Al final de classe

Un cop van haber acabat les classes del primer dia vaig decidir pujar a la mussolerissa per enviar-los una carta als meus pares per dir-los que estava bé i que l'escola m'estava agradant molt.
Vaig agafar un mussol blanc que hi habia per allò, li vaig donar una galeta i li vaig lligar la carta a la pota, llavors li vaig començar a donar instruccions de com arribar a casa meva.

Vaig entrar a la mussoleria a enviar una carta al meu avi. Vaig cridar a Des, el meu mussol, aleshores em vaig donar compte de que no estava solahi havia un xic parlant amb un mussol.

- Hola.- vaig dir mentres li lligava la carta a Des, aquest va marxar.

Em vaig mirar el xic, vaig vore que anava a sly, no em sonava de res.

Em vaig girar quan vaig sentir que una veu femenina em saludava.
-Hola.- me la vaig quedar mirant de dalt a baix, no estava gents malament, que era allò, una escola de models o una escola de màgia.- Sóc el Karl Foster, sóc nou vaig arribar ahir de noruega i encara no em coneixo això.- Tu ets?

Em vaig donar compte de que me estava mirant, espera, acabava de mirar-me de dalt a baix? Tranquil·litat, Sam, tranquil·litat.

- Samanta Williams.- vaig dir.- Benvingut a Hogwarts. Per el que veig - vaig dir senyalant el uniforme.- Ja has passat la tria.

-Si.- vaig dir amb aquella veu avellutada que feia quan volia que una noia caigués als meus peus.- ahir va ser el primer que vaig fer, a quina casa vas tu?, No m'agradaria haber de ser el teu enemic.- vaig dir-li mentre li guinyava l'ull.

Em vaig quedar parada, estava fent el que estava fent?

- Vaig a ravenclaw.- vaig dir, aleshores em va guinyar el ull. Si, ho estava fent.- Al igual que el meu nuvi, ell també va a ravenclaw.- vaig dir, val, havia sigut massa directa, però no s'havia de fer il·lusions.

Tot i que em vaig quedar sopres quan em va dir que tenia novio ho vaig ignorar.
- I quin curs fas Sam.- vaig dir-li apodant-la- et puc dir Sam veritat?
Vaig fer un pas cap a ella i vaig estirar el braç per treure-li una metxa de cabell que li queia als ulls.

Em vaig posar roja, u.u, havia de reaccionar. Vaig retrocedir un pas.

- Millor que em digues Williams o Samanta, no hi ha confiança per a que em digues aixi.- vaig dir intentant no posar-me nerviosa.- Vaig a 6é i tu?- vaig retrocedir un altre pas.

Era un any més petita, em vaig alegrar encara no sabia per que, ai la dolça innocència i com m'agradava arrebatar-los-hi. La vaig mirar, habia retrocedit un pas, potser l'habia espantada, tan llençat com era.
- Sam m'agrada més, si no t'importa.- la vaig mirar intensament amb els meus ulls blau verdosos fixats en els seus.-Jo faig seté.- vaig dir-li inflant el pit.

Em va mirar als ulls, vaig hiperventilar. Val, havia de buscar alguna idea per a eixir de alli, però en aquell moment no en tenia cap. No anava a fer cap bogeria, estava amb Thomas despres de tants anys i no anava a fastidiar-ho.
Em vaig apropar a la finestra a respirar un poc d'aire pur. Pot ser si li parlava, se entretenia i em deixava. Per intentar-ho.

- I dius que ets de Noruega, fa molt de fred alli?- vaig preguntar.

-Doncs si.- vaig dir somrient a la pregunta, es notava que volia marxar però jo, no la deixaria marxar.- Però jo no en tinc mai de fred.- li vaig guinyar l'ull, vine que t'ho demostro i em vaig apropar a ella, molt aprop, a la que pugues li faria un petó.

Se me va posar davant meua, si haguera tingut pigues li les haguera pogut contar. Val, havia de buscar alguna manera de fugir d'aquella, però en aquell moment no se me ocorria cap.

- I dius que no tens mai fred?- vaig retrocedir i em vaig pegar contra la pared, merda, Sam, pensa algo.

Vaig arribar feliç a la mussoleria. Feia dies que no em sentia d'aquella manera. Havia entrat a la mussoleria amb l'intenció d'enviar una carta a la família, però vist el penorama que em vaig trobar dins, em vaig quedar de pedra. Havia vist el que intentava la serp. I la Sam... no, no no, no hi pensis ara.

Vaig acostar-me a l'Slytherin i se l'hi vaig posar al davant.

-Es pot saber què és el que pretens fer, serpota fastigosa? - vaig dir-li de mal humor. No podia suportar pensar que havia intentat fer un petó a la Samanta... no, no podia.

No solia ser agresiu ni violent, però si m'ho posaven en safata podia ser-ho molt més del que la gent es pensava. I més si en aquells moments sentia una barreja de ràbia i dolor.

-Jo l'unic que pretenc es liar-me amb aquesta preciositat d'aqui al devant.- vaig dir-li fent un cop de cap cap a la Sam.- I per si no ho veus, aqui.- vaig explicar-li.- FAS NOSA, així que mou les cames aquestes que tens i camina cap a fora d'aqui.- vaig gairebé cridar-li.- està clar, o és que vens a buscar brega?.- vaig preguntar inquisitiu.- eh?

Em vaig quedar de pedra quant va entrar el Thomas, i per la seua cara vaig entendre el que pensava. Havia de ser forta, però sense que ho poguera evitar una llagrima em va caure galta abaix.
Aleshores el Foster va dir això.

- Es pot saber que dius!- vaig dir mentres agafava la mà del Thomas amb força- Estas boig?- em vaig girar cap al Thomas- Jo sols havia vingut a enviar el correu. No he fet res, te ho promet.

No, si la Samanta intentava convencem d'alguna cosa anava malament... perquè sempre ho aconseguia. Vaig intentar treure'm del cap el fet de que ella m'estigués aguantant la mà, i vaig intentar deixar-li clares les coses a aquest tal Foster.

-Bé, doncs per començar, aquesta preciositat de qui parles és la meva NOVIA- vaig dir-li, remarcant l'última paraula.- I ningú, NINGÚ! intenta fer-li qualsevol cosa que ella no vulgui. I a més, qui fa nosa aqui ets tu. Si senyor, ni més ni menys que tu - vaig dir-li, obrint els braços com si parlés davant d'un gran públic- per tant, si no vols rebre, la porta està oberta.- vaig fer, assenyalant-li la direcció amb un cop de cap.

Encara em sentia com si m'hagués caigut una galleda d'aigua gelada per sobre. No era una cosa que es pogués suportar fàcilment...

Vaig riure, quan em va senyalar la porta per marxar.
-Em penses pegar?.- vaig dir escèptic.- i aqui aniras a demanar ajuda, perque com no sigui una colla de genats et faig puré.- vaig dir-li amb desfreci.- Nen, no trobes que ets una mica massa petit per jugar a tenir novietes, ja tindras temps per això.- vaig dir-li altiu.- ara faràs el favor t'apartar-te del mig i deixar-nos sols a la Sam i a mi, que no farà res que no vulgui fer la teva novia.

Em vaig mirar el Foster.
- Jo no vuic res amb tu, crec que ho te deixat clar abans.- vaig dir posant-me nerviosa. Sam respira, 1, 2, 3.... -Aixi que si no tens res més que dir sera millor que marxes- vaig dir a punt de plorar. Es pot saber de que anava aquell? Jo volia al Thomas.- I ja te dit que per a tu soc Williams.

-Estigues tranquil, no et penso pegar. No cauré tan baix com certs indesitjables (en els quals t'hi inclueixo) - vaig dir-li deixant-li clares les meves intencions.- Però no et relaxis massa i vigila amb el que fas. Ah, i apren a escoltar. Si una noia et diu que no és i serà un no.

Vaig mirar-me la Samanta. Semblava que estigués a punt de plorar, i vaig abraçar-la amb un braç per l'esquena.

-Bé, doncs a partir d'ara vigila el què fas. I a la Sam (Samanta o Williams, per tu) no la tornis a tocar mai. Ho has entès?

Me'n vaig enriure.
-Tranquil.- vaig dir-li.- confitat a aquesta, si tant t'agrada prò em veig amb l'obligació moral de dir-te.- vaig dir-li.- que en aquesta escola n'hi ha de molt millors que ella.- em vaig girar dirogint-me cap a la sortida.- avans de que us poseu romatincs espereu a que tanqui la porta, no fos cas que m'agafes diarrea mental, moltes gràcies.- i vaig començar a caminar cap a la sortida.

-Pff, ja veurem si les altres noies et volen, a tu..- vaig dir-li amb veu foteta. Era realment cregut, aquell.

Un cop va haver passat per la porta vaig abraçar més fort a la Samanta, i li vaig fer un parell de petons als cabells.

-Bé, suposo que ha quedat prou clar de que per mi no n'hi ha cap millor que tu, oi?- vaig dir-li intentant que se sentís millor. I en realitat era una de les coses amb més veritat que habia dit mentre havia estat a la mussolaria.

Vaig abraçar al Thomas amb força i sense poder-ho impedir em vaig posar a plorar.

- Jo no volia res, ho sent...- vaig dir mentres l’abraçava.- No te...te enfades amb mi, per favor.- em sentia malament, i per un moment havia tingut por de perdre’l.

-No, no tranquila, no passa res... No et tormentis, ara..- vaig dir-li, quasi demanant-li. Jo també em sentia malament, però no volia mostrar-ho davant seu. - Només... només promet-me que no t'acostaràs a ell més, siusplau...

Vaig abraçar-la amb força, amb molta més que de costum, intentant que l'intensitat amb que la feia ens entrés cap a dins, i fés que ens deixésism de sentir malament els dos.

-Vinga va, anem cap avall..- vaig dir-li, sense acabar de separar-me del tot d'ella.

Vam travessar la porta i vam baixar les escales a poc a poc.

No volia malpensar, però no podia deixar de pensar de que la Samanta hagués volgut i... Però no, no volia pensar-hi, me'n refiava, de la seva paraula.


[tema tancat]