Joderes, quines vistes!

Vaig entrar a correcuita al lavavo, nessesitava treurem el suc de carbassa que sense voler o això deien els culpables, m'havien tirat.
Però quan vaig entrar vaig veure uns noi i algun sense samarreta. Aix! m'havia equivocat de l'avavo amb les preses, però joderes quines vistes em regalaven.
-Perdò-vaig dir dirigitme a les aixetes-seràn dos minutets. Seguiu fent lo vostre, com si jo no estigués

De repent va entrar una noia al lavabo, em sonava que era de Hufflepuff, com jo, però ara no recordava qui era.

Es va disculpar per haver entrat i es va dirigir cap a les aixetes, a treure's el suc de carbassa de la roba. Llavors va ser quan em vaig adonar que jo no portava samarreta. Oh, genial.

-Mmm...- vaig fer- Bé, tu fes, dona. Si són dos minuts...

Vaig dubtar entre fer-la fora o anarme'n jo.
I vaig escollir la de quedar-me, d'esquena a ella, sense fer res, esperant a que se'n anés, si tenia sort, ràpid.

[Off: Puc?]

(OFF: Oi tant que pots!)
Vaig veure que el noi esquedava desquenes a mi tapant les vistes. I que tesperaves has entrat per equivocació em vaig dir.
Però el suc de carbassa o dificultava tot, perquè era com si fos oli no s'anava.
-És l'unic uniforme que tinc-vaig murmurar- JOPETINES! PER QUÈ A MI!!!