El més perillós que et pots trobar per Hogwarts (Aaron)

OFF: Quan diguis, porto l'Erik.

ON:

Aquella noia m'estava posant a cent. Estava cada vegada més i més excitat i, el fet que deixés anar un gemec cada vegada que jo la penetrava, no ajudava a minvar el meu calenton.

Vaig apropar-me a ella, sense deixar de penetrar-la, canviant d'intensitat les penetracions, i vaig començar a llepar i xuclar els seus mugrons, amb avidesa.

Després vaig pujar una mica més i li vaig fer un petò apassionat, cosa que va fer que accelerés les penetracions.

Anàvem tots dos molt calents. La temperatura de la masmorra havia augmentat considerablement només per la calor que desprenien els nostres cossos.

Va augmentar la velocitat de les penetracions, i vaig notar com augmentava també el plaer. Deixava anar un gemec a cada embestida, sentint-lo per tot arreu, acariciant-lo, besant-lo i contenint per no mossegar-lo deliberadament.

I aleshores em va arribar una onada de plaer immensa, i vaig trar el cap enrere, deixant anar un crit de plaer.

No podia parar. Simplement no podia. M'estava sentint massa bé allà amb ella. El moment era sublim.

Vaig augmentar el ritme de les penetracions. Ella ja estava molt mullada i no em costava gens introduir-me dins seu.

Vaig saber que havia arribat a l'orgasme quan vaig notar que m'esgarrapava l'esquena i que tirava el cap enrere, xisclant de plaer.

- Georgia... - Vaig murmurar.

Notava com a mi també m'anava arribant aquella onada de plaer tant anhelada i vaig augmentar (si es que podia) el ritme de les embestides.

Vaig arribar a l'orgasme i li vaig clavar les ungles a l'esquena. Vaig sentir que pronunciava el meu nom; sonava estrany en boca d'un desconegut. M'agradava.

Toti així, hi havia una presència dins meu que plorava d'angoixa i impotència, perquè era massa dèbil per poder fer res contra la meva voluntat.

El noi... (com es deia? Ja havia oblifat el seu nom...) seguia amb les penetracions, cada vegada més ràpides. Vaig decidir deixar que acabés, com si li estigués fent un favor.

Vaig buscar els seus llavis i els vaig besar, amb passió.

La seva respiració s'estava normalitzant, però la meva encara no. Jo volia arribar a aquell orgasme que mai arribava.

Vaig deixar que ella m'anés fent petons distrets, al coll, als llavis. Els mateixos petons sempre. Salvatges, místics.

La vaig agafar per la cintura i la vaig alçar un pél. D'aquesta manera el meu membre entrava amb més facilitat.

I aquell orgasme que havia estat buscant, va arribar al cap de poc.

Vaig tirar el cap enrere i vaig deixar anar un crit, de plaer, no tant fort com ella, però un crit si fa no fa. I li vaig apretar les natges, notant les convulsions de l'orgasme a totes les terminacions nervioses del meu cos.

Vaig seguir fent-li petons i carícies fins que es va córrer dins meu, proferint també un crit.

- Ben fet, campió. ¬¬ -el vaig felicitar quan va acabar.

Vaig fer-lo sortir de dins meu sense miraments. Havíem deixat la roba al passadís.

- Accio roba.

La nostra roba va entrar a l'aula i vaig anar a destriar les meves peces, i a posar-me-les sense fer cap més comentari.

- D'això se'n diu un polvo sense compromís... - Vaig comentar, quan va separar-se de mi precipitadament i va fer que la nostra roba entrés a l'aula.

Vaig anar cap a la meva, i em vaig començar a vestir, encara amb la respiració entretallada.

De tant en tant me l'anava mirant, de reüll.

Havia baixat a les masmorres com a últim recurs de trobar a la Georgia. Si no era allà ja no sabia on trobar-la. De fet...aquests quatre dies estava més a llocs foscos que a cap altra zona de Hogwarts.

Vaig passar pel passadís de les masmorres i en una antorxa hi vaig veure una cadena penjada.

"Què extrany..." Vaig pensar.

Però al passar per davant d'una aula on la porta no estava tancada hi vaig veure...

- Georgia... - Vaig murmurar, sorprès. S'estava acabant de vestir. I al seu costat hi havia un noi que estava fent el mateix.

... i llavors va entrar l'Erik.

"Coi de tio. És que m'ha de perseguir tot el dia com un gosset faldiller?"

I quina cara que se li havia quedat, tu. Estava blanc XD.

- Et diria que no és el que sembla, però no m'hi molestaré -li vaig dir-. Llàstima. Si haguéssis arribat una mica abans, hauries pogut unir-t'hi.

M'hi vaig acostar i li vaig posar bé la corbata.

- Deixa de perseguir-me, per cert. És una mica patètic.

Llavors va entrar un noi, que es va quedar blanc i va murmurar el nom de la Georgia.

Em vaig cordar els pantalons i em vaig girar cap a ells, sense samarreta, quan vaig sentir que ella li deia que la deixés de perseguir.

- Si vols et puc donar uns quants consells de com aconseguir-la, xaval.

Llavors em vaig adonar que aquell noi devia ser nou d'aquell any o poc abans. Em vaig acostar cap a ell i li vaig atansar la mà.

- Avery. Aaron Avery. - Em vaig presentar.- I tu ets...?

La Georgia va venir cap a mi, dient-me que la deixés de perseguir, tot posant-me bé la corbata. Li vaig agafar les mans i la vaig estrènyer.

- No et persegueixo, simplement em preocupo, princesa...

Llavors aquell noi va dir un comentari fora de lloc... bastant fora de lloc.

Vaig respirar profundament. Però va venir cap a mi i es va presentar, preguntant-me poc després qui era jo.

Vaig deixar anar les mans de la Georgia i li vaig clavar un cop de puny al pòmul esquerre. El noi va quedar estés al terra.

- Que qui sóc? - Vaig bramar - Sóc el nòvio de la Georgia, fill de la Gran Puta!

Em vaig mirar com l'Erik li clavava un cop de puny a l'Aaron, entre divertida i impertèrrita.

- Bé, jo ja he fet el que volia... - vaig dir, sense immutar-me-. Ja us ho fareu. Ja ens veurem d'aquí unes setmanes, Avery, si vols repetir... i tu... - vaig dir acostant-me a l'Erik i acariciant-li la galta de manera sexy, acostant-me a ell tant que els nostres restres gairebé es fregaves-. Rel·laxa't, home, que et noto una mica tens...

- Georgia, no et reconec... - Vaig dir, quan em va acariciar la galta. - Perquè ho has fet? - Vaig preguntar, mig suplicant.

Em vaig mirar al noi, estés al terra, amb una mà al pòmul, que se li estava començant a inflar

- Pobre de tu que te li tornis a acostar, cabró.- El vaig advertir, mirant-lo desafiadorament.

Vaig notar com els meus ulls canviaven de color. Negre. Odi. L'odi que sentia en aquells moments per aquell noi.

No em va donar temps ni de protegir-me. Aquell noi em va clavar un cop de puny al pòmul i em va fer caure a terra.

Després em va dir que era el nòvio de la Georgia.

"Com?" O.O

Vaig alçar una mà i me la vaig endur al pòmul, que palpitava de dolor.

- Do-doncs no ho sabia... - Vaig dir, des del terra.- No en tenia ni idea. De veritat xaval.

Em vaig mirar a la Georgia, que em va insinuar que ho tornéssim a repetir en unes setmanes.

Em va fer gràcia veure com l'Erik només carregava contra ell i com jo me'n sortia de floretes.

- Respira, home - li vaig dir quan vaig veure que els ulls li canviaven de color-. Me l'he tirat; supera-ho.

I dit això, vaig sortir de la classe, disposada a marxar.

- Me l'he tirat; supera-ho. - Les seves paraules em van arribar al fons del pit com un punyal.

Vaig veure com sortia de classe, amb la intenció de marxar. Vaig seguir-la, jo també sortint de la classe. La vaig agafar per el braç i la vaig obligar a girar-se.

Estava encegat per l'ira.

- On et penses que vas? - Vaig dir-li, cabrejat - No creus que em deus una explicació?

Em va agafar pel braç per obligar-me a girar-me. Em vaig desempallegar d'ell d'una estrebada.

Em va preguntar si no creia que li devia una explicació.

- Mmmm... anava calenta i ella està bo. - vaig dir, recuperant el meu paquet de tabac-. Satisfet?

Vaig encendre un dels cigars i li vaig tirar el fum a la cara.

- I ara això? - Vaig dir, espantant el fum del tabac que m'havia tirat a la cara. Vaig agafar-li la cigarreta i la vaig llançar a la torxa.

- I perquè no m'has vingut a buscar a mi, si tant calenta anaves? - Li vaig preguntar, encara cabrejat però dolgut.

Em va treure el cigar de la mà i el va llençar. Em va iiritar molt i li vaig dedicar una mala mirada.

- Precisament per això -li vaig deixar anar-. Perquè esguerres tota la diversió, i estàs tot el dia dotentme discursos.

Vaig riure per sota el nas. I em vaig acostar a ells, seductorament i li vaig passar la mà pels cabells.

- Però si em promets tenir la boca tancada, jo encantada... - vaig xiuxiuejar, acostant-me a ell-. Bé, tancada, tancada, no...

I li vaig fer un petó, llarg, sensual, agafant-lo pel clatell.

Aquell petó em va agafar desprevingut, però vaig poder sentir com aquells petons eren diferents als que ella em donava normalment.

No era la Georgia de sempre.

- No, no em quedaré callat - Vaig dir, separant-me d'ella - Ja saps que et recolzaré sempre, en tot. Però tu hi has de posar de la teva part, G.

Em vaig apartar d'ell, fastiguejada.

- Faré el que em doni la gana. És la primera vegada que em sento tan... lliure. Que puc fer el que vulll. I tu no m'ho impediràs.

Vaig agafar un altre cigar, encenent-ma'l davant seu amb tota la patxorra.

- I ni se t'acudeixi tornar-me a dir que posi de la meva part. Ja vaig posar de la meva part, xato. Per si no te'n recordes, si no hagués estat per mi, series tu qui ara estaria així.

Em vaig donar la volta, disosada a marxar.

- Busca'm quan tinguis alguna interessant que donar-me.

Vaig sortir de l'aula i vaig veure com la Georgia es llançava sobre seu per donar-li un petó.

Vaig passar pel seu costat, intentant passar desapercebut.

- Ja ens veurem.- Vaig dir, i vaig marxar de les masmorres, amb el pòmul adolorit.


[Surto del Tema]

Va tornar a encendre's un cigar, mirant-me amb fatxenderia.

Li vaig agafar tot el paquet i el cigar que tenia a la mà i ho vaig llançar tot a la mateixa torxa.

- PERÒ QUÈ ESTÀS DIENT? - Vaig cridar. - Jo no et vaig demanar que et posessis pel mig, G. Ja saps que em sento prou malament que estiguis així per culpa meva com perquè m'ho vagis recordant.

Es va girar per marxar. Jo la vaig tornar a agafar pel braç i vaig obligar-la a que em mirés.

- Però que no veus que tot això que estàs dient no té cap sentit? No veus que no ets la mateixa de sempre?

- I és clar que ho veig! - li vaig cridar-. Ara no sóc tan estúpida! I si no t'agrada, ja saps on tens la porta! Fot el camp i deixa'm tranquil·la d'una puta vegada!

Els ulls em van guspirajar amb fúria i em vaig desfar de la seva mà, i li vaig clavar una empenta amb molta més força de la que no em pensava que tenia.

- Estar amb tu. Això és el que no té cap sentit.

Vaig aguantar tot el que em va dir. Fins i tot vaig aguantar la seva espenta, que em va soprendre la força amb la que ho va fer.

El que no vaig aguantar va ser el que em va dir després.

- És això el que realment vols? - Vaig dir, trist - Vols realment comportar-te d'aquesta manera i viure sola la resta de la teva vida?

Vaig mirar-la als ulls, intentant trobar un bri d'esperança de recuperar la Georgia d'abans.