Agafant forces [Allie]

Vaig obrir la porta de la cuina i hi vaig entrar, darrere de l'Allie. Vaig asseurem en una de les taules i ràpidament va apareixer un elf.

-Hola, què voldrieu?- Va preguntar, amb aquella veueta que perfora timpans que tenen els elfs.

Vaig tornar-li el somriure al elf- Mm... Teniu xocolata?

L'elf va assentir, i va marxar corrents. Vaig girar-me cap al Jack, amb un somriure, i anava a parlar quan l'elf va tornar amb una safata. Plena de xocolata. Literalment. Hi havia dues tasses de xocolata desfeta, i plats amb xocolata negra, blanca, amb llet, amb cacauets, amb avellanes... I de mil tipus més. Vaig somriure, flipant amb el panorama.

- No tindràs unes galetes de xocolata per acompanyar la xocolata desfeta amb trossets de xocolata, oi? - vaig preguntar-li a l'elf, que va apretar a córrer abans de que li pogués dir que era broma.

Vaig mirar-me l'enorme safata que va portar l'elf amb els ulls oberts com plats.- Val. M'encanten els elfs.- Vaig mirar a l'Allie als ulls- Són les millors criatures que existeixen en aquest món- Vaig comentar, alegrament, mentre agafava una tassa de xocolata desfeta.

Mentre em mirava la tassa de xocolata desfeta, vaig recordar que havia estat en aquell mateix lloc amb la Ra, l'any passat. Ja no feia mal, al pensar-hi. Vaig mirar a l'Allie i vaig tenir una idea.

-Aniràs amb algú al ball?- Vaig preguntar, distretament.

- Hi estic d'acord - vaig dir, amb la meva tassa a la mà.

L'elf va tornar amb un plat ple de galetes de xocolata amb virutes de xocolata, i jo vaig riure, mentre deia:

- Els adoro, certament.

Llavors em va preguntar allò del ball. Tot el que havia pensat jo envers el ball havia estat apuntar a l'Erin al grup de música copiant la seva lletra.

- No... - vaig contestar, intentant no posar-me vermella.

Vaig agafar una galeta del plat que acabava de portar l'elf- Vols venir amb mi?- Vaig preguntar, abans de donar-li una mossegada a la galeta.

No entenia perquè la gent deia que era tan difícil demanar-li algú per anar al ball. Només havies de preguntar-ho, vaig pensar, mentre acabava de menjar-me la galeta.

Pam!
Una bomba. Ho havia deixat anar, com qui res. Sense cap tipus de vergonya, ni rodejos, ni estupideses. Vaig somriure, dedicant tot el meu autocontrol a que aquell somriure no fos més gran del normal, i vaig dir:

- M'encantaria.

I vaig agafar una galeta, nerviosa, sabent que aquest cop si que m'havia posat vermella.

Vaig tornar-li el somriure. -Molt bé- Vaig dir, més per tapar el silenci que per una altre cosa.

Vaig seguir menjant, com si res- M'encanta la xocolata. Has provat això?- Vaig preguntar-li, senyalant la xocolata amb avellanes- Està molt bo.

Vaig negar amb el cap, al mateix temps que agafava un tros de xocolata d'avellanes i li feia una mossegada. Vaig obrir els ulls, i vaig exclamar, quan vaig haver empassat:

- Està boníssima!

Vaig assenyalar la xocolata amb cacauets, i vaig dir:

- Aquesta també ho està.

Vaig agafar un tros de la xocolata que em deia- Necessito forces per derrotar-te- Vaig dir-li, amb un somriure, i vaig donar-li una mossegada.

-Tens raó- Vaig acabar la tassa de xocolata i caig apartar-la de mi, junt amb la gran safata- Aparta tot això de mi o m'ho acabaré tot- Vaig dir, amb una rialla.

Vaig escurar el que quedava a la meva tassa, i vaig dir:

- Sí, millor. Jo venia aquí per agafar forces per seguir el partit, no per posar-me tan foca que no pogués jugar.

Vaig riure, i vaig cridar a l'elf, que va aparèixer fent saltirons.

- Ja t'ho pots endur, moltes gràcies.

- De res senyoreta! - va exclamar, i va marxar, corrent en plan Heidi.

Vaig riure, mirant-lo, i vaig dir:

- Val, anem a que et faci el cinquè?

Vaig tornar a somriure i em vaig aixecar de la cadira- Va, anem- Vaig col·locar bé la cadira- La remontada Slytherin ha de continuar.

Vaig obrir la porta de la cuina i vaig sortir al passadís, per anar altre cop cap al Camp de Quidditch.