Les vistes de la Torre D'astronomia

vaig arribar a la TA força de matí. Alguna cosa m'havia llevat ben d'horeta, però no estava enfadada; al contrari. M'encantava tot quan ho veia molt aviat, on només els ocells i els més matiners trencaven un silenci absolut.

I la cosa es veia encara més maca des de la torre d'astronomia. Les vistes eren senzilament precioses, i tot es veia com... en perspectiva, des d'allà dalt. Per això m'inspirava tant.

Normalment, quan hi anava, acostumava a portar-m'hi pergamins per escriure alguna història. Però, estranyament, aquell dia em va donar per portar-hi les eines de dibuix... I acertadament, ja que aquell dia les vistes semblaven més boniques que mai.

Així que vaig muntar tota la parafernàlia (que no és poca) i, tot cantant per mi mateixa, em vaig posar a pintar.

Vaig pujar a la torre d'Astronomia ben de matí. Necessitava estudiar el terreny. Si volia fer-ne una de grossa amb els focs, necessitava tenir-ho tot controlat. La Claire s'encarregaria de fer correr el rumor, perquè el públic estigués atent a l'hora dels focs.

Si tot anava bé, allò seria un espectacle.

Vaig arribar a dalt de tot de la torre i vaig somriure. L'Erin era allà. Estava dibuixant (com no). Em vaig posar darrere seu, admirant el dibuix.

- Gens malament, Erin, gens malament...

No em vaig sorprendre al sentir la veu darrere meu, dient que li agradava el dibuix. La veu era de l'Allie, i jo sabia que era força matinera.

Vaig seguir dibuixant, tan tranquil·la.

- Sí? T'agrada? - vaig fer- La realitat sempre serà més maca que el dibuix, però...- jo ho intento- vaig dir amb un somriure- I bé, què et porta per aquí?

Vaig seguir observant el dibuix uns segons abans de contestar.

- Planejar, idear, preparar.

Vaig acostar-me a la finestra.

- Resulta que l'altre dia la Claire i jo vam fer una excursioneta a Bromes dels Bruixots Bessons, i a Zonko's...

Vaig suposar que no feia falta dir res més. Allie + Claire + Bromes dels Bruixots Bessons + Zonko's només podia significar una cosa, i l'Erin ho sabia. Focs.

Vaig posar-me a riure.

- Ho hauria d'haver imaginat... Allie + Claire + Bromes dels Bruixots Bessons + Zonko's només pot significar una cosa: Focs. A quina hora haig de ser-hi per veure l'espectacle?-vaig preguntar.

Per fi, vaig acabar els traços a llapis. Vaig conjurar una taula de la meva habitació i vaig començar a extendre-hi tots els pinzells i les pintures.

Vaig somriure de manera entremaliada.

- Aquí és on entres tu. Però abans deixa'm fer un petit canvi de tema.

Vaig treure un exemplar del Periòdic Profètic d'una butxaca interior de la túnica, i li vaig posar davant dels nassos. Vaig canviar el xip a fan embogida i vaig cridar:

- TIAA!!! HAS VIST QUI ÉS EL NOU REDACTOR DEL PERIÒDIC PROFÈTIC???

- Espera... Acabes de dir que jo hi entro? Ah no, de cap...!

L'allie no em va deixar acabar, fent un canvi de tema tan brusc que m'hagués deixat descol·locada si no fes segles que la coneixia.
Em vaig posar a riure de valent. L'allie i jo havíem sigut fans del Jameson Rook des que teníem... Què, cinc anys?

- Ho he vist... A partir d'ara, els articles del Profètic seran molt més diverits!- vaig fer- Un dia podem anar a visitar-lo, a veure si ens signa l'exemplar de Heat Wave- vaig bromejar.

- Val, perfecte. Ara ja tens tots els caps. Només fa falta lligar-los.

Vaig seure a la repisa de la finestra i vaig dir:

- Aquest cop ha de ser especial. Si tot surt be, el que he fet en altres vegades serà d'aficionat. I, si vull que s'escampi de veritat, et necessito. Aniries a... Parlar amb en Jameson Rook? Per una bona causa?

Em vaig quedar francament sorpresa.

- De veritat vols que vagi a parlar amb el Jameson Rook per avisar-lo de que estigui atent al castell de focs? No, no ho penso f...

L'Allie em va posar LA cara. Vaig fer un sospir, divertida, mentre agafava un pinzell i sucava la punta en un pot de pintura.

- Crec que no puc dir que no- vaig dir mentre pintava, tan tranquil·la- Està bé, ho faré... Digue'm què és el que li haig de dir exactament, i aquesta mateixa tarda li ho diré- vaig fer resignada, tot i que un somriure s'escolava per la meva boca.

Vaig somriure satisfeta. LA cara mai fallava.

- Va, no ho diguis així, que en el fons t'encanta això d'anar a veure el teu ídol...

Vaig riure i vaig seguir.

- No cal que li diguis que sigui aquí. Però si que li hauries de dir que serà un espectacle i que estaria bé que hi dediqués unes linies al periòdic... Jo què sé, ets tu la nena bona a qui se li dona bé parlar amb adults!

Vaig recordar-me de la segona feina de la meva amiga. Vaig treure un llibre i li vaig somriure a l'Erin.

- I de pas, ja que ets allà - li vaig donar el meu exemplar de Heat Wave -. Ja que hi ets - vaig acabar, picant-li l'ullet.

Vaig posar-me a riure. Sí, certament la nena bona era jo... o no. No anava a crear un castell de focs sense permís, però anava a avisar un periodista d'això. Een fi; Sabia que tampoc no era res de l'altre món, i que, de fet, al Professor Dumbledore li encantaria. I sabia que m'encantaria conèixer el Jameson Rook...

- Està bé- vaig dir- hi aniré aquesta tarda i li diré que valdrà la pena fer-hi un article. I li donaré el llibre per a què el signi- vaig dir rient, agafant la novel·la i guardant-la a la bossa de mà.

Vaig llançar-me a sobre d'ella i la vaig abraçar.

- Graaaaaaacies! Tu si que vals! Ets la millor del món. Gràcies, gràcies, gràcies!

Vaig separar-me d'ella i vaig dir:

- De veritat, no se com no m'has fet cap comentari del plan de "no la liis gaire" o "vigila" o "què penses fer exactament?" o "no serà perillós?". Qui ets tu i què has fet amb la meva Erin River?

Vaig posar-me a riure, mentre feia que la pintura anés cobrant forma.

- Crec... La veritat és que no ho sé... Però crec que el que passa és que la teva Erin River està canviant. No sé ni quan, ni com, ni per què... Però crec que simplement està passant. Estic... Estic veient que ja no em preocupo tant per les coses, i que estic més disposada a fer coses que en altres temps consideraria perillosíssimes i inapropiades completament. No ho sé, allie, no ho sé...

Vaig deixar de pintar, mentre la mirada se me n'anava al terra.

- Allie... Creus que és dolent, tot això?

Vaig somriure-li, negant amb el cap.

- Els canvis que un experimenta no son mai dolents a no ser que vulguis que ho siguin. La nostra ment és intel·ligent, i el nostre subconscient també. Si notes que estas canviant, és perque una part de tu sap que necessites un canvi.

Vaig abraçar-la i vaig dir, en broma:

- La meva Erin està fent-se gran...

Vaig fer un somriure, i la vaig abraçar (vigilant de no tacar-la de pintura). Realment era molt afortunada de tenir-la al meu costat.

Aleshores em vaig recordar d'una cosa que tenia a veure amb allò... vaig fer un somriure maliciós mentre seguia pintant.

- I què, alliecita- vaig dir engrandint el somriure- Com anem... Com anem amb el tema Jack Fox?

Vaig sospirar, abaixant la mirada.

- Encallada. Tens una amiga que és subnormal i retrasada mental.

Vaig seure a terra i vaig dir, abatuda:

- L'altre dia el vaig veure a la cuina i no se'm va acudir res més que preguntar-li per què portava pantalons de pijama.

- L'altre dia el vaig veure a la cuina i no se'm va acudir res més que preguntar-li per què portava pantalons de pijama.

Vaig intentar aguantar-me el riure. Massa tard.

- Ho sento- vaig dir- Realment, amb això del pijama t'has superat a tu mateixa...- Mirada Fulminant- Vaal, ja paro- vaig dir rient, asseient-me amb ella i passant-li un braç per l'espatlla- ho sento molt. mmm... vols saber la meva opinió?

Vaig fulminar-la amb la mirada. Allò començava a ser massa.

- A veure... Sorprén-me amb la teva fantàstica opinió... - vaig dir, sense poder evitar posar una mica de sarcasme a les meves paraules.

Vaig sospirar, conscient d'allò que no podia evitar. Sentir aquelles insuportables papallones a la meva panxa cada vegada que pensava en ell.

Vaig riure, pensant en com dir-ho.

- Crec... crec que li estàs donant massa importància, a tot això. Sé que és difícil no comportar-se així, però... trobo que és una persona, no mossega. Si t'agrada és per què has pogut conversar amb ell i has vist que no era difícil fer-ho, i que et queia bé. Doncs per què això ha de canviar-ho? És normal que estiguis nerviosa, però no tens cap motiu per estar-ho. Ell és la mateixa persona que abans que tot això passés i tu també, no? Doncs ja està; Si li agrades, li agradaràs sent tu mateixa, sense necessitat de preocupar-se de res.

Vaig fer-li un somriure conciliador, tot preguntant-me si la parrafada aquella li hauria servit d'alguna cosa.

- Ah, per cert- vaig afegir- Deixa'm dir-te que allò del pijama... No va ser la teva millor idea.

vaig posar-me a riure de valent veient la Mirada Fulminant que em feia l'allie. Realment, era impressionant la confiança que havia agafat amb ella. M'alegrava de tenir-la, de fet.

Mirada fulminant... Va ser la meva mirada fulminant la que va rebre l'Erin. Però de seguida vaig relaxar-me, i vaig dir, no sense un deix de desesperació a la veu.

- No és això, Erin! No ho veus? Fa sisè, és Slytherin! No pot acabar bé... Només recordar la mirada de l'Agatha quan ens va trobar parlant el primer dia del Summercamp... Cony! Per què és tan difícil? I és que a més, jo no sóc ningú! Sóc una Ravenclaw rara. Sóc Lovegood, Erin, em dic Allie Ally! És... Massa, és massa, això...

- Allie! - vaig exclamar, sorpresa - no ho diguis mai, tot això. Res del que acabes de dir ara és veritat, està clar?

Me la vaig mirar amb una barreja de duresa i suavitat a la cara.

- Punt u - vaig dir-li aixecant un dit - No ets rara. No en aquest sentit... El teu nom no és més que una peculiaritat, que només et fa més meravellosa del que ja ets.

Vaig fer una pausa mentre ella em mirava, escèptica.

- No ets rara - vaig dir-li severament - I si no mira'm a mi. Si fins i tot la sosa de la petita River et considera la millor amiga de l'univers... - vaig dir amb un somriure, notant com em posava una mica vermella - Això només significa que ets la més insípida de les insípides. Contenta? - vaig dir rient.

Vaig fer una pausa, pensant en què dir.

- i sobre això de l'edat i la residència... Mira, jo crec que no té res a veure. Repeteixo el que t'he dit abans... Si t'agrada és perquè el noi és de certa manera, i això sol significar que, si arribes a agradar-li, no li importaran ni l'edat ni la residència. Per altra banda, la gent confia en tu, Allie... Si a tu t'agrada, la resta de la gent l'acceptarà. L'Agatha té els seus prejudicis, però d'això me'n puc encarregar jo. És més, si mai arribeu a sortir junts és possible que dissipis els prejudicis entre les residències. No creus? Perquè jo n'estic convençuda.

Vaig mirar-me-la, esperant a que contestés.

- Ala, ala, ala! - vaig deixar anar.

L'Erin em va fer riure, amb les seves històries de "Si mai arribeu a sortir" i això. Vaig mirar-la, divertida, i vaig dir:

- Er, és... Com dir-ho... Impossible? Platònic?

Val, aquesta noia no ho entenia. Hola, Erin? No pots acceptar que la teva amiga té un amor impossible?

Vaig fer rodar els ulls.

- Doncs vale - vaig dir-li - fes el que vulguis, pensa que és platònic i que mai t'arribarà a correspondre. Però digue'm, i si no ho és? No ho sabràs mai si no ho proves. Fes el que vulguis, no sóc jo qui t'ha d'obligar a res - vaig dir-li, seriosa - I entenc que no li vulguis dir res, però... No ho sé. Potser em diràs que estic boja, però... - "Aquesta relació em dona molt bones vibracions"

- Déu meu... - vaig dir, amb exasperació, alçant els ulls al cel.

Vaig mirar-la, fixament als ulls, i vaig dir:

- Fa olor a... Hora de canvi de tema. Tu què, m'has d'explicar alguna cosa? Ja tinc cunyat? Seré tieta, potser?

... Ho sabia. No podia abaixar la guàrdia amb aquella noia, sempre acabàvem igual.

- No, no i no. Tot segueix igual que l'última vegada que ens vam veure - vaig dir amb un somriure - i gràcies a Déu, deixa'm afegir... Jo estic molt bé així, quan t'ho ficaràs al cap?