meva assignatura preferida.

- El meu patronus és un falcó, i suposo que té a veure amb el fet que m'encanta volar. Els dos simbolitzen aquest... desig de llibertat, de volar lliure, d'anar a la meva.

- Molt bé, senyoreta... - vaig mirar la llista -. Oh, Black, també. Molt bé, senyoreta Black dos.

El següent en contestar va ser el meu estimat Furting. Vaig passar com de la merda del seu primer comentari, i vaig dir:

- Un falcó, una libèl·lula, una pantera... Tots tres molt ben argumentats. Cinc punts més per a cada un.

Vaig dirigir-me a la pissarra, i vaig dir:

- Bé. Deures. Sé que en teniu molts, per això seran curts. Heu de preparar un petit text pel dia dimecres 27. Un text on busqueu informació sobre la composició dels encanteris. Tot això té a veure amb el llatí. Vull que agafeu un encanteri d'entre aquests i el treballeu.

Vaig apuntar a la pissarra:

Diffindo
Densaugeus
Episkey
Impedimenta
Levicorpus i Liberacorpus
Lumos

- Doncs això, n'escolliu un i el treballeu. Poseu una mica d'imaginació al treball, sigueu creatius. No vull textos que siguin una còpia del del costat. Entesos? Apa, ara, de manera ordenada, us aixecareu, apuntareu en aquesta llista l'encanteri que treballareu, i ja podeu marxar.

Vaig deixar una ploma d'oca i una llista a sobre la meva taula, i vaig seure.

- Apa, criatures, moveu el cul!

Vaig aixecar-me de la cadira, i vaig agafar la ploma. Acuradament, vaig escriure:

Allie Lovegood - Levicorpus i Liberacorpus

- Molt bona classe, professor Jones! - vaig exclamar, contenta -. Que tingui un bon dia!

Vaig agafar les meves coses del pupitre, i vaig esperar a la porta a la Claire.

Vaig anar cap a la taula del professor.

- la classe m'ha agradat molt, professor Jones - vaig dir-li - I el meu patronus és un esquirol, tot i que encara no domino l'encanteri tan bé com els de sisè i setè - vaig dir amb un somriure, i li vaig allargar el paperet.

Mmmm... Ja estava avorrida de ser a classe, de manera que quan va posar els deures em vaig aixecar de seguida per apuntar la meva opció amb mala lletra.

A. Black, Lumos.

I me'n vaig anar corrent a dinar al Gran Salò.

Vaig anar cap al professor d'encanteris. Vaig fer-li un somriure fals (que va quedar molt realista) i li vaig allargar el meu pergamí rosa perfumat.

"Elle H. Darkwood, Diffindo"

La clase estaba bé, però per mi va ser horrible. No per el professor, ni res parescut. Jo no tenia patronus, i si deia la veritat, no entenia de res del que parlaven, i em possava nerviosa i em mossegaba les ungles. Per no dir que tenia el Mr Mouse a la butxaca, inquiet, i tenia por de que sortís i fes una de grossa...

Per fi va acabar la clase. No coneixia cap dels encanteris que va dir, per això vaig dirigir-me al professor, amb el cap baix.

-Professor... Què em podria possar un encanteri que jo conegui? suposo que em seria més fàcil fer el treball si se de quin encanteri estic parlant...- vaig mirar-me la butxaca, on el Mr. Mouse treia el cap, curiós, com sempre que sentia la meva veu.

Definitivament havia fet una bona tria, amb les classes que havia escollit. Vaig repassar-me mentalment la llista d'encanteris que hi havia per triar, i vaig agafar-ne un que creia que m'aniria prou bé.

Vaig dirigiir-me cap a la taula.

- La classe sobre els patronus m'ha semblat molt interessant.- vaig agafar un full i vaig apuntar el meu nom

Edgar Williams, Episkey

- Bona classe, professor Jones - vaig dir, ara sí pronunciant bé el nom -. De veritat, m'ha agradat molt.

Vaig agafar un paperet i vaig escriure-hi "Kikus Fortin. Levicorpus i liberacorpus" abans de fer mitja volta, amb un somriure als llavis, i marxar.