Defensa Contra les Forces del Mal. 1: presentació de l'assignatura

Vaig entrar a l'aula, una mica tard.

- Hola, nois... Em sap greu el retard. - vaig esperar que es fes el silenci -. Bé, comencem.

"No sé si cal que em presenti. Tots em coneixeu, més o menys... Sóc en James Bohr, pels qui no em coneixeu. Em podeu tractar de James, d'altra manera em feu sentir vell.

Com podeu veure vosaltres mateixos, sou molt pocs. I hi ha dos grups distingibles: pre-GNOM i post-GNOM. Com podreu imaginar, els alumnes de post-GNOM, sisè i setè, ja han cursat el temari que els pre-GNOM faran aquest any.
O sigui que, encara que feu les classes simultàniament, als deures i exàmens hi haurà diferències."

Els alumnes van assentir. Semblava que anava bé, la cosa...

"Pel que fa a l'avaluació, no seré estricte. Als exàmens seré suau, però no sóc molt tolerant amb les trampes i la mala actitud. Per altra banda, els deures s'han de presentar sense falta. Si això no es compleix en cinc ocasions, l'assignatura quedarà automàticament suspesa."

Vaig fer un gest amb la vareta i a la pissarra van aparèixer unes imatges.

"El tema d'avui, amb el qual treballarem durant dues classes, gira al voltant de les bèsties que hom considera "perilloses". Al vostre llibre Bèsties fantàstiques i on trobar-les són etiquetades amb cinc XXXXX, etiqueta que correspon a tota bèstia "impossible d'entrenar o domesticar, capaç d'enfrontar-se a un mag o bruixa hàbil i sortir-ne victoriosos"."

Les cares dels més petits ho deien tot. Semblaven espantats.

- Algú em sabria dir alguna d'aquestes espècies?

Em vaig quedar pensant, en coneixia algun, sols havia de exprimir-me el cervell.
Pensa, Ed, pensa...recorda el llibre...recorda les classes...Bingo.

Vaig alçar la mà.

- Professor Bohr, crec que en sabria dir-li tres, el basilisc, l'acromantula i els dracs.- vaig respondre.

Em vaig quedar mirant el professor esperant la resposta.

Vaig fer un somriure trapella quan el James es va presentar. Com si no sabessim qui es. Vaig escoltar el que deia i vaig seguir la classe, normal, pero al cap de cinc minuts ja em començava a molestar estar quieta tota l'estona a la cadira. No me'n recordava de com eren les clases!

l'Ed va alçar un braç per respondre una pregunta del professor. Després vaig alçar jo el braç, emocionada:

-Què en portaras una d'aquestes bèsties un dia a clase?- vaig demanar, mentre els ulls em brillaven d'emoció.

- Sí, professor Bohr, porti un drac a classe! - vaig murmurar-li a la Nyx, en to burleta, ridiculitzant el to d'entusiasme del lleonet.

Ens haviem col·locat l'última fila, i com que encara no hi havia hagut hòsties a la classe ens estavem avorrint bastant.

- I jo em pregunto... Per què cony m'he apuntat a Defensa? - vaig dir-li, fluixet, a la Nyx.

Vaig assentir amb el cap mentre parlava. D'un gest de vareta vaig esborrar la pissarra i els mots mencionats s'hi van dibuixar.

- Correcte, molt correcte, Ed... - vaig somriure; després em vaig mirar la resta de la classe, fent una mala mirada a la Possesseur -. Possiblement molts de vosaltres ja havíeu sentit aquests noms.

"Tothom coneix els temibles dracs, que guarden les profunditats de Gringotts i exhalen foc pels queixals... per no parlar de les acromàntules que alguns de vosaltres us haureu trobat, en primera persona, al Bosc Prohibit... espero que des de la distància.
Finalment, m'ha sorprès la coneixença del basilisc. Ho atribuiré a la fama del basilisc de Slytherin a la Cambra Secreta.

Per altra banda, tenim també bèsties tan o més perilloses que una acromàntula o un drac. De mitjana, es necessiten entre 10 i 15 mags hàbils per controlar satisfactòriament un drac (fins a 25 si es tracta d'un cuadeserra cubà)... Què diríeu si us expliqués que, per controlar una quimera, en fan falta fins a quaranta, o que per a manejar amb èxit un nundu africà sempre n'han fet falta més de cent?"

Ara sí. Les cares dels joves eren, com era d'esperar, de terror i desconfiança.

- En total, es coneixen nou espècies de rang XXXXX. Són les següents.

Vaig fer un gest amb la vareta i a la llista es van afegir més noms:


"Possiblement tots sabeu què és un drac, o una acromàntula, o un basilisc... però em sembla que ningú sap què és un letúplec o un quintaped. No portarem bèsties de veritat, Wendy. Són perillosíssimes fins i tot pels mags més poderosos del món. Però vull ensenyar-vos-les. Per representar-ho bé, farem servir imatges tridimensionals, òptiques, com hologrames."

Vaig fer un gest als nois i noies perquè s'aixequessin i vinguessin amb mi al jardí. Allà, amb tots els alumnes, vaig treure la vareta.

- Ara, sobretot, no us espanteu pel que veieu. Només serà un efecte òptic, no hi haurà cap... bèstia real capaç de matar-vos amb la mirada. Draco optica. Acromantula optica. Basilisk optica. Chimaera optica. Manticora optica. Lethifold optica. Quintaped optica. Nundu optica. Lycantrope optica.

Allà, davant nostre, al jardí, van aparèixer les vuit grans bèsties. Cadascuna més impressionant que l'anterior. Mirar-te el drac era... terrorífic. Les potes de l'acromàntula eren esgarrifants, i els ulls penetrants del basilisc (aquesta vegada, però, sense ser mortals) atemorien a qualsevol.

La quimera, de ben bé tres metres d'alt, amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac, també era temible. Igual que la mantícora, amb cap d'humà, cos de lleó i cua d'escorpí, amb un mortífer agulló a l'extrem d'aquesta.
El letúplec era gairebé invisible... devia fer dos metres i mig de llarg, i uns dos centímetres d'ample. Semblava un tros de tela, però un extrem obert amb dues dents blanques a dalt de tot.

El quintàped era més petit. No passava del metre d'alt (era molt achatat) però les seves potes, llargues, s'extenien al voltant del seu cos. Cinc terribles potes, amb peus deformes, sortint del cos pelut i vermellós... Fastigós?

Al seu costat, el gegant nundu africà, de gairebé trenta metres d'alt, semblava encara més gran. I, tot i el tamany, els seus moviments eren esvelts i ràpids.
I, petit, al costat del nundu hi havia un home. Un homenet normal i corrent, vestit amb roba muggle.

Vaig fer un gest amb la vareta i una lluna petita, brillant, va aparèixer al seu costat. Al cap de quinze segons, al seu lloc hi havia una bèstia ferotge, quieta al seu lloc però movent els braços violentament.

- Vull que escolliu cadascuna d'aquestes espècies, en busqueu informació, i en presenteu un treball el dimarts d'aquí dues setmanes. Alguna pregunta?

Vaig alçar la mà, amb el tema que escolliria molt clar al cap, i vaig dir:

- Professor Bohr, quant ha de durar el treball? Vull dir... N'hi ha que tenim més assignatures amb més deures - vaig abaixar la veu, i vaig murmurar -. I també tenim vida...

Vaig recolzar el pes en una cama, expectant.

- Vint línies, senyoreta Possesseur, com a mínim... - vaig dir -. Feu la tria ara, que teniu la referència de l'aspecte. Sinó, oblidareu què és un nundu i no sabreu què triar.

Vaig fer una ganyota mentre observava el basilisc. Sempre m'havia semblat una bèstia repugnant, suposo que perquè les serps m'havien fet sempre molta por.

- Quan hagin decidit què fer, notifiquin-m'ho i ja podran marxar. Els veig d'aquí a dues setmanes, i als seus deures també. - vaig fer una ganyota, aquella vegada mirant la Possesseur. Aquella noia em portaria problemes, a classe.

Em vaig reprimir les ganes d'incendiar-li el cabell a la possesseur, que s'asseia davant meu. Vaig pensar en el document que havia signat conforme em portaria be a les classes del James. Ja me'n començava a penedir.

Quan es va acabar la classe em vaig dirigir a la taula del "profe".

- Mare meva, quina classe, m'ho he passat tan bé que no sabia si era a Hogwarts o en un parc d'atraccions -vaig dir amb un somriure burleta-. D'això... Que m'acaben de dir que ens haviem d'apuntar a no sé on per fer les classes. No m'he apuntat a una classe en me vida; em limito a presentar-me a l'aula i a donar pel cul tant com puc. Però com que vaig signar cert document... Te n'informo, eh? ^^

Vaig fer un gest de cap cap a la Possesseur.

-Vols que hi faci alguna cosa? Pot semblar un accident...

- Tranquil·la sobre la Possesseur... És com és, i veig que està passant un mal moment, encara que això no la justifiqui. Intenta comportar-te - vaig mirar-me l'home llop, que feia com si cridés als que s'hi acostaven, sense produir cap so -. Suposo que t'agafaràs l'home llop, oi? Tot i que et pega més el nundu, que és un felí gegant, o la quimera i la mantícora, que tenen components de lleó.

Vaig treure el paper, hi vaig inscriure l'Agatha i vaig preparar-me per posar-hi la seva elecció.

WTF!?

-Com coi saps que m'agafaré l'home llop? Ja has estat tafanejant per aqui dins? -vaig preguntar acosadorament, assenyalant-me el cap-. Si, faré l'home llop. I será el treball més guai de tots els que t'entregaran, o sigui que posa-t'hi un asteriisc al costat i una cara somrient per enrecordar-te que sóc la teva millor amiga a l'hora de posar nota... Broma.

Em vaig mirar l'home llop. Em feia mès llástima que por.

- De la Posseïda ja me n'estic encarregant de totes maneres. Apa, me'n vaig a dinar. Bons hologrames, per cert.

Vaig apropar-me al James amb un tros de pergamí a la mà. Vaig apropar-li el paper en que hi posava "Basilisc" escrit de pressa i corrents, amb la meva lletra habitual, més aviat dolenta.

-El Basilisc- Vaig comentar, contenta- perquè és bastant fastigòs, i gran. I estrany- Vaig dir, mirant l'holograma més aviat amb por que amb fascinació. Les serpotes mai m'havien fet por, més aviat fàstic (Sobretot les de Slytherin), però aquella era enorme i tenia els ulls tan grocs i tan... Malvats, que em feia que un calfred em recorregués tota la columna vertebral.

-Bé, jo me'n vaig ja- Vaig dir, mentre agfava la bossa i me la penjava a l'espatlla- Fins desprès!

Vaig somriure quan vaig veure el pergamí.

"Bona elecció!" vaig dir-li mentalment. Sense ni tan sols ser-ne conscient, fins que ho vaig haver fet. Tornava a estar en perfectes condicions, pel que semblava...!

Em vaig quedar pensant en el que havia dit l'Agatha. Era massa obvi que s'agafaria aquell tema molt a pit, fins al punt que em va fer patir.

"Bé, no té importància" em vaig dir a mi mateix.

Vaig fer una ganyota quan el James em va dir que no podia portar-nos una d'aquelles besties, però vaig somriure quan va possar els hologrames. Al final em vaig quedar quieta tota la classe per els fantastics monstres i vaig somriure quan va acabar la clase. M'agradarien les clases del James...

Vaig agafar un paper i vaig possar, amb la meva lletra:


Vaig ensenyar-li al James amb un somriure.

-És el més terrorific.- Vaig dir amb un somriure.- Me'n vaig a fer el treball ara i així tindré temps lliure després^^

Vaig acostarme al professor, i vaig dir, amb veu insegura:

- La... La Quimera, per favor.

M'havia quedat al fons de la classe tota l'estona, passant desapercebut.

- Apa, adéu, que tingui un bon dia Professor.


[Surto del Tema]

Era dificil elegir, dracs o acromantules..amb les acromantules em seria més fàcil buscar informació, i si volia saber com era una sols havia d'anar al bosc, val, doncs acromantules.
Em vaig apropar a la seua taula.

- Jo elegisc Acromàntules.- vaig dir.- Que passe bon dia.

Vaig agafar la motxilla i vaig marxar de l'aula.

- James! - vaig dir, contenta, anant a ell després de l'Edgar -. M'apuntes a la Manticora, si us plau? Sempre m'ha interessat molt... No sé, és tan raro, i tan... Raro?

Vaig riure, i vaig dir:

- Apa, que tingui una bona tarda professor!

[Surto de la Classe ^0^]

Vaig estar-me mirant cada bèstia durant una estona i vaig agafar un paperet i una ploma. "Basilisc"

- Ehm... Professor Bohr, jo faré el basilisc. - vaig dir, dubtant; no sabia si dir-li James o professor Bohr -. És... apassionant, i per un Slytherin com cal no hi ha res com estudiar el Rei de les Serpents.

Vaig deixar el paperet allà sobre i vaig marxar.

Em vaig quedar pensant...dracs o home-llop? Jo mateixa era una d’ells i no seria molt complicat fer un treball sobre eixe tema, però i si algú sospitava? Encara que no seria l’única que el faria, segur que més gent agafava eixe tema per interes.
Vaig arribar a la taula del professor.

- Voldria fer dr..home llop, voldria fer l’home llop.- vaig agafar un paper i vaig apuntar el meu nom i el tema.

Després vaig agafar els llibres i vaig marxar.

Em vaig quedar amb mal cos després d'aquella classe. "L'home llop, un dels éssers més perillosos del món. Amb tota la discreció del món em vaig alçar per portar-li el meu tema al James. Era un paeret escrit amb bona cal•ligrafia i una lletra molt endreçada.

Georgia Gray, Dracs.

Era un tema fácil i hi havia molta informació. No volia complicar-me la vida amb les notes, aquell curs, ja en tenia prou amb lo meu.

-Bona classe, James -li vaig dir discretament, perque sabia que podia llegir les ments i em feia pànic que ho fes amb la meva. Vaig evitar mirar-lo als ulls, perquè no m'hi veiès el vermell, i sobretot, sobretot, vaig estar-me'n prou de no mirar l'home llop. No volia veure'l. No em volia vere a mi.

Vaig anar recollint els paperets dels alumnes, que marxaven. Alguns amb més pressa, deixant el paperet i esvaint-se. D'altres, més interessats, fins i tot m'argumentaven l'elecció.

Vaig llegir el paperet de la Georgia. Dracs. Em va sorprendre, com també em va sorprendre la ingenuïtat de la noia, que actuava amb la màxima discreció. Com si servís d'alguna cosa, em vaig dir. No és que llegeixi les ments de tothom, però... algú com la Georgia valia la pena. Sempre m'havia agradat la ment d'aquella noia, era... calma i ordre absolut.
Bé, no hi ha motius per... bé, per fer-ne menció, de la seva condició. És elecció seva si m'ho vol dir.

- M'estranya la teva elecció, G... - vaig dir, en veu alta.

- Aquí té la meva elecció, professor Bohr-Vaig dir, i vaig deixar anar un paperet petit sobre el seu escriptori que hi deia:

Dracs, Úrsula Black.

I vaig girar cua per sortir de l'aula.

Vaig anar cap al professor amb el pergamí roseta perfumat, i li vaig fer un somriure.

- Aquesta classe serà interessant... - vaig dir, més per a mi que per a ell, i li vaig allargar el paperet.

"Elle H. Darkwood, Basilisc"

Vaig acostar-me amb pas insegur a la taula del professor Bohr. No sabia què havia passat, però almenys havia tornat de l'hospital. Semblava que, amb la Lilian recuperant-se, ja estava tot força millor.

- Sento haver trigat tant, Professor Bohr... - vaig disculpar-me - No sabia què triar. Però bé, crec que més o menys... - Vaig murmurar, i li vaig allargar el pergamí.




Vaig fer-li un somriure sincer al professor després de donar-li el paper.

- És bo veure'l per aquí de nou, professor - vaig dir - Entre la Lilian i vostè, em teníeu preocupat.

Vaig fer-li un altre somriure i una salutació amb el cap, i vaig marxar de l'estança. Gràcies a déu que estaven bé els dos...

[Surto del Tema]

Em vaig quedar mirant cada una de les bésties, intentant decidir quina triar. Dels Dracs era de la que més informació hi havia el llibre, el basilisc semblava divertit i, a part, tenia tota la historia del basilisc de la cambra secreta, però els quintapeds em feien molta gràcia...

Al cap d'una estona, després de molt meditar, em vaig acostar a la taula i vaig deixar un paperet que deia:

Emily Blake, Quintaped.

Vaig fer-li un somriure, i vaig sortir de classe.

M'havia quedat fent l¡imbècil a la part del darrere de la clase, dibuixant en un pergamí, i casi no m'havia donat compte de que tothom començava a marxar. Vaux aixecar-me de cop i em vaig mirar els hologrames i amb dues passes vaig acostar-me a la taula del professor.

-Eh... D'això...- Vaig dubtar- Les acromàntules- Vaig decidir, al cap d'una estona de rumiar si aquestes o els dracs. Vaig tornar al fons de la classe per agafar la motxilla i vaig sortir de la classe.

[Surto del tema]